L'IBM Personal Computer (més conegut com a IBM PC, Ordinador Personal d'IBM en català) és l'ordinador original (i el percussor) de la plataforma demaquinariIBM PC compatible. És el model 5150, presentat el 12 d'agost de 1981. L'equip va ser creat per un equip d'enginyers i dissenyadors sota la direcció deDon Estridge de laIBM Entry Systems Division deBoca Raton, Florida. El terme «personal computer» era comú abans del 1981 i era usat a principis del 1972 per caracteritzar l'Alto delXerox PARC. No obstant això, degut a l'èxit de l'IBM PC, aquest terme s'ha emprat en forma genèrica per parlar d'ordinadors compatibles amb IBM. Deixà d'oferir-se a partir del 2 d'abril de 1987.
En comptes d'usar el sistema habitual de disseny d'IBM, un equip especial (format per 12 persones, encapçalat perDon Estridge i dirigit pel científic Larry Potter) va crear un equip per ser introduït al mercat de forma ràpida. Aquest projecte va rebre el nom deProject Chess. En 1 any el van crear; en la construcció d'aquest es van emprar parts deOEM. Després, van decidir d'obrir l'arquitectura perquè d'altres fabricants poguessin fabricar i vendre perifèrics i software compatible. Cal dir que IBM va vendre l'IBM PC Technical Reference Manual amb una llista del codi font de laROMBIOS.[2]
En aquell tempsDon Estridge i el seu equip van considerar d'usar el processadorIBM 801 i el sistema operatiu que havien estat dissenyant en el laboratori de recerca d'IBM aYorktown Heights, Nova York. De fet, era més potent que elIntel 8088 i el sistema operatiu era més avançat que l'MS-DOS. La familiaritat d'IBM amb aquests xips i la disponibilitat del8088 van ser claus; inclús el bus d'expansió era dissenyat per ser semblant al Datamaster. Retards causats pel desenvolupament del software Datamaster van influenciar en l'equip per accelerar el procés de creació del PC, publicant informació tècnica per atreure a tercers.[3]
Altres fabricants van recórrer a l'enginyeria inversa en laBIOS per crear les seves pròpies còpies.Columbia Data Products va introduir el primer ordinador IBM-PC compatible el Juny de 1982. Al Novembre de 1982Compaq Computer Corporation anuncia elCompaq Portable, el primer ordinador portable IBM-PC compatible; els primers models van ser venuts el Març de 1983.
Un cop l'IBM PC esdevé un èxit comercial el PC torna al típic control d'IBM, amb el resultat que els competidors van tenir alguns problemes per intentar atrapar-lo (en aquest cas, la típica "racionalització" dels seus productes -amb restriccions deliberades de potència dels equips barats amb l'objectiu de prevenir qualsevol "intent de canibalisme" dels beneficis d'equips de preus més cars- va actuar contra IBM).
Executius deSears iComputerland van estar immersos amb l'equip de l'IBM-PC. En particular, H.L. Sparks "Sparky" que estava a càrrec de vendes i màrqueting tenia molta experiència en el mercat. De fet, el primer seria molt útil pels centres de computació, però particularment el segon, que ja tenia 190 tendes. Per IBM això significava una ràpida distribució del seu producte. No obstant això,Sears Roebuck va fallar en les expectacions que s'esperava d'ella quan l'IBM-PC va ser més venut al mercat d'oficines que no pas al domèstic.
L'ús d'empreses externes ("thrid parties" en terminologia IBM) per vendre productes d'IBM no es va aturar només al PC; la majoria de negocis d'aquesta empresa es van incrementar. La manera de gestionar aquestes xifres de nous compradors va ser en el segment dels "retailers" (tècnica que ja havien emprat els fabricants d'automòbils per exemple). De fet, a finals dels anys 1990, es venien més PC a nivell mundial quecotxes o inclústelevisors.
El primer model tenia una versió delMicrosoft BASIC -IBM Cassette BASIC- en la ROM. L'adaptador gràficCGA podia usar-se com un televisor a efectes de mostrar imatge; l'altra opció oferta per IBM era elMDA, juntament amb una pantalla monocromàtica en elmodel 5151. El perifèric d'emmagatzematge per defecte era la cinta decassette. Una unitat dedisquet es va oferir en opció. No hi havia opció per unitats ambdisc dur equipat de fàbrica. Tenia disponibles 5 slot; 256 Kb era la memòria màxima disponible (64 kb la de sèrie+3 de 64 kb). El processador era unIntel 8088 (la primera versió del 1978. Posteriorment, eren versions del 1978, 1981 i 1982; a partir de 1983 s'afegeix aAMD) a 4,77 MHz el qual podia ser substituït per unNEC V20; el co-processadorIntel 8087 podia ser afegit per incrementar la potència de càlcul.IBM el va vendre en configuracions de 16 o 64 kb deRAM, usant 9 o 36 xips de memòriaDRAM de 16 Kbit (era freqüent afegir 1 xip de més per verificar la paritat de la memòria). El Expansion Chassis del IBM 5161 va ser ofert eventualment per permetre majors targetes d'expansió.
Tot i tenir targeta gràfica compatible amb latelevisor, port decassette, la certificació de Class B de laFCC, l'IBM PC era destinat per al mercat domèstic[3] certament era massa car: un equip amb 64 kb RAM i una unitat de 5 1/4 dedisquets costava 3000 dòlars.[4] Va tenir un ampli èxit en el mercat empresarial.
Posteriorment la memòria va ser ampliable a 640 kb amb l'IBM PC XT de Març de 1983. Aquest ja incloïa 8 ports ISA, disc dur de 10 Mb i 1 disquetera de 5 1/4 capaç de llegir discs de 360 kb.
En1984, IBM va demanar a Sierra que produís un joc que demostrés les capacitats gràfiques dels seus nousIBM PCjr respecte els models que suportaven targetesCGA, establint un estàndard ambKing's Quest.[5] L'agost de 1984 apareix l'IBM Personal Computer/AT, que equipava el processadorIntel 286 amb una memòriaRAM ampliable a 15 Mb, i
IBM inicialment va anunciar l'intent de donar suport a diversos sistemes operatius:CP/M-86,UCSD p-System,[6] y un producte fet a la casaIBM PC-DOS, desenvolupat per Microsoft.[7] A la pràctica, la intenció de IBM és que el mercat se centrés principalment en fer servir PC-DOS, CP/M-86 no va estar disponible durant 6 mesos després del llençament del PC[8] i va rebre molt poces comandes una vegada va aparéixer,[9] i tampoc p-System estava disponible al llenáment. PC DOS es va establir ràpidament com el SO estàndard pel PC i es va mantenir com a estàndard durant vora una década amb la variantMS-DOS comercialitzada per Microsoft.
El PC portava BASIC a la ROM, una funcionalitat habitual dels computadors personals dels 1980s. La ROM BASIC suportava el interface de cassette però la PC DOS no la suportava limitant l'ús d'aquesta interface només a BASIC.
La versió 1.00 PC DOS suportava només 160 kB discs flexibles d'una cara, però la versió 1.1, que va ser llençada nou mesos després de la introducció dels PCs, suportava discs flexibles d'una cara 160 kB i discs flexibles de doble cara 320 kB. El suport pels nou sectors per track 80 kB i 360 format kb (una miqueta més gran) fou afegit el març del 1983.El software de tercers va créixer ràpidament i, en el termini d'un any, la plataforma PC disposava d'un gran ventall de títols per qualsevol funcionalitat que hom necessités.
Disc dur lent, però sense retard (wait state) entre la memòria i la placa base. El processador de 6 Mhz era més ràpid que el de 8 Mhz dels AT (quan usenplanar memory) perquè no hi ha retards (wait state).