Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Horemheb

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaHoremheb
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementsegleXIV aCModifica el valor a Wikidata
Heracleòpolis MagnaModifica el valor a Wikidata
Mort1292 aCModifica el valor a Wikidata
SepulturaVall dels ReisModifica el valor a Wikidata
Faraó
1319 aC, 1306 aC – 1292 aC
← AyRamsès I →Modifica el valor a Wikidata
Titulatura dels faraons
Activitat
OcupacióestadistaModifica el valor a Wikidata
PeríodeImperi Nou d'Egipte iDinastia XVIII d'EgipteModifica el valor a Wikidata
Altres
TítolFaraóModifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia XVIII d'EgipteModifica el valor a Wikidata
CònjugeMutnedjmet
AmeniaModifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 7345835Modifica el valor a Wikidata
Horemheb alMuseu de Luxor.
Estàtua del rei Horemheb amb el déuAmon.Museu Egipci (Torí), col·lecció Drovetti.

Horemheb fou un faraó de ladinastia XVIII d'Egipte.[1] Se sap que era un general originari d'Heracleòpolis i probablement es va casar amb Mutnedjmet, filla d'Ay. El seu nom Sa Ra (personal) eraHoremheb Meryamon ('Horus està satisfet, estimat d'Amon'). El seu nom de tron fouDjeserkheperure Setepenre, que vol dir 'Santes són les manifestacions deRa', 'Escollit de Ra'.

Com a general va servir sotaAmenofis III,Akhenaton iTutankhamon, durant uns 30 anys; així doncs, cal suposar que va arribar al tron amb uns 55 anys. Durant el regnat d'Akhenaton, va esdevenir gran comandant de l'exèrcit. En el regnat de Tutankhamon, va col·laborar amb el seu sogre en la regència del regne. Es va casar primer amb Amònia, d'origen desconegut, i després amb Mutnodjmet, filla d'Ay,[2] si bé els historiadors no estan d'acord en si aquest casament fou en temps d'Akhenaton, o fins i tot després de la mort d'Ay. De la seva mòmia, Mutnodjmet resulta tenir uns 45 anys i hauria mort en intentar parir un fill, el tretzè any del regnat d'Horemheb (tretze anys, més quatre d'Ay, mes uns 10 deTutankhamon, Mutnodjmet hauria tingut 18 anys a la mort d'Akhenaton, quan ja podia portar uns anys casada).

Durant el regnat de Tutankhamon segurament va dirigir una expedició aSíria. Mort Tutankhamon, el país va entrar en guerra amb els hitites per la mort del fill del rei hitita, i els hitites van obtenir una victòria aAmqa, però es desconeix si Horemheb era al front dels egipcis llavors i quant va durar la campanya.

A la mort d'Ay es va fer proclamar rei. Hi tenia dret, ja que com a gendre del difunt podia accedir a la corona; ara bé, es desconeix si Ay tenia fills o si hi havia altres princeses amb millor dret i, fins i tot, si ja estava casat amb la filla d'Ay. Això fou vers el1320 aC i el seu regnat va durar entre 25 i 30 anys. Una estàtua, actualment aTorí, el presenta com a elevat al tron per Horus, cosa que seria una justificació de la seva usurpació.

Durant el seu regnat, es va intentar eliminar el període d'Amarna de la història d'Egipte; els monuments i inscripcions en van eliminar tota referència, i fou un restaurador de temples d'Amon i dels seus sacerdots. Nomenà molts militars de confiança com a sacerdots. El temple d'Aton aKarnak fou demolit i les pedres reutilitzades en construccions dedicades a Amon. Va usurpar nombrosos monuments d'Amenofis III I Tutankhamon.

Un estela a Karnak esmenta els esforços del rei per controlar els excessos dels servidors de l'estat i estableix els càstigs (durs) pels que siguin trobats culpables de corrupció, incloent-hi requises de vaixells i esclaus, robatori de ramats, taxes il·legals als grangers privats, establiment de taxes fraudulentes, extorsió de caps locals per oficials reials encarregats d'organitzar la visita anyal del rei al festival Opet; els càstigs eren: el nas tallat i desterrament per als oficials, i càstigs de cops de fuets o similars als soldats. Aquestes pràctiques corruptes s'haurien desenvolupat perquè, en tancar els temples, l'economia basada en el seu funcionament s'havia ensorrat i els oficials havien començar a buscar ingressos per altres llocs. Aquestes reformes, probablement, eren una continuació de les que s'haurien ja iniciat sota Tutankhamon, perquè resulta difícil pensar que no s'havia fet res abans, sobretot tenint en compte que el mateix Horemheb havia format part del govern en el regnat de Tutankhamon i segurament amb Ay.

També es donaven casos de robatoris de tombes. Hi havia un sentiment general que era injust que les riqueses estigueren enterrades amb els faraons en tombes fosques i que valia més que dels objectes en gaudissin els vius. La tomba deTuthmosis IV, per exemple, fou robada i consta que Horemheb la va restaurar al vuitè any de regnat.

Va dividir l'exèrcit en dos comandaments: el del nord oBaix Egipte i el del sud oAlt Egipte. Horemheb va fer, almenys, una campanya a Síria, però sembla que finalment es va signar un acord amb els hitites. Una inscripció parla també d'una expedició segurament alPaís del Punt i a un santuari a Silsila (Núbia); es parla d'una campanya aNúbia.

En les cròniques oficials, es diu que va regnar 59 anys, però això inclouria els 25 o 30 que van regnar Akhenaton, Semenkhare i Tutankhamon. Això encara deixaria uns 30 anys, però probablement no va viure tant. Una inscripció en un grafit esmenta el seu 27è any de regnat quan ja era proper a la mort (devia tenir més de 80 anys). No va regnar més de 30 anys. Va morir vers 1295 o 1290 aC sense deixar fills ni hereus, per la qual cosa va designar el seu visir del nord, Paramesse, com a successor. El nou rei va agafar el nom deRamsès I i va fundar ladinastia XIX.[3]

Horemheb fou enterrat aSaqqara. La tomba d'Horemheb, construïda segurament ja en temps de Tutankhamon, era molt gran i ben decorada amb relleus, i s'hi van fer addicions sent ja faraó. La seva tomba a la vall dels Reis (KV 57) probablement no es va fer servir, ja que la decoració és incompleta. També va usurpar el temple d'Ay aMadinet Habu per a ell mateix i el va reconstruir més gran.

Referències

[modifica]
  1. «Horemheb». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  2. Francisco Marco Simón, Narciso Santos Yanguas.Textos para la historia del Próximo Oriente antiguo, Volum 1 (en castellà). Universidad de Oviedo, 1980, p. 106.ISBN 9788474680355. 
  3. Francisco Marco Simón, Narciso Santos Yanguas.Textos para la historia del Próximo Oriente antiguo, Volum 1 (en castellà). Universidad de Oviedo, 1980, p. 119.ISBN 9788474680355. 

Vegeu també

[modifica]
AWikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Horemheb
  • Vegeu aquesta plantilla
P. protodinàstic / Dinastia 0
(abans del 3150 aC)
Hsekiu · Khayu · Tiu · Thesh · Neheb · Wazner · Mekh
Període arcaic
(3150–2686 aC)
Imperi Antic
(2686–2181 aC)
Nebka · Djoser · Sekhemkhet · Khaba · Huni
1r període intermedi
(2181–2040 aC)
Imperi Mitjà
(2040–1782 aC)
2n període intermedi
(1782–1570 aC)
Salitis · Shesi · Yakhuber? · Sakir Har? · Khyan · Khamudi · Apepi
Imperi Nou
(1570–1070 aC)
Tercer període intermedi
(1069–525 aC)
Període tardà
(525–332 aC)
Període hel·lenístic
(332–30 aC)
♀ indica que el faraó era dona
Registres d'autoritat
Bases d'informació
  • Vegeu aquesta plantilla
Faraons
Dones de la família reial
Descendència reial
Nobles i oficials
Llocs
Altres
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Horemheb&oldid=35400811»
Categories:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2026 Movatter.jp