Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Hostatgeria

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
El Santuari de Montserrat té un servei d'hostatgeria.

Unahostatgeria és un edifici hostaler relacionat amb les cases d'allotjament per pelegrins, o les habitacions destinades a les comunitats religioses per acollir hostes.[1] En l'actualitat poden denominar-se així diversos establiments gestionats per persones particulars, institucions o empreses.[2]

Es poden diferenciar diversos tipus d'establiments amb aquesta denominació com les hostatgeries reals,[3] les d'àmbit religiós,[4] les turístiques estatals,[5] les turístiques particulars i leshostatgeries de la mar o servei d' allotjament «per a marins que es troben en trànsit, tant en els ports com a bord de vaixells».[6]

Història

[modifica]

A Europa, el model de l'hostatgeria apareix unit a la primitiva xarxa de serveis delCamí de Sant Jaume.[7][8][9] Un dels exemples monumentals d'aquest capítol de la Història és Sant Marc, a Lleó, hospital per refugi dels pelegrins.[10] Amb el descobriment d'Amèrica, es crea aSevilla el precedent de les actuals hostatgeries de la mar, amb la fundació al voltant de 1505 de l'Hospedería d'Índies a sud de la Casa Gran, dissenyada perquè s'allotjaren els frares que es trobaven a la ciutat esperant la sortida de la seva flota cap a Amèrica o Filipines, especialment actiu en els seglesxvi ixvii[11]

Des de finals de seglexx l'esperit renovat i essencialment modificat de les hostatgeries s'ha anat incorporant al turisme, com una oferta més d'allotjament,[5] i cobrint gairebé tot l'espectre econòmic, des de la modesta hostatgeria rural, bé religiosa o seglar, fins a les trucadeshostatgeries reals de la més alta categoria.[12] No sempre es tracta d'antigues hostatgeries en el seu origen, barrejant-els monestirs medievals, amb antics palaus, convents, casalots o altres edificis d'arquitectura tradicional o popular. Sí coincideixen gairebé totes les fonts en l'aplicada tasca de rehabilitació arquitectònica, com -per citar tres exemples gairebé a l'atzar- en els espais dedicats a hostatgeria de l'monestir de Rueda, a 70 quilòmetres deSaragossa, el monestir del Paular a laserra del Guadarrama, o el monestir de Tejeda, a laprovíncia de Conca.

En el seglexxi gairebé totes les institucions catòliques que tenen edifici exploten un model de turisme de descans, posant a disposició dels possibles hostes un tipus d'allotjament en convivència amb les comunitats religioses, tot i que apartats dels monjos i monges de clausura i sotmesos a una selecció prèvia. S'han ofert xifres d'establiments d'aquest sector treballant en l'oferta d'hostatgeria que sobrepassen el centenar de monestirs i convents dels més de 800 que hi ha actualment a Espanya.[4]

Referències

[modifica]
  1. «Hostatgeria». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «definiciones en el DLE». DLE. [Consulta: 23 octubre 2017].
  3. Marlasca, 2008, p. 74.
  4. 4,04,1«Monasterios y conventos encuentran en sus hospederías una vía de subsistencia». La Vanguardia / Agencia EFE, 07-10-2013. [Consulta: 23 octubre 2017].
  5. 5,05,1«Hospederías de España». spain.info. [Consulta: 23 octubre 2017].
  6. «Trabajadores: hospederías» (en castellà). Ministerio de empleo y seguridad social (España), 2006. [Consulta: 23 octubre 2017].
  7. Cavero, 2007, p. 213-236.
  8. «Raíz histórica de los Hospitaleros Voluntarios». caminosantiago.org. [Consulta: 23 octubre 2017].
  9. «El camino de Santiago desde Granada». Federación Andaluza de Amigos del Camino de Santiago. El Camino de Santiago por Andalucía. [Consulta: 23 octubre 2017].
  10. García de Cortázar, José Ángel García de Cortázar. Fundación Santa María La Real, Centro de Estudios del Románico.Monasterios y peregrinaciones en la España medieval (en castellà), 2004.ISBN 84-89483-94-9. 
  11. Fernández Rojas, 2009, p. 58.
  12. Abujeta Martín, Antonia Esther. «La recuperación de edificios históricos para su uso turístico: Hospederías en el entorno del Tajo» (en italiano). Editora Regional de Extremadura, 2012. Arxivat de l'original el 24 d'octubre de 2017. [Consulta: 23 octubre 2017].

Bibliografia

[modifica]
  • Cavero Domínguez, Gregoria; Congreso de Estudios Medievales (10. 2005. León).De huéspedes y hospederías. Los modelos monásticos (El monacato en los reinos de León y Castilla: siglos VII-XIII) (en castellà), 2007, p. 213-236.ISBN 84-923109-6-0. 
  • Fernández Rojas, Matilde.Patrimonio artístico de los conventos masculinos desamortizados en Sevilla durante el siglo XIX. Trinitarios, franciscanos, mercedarios, cartujos, jerónimos, mínimos, clérigos menores, hermanos obregones y filipenses. Secretariado de Publicaciones de la Diputación de Sevilla, 1996.ISBN 978-84-7798-273-9. 
  • Marlasca, Olga. Universidad de Deusto.Los establecimientos de Hospedaje, 2008.ISBN 9788498306651. 

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Hostatgeria&oldid=33395668»
Categoria:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp