Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

I Love My Wife

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'arts escèniquesI Love My Wife
Tipusobra dramaticomusicalModifica el valor a Wikidata
CompositorCy ColemanModifica el valor a Wikidata
Lletra deMichael StewartModifica el valor a Wikidata
Llenguaanglès
Basada enl'obraViens chez moi, j'habite chez une copine, deLuis Rego, Didier Kaminka, Jean-Luc Voulfow i Jean-Paul Sèvres
País d'origenEstats UnitsEstats Units
Estrena
Estrena1977
CiutatNova York
IBDB (espectacle): 4604Modifica el valor a Wikidata

I Love My Wife és unmusical amb llibret i lletra deMichael Stewart i música deCy Coleman, basat en l'obra de teatre francesaViens chez moi, j'habite chez une copine ("Puja a casa meva, visc a casa d'una amiga"), escrit perLuis Rego i Didier Kaminka amb la col·laboració de Jean-Luc Voulfow i Jean-Paul Sèvres.[1]

Unasàtira de larevolució sexual dels anys setanta, el musical té lloc la vigília de Nadal als afores de Trenton, Nova Jersey, on dues parelles casades que han estat amics íntims des de l'institut es troben contemplant unménage-à-quatre.

L'obra també va ser adaptada a unapel·lícula francesa de 1981, tot i que aquesta pel·lícula i l'obra original tenen poc en comú a part del títol.

Sinopsi

[modifica]

A Trenton, Nova Jersey , els antics companys d'institut Wally (ara executiu de relacions públiques) i Alvin (un transportista de mobles) discuteixen la possibilitat d'afegir una mica de pebre a les seves vides fent un quartet. Alvin suggereix a la seva dona Cleo que comparteixin el llit amb Monica, la dona de Wally. Cleo pensa que a ella li agradaria Wally. Acorden que qui entri primer es converteix en la parella de la nit, però la parella hi entra junta. Després que Monica marxi, els tres discuteixen la situació i decideixen fer un quartet la nit de Nadal.

L'Alvin i la Cleo arriben a sopar la nit de Nadal, i tot i que inicialment la Monica no està contenta amb l'acord, finalment hi accedeix. Massa emocionats per menjar: es despullen, es fiquen al llit ifumen marihuana per relaxar-se. Mentre en Wally suggereix idees d'un manual de sexe, el grup descarta totes les opcions.

Cançons

[modifica]
I Acte
  • We're Still Friends - Companyia
  • Monica - Alvin, Monica i Quatre Nois
  • By Threes - Wally, Alvin i Harvey
  • A Mover's Life - Alvin i Quatre Nois
  • Love Revolution - Cleo
  • Someone Wonderful I Missed - Monica i Cleo
  • Sexually Free - Alvin, Cleo i Wally
II Acte
  • Hey There, Good Times - Harvey, Stanley, Quentin i Norman
  • Lovers on Christmas Eve - Monica, Wally i Norman
  • Scream - Harvey, Stanley, Quentin i Norman
  • Everybody Today is Turning On - Alvin i Wally
  • Married Couple Seeks Married Couple - Alvin, Cleo, Wally i Monica
  • I Love My Wife - Alvin i Wally

Produccions

[modifica]

La cançó principal va ser gravada perFrank Sinatra el 1976 i publicada com a senzill el gener de 1977, abans que el musical s'hagués estrenat.[2] Això va crear el queBillboard va anomenar "una cresta de publicitat prèvia a l'estrena".[3]

La prova prèvia aBroadway es va estrenar al Forrest Theatre deFiladèlfia el 21 de març de 1977.[4] La producció de Broadway es va estrenar a l'Ethel Barrymore Theatre el 17 d'abril de 1977 i va tancar el 20 de maig de 1979, després de 857 funcions i set prèvies. Dirigida perGene Saks i coreografiada perOnna White, el repartiment incloïaJames Naughton com a Wally,Joanna Gleason com a Monica,Lenny Baker com a Alvin,Ilene Graff com a Cleo,Michael Mark (guitarra) com a Stanley,Joseph Saulter (bateria) com a Quenton,John Miller (baix) com a Harvey i Ken Bichel (piano) com a Norman. Durant la representació de l'espectacle, els substituts del repartiment van incloureTom iDick Smothers,Tom Wopat,Janie Sell i, en una versió afroamericana ,Lawrence Hilton-Jacobs,Hattie Winston iBarbara Sharma. El director i coreògraf originalJoe Layton va ser substituït a causa de les lesions sofertes en una caiguda.[4]
La banda estava formada per quatre músics a l'escenari que eren entre els amics i actuaven a l'escena inicial. L'espectacle estava ple de les seves entremaliadures de fons durant les cançons. Cantaven juntament amb alguns dels números i, de vegades, un d'ells feia un solo i cantava sol.

El mateix 1977 s'estrenà una versió en castellà alTeatro Marquina deMadrid.[5] Ignacio Artime yJaime Azpilicueta van ser els responsables de l'adaptació, amb Azpilicueta encarregant-se també de la direcció escènica. El quartet protagonista estava interpretat perAlfredo Landa (Tony, Alvin a l'original),Paco Valladares (Óscar, Wally a l'original),María Luisa Merlo (Monica) iJosele Román (Cleo).[6] La companyia discogràficaHispavox va publicar unLP amb la música de la producció.[7]

La producció delWest End es va estrenar alPrince of Wales Theatre el 6 d'octubre de 1977, on es va representar durant 401 vegades.[8] Va ser nominada alPremi Laurence Olivier al Musical de l'Any.[9] L'espectacle estava protagonitzat originalment perRichard Beckinsale, estrella dePorridge iRising Damp, que va ser substituït com a protagonista a mitja temporada per l'actor deConfessions of a Window Cleaner,Robin Askwith.[10]

El Teatre Helen Hayes de Nyack, Nova York , va presentar el musical l'abril de 2004.[11]

El desembre de 2008, la Reprise Theatre Company del Brentwood Theatre de Brentwood , Califòrnia, va estrenar una producció. Hi van participarJason Alexander (Alvin),Vicki Lewis (Cleo),Patrick Cassidy (Wally), iLea Thompson (Monica).[12]

Ressenyes crítiques

[modifica]

Clive Barnes, en una crítica per aThe New York Times, va escriure que el musical és "brillant, enginyós, divertit i desenfadat". Va assenyalar que el que van fer Coleman i Stewart amb la banda "és impressionantment senzill, però ningú... ho havia fet mai abans. Han agafat la banda i l'han posat a l'escenari... Els músics estan integrats a l'obra, com una mena decor grec". Va destacar especialment que "és un repartiment magnífic, perfecte". Finalment, va qualificar el musical de "lleugerament sexy, molt i molt divertit".[13]

Premis i nominacions

[modifica]

Producció original de Broadway

[modifica]
AnyPremiCategoriaNominatResultat
1977Premi TonyMillor musicalNominat
Millor llibretMichael StewartNominat
Millor banda sonoraCy Coleman iMichael StewartNominat
Millor actor de repartiment de musicalLenny BakerGuanyador
Millor direcció de musicalGene SaksGuanyador
Millor coreografiaOnna WhiteNominat
Premi Drama DeskMusical destacatNominat
Actor destacat en un musicalLenny BakerGuanyador
Actor de repartiment destacat en un musicalKen BichelGuanyador
Michael Mark
John Miller
Joseph Saulter
Director destacat d'un musicalGene SaksNominat
Música excepcionalCy ColemanGuanyador
Theatre World AwardJoanna GleasonGuanyador
Premi del Cercle de Crítics Dramàtics de Nova York[14]Millor MusicalCy Coleman i Michael StewartRunner-up

Producció original de Londres

[modifica]
AnyPremiCategoriaNominatResultat
1977Premis Laurence OlivierMillor Musical NouNominat

Referències

[modifica]
  1. Cy Coleman, Cy; Stewart, Michael (1980).I Love My Wife. Samuel French, Inc.ISBN 0-573-68110-4, p. 3
  2. «'I Love My Wife' a Rarity: It's a New B-Way Musical». Fort Lauderdale News, 14-01-1977.
  3. Propst, Andy.You fascinate me so: the life and times of Cy Coleman. Applause Theatre & Cinema Books, 2015, p. 247.ISBN 978-1-4803-5590-3. 
  4. 4,04,1Corry, John. «Broadway». The New York Times, 04-03-1977. [Consulta: 15 març 2022].
  5. «Yo quiero a mi mujer | Francisco Valladares». Arxivat de l'original el 11 de febrero de 2017. [Consulta: 2 agost 2020].
  6. «Pícaro y delicioso musical «Yo quiero a mi mujer»». ABC, 30-09-1977 [Consulta: 2 agost 2020].
  7. Yo quiero a mi mujer: versión original en español. Hispavox, 1977. 
  8. Kenrick, John. «Stage Musical Chronology: 1970s». Musicals101.com, 2002.
  9. «Olivier Winners 1977». Official London Theatre. [Consulta: 15 març 2022].
  10. «Richard Beckinsale». britishsites.co.uk. Arxivat de l'original el September 11, 2011.
  11. Rendell, Bob. «Hey There, Good Times, Cy Coleman is Here». broadwaytalk.com. Arxivat de l'original el July 17, 2012. [Consulta: 28 agost 2009].
  12. Hodgins, Paul. «'I Love My Wife' pokes fun at swinging '70s». The Orange County Register, 04-12-2008. [Consulta: 15 març 2022].
  13. Barnes, Clive. «Stage: Tuneful 'I Love My Wife'». The New York Times, 18-04-1977. [Consulta: 15 març 2022].
  14. «New York Drama Critics' Circle Awards Past Winners» (en anglès). New York Drama Critics' Circle. [Consulta: 31 gener 2025].

Enllaços externs

[modifica]
  • Vegeu aquesta plantilla
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=I_Love_My_Wife&oldid=36318934»
Categories:
Categoria oculta:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp