ElIang-Tsé (en català també escritIangtsé,Iang-tsé,Iang-Tse oYangzi) és la denominació tradicional d'unriu de l'Àsia oriental que neix alTibet i desemboca aXangai (Xina). Enxinès simplificat s'escriu 扬子江,transliterat enpinyin com a Yángzǐ Jiāng.
Actualment és conegut també com aChang Jiang (en xinès simplificat 长江, en pinyin Cháng Jiāng,escolteu(?·pàg.), que vol dir el Gran Riu. Entibetà és anomenatDrichu (འབྲི་ཆུ་), oRiu del iac femella. Altres noms que rep al llarg del seu recorregut són els següents:Dangqu (当曲),Tuotuo (沱沱河),Tongtian (通天河),Jinsha (金沙江) i, finalment,Yangzi (扬子江), que és com se'n diu del tram final entreYangzhou i Zhenjiang a la província deJiangsu, prop de la desembocadura.
Com que aquest fou el primer nom que van sentir els missioners i comerciants occidentals, fou el que es va aplicar al riu sencer en les llengües europees. En xinès,Yangzi Jiang es considera el nom històric o poètic del riu. AFrança iItàlia es denominaRiu Blau, probablement aquest nom se'l van inventar a França per diferenciar-lo de l'altre gran riu de laXina, elriu Groc (enxinès: 黄河;pinyin:Huáng Hé).
És el riu més llarg d'Àsia (6.300 km) i el tercer del món després de l'Amazones i delNil i el segon de méscabal després de l'Amazones. Neix a l'altiplà del Tibet, creua laXina d'oest a est completament i desemboca en un gran delta almar de la Xina Oriental, al nord de la ciutat deXangai. La conca cobreix un 18% de la superfície d'aquest extens país.
El Iang-Tsé té més de 700afluents; els principals són els rius Yalong, Min, Jialing, Tuo He,Han i Fushui.
És navegable en milers de quilòmetres. Permet per exemple que la ciutat més gran de laXina,Chongqing, que és a més de 1.000 km terra endins, hi tingui un port. Té una gran importància econòmica, com a via de comunicació, com a font de recursos naturals (pesca, mineria) i com a font d'aigua potable per als regadius i la població.
Actualment s'hi està construint lapresa de les Tres Gorges, una de les obres d'enginyeria més grans que s'han fet mai, i lapresa hidroelèctrica més gran del món,[1] que està tenint un gran impacte econòmic, social, ecològic i polític.
El riuIang-Tsé es forma per la unió de diverses i importants capçaleres, sent-ne la principal, i la més llunyana, científicament, la que hauria de portar el nom del mateix riu Iang-Tsé. Aquesta és la capçalera occidental, la del riuJinsha, que a la vegada continua aigües amunt com ariu Tongtian i després com ariu Tuotuo. A partir de la ciutat deYibin, on s'uneixen els rius Jinsha i el riuMin —la capçalera septentrional del Iang-Tsé—, el riu adopta ja definitivament el nom d'Iang-Tsé. A la vegada, al mateix Iang-Tsé, se l'ha dividit tradicionalment en tres trams: el curs superior, que es considera la secció que va des de Yibin a la ciutat deYichang; el curs mitjà, el que es correspon a la secció entre Yichang i el comtat deHukou, on el riu es troba amb elllac Poyang; i el curs inferior, el tram que va des de Hukou aXangai, la desembocadura al mar.
El Iang-Tsé desemboca almar de la Xina Oriental i va ser navegable per vaixells oceànics fins a mil milles de la seva desembocadura, fins i tot abans que la presa de les Tres Gorges fos construïda. Des del juny de 2003, aquest embassament afecta el riu, inundantFengjie, el primer d'una sèrie de pobles afectats pel control de les inundacions massives i el projecte de generació d'energia. Aquest és el projecte de reg més gran del món i té un impacte significatiu en l'agricultura xinesa. Els seus defensors argumenten que alliberarà d'inundacions les persones que viuen al llarg del riu, que en repetides ocasions les van patir en el passat i els oferiràelectricitat i transport d'aigua, encara que a costa de les inundacions de forma permanent de moltes ciutats existents (incloent nombroses relíquies culturals antigues) i causant grans canvis a l'ecologia local.
Els opositors a la presa afirmen que hi ha tres tipus diferents d'inundacions al riu Iang-Tsé: inundacions que s'originen a les parts altes, inundacions que s'originen a les parts baixes i inundacions al llarg de tota la longitud del riu. Ells argumenten que la presa de les Tres Gorges en realitat farà que les inundacions a la part superior siguin pitjors i que tinguin poc o cap impacte en les inundacions que s'originen en les parts baixes. Hi ha registrades marques d'aigua de fins a mil dos-cents anys en inscripcions i escultures aBaiheliang, ara submergida.
El Iang-Tsé està flanquejat per cinturons de maquinària industrial del sector de la metal·lúrgica, l'energia, la química, els automòbils, els materials de construcció i també de zones de desenvolupament d'alta tecnologia. Està exercint un paper cada vegada més crucial en el creixement econòmic de la vall del riu i ha esdevingut una baula vital per al transport marítim internacional de les províncies de l'interior. El riu és una artèria important del transport per a la Xina, que connecta l'interior amb la costa.
El riu és una de les vies navegables més concorregudes del món. El trànsit inclou el tràfic comercial de transport de mercaderies a granel com el carbó, així com els productes manufacturats i els passatgers. El transport de càrrega va arribar a les 795.000.000 de tones el 2005.[2] Creuers fluvials de diversos dies, especialment a través de la bella i pintoresca zona de lesTres Gorges, s'estan tornant populars com a part de la creixent del turisme a laXina.
Les inundacions al llarg del riu han estat un problema important. La temporada de pluges a la Xina va des del mes de maig al mes de juny a les zones al sud del riu Iang-Tsé, i entre els mesos de juliol i agost a les àrees al nord del curs fluvial. El sistema del riu és enorme i rep aigua d'ambdós flancs, sud i nord, cosa que provoca que la seva temporada d'inundacions es pugui estendre des del maig fins a l'agost. I a la vegada, l'alta densitat de població i el gran nombre de ciutats al llarg del riu fan que les inundacions esdevinguin més mortals i costoses. La inundació greu més recent van ser lainundació del Iang-Tsé el 1998, però la més desastrosa de totes va ser lainundació del 1954, que va provocar la mort d'unes 30.000 persones. Altres greus inundacions van ser les del 1911, que va matar unes 100.000 persones, la del 1931 (145.000 morts) i la del 1935 (142.000 morts).
El cabal del Iang-Tsé ha estat observat durant 64 anys (1923-86) aDatong, una localitat situada 511 km aigües amunt de la desembocadura almar de la Xina Oriental.[3]A Datong el cabal anual mitjà observat en aquest període ha estat de 28.811 m³/s, per a una superfície drenada d'1.712.673 km², si fa no fa el 95% del total de la conca del riu i gairebé no varia respecte al cabal final a la desembocadura.
El Iang-Tsé és un curs d'aigua molt cabalós, bastant regular i amb un període de crescudes que se situen de maig a octubre. El cabal màxim mensual registrat a Datong durant aquest període fou de 84.200 m³/s, mentre que el menor fou de 1.110 m³/s.
Cabals mitjans del Iang-Tsé (en m³/s) mesurats a l'estació hidromètrica de Datong (Dades calculades en el període de 1923-86, 64 anys)
El maig de 2006 diversos experts xinesos van emetre informes alarmants sobre l'estat de lacontaminació de l'aigua del riu, segons els quals el subministrament d'aigua potable a l'aglomeració deXangai podria arribar a ser problemàtic si no s'hi posa remei.
Segons Lu Jianjian, professor d'una universitat a la Xina, el 40% dels residus del país van a parar al riu, uns 25 mil milions de tones l'any.[4] Un terç de la contaminació provindria delsfertilitzants i productes químics, plaguicides i residus agrícoles; la resta vindria de les ciutats, del sector industrial i dels vaixells que naveguen pel riu. A més, aquestes aigües es consideren les més tèrboles del planeta, amb un transport desediments que s'estima en 680 milions de tones l'any.[5]
Un altre greu problema fa referència al nombre d'espècies d'animals que viuen a les ribes del riu, ja que el seu nombre passà de les 126 a mitjan anys vuitanta a tan sols 52 el 2002. El Iang-Tsé és la llar de com a mínim dues espècies en perill d'extinció: l'aligàtor xinès i elpeix espàtula del Iang-Tsé. Lamarsopa sense aleta també viu al riu.
Entre la fauna aquàtica del riu destacava fins fa ben poc eldofí de riu xinès (Lipotes vexillifer), però el desembre de 2006 una extensa recerca pel riu no revelà cap signe dels dofins i fou declarat funcionalment extint. Amb tot, un exemplar fou vist poc després.[6][7]
Els ports del Iang-Tsé són importants per l'origen cultural del sud de laXina. L'activitat humana a l'àrea de les Tres Gorges es remunta 27 mil anys enrere, en l'origen del poble xinès. En el període dePrimaveres i Tardors,Ba iEstat de Shu es trobaven al llarg de la part occidental del riu, que actualment abastaSichuan,Chongqing iHubei occidental. L'Estat de Chu es trobava al llarg de la part central del riu, corresponent aHubei,Hunan,Jiangxi, i al sud d'Anhui.Wu iYue es trobaven al llarg de la part oriental del riu, araJiangsu,Zhejiang, iXangai. Tot i que la zona delriu Groc era més rica i més desenvolupada en aquell moment, el clima més suau i més pacífic entorn feien la zona del riu Iang-Tsé més apta per l'agricultura.
A partir de ladinastia Han, la regió del riu Iang-Tsé va esdevenir cada cop més important en l'economia de laXina. L'establiment de sistemes de reg (el més famós és el de Dujiangyan, al nord-oest deChengdu, construït durant elPeríode dels Regnes Combatents) va fer l'agricultura molt estable i productiva. A començaments de ladinastia Qing, la regió anomenadaJiangnan (que inclou la part sud deJiangsu, la part nord deZhejiang, i la part sud-est de l'Anhui), produïa entre la meitat i un terç dels ingressos de la nació.
Històricament, el Iang-Tsé va esdevenir la frontera política entre el nord de la Xina i sud de la Xina en diverses ocasions (vegeuhistòria de la Xina) a causa de la dificultat de travessar el riu. Moltes batalles van tenir lloc al llarg del riu, la més famosa és labatalla dels Penya-segats Rojos a 208 dC, durant el període delsTres Regnes.
Políticament,Nanquín va ser la capital de la Xina en diverses ocasions, encara que la major part del temps el seu territori només comprèn la part sud-est de la Xina, com elRegne de Wu en el període delsTres Regnes, la dinastia Jin, i països més petits en els períodes de lesDinasties del Nord i del Sud i de lesCinc Dinasties. Només ladinastia Ming ocupà la major part de la Xina i la seva capital a Nanquín, encara que més tard es va traslladar la capital aPequín. La capital de laRepública de la Xina estigué a Nanquín en els períodes1911-1912,1927-1937 i1945-1949.
El 2007, hi havia dues preses al riu Iang-Tsé: laPresa de les Tres Gorges i la Presa de Gezhouba. Una tercera, la presa de Xiluodu Dam es troba en construcció. Més preses es troben en una fase de planificació, com les de Wudongde, Baihetan, i Xiangjiaba.
El riu Iang-Tsé compta amb més de 700 afluents d'importància. Els principals afluents (enumerats de la font fins a la desembocadura), amb els punts on s'uneixen al Iang-Tsé, es recullen en la taula següent:
↑la capçalera principal del Iang-Tsé, formada pel Jinsha, que continua aigües amunt i s'anomena Tongtian (813 km), la font més llunyana del qual és el riu Tuotuo (375 km).
Grover, David H.American Merchant Ships on the Yangtze, 1920-1941 (en anglès). Wesport (Connecticut): Praeger Publishers.
Van Slyke, Lyman P.Yangtze: nature, history, and the river (en anglès). A Portable Stanford Book, 1988.ISBN 0-201-08894-0.
Winchester, Simon.The River at the Center of the World: A Journey up the Yangtze & Back in Chinese Time (en anglès). Henry Holt and Company Publishers, 1996.ISBN 0-8050-3888-4.
Wilkinson, Philip.Yang Tseu Kiang (en anglès). Nathan, 2005.
