LaSegona Internacional va ser una organització creada el1889 pels partitssocialistes i socialdemòcrates que desitjaven coordinar l'activitat internacional delmoviment obrer que s'havien format en gran part dels països europeus. Va continuar el treball de laPrimera Internacional fins a la seva dissolució el1916. També coneguda inicialment com laInternacional Obrera.[1]
Durant la II Internacional es va definir el distanciament dels dos vessants del socialisme. Per una part, els partits que estaven d'acord amb una revolució obrera però mitjançant la lluita dins els parlaments per arribar a unarevolució obrera (puix així ho recollien els estatuts dels nous Partits Socialistes europeus), aquests foren els anomenats, encara avui en dia, partits socialistes que esdevingueren moderats i amb representació parlamentària, entre ells: PSOE (Partit Socialista Obrer Espanyol),Partit Laborista (Regne Unit), SPD (Partit Socialdemòcrata Alemany), etc. Per l'altra banda, hi havia els partits que seguien apostant per la revolució i per la voluntat d'aconseguir una societat comunista amb la lluita revolucionària d'alliberament per tal d'aconseguir els seus propòsits.[2]
Des de llavors els camins dels partits socialdemòcrates i dels partits comunistes es van distanciar; uns convertint-se en partits polítics amb representació parlamentària i els altres com a partits de lluita i revolució obrera.[3]