Atès que els holozous formen unclade que inclou tots els organismes més propers als animals que als fongs, alguns autors prefereixen reconèixer grupsparafilètics com elscoanozous, els quals són principalment els holozous excepte els animals.[6]
Possiblement els holozous més coneguts, deixant de banda els animals, siguin elscoanoflagel·lats, els quals s'assemblem molt alscoanòcits de lesesponges, i per això es van teoritzar fins al segle xix sobre la seva relació amb aquestes. El gènereProterospongia és un exemple de coanoflagel·lats colonials que poden aportar informació sobre l'origen de les esponges.
Les afinitats dels altres holozous unicel·lulars només van començar a ser reconegudes a la dècada de 1990.[7] Un grup d'espècies principalment paràsites anomenatIcthyosporea o Mesomycetozoea és agrupat de vegades amb altres espècies alsMesomycetozoa (noteu la diferent terminació). Els gèneres ameboidesMinisteria iCapsaspora estan units en un grup anomenatFilasterea gràcies a l'estructura en forma de fil dels seuspseudòpodes. Juntament amb els coanoflagel·lats, elsFilasterea poden estar estretament relacionats amb els animals, i, de fet, un estudi els va agrupar com el clade delsfilozous.[3]
↑Tatiàn, Marcos; Antacli, Julieta Maria; Sahade, Ricardo «Ascidians (Tunicata, Ascidiacea): species distribution along the Scotia Arc». Scientia Maria, 69, suppl. 2, 2005, pàg. 205–214.(anglès)
↑Steenkamp, Emma T.; Wright, Jane; Baldauf, Sandra L. «The Protistan Origins of Animals and Fungi». Molecular Biology & Evolution, 23, 1, 2006, pàg. 93–106.DOI:10.1093/molbev/msj011.PMID:16151185.(anglès)
.svg){kind=icon}
