Fill d'un pastor anglicà, en una família moderadament pròspera deNorfolk, va ingressar a la marina l'1 de gener de 1771 per influència del seu oncle matern Maurice Suckling, un oficial naval d'alt rang, com a mariner normal i timoner a bord delHMS Raisonnable de tercera categoria comandat pel seu oncle que comandava el vaixell, i va progressar ràpidament en els rangs, servint amb els millors comandants navals de la seva època abans d'obtenir el seu primer comandament amb vint anys.
Després de fracassar en la carrera política, Nelson, en 1784 va rebre el comandament de la fragataHMS Boreas que va mantenir fins al novembre de 1787. A la reserva i amb mig sou, va intentar persuadir l'Almirallat en va per obtenir un comandament, però hi havia pocs vaixells a la marina en temps de pau.[3]
Nelson va conèixerFrances Nisbet, una jove vídua d'una família de plantacions a l'illa deNevis, i va desenvolupar afecte per ella, i el seu oncle, John Herbert, li va oferir un gran dot. Tant Herbert com Nisbet van ocultar que les seves famoses riqueses eren una ficció, i Fanny no va revelar que era infèrtil a causa d'una infecció de l'úter. Un cop es van comprometre, Herbert li va oferir a Nelson el dot que havia promès. Nelson i Nisbet es van casar a Montpelier Estate, a l'illa de Nevis, l'11 de març de 1787, poc abans de la finalització del seu servei a el Carib. El matrimoni es va registrar a l'església de Fig Tree a la parròquia de St John a Nevis. Nelson va tornar a Anglaterra al juliol, amb Fanny seguint més tard.
L'esclat de lesGuerres de la Revolució Francesa va permetre a Nelson tornar al servei, on va ser especialment actiu a la Mediterrània, incorporant-se amb l'Agamèmnon al maig de 1793 a la flota del vicealmirall William Hotham, arribant a Gibraltar i, amb la intenció d'establir la superioritat naval a la Mediterrània, es va dirigir aToló on va arribar al juliol per unir-se a la flota de l'almirallSamuel Hood, mentre Toló era controlada per republicans i reialistes moderats, però amenaçada per les forces de la Convenció Nacional, que marxaven cap a la ciutat, ancorant al port al juliol. Sense subministraments i dubtant de la seva capacitat per defensar-se, Hood va negociar la rendició del port i de la flota francesa, desembarcant tropes i subministraments per defensar-la del contraatac republicà francès, i va enviar Nelson a portar despatxos a Sardenya i Nàpols, demanant reforços.[4] A mitjans de setembre es van reunir 2.000 homes i va arribar a Toló el 5 d'octubre, on va trobar que un gran exèrcit francèshavia ocupat els turons que envoltaven la ciutat i l'estava bombardejant.[5] Hood encara esperava que la ciutat es pogués retenir si arribaven més reforços, i va enviar Nelson a unir-se a l'esquadró deRobert Linzee queoperava a Càller, i en el camí, el 22 d'octubre de 1793 va combatre un esquadró francès però superat en nombre es va retirar i va arribar a Càller el 24 d'octubre i amb Linzee a Tunis el 26 d'octubre. A la seva arribada, Nelson va rebre el comandament d'un petit esquadró format per l'Agamèmnon, tres fragates i un balandre, i li va ordenar bloquejar la guarnició francesa a Còrsega.
La caiguda de Toló a finals de desembre de 1793 va malmetre la posició britànica a la Mediterrània, perquè Hood no havia aconseguit fer les disposicions adequades per a la retirada i 18 vaixells francesos de línia van caure en mans republicanes. La missió de Nelson a Còrsega va adquirir més importància, per proporcionar als britànics una base naval prop de la costa francesa. Hood va reforçar Nelson amb més vaixells el gener de 1794. El paper de Nelson va ser important en la presa de Còrsega en1794,[6] on va ser ferit i va perdre parcialment la vista d'un ull, i les posteriors funcions diplomàtiques amb els estats italians. El 8 de març de 1795 va arribar a Hotham la notícia que la flota francesa es dirigia cap a Còrsega i es va proposar interceptar-los combatent el 14 de març a labatalla de Gènova en la que els francesos, derrotats, van abandonar el seu pla d'envair Còrsega i van tornar al port.[7]
Amb l'esclat de laGuerra angloespanyola, Nelson va rebre el comandament delHMS Theseus com a vaixell insígnia, i el 27 de maig de 1797 se li va ordenar que s'estigués davant deCadis vigilant la flota espanyola i esperant l'arribada dels tresors espanyols de les colònies americanes. Va dur a terme un bombardeig i va dirigir un assalt amfibi el 3 de juliol però el bloqueig s'acabà aixecant.[8] Nelson va idear un pla per capturarSanta Cruz de Tenerife amb l'objectiu d'apoderar-se d'una gran quantitat d'espècies delvaixell del tresor Príncipe d'Astúries, que es va informar que havia arribat recentment. El 1797, es va distingir mentre estava al comandament de l'HMS Captain a labatalla del cap de Sant Vicent.[9] Poc després d'aquella batalla, Nelson va participar en labatalla de Santa Cruz de Tenerife, on l'atac va fracassar i va perdre el braç dret, obligant-lo a tornar a Anglaterra per recuperar-se.
L'any següent fou nomenat almirall i va incorporar-se a lacampanya britànica al Mediterrani destinat a blocar la flota francesa alsetge de Toló. Una tempesta escampà els seus vaixells iNapoleó Bonaparte pogué desembarcar un exèrcit aEgipte. Un cop refeta l'esquadra, Nelson sorprengué i destruí la francesa a labatalla del Nil l'1 d'agost de1798, restablint el domini naval britànic al Mediterrani[10] i es va quedar a la Mediterrània per donar suport alRegne de Nàpols des de la seva base aPalerm contra una invasió francesa amb elSetge de Malta, que es rendí el 4 de setembre de 1800.[11] el fillastre d'Emma, acompanyat d'Horatio Nelson, va visitarSir William, l'ambaixador britànic alRegne de Nàpols i la seva donaLady Hamilton aNàpols, i l'Emma i l'almirall es van enamorar durant aquesta estada en terres napolitanes.[12]
Nelson va arribar a Londres el 9 de novembre de1800 i poc després de la seva arribada a Anglaterra va ser nomenat segon al comandament de la Flota del Canal, sota Lord John Jervis i va ser ascendit a vicealmirall l'1 de gener de 1801.Lady Hamilton i Nelson van mantenir relacions íntimes malgratSir William Hamilton n'estava al corrent, sense voler-hi interferir. L'Emma va dur al món la primera filla de Nelson, a Londres, el31 de gener de1801, i la va anomenarHoratia.[13]
A França, Napoleóacumulava forces per envair la Gran Bretanya. Després d'un breu període a Londres, on va tornar a visitar els Hamilton, Nelson va rebre l'encàrrec de defensar elCanal de la Mànega per evitar la invasió, i va passar l'estiu de 1801 reconeixent la costa francesa, però a part d'un atac fallit aBoulogne a l'agost, va veure poca acció. L'1 d'octubre, es va signar elTractat d'Amiens entre els britànics i els francesos per posar punt final a la guerra de laSegona Coalició,[15] i Nelson, amb una salut deficient de nou, es va retirar una vegada més a Gran Bretanya, on es va quedar ambSir William iLady Hamilton. El 30 d'octubre, Nelson va parlar en suport del govern Addington a la Cambra dels Lords, i després, va fer visites periòdiques per assistir a les sessions.
El1803 fou nomenat almirall de la flota anglesa a la Mediterrània, en el moment que Napoleó preparava la invasió de lesilles Britàniques. Napoleó volia allunyar la flota anglesa d'Europa per obrir-se camí per a la invasió distraient la marina anglesa mentre la infanteria francesa s'agrupava aBoulogne-sur-Mer a prop delpas de Calais a l'espera de transport marítim, i per això l'esquadra francesa s'uniria amb l'espanyola atacant les possessions angleses del Carib.
Nelson va rebre elHMS Victory com a vaixell insígnia aPortsmouth, on va rebre ordres de navegar cap aMalta i prendre el comandament d'un esquadró allí, abans d'unir-se al bloqueig deToló, on va arribar el juliol i va passar any i mig. Va ser ascendit a vicealmirall el 23 d'abril de 1804. El gener de 1805, la flota francesa, sota el comandament de l'almirallPierre-Charles Villeneuve, va esquivar el bloqueig britànic i va escapar de Toló. Nelson va marxar en la seva persecució, però els francesos van tornar a Toló. Villeneuve va aconseguir escapar per segona vegada a l'abril, i aquesta vegada, va aconseguir travessar l'estret de Gibraltar amb destinació a lesAntilles.[16] Nelson el va perseguir, però en arribar al Carib el juny va buscar-lo infructuosament. Villeneuve havia recorregut breument les illes, abans de tornar a Europa i fou interceptat per la flota britànica deRobert Calder, qui avisat del retorn de la flota de Villeneuve, va aixecar el setge sobre els ports deRochefort iFerrol, combatent al cap Finisterre i arribant a Ferrol amb pèrdues menors. Nelson va tornar a Gibraltar a finals de juliol, i d'allà va viatjar a Anglaterra, consternat per no haver portat els francesos a la batalla i on a la seva sorpresa, va rebre una rebuda entusiasta de la multitud que s'havia reunit per veure la seva arribada sent felicitat per salvar les Índies Occidentals d'una invasió francesa.[17]
Villeneuve es dirigí al port dela Corunya, on arribà l'1 d'agost, amb la intenció de reparar els seus vaixells. Desobeint les ordres de Napoleó, que el manaven dirigir-se aBrest iBoulogne-sur-Mer, navegà cap al sud i es refugià al port deCadis, on arribà el21 d'agost. La flota combinada tornà aviat i es refugià a Cadis, on fou assetjada per Nelson. Al setembre Napoleó va ordenar a Villeneuve navegar aNàpols per alleugerir elMediterrani de la fustigació dels bucs anglesos, però no va obeir aquesta ordre, romanent en port. A mitjan octubre, coneixent les intencions de Napoleó de substituir-lo i enviar-lo aParís per demanar-l'hi comptes per les seves accions, es va avançar a l'arribada del seu reemplaçament i va partir de Cadis amb la flota combinada el18 d'octubre i el21 d'octubre de1805 la seva flota fou destruïda per l'esquadra anglesa a labatalla de Trafalgar, donant a la Gran Bretanya la possibilitat de contrarestar el domini francès a l'Europa continental mitjançant el domini dels mars.[14] Ferit greument durant el combat, Nelson morí al pont del seu vaixell.
↑Schomberg, Isaac.Naval Chronology: or, An Historical Summary of Naval & Maritime Events, from the time of the Romans, to the Treaty of Peace, 1802 (en anglès), 1802, p. 136-137.
↑Williams, Kate.England's Mistress: The Infamous Life of Emma Hamilton (en anglès). Large Print. BBC Audiobooks Ltd by arr. with Random House, 2009.ISBN 9781408430781.
.svg)
.svg)
