Fill deBàber i de la seva tercera esposa Mahum Begum,[3] Humayun va succeir el seu pare a l'Índia a l'edat de 22 anys, mentre que el seu germanastreKamran Mirza, que més tard esdevindria el seu rival, obtenia la sobirania deKabul iLahore, les zones més septentrionals de l'imperi. Va perdre els seus territoris quan els va prendre l'afganèsXer-Xah Suri, però els va recobrar quinze anys més tard amb l'ajut delxa dePèrsia, on s'havia exiliat temporalment.[4]
Humayun va tornar a l’Índia acompanyat per un seguici de nobles perses, el que va significar un canvi important a la cort mogola, on gran part dels costums encara originals de l'Àsia central van ser eclipsats amb força per les influències perses, tant a nivell artístic, en especial pel que fa a l'arquitectura i la miniatura decorativa, com cultural, amb la llengua i la literatura.
El1518, amb uns 10 anys, va rebre el govern nominal deKabul. El1520 amb 12 anys va ser nomenat governador delBadakhxan que va administrar durant 9 anys. El desembre del1525 es va dirigir cap a Kabul per participar amb el seu pare Zahir al-Din MuhammadBaber a la invasió de l'Índia, i el21 d'abril del 1526 va participar en labatalla de Panipat, que va marcar l'inici de l'imperi mogol; va bloquejarAgra i va dirigir el contingent contra els afganesos de més enllà delGanges, retornant a Agra el gener del1527; el17 de març de 1527 se li va donar el comandament de l'ala dreta mogol a Khanwa. El1528 va retornar al seu govern delBadakhxan on va fer una campanya contra els uzbeks amb la intenció de recuperarSamarcanda, però no va reeixir i el1529 es va ajustar la pau i va deixar el govern per retornar a l'Índia.
Malgrat l'oposició d'una part de la noblesa, va pujar al tron el29 de desembre del 1530, tres dies després de la mort del pare, heretant un imperi que Baber no havia tingut temps d'organitzar. A més d'això i de la seva minsa experiència, es va trobar pressionat ràpidament per dos caps en plena ascensió,Bahadur Shah delGujarat i l'afganès Sher Shah Suri delBihar i Índia oriental.[5]
El seu germà Kamran Mirza, governador de Kabul, es va dirigir cap aLahore però Humayun li va reconèixer el domini sobre elPanjab,Kabul iKandahar com a jagir; l'altre germàHindal Mirza va rebreMewat i el tercer germà,Mirza Askari, va rebreSambhal. Aprofitant la inestabilitat de l'imperi soscavat per les intrigues de la cort, el sobiràrajput deKalinjar, sotmès pel seu pare, es va revoltar el1531; Humayun va dur el seu exèrcit davant la fortalesa de Kalinjar però amb dificultats de tresoreria, va acceptar una suma de diners important a canvi d'aixecar el setge. Llavors va mirar de solucionar el problema afganès, atacant les tropes de Sher Shah dirigides per Baiezit i Bibban, i vencent-les el mes de desembre del1532 aDamoh. Sher Shah fou assetjat a Cunar oChunar (1532), però finalment Humayun va tornar a Agra. L'agost va fundar prop de Delhi la vila deDin Panah, acabada el maig del1534, i llavors va tornar a Agra.[6]
Bahadur Shah Gujarati, per la seva banda, es va annexarMalwa i es va apoderar de la fortalesa deChitor el1534. Larani Karnawali, reina mare de Chitor, abans de morir en la lluita, va demanar ajut a Humayun, el qual va sortir d'Agra (febrer del1535) i va derrotar els gujaratis aMandasor (març). Bahadur Shah fou assetjat a Mandasor i al cap de dos mesos va abandonar el seu exèrcit i va fugir. Humayun va reprendre Chitor i va perseguir a Bahadur cap aMandu, que fou arrasada, i cap aChampaner; Bahadur va seguir cap aAhmedabad iCambay, on el sultà va fugir per mar cap aDiu. Humayun vaassetjar Champaner que va ocupar (agost1535) i després va marxar contra Ahmedabad, derrotant a les forces enemigues dirigides per Imad al-Mulk aMahmudabad. Va aconseguir així controlar la totalitat dels dominis de Bahadur i va nomenar-ne governador Askari, el seu germà, que es va revelar incapaç de conservar-los quan Bahadur Shah el va atacar l'any1536. Mentre Humayun va tornar a Malwa i després ràpidament a Agra per evitar que fos ocupada per Askari quan aquest va abandonarGujarat.
Aprofitant les campanyes de Humayun a l'oest, Sher Sha va anar reforçant la seva posició alBihar cap aBengala. Humayun es va dirigir a la zona el juliol de1537 i el va assetjar durant sis mesos al fort de Chunar. Sher Shah però, se'n va poder escapolir i Humayun, en comptes de perseguir-lo, va ocupar-se de recuperar Bengala. Mentre Humayun era aGaur, en la campanya de Bengala,Mirza Hindal es va dirigir a Agra amb un exèrcit (1538), va ocupar el palau reial i va emetre diversos firmans imperials com a emperador en funcions. Humayun va enviar Shaykh Bahlul, fill d'un santó deGwalior de nom Muhammad Ghawth, per convèncer el seu germà d'abandonar la seva actitud, però Bahlul fou executat per Hindal; llavors l'emperador va abandonar Gaur i va tornar a Agra, però fou bloquejat per Sher Shah aChausa a la riba del Ganges.[7] Mentre Kamran, l'altre germà, que en teoria havia de combatre Hindal al servei de Humayun, va sortir de Lahore cap a Agra, però es va posar d'acord amb Hindal per repartir-se l'imperi, i va ocupar el lloc d'emperador en funcions a Agra. L'emperador va provar llavors de fer la pau amb Sher Shah Suri, però aquest va atacar i va lliurar labatalla de Chausa el26 de juny de1539 on Humayun fou greument derrotat i on Mirza Hindal, que havia ofert al seu germà ajuda per cobrir la rereguarda, va abandonar Humayun en el pitjor moment, deixant desguarnida aquesta rereguarda, fet que va permetre a Sher Shah rodejar Humayun.
L'emperador va anar llavors a Agra on va arribar amb només uns quants cavallers després d'abandonar el seu harem al vencedor; a Agra va negociar amb els seus germans durant sis mesos. Prop del campament d'Hindal a Rohri, Humayun va conèixer Hamuda Banu Begam i va decidir fer-la la seva esposa. Humayun va perdonar finalment Hindal i li va concedirKandahar, i a Kamran al que va ratificarLahore (1539).
Durant el1539 Sher Shah va remuntar el Ganges sense gaire oposició. El1540 Humayun va avançar cap aKanauj i durant un mes hi va haver xocs menors a la rodalia. Al moment de labatalla de Kannauj,[8] Humayun fou derrotat el17 de maig de1740. Va fugir cap a Agra i després cap alPanjab, a Lahore, on s'estava fent un congrés de begs txagatais i prínceps reials.
Quan es va acostar Sher Shah, Kamran i Hindal van creuar elRavi i van fugir cap aKabul mentre Humayun es va dirigir alSind on es va enfrontar al rei Shah HusaynArghun (1541) aBhakkar; el novembre de1541 va assetjar Sehvan, però atacat per Shah Husayn aquest va aconseguir que Humayun fos abandonat pel seu cosí Yadgar Nasir amb nombrosos soldats. Humayun es va retirar aleshores aJodhpur, viaJaisalmer iAmarkot. Fou allà, a Amarkot oUmarkot, que va néixer el15 d'octubre de1542 el seu fill i successorAkbar. Després va anar aJun on va estar de sis a nou mesos en lluita contra el sobirà delSind, i finalment es va dirigir cap aKandahar (1543), però el seu germà Askari, que la governava, va aixecar la ciutat en la seva contra, i Humayun fou humiliat i es va haver de retirar cap alSistan, lliurant-se per ben poc de ser capturat.[9]
Humayun va finalitzar la seva fugida a laPèrsiasafàvida, on elxaTahmasp I li va concedir asil[10] amb honors aHerat (1544); va anar aKazwin viaMashad,Nixapur iSabzawar. De Kazwin es va anar a trobar amb el xa al seu campament l'agost de1544; Humayun va donar al xa el seu gran diamant i va signar uns papers assegurant que era xiïta; va restar amb el xa dos mesos i mig; finalment el xa li cedir un exèrcit de dotze mil homes per recuperar el seu tron. Va visitarTabriz iArbabil abans de retornar a Mashad (desembre de 1544). El març de1545 es va presentar aKandahar que finalment li fou entregada per Askari el setembre, però quan Humayun va marxar de la ciutat, Askari la va recuperar (octubre de1545) amb suport dels arghuns delSind. Mentre Humayun es va presentar aKabul, en poder de Kamran, i la va ocupar sense lluita el novembre del1545. A la primavera del1546 va anar alBadakhxan, i va guanyar la batalla deKunduz; el Badakhxan es va sotmetre i Humayun el va cedir al seu germàMirza Hindal; estant en aquest territori es va posar malalt a la tardor i la fidelitat va vacil·lar; Kamran va recuperar Kabul. Humayun va fer tot seguit la pau amb Sulayman Mirza i va retornar a Kabul a l'hivern del1546 al1547, i l'abril del1547 Kamran va fugir cap a territori dels uzbeks i Humayun va entrar a la ciutat. Va restar a Kabul fins al juny de1548, discutint amb la noblesa mogol. El juny de1548 es va dirigir a Badakhxan que havia caigut en mans de Kamran amb suportuzbek. Kamran es va sotmetre el17 d'agost de1548. Humayun va retornar a Kabul.(octubre de1548).
El17 d'agost de1548 va iniciar la lluita contra l'uzbek Pir Muhammad Khan deBalkh, però fou derrotat a la rodalia d'aquesta ciutat (per aquesta campanya vegeuAbd al-Aziz Sultan ibn Ubayd Allah Khan); els uzbeks van passar al contraatac. Va arribar a Kabul el setembre de1549. El1550 el seu germà Kamran s'havia tornat a revoltar. Humayun va sortir de Ghurband el juny o juliol de1550, però fou derrotat i ferit al coll de Kiptxak i Kabul es va sotmetre a Kamran. Humayun va reagrupar als seus aAndarab i al cap de dos mesos va derrotar a Kamran a Ushtragram i va entrar victoriós per tercer cop aKabul. Kamran va fugir i es va aliar a les tribus afganeses i Humayun el va anar a combatre altre cop el1551. El seu germà Mirza Hindal va morir en un atac nocturn per sorpresa de Kamran el21 de novembre de1551 a Dju-yi Shahi a l'est de l'Afganistan; però la primavera del1552 va derrotar a les tribus i Kamran va haver de fugir; fou capturat pel sultà Adam Ghakkar i entregat a Humayun; a petició dels begs (contra el parer d'Humayun) fou cegat vers l'agost de1553. Kamran fou enviat pel seu germà en penitència a laMeca.
Xer-Xah Surí havia mort accidentalment el1545 i l'havia succeït el seu fillIslam-Xah Surí. Però aquest i els seus successors no van poder resistir l'envestida de Humayun, decidit a recuperar les seves possessions a l'Índia. El1552, Humayun va avançar cap a Bangash (novembre) i el1553 va creuar l'Indus. A Kabul va preparar la invasió de l'Índia. Es va desviar cap aKandahar (hivern del1553) quan va tenir notícies d'una suposada rebel·lió deBayram Khan a Kandahar, notícies que van resultar ser falses. Va passar l'hivern a Kandahar i l'octubre de1554 va retornar a Kabul sortint en campanya el novembre. Bayram Khan fou el seu comandant en cap. Va creuar l'Indus altre cop (desembre de 1554) i el febrer de1555 va ocuparLahore i desprésDipalpur. El28 de maig es van trobar amb les tropes deSikander-Xah Suri, el nou sultà suri, a Sirhind i el22 de juny de1555 a labatalla de Macchiwara el va derrotar decisivament; el23 de juliol, Humayun va entrar finalmentDelhi, retrobant el seu tron al cap de 15 anys d'exili.[11]
El segon emperador dels mogols va morir el20 de gener de1556 en caure accidentalment d'una escala de la seva biblioteca. La seva esposa, Amida Begum, va ordenar construir unmausoleu en el seu honor, latomba de Humayun, que és considerada una de les millors mostres de l'art mogol i la precursora estilística delTaj Mahal d'Agra.
A instàncies del seu fill Akbar, la seva germana Gulbadan Begum va escriure una crònica de la seva vida d'estilhagiogràfic anomenada l'Humayun-nama.[12]
L'aportació més important de Humayun va ser la introducció decidida de la cultura persa a l'Índia, fet que va caracteritzar l'imperi mogol i que va ser ampliat pels seus successors. El seu suport a les arts, arran d'haver entrat en contacte amb l'art safàvida, el va fer reclutar pintors que van desenvolupar l'estil característic de la miniatura en la pintura mogola. La creació arquitectònica més important de Humayun va ser elDin Panah (Refugi de la Religió), ciutadella erigida a Delhi que va ser destruïda per Sher Shah. Humayun va ser a més un gran aficionat de l'astrologia-astronomia i va fer construir observatoris que es van utilitzar durant diversos segles.
El model utilitzat per a construir la tomba de Humayun és elGur-e Amir deSamarcanda. Tanmateix, la composició sorprenent de la seva cúpula i de l'iwan, i l'ús imaginatiu dels materials locals, la converteix en un dels monuments més típics de l'arquitectura mogola pròpiament dita.
↑Rehman, Abdur.«Salt Range: History and Culture». A:Anjuman Mimaran.Temples of Koh-e-Jud & Thar: Proceedings of the Seminar on Hindu Shahiya Temples of the Salt Range, Held in Lahore, Pakistan, juny 1989,1989,p.8.OCLC622473045.«Babar established good relations with them [the Ghakhars] and hereafter they always sided with the Mughals. Sher Shah Suri therefore determined to crush the Ghakhars and built a fort at Rohtas;»
_Humayun_detail.jpg%3flang%3dca)
