IG Farbenindustrie AG (versió curta deInteressengemeinschaft Farbenindustrie AG, "Sindicat de la indústria colorant", també anomenadaIG Farbenfabriken) va ser un conglomeratalemany de companyies químiques. Va ser fundat el 1925, encara que les companyies més importants que el van formar havien estat treballant juntes des de laPrimera Guerra Mundial.
La companyia va ser fundada per Carl Duisberg i Hermann Hummel.[1] L'edifici IG Farben, oficina central del conglomerat aFrankfurt del Main,Alemanya, va ser completat el 1931. Inicialment, moltes d'aquestes companyies produïen colorants, però aviat van començar a investigar altres àrees dequímica, mantenint un quasi monopoli sobre la producció química.
A l'Alemanya Nazi, van començar a produir elgasZyklon B, verí que era comunament utilitzat en l'època per a espuçar. Durant l'Holocaust, aquest gas va ser usat com a agent letal en les cambres de gas dels camps d'extermini. El conglomerat va ser dissolt després de laSegona Guerra Mundial per decisió dels aliats a causa del treballesclau utilitzat en els processos de fabricació.
Altres productes van ser diversos tints i colorants, lagoma de nitril, elpoliuretà, elProntosil (primera sulfamida terapèutica de la història), lacloroquina, el neurotòxicgas sarín, etc.
Els investigadors de la IG Farben van fer contribucions fonamentals al món de la química.Otto Bayer va descobrir lapolimerització per a la síntesi delpoliuretà el 1937,[2] i diversos investigadors van rebre unPremi Nobel:
Agfa,BASF iBayer van romandre en el negoci;[6]Hoechst va iniciar el seu negoci químic el 1999 com a Celanese AG abans de fusionar-se amb Rhône-Poulenc per formarAventis, que posteriorment es va fusionar ambSanofi-Synthélabo per formarSanofi. Dos anys abans, una altra part de Hoechst es va vendre el 1997 a la derivació química deSandoz, la Clariant amb seu a Muttenz (Suïssa). Les empreses successores segueixen sent algunes de les empreses químiques i farmacèutiques més importants del món
