L'ISO 4217 és unestàndard internacional que descriu codis de tres lletres per definir els noms de lesmonedes, establerts per l'Organització Internacional per a l'Estandardització, coneguda per les sigles en anglèsISO.[1][2][3]
Lesdues primeres lletres del codi són les dues lletres delcodi de països de l'ISO 3166-1 (els quals són molt semblants als que s'utilitzen per adominis de primer nivell aInternet) i latercera lletra fa referència a la primera paraula de la mateixa moneda. Així doncs, la moneda delJapó ésJPY (JP perJapan iY deyen). Això elimina el problema causat per noms comdòlar,franc illiura, utilitzats en dotzenes de països diferents, tots amb valors diferents.
Igualment, si s'ha produït una revaluació de la moneda, l'última lletra del codi corresponent es canvia per distingir-la de la moneda antiga. En alguns casos, la tercera lletra és la inicial de «nou» en la llengua d'aquell país, per distingir-la de l'antiga moneda que ha estat revaluada; també pot ser que es posi una lletra diferent a la que indica «nou» sobretot en casos en què la moneda ha estat objecte de diverses revaluacions. Exemples de tot això els podem veure en elpeso mexicà (MXN) i lalira turca (TRY), en què la darrera N i Y, corresponen al mexicànuevo i al turcyeni. Pel que fa als altres canvis, tenim per exemple elruble rus, que va canviar deRUR aRUB, en què la B prové de la tercera lletra de la paraula ruble.
També hi ha un codi numèric de tres dígits assignat per a cada moneda, de la mateixa manera que cada estat té un codi de tres dígits en l'estàndardISO 3166-1.
La norma ISO 4217 també defineix les relacions entre la unitat monetària principal i les subdivisions. Sovint aquestes subdivisions són encèntims o centèsims, tot i que també els dècims o els mil·lèsims són prou habituals. Algunes monedes no tenen subdivisions. En altres casos, la unitat monetària principal té tan poc valor que la fracció ja no es fa servir (per exemple elsen japonès, el cèntim delien).Mauritània té una subdivisió decimal, 1ouguiya hi són 5khoums, iMadagascar té l'ariary, que equival a 5iraimbilanja.
L'ISO 4217 inclou codis no només per a les monedes, sinó també per als metalls preciosos (or,plata,pal·ladi iplatí; normalment mesurats enunces) i per a algunes altres entitats usades en les finances internacionals, com per exemple els "drets especials de gir". També hi ha codis utilitzats com a prova (XTS) i per indicar l'absència de transaccions monetàries (XXX). Tots aquests codis comencen amb la lletra "X". Els metalls preciosos usen "X" més elsímbol químic del metall; la plata, per exemple, ésXAG. Com que l'ISO 3166-1 no assigna mai codis de països que comencin amb "X", l'ISO 4217 pot fer servir els codis començats amb "X" per a monedes no específiques d'un país determinat sense risc de coincidir amb futurs codis de país.
Les monedes supranacionals, com eldòlar del Carib oriental, elfranc CFP, elfranc CFA de l'Àfrica Central i elfranc CFA de l'Àfrica Occidental, també es representen amb codis que comencen amb "X". Amb tot, però, l'euro es representa amb el codi EUR; encara que EU no sigui un codi nacionalISO 3166-1, igualment s'ha fet servir, i per això s'ha hagut d'afegir EU als codis reservats de l'ISO 3166-1 per representar laUnió Europea. El precedent de l'euro, laUnitat Monetària Europea o ecu, tenia el codi XEU.
Amb el pas del temps, es creennoves monedes i se'n deixen d'utilitzar d'altres i la llista dels codis s'ha d'actualitzar. L'agència de manutenció (MA) de l'ISO 4217, laBritish Standards Institution, és la responsable de gestionar la llista dels codis.
Hi ha territoris que no segueixen la norma ISO 4217 perquè les seves unitats monetàries no són ben bé monedes independents, sinó variants d'altres monedes. Són les següents:
Els següents no són codis ISO, tot i que sovint són usats comercialment:
- GGP Lliura de Guernsey
- JEP Lliura de Jersey
- IMP Lliura de l'illa de Man
- TVD Dòlar de Tuvalu
