Hokkaido (北海道Hokkaidō enjaponés,yaunmosir enainu) és unaillaasiàtica situada entre lamar del Japó i l'oceà Pacífic constituïda enprefectura dins delJapó. Se situa al nord de l'illa deHonshu i limita al nord amb l'illa deSakhalín aRússia, a l'oest amb Rússia, al sud amb laprefectura d'Aomori i a l'est amb l'oceà Pacífic. Amb una superfície de 77.984,86 km², Hokkaido és la vint-i-unena illa més gran del món i la vint-i-unena illa més poblada del món, així com la tercera més gran del Japó i la prefectura més gran. Segons el darrer cens de població japonés (2015), Hokkaido és la huitena prefectura en població i suposa el 5,38 percent de la població total japonesa.[1]
El territori que actualment es coneix com a Hokkaido va ser una illa verge poblada per tribus indígenes com elsEmishi,Mishihase i elsainus fins a mitjans del segle xix, quan va passar formalment a ser part de l'imperi del Japó. No obstant això, cal dir que la presència a l'illa de laraça yamato es remunta al segle v després de Crist com a mínim, habitant majoritàriament l'extrem sud de l'illa. En el passat, l'illa va ser coneguda com aEzo oIezo.[2] El1869 les autoritats japoneses van fundar l'Oficina de Colonització de Hokkaidō o Oficina de Pioners, embrió de l'actual govern de Hokkaido. L'any1947 es va constituir oficialment l'actual prefectura de Hokkaido, elegint per primera vegada al seu cap de govern i assemblea legislativa persufragi universal.
En l'actualitat, Hokkaido és una de les prefectures més prosperes del Japó, destacant en indústria i, sobretot, en agricultura. La capital n'ésSapporo i té un total de 179 municipis dividits en catorzesubprefectures. Gairebé la meitat de la població total de l'illa viu a Sapporo.
Tot i que a Hokkaido la llengua oficial és el japonès, com a tot el Japó,[3] també s'hi ha parlat des de l'antiguitat la llenguaainu tot i que ara està en perill crític de desaparició amb menys de 100 parlants habituals.
El nom històric de l'actual Hokkaido va ser Ezo o Ezochi. Amb l'establiment de l'oficina d'administració i desenvolupament el govern Meiji va decidir canviar el nom d'Ezo.
Ceràmica del període Jomon trobada aEbetsu.Antiga escriptura trobades a Hokkaido.
La cultura delperíode Jōmon ja era present al territori fa vora 15000 anys. En contrast amb l'illa deHonshu, Hokkaido va viure una absència de conflictes durant tota aquella època. Les creences dels homes de l'època Jōmon en els esperits de la naturalesa es teoritzen i es relacionen amb l'origen de les creences delsainus. Ara fa 2000 anys, l'illa entrà en elperíode Yayoi passant la gran part de la població de la caça i la recol·lecció al conreu.[4]
ElNihon Shoki, finalitzat l'any 720, es sovint dit com la primera menció de Hokkaido en la història escrita. Segons els fets escrits,Abe no Hirofu[5] liderà una gran flota i exèrcit als territoris del nord del país entre el 658 i el 660, entrant en contacte amb elsEmishi i elsMishihase. Un dels llocs on anà en Hirofu es esmentada al text com aWatarishima (渡島), la qual es creu que és l'actual Hokkaido. No obstant això, existeixen nombroses teories sobre els detalls d'aquest esdeveniment, inclòs la localització deWatarishima i la creença comú de que els Emishi són els avantpassats de l'actual poble ainu.
Durant elperíode Nara i elperíode Heian (710-1185), la població de Hokkaido va establir relacions comercials amb laprovíncia de Dewa (territori actualment comprès per laprefectura d'Akita i la deYamagata), habitat anteriorment per tribus d'Emishis fins a la conquesta per part d'Abe no Hirofu per a l'Imperi japonès o ladinastia Yamato. En l'edat mitjana la població de l'illa va començar a ser anomenadaEzo (la paraula es pot traduir com a estrangers, en referència a les tribus indígenes). Hokkaido, per tant, començà a ser anomenada com a Ezochi (蝦夷地, lit. 'terra d'Ezo')[6] o Ezogashima (蝦夷ヶ島, lit. 'Illa d'Ezo'). El poble d'Ezo va viure principalment de la caça i la pesca i del comerç d'arròs i ferro amb els japonesos.
Durant elperíode Muromachi (1336-1573) els japonesos van crear un assentament al sud de lapenínsula d'Oshima. En tant més gent arribava a l'illa i a l'assentament per fugir de les batalles del Japó, surgien disputes entre els japonesos i els ainus. Les disputes sovint derivaven en guerres.Takeda Nobuhiro assassinà al cabdill ainu Koshamain,[5] derrotant l'oposició el 1457. Els descendents de Takeda van fundar elclan Matsumae els quals van tindre els drets exclusius a l'hora de fer comerç amb els ainus durant elperíode Azuchi-Momoyama i elperíode Edo (1568-1868). L'economia de la familia Matsumae es basà principalment en el comerç amb els ainus. Els Matsumae van tindre el control total del sud d'Ezochi fins a la fi del període Edo en 1868.
El domini dels Matsumae sobre els ainus ha d'ésser entès dins del context d'expansió del Japó feudal. Els caps militars de la zona nord de Honshu sempre van mantindre lleugers lligams culturals i polítics amb la cort imperial i els seus apoderats, elshogunat Kamakura i elshogunat Ashikaga. Els senyors feudals de vegades es trobaven dins de l'ordre institucional imperial prenent títols del shogunat, mentres que en altres temps assumien títols que semblaven donar-los una identitat no japonesa. De fet, molts dels senyors feudals eren descendents dels cabdills militars de les tribus d'Emishi que s'havien assimilats a la societat japonesa.[7] El clan Matsumae era descendent de l'ètnia yamato (japonesos), mentre que els Emishi del nord de Honshu eren un grup ètnic distint amb lligams amb els ainus. Els emishi foren conquerits i integrats en la societat japonesa abans del segle viiié i com a resultat d'això, les seues cultures s'anaren diluint transformant-se en minoritàries i marginals. Des que començà el govern deldomini de Matsumae sobre els ainus, molts dels emishi es van mesclar amb la població d'origen yamato, resultant en una major semblança d'aquestos amb els yamato que la que podien tindre els ainu.
Hi van haver nombroses revoltes dels indigenes ainus contra el govern feudal dels Matsumae. La que presentà major resistència i duració fou larevolta de Shakushain, encapçalada pel cabdillShakushain entre1669 i1672. El1789, una altra rebel·lió, en aquest cas la deMenashi-Kunashir, va ser sufocada pel govern Matsumae. Després d'aquest episodi, els termes "japonés" i "ainu" es referien a dos grups completament diferents, i estava clar que els Matsumae pertanyien als primers. Entre els anys1799 a1821 i1855 a1858, elshogunat Tokugawa, aEdo, prengué temporalment el govern de l'illa com a resposta a una possible agressió de l'Imperi Rus. Poc abans del començament de l'era Meiji, el govern feudal Tokugawa va advertir la necessitat de preparar unes defenses al nord de l'illa contra una possible invasiórussa i per a això es va procedir a un poblament i a una exploració acurada de la totalitat d'Ezochi. Les autoritats feudals van millorar una mica la seua actitud cap als ainu, tot i que la situació d'aquests no canvià gaire.[8]
La finalitat principal de la nova oficina de colonització i desenvolupament era protegir Hokkaido abans que l'Imperi Rus extenguera el seu control a l'extrem orient més enllà deVladivostok. Per a tal objectiu es va posar al capdavant de l'institució aKuroda Kiyotaka. La primera acció de Kuroda va ser viatjar alsEUA per tal de "contractar" aHorace Capron, ministre d'agricultura del gabinet deUlysses S. Grant. Des de1871 fins a1873 Capron va centrar els seus esforços en estendre a Hokkaido els sistemes d'agricultura i mineria occidentals, amb relatius resultats. Capron va tornar al seu país el1875, desanimat i frustrat per l'esforç i els obstacles de la tasca. El1876 va arribar a HokkaidoWilliam Smith Clark, fundant l'Escola d'Agricultura de Sapporo. Tot i haver estat només un any, Clark va deixar una importants empremta a Hokkaido, influint a molts japonesos amb les seues ensenyances d'agricultura i també deprotestantisme.[10] Les seues paraules: "Boys, be ambitious!" (Nois, sigau ambiciosos!), es poden trobar en molts llocs de Hokkaido i gaudeixen d'una relativa fama. Durant aquesta dècada, la població de Hokkaido va passar de 58.000 habitantants a 240.000.[11]
El1882 és dissol l'Oficina de Colonització. El transport i les comunicacions a la regió encara es trobaven subdesenvolupats, així que després de la dissolució de l'oficina de colonització, Hokkaido es va dividir en tres prefectures, laprefectura de Hakodate, laprefectura de Sapporo i laprefectura de Nemuro, de curta durada ja que també van ser dissoltes l'any1886. A partir d'aquest any i fins al1947, Hokkaido estarà governada pel nou "govern de Hokkaido", que no era exactament igual a la resta de governs prefecturals i que estava dividit en, inicialment, 19 subprefectures i posteriorment 14, les quals encara estàn en actiu després d'una reforma estructural al2010.
Hokkaido no va rebre tants atacs aliats durant laSegona Guerra Mundial com la resta del Japó, però al1945 diverses ciutats, ports i instal·lacions militars van ser bombardejades per l'exèrcit dels EUA. El15 de juliol de1945, vaixells de l'armada estatunidenca van bombardejar la ciutat deMuroran.[12] El18 d'agost de1945 l'exèrcit soviètic invadeix el Japó, ocupant la totalitat de la veïnaprefectura de Karafuto i les illes del nord de Hokkaido, a lasubprefectura de Nemuro. Rússia encara ocupa aquestes illes que són part de Hokkaido i el Japó, sent aquesta situació elconflicte de les Kurils. Hokkaido, com la resta del Japó va patir l'ocupació del Japó també pels nord-americans, els quals construïren instal·lacions militars a l'illa i que es retirarien en signar-se eltractat de San Francisco, l'any1952.
L'any1947, amb l'aprovació de la llei d'autonomia local Hokkaido es converteix oficialment en una prefectura de ple dret, com les altres del Japó. També per primera volta s'elegiria en unes eleccions lliures i democràtiques persufragi universal alGovernador de Hokkaidō. El triomfador a les eleccions va ser elsocialistaToshibumi Tanaka, el qual governaria fins a l'any1959. El1954 l'Emperador Showa i l'Emperadriu Kōjun van visitar Hokkaido. El1959Kingo Machimura, delPLD és elegit governador, exercint fins a l'any1971. El1972, amb la celebració aSapporo delsJocs Olímpics d'Hivern de 1972, Hokkaido viu una important transformació social i modernització que es reflecteix, entre altres coses en la declaració de Sapporo com aciutat designada o l'instal·lació del primer sistema de metro de l'illa, elmetro de Sapporo, a més d'un incipient turisme nacional. El 1971 es elegit governadorNaohiro Dōgakinai, candidat continuista del centre-dreta que governarà fins al1983. El mateix any resulta elegit governador el socialistaTakahiro Yokomichi, finalitzant amb 23 anys de govern conservador a l'illa. Yokomichi romandrà al càrrec fins al1995. Els vuitanta van ser una dècada de creixement per a Hokkaido, com ho demostra la construcció i posada en funcionament l'any1988 delNou Aeroport de Chitose, el més gran de l'illa i amb connexions internacionals. El 1995 és elegit governador l'independentTatsuya Hori, qui només romandria al càrrec per dues legislatures, fins al 2003. L'any1997 elBanc d'Explotació de Hokkaidō oTakugin, aleshores el banc més antic i important de Hokkaido, va entrar en fallida, sent adquirit pelBanc del Pacífic Nord, una altra entitat finacera de Hokkaido.
El2003 es elegida governadora l'independent de centre-dretaHarumi Takahashi qui seria la primera dona al càrrec i la governadora amb més anys de mandat fins a la data, romanent al càrrec fins al2019. El mateix any l'illa patí un terratrèmol de 8 graus a l'escala de Richter que tingué el seu epicentre a la regió deTokachi. L'any 2008 es va celebrar a Hokkaido, en concret al municipi deTōyako la reunió delG8. El2010 l'administració Takahashi va dur a terme una reforma administrativa del sistema de subprefectures per tal d'optimitzar-les front a la nova realitat demogràfica de Hokkaido. El2018 un altre terratrèmol de 6,6 graus Richter va sacsejar lasubprefectura d'Iburi.[13] El mateix any el govern de Hokkaido organitzà un acte amb la presència de l'Emperador Akihito i d'actes folclòrics ainus per commemorar el 150 aniversari de Hokkaido.[14] El2019 es elegit governador el candidat del centre-dretaNaomichi Suzuki, ex-alcalde deYūbari i aleshores el governador més jove del Japó.[15]
Hokkaido és una de les dues prefectures del Japó que se subdivideixen ensubprefectures (l'altra és laprefectura de Nagasaki). En aquest cas és important a causa de les seves grans dimensions: moltes parts de la prefectura estan simplement massa lluny per ser administrades per Sapporo. Les oficines de les subprefectures de Hokkaido carreguen amb moltes de les tasques que a la resta del Japó farien les prefectures.
Dins delsistema prefectural japonés, Hokkaido té un cert estatus especial únic, ja que, a diferència de la resta de prefectures que són classificades com a -ken (prefectura rural), Hokkaido és classificada com a -Dô (camí). Aquesta és una denominació merament simbòlica, ja que Hokkaido té les mateixes competències prefecturals que qualsevol altra prefectura.
En aquesta taula només es reflecteixen els governadors democràtics, és a dir, des de l'any 1947. L'actual governador ésNaomichi Suzuki, qui va accedir al càrrec en les eleccions del2019 amb el suport dels partits del centre-dreta de l'illa.
La cambra legislativa de Hokkaido està dominada per una majoria d'un unic partit, el PLD. Des de leseleccions locals de 2019, la composició actual de l'Assemblea de Hokkaido és la següent:[18]
Nou Aeroport de ChitoseAeroport de HakodatePanoràmica de la badia de Muroran amb el seu port.Vista aèria del port de Tomakomai.Autopista Central de Hokkaidō a l'alçada d'Eniwa.Estació de Sapporo (JR)Estació d'autobusos deTokachi Bus almont Nukabira.
Hokkaido és una illa de grans dimensions amb una indústria i agricultura molt desenvolupades. Sent així, Hokkaido disposa d'una acceptable xarxa ferroviaria, així com de modernes autopistes i de multiples aeroports tant per a vols regionals com internacionals.
Degut a la grandaria del territori, Hokkaido disposa de molts aeroports, alguns per a viatges dins de l'illa i d'altres per a internacionals.
Aeroport d'Okadama: Va ser construït entre els anys1942 i1944 com a base de l'exèrcit imperial, però després de la guerra va ser base americana fins al1952. Actualment es propietat de lesForces d'Autodefensa del Japó. A més de ser el més antic, és un dels més xicotets dels aeroports principals. La totalitat de les destinacions són a altres aeroports del Japó. Es troba al municipi deSapporo i presta servei a tota l'àrea urbana.
Nou Aeroport de Chitose: Va ser construït el1988 per a substituir l'anticAeroport de Chitose, construit el1963 i el qual es convertí en base aèria de les forces d'autodefensa. És l'aeroport més gran de Hokkaido, tant en grandaria com en tràfic de persones i mercaderies. Es tracta d'un aeroport internacional, tot i que també fa vols a nivell nacional i prefectural. L'aeroport, convenientment connectat amb Sapporo, presta servei a l'àrea urbana de la capital. Com el seu nom indica, l'aeroport es troba al terme municipal deChitose, tot i que també ocupa part deTomakomai.
A més d'aquests, també existeixen altres aeroports com:
En ser Hokkaido una illa, les instal·lacions portuàries al territori es troben ben desenvolupades. Els ports de Hokkaido són emprats tant per a activitats pesqueres, maniobres militars, transport de mercaderies i transport de passatgers en rutes regionals, nacionals i internacionals.Alguns dels ports més importants són:
La xarxa viària de Hokkaido està formada, igual que en altres parts del Japó, d'autopistes, carreteres nacionals i carreteres prefecturals. L'estat de la xarxa viària de Hokkaido és bó i al mateix nivell que a la resta del Japó, malgrat la neu i l'oratge advers.Algunes de les víes més importants són:
El territori està servit principalment per laCompanyia de Ferrocarrils d'Hokkaidō oJR Hokkaidō, la qual opera la majoria de xarxes ferroviàries a Hokkaido. A més d'això també existeixen nombroses companyies ferroviàries locals que operen determinades línies. Algunes d'aquestes companyies són:
Metro de Sapporo, presta servei a la ciutat de Sapporo i als municipis adjacents.
Tramvia de Sapporo, companyia pública de Sapporo, opera al centre d'aquesta ciutat.
Més enllà dels núclis urbans on el seu ús també es prou comú, el transport en autobus entre ciutats per tot el territori està prou consolidat. Existeixen companyies que presten servei a tota la regió i altres només a certes àries urbanes o subprefectures.
D'acord amb el cens de població del Japó de2015, Hokkaido té una població de 5.381.733 persones, suposant això un lleuger descens respecte a l'anterior cens de2010, el qual comptava 5.506.419 habitants. Des de principis de la dècada dels 2000 i fins a l'actualitat la població total de Hokkaido ha anat disminuint progressivament.
Els Ainu són una ètnia originària de l'illa de Hokkaido així com també del nord deHonshu i de lapenínsula de Kamtxatka,Sakhalín i lesilles Kurils, aquestes tres darreres dins deRússia. Són els habitants indigenes d'aquestes zones des de fa infinitat d'anys. La seua llengua és l'ainu, avui dia gairebé desapareguda. Tot i ser nadius d'allà on viuen, des de l'arribada dels russos i els japonesos es troben en una situació de marginalitat i, en alguns casos, de pobresa. Des del 2008 el govern del Japó els reconeix com a "poble indigena amb una llengua, religió i cultura distintes".[19] En febrer de2019 el govern va consolidar aquesta declaració[20] i a l'abril del mateix any es va formalitzar l'estatus.[21]
Com a tot el Japó, a Hokkaidô conviuen les dues religions majoritàries, elxintoisme i elbudisme, tenint més preponderància d'aquesta darrera.[23] Segons les dades de1996, el percentatge de creients a la regió era del 33,6%, una quantitat superior a la de les prefectures de les regions deTohoku iKanto, però menor que a la majoria de les prefectures de les regions del sud (Chubu,Kansai,Shikoku,Kyushu), excepteOkinawa.[24] Pot sobtar la quantitat de persones "no religioses", un 65,3%, però l'explicació és que, al Japó, en aquest apartat no només es contemplen elsateus, sinó també la gent que té creences no regulades com el xintoisme o participa en festivitats folclòriques, com les visites alssantuaris quan hi hamatsuris, però no es consideren practicants.[25] Si descomptem el percentatge de no-creients i els practicants del xintoisme folclòric, la confessió amb més membres és el budisme, amb un 31,7% i que es desglosa en les següents escoles o sectes:Tendai iShingon (menys del 3%);Terra Pura (13,3%);Zen (8,2%);Nichiren (3,2%);Soka Gakkai (menys del 2%) i altres escoles (menys del 2%). El percentatge de creients de sectes modernes derivades del xintoisme comTenrikyo oOomoto són vora el 2%. El cristianisme, amb totes les seues branques és menys de l'1% dels creients de Hokkaidô. Elsainus també tenien les seues creences pròpies, amb déus com elKamui i de caràcter xamànic, molt pareguda al xintoisme primigeni. Segons una enquesta del2012 feta per laUniversitat de Hokkaidō, un alt percentatge dels habitants d'origen ainu era adherent delbudisme Nichiren i, en especial, delNichiren Shōshū; tot i això, la consciència religiosa és similar a la de la gran majoria del Japó.[26]
Festival de la neu de SapporoSopa de curri de HokkaidoGenghis KhanSeu principal de l'emissora STVSeu del periòdic de HokkaidoEmissora de ràdio local d'Asahikawa (ACN)Exterior delSapporo Dome.
Gràcies al "mestissatge" entre cultures que s'han anat trobant a l'illa, Hokkaido gaudeix d'una cultura diferenciada del comí japonès que es reflecteix en la seua llengua i gastronomia, entre d'altres aspectes.
Degut a la climatologia de Hokkaido, la gastronomia acostuma a ser molt nutritiva i amb moltes calories. En tot el Japó Hokkaido té la fama de ser un lloc de bona cuina, sent molt admirats els seus plats de marisc i peix, els quals utilitzen matèries com elcranc reial, l'eriçó de mar o els ous de salmó. La gastronomia de l'illa també ha adoptat ingredients i plats forans com el curri o la barbacoa de corder típica deManxúria.
Sopa de curri: Sopa feta ambcurri picant d'estil hindú amb verdures fregides i cuixa de pollastre que varia segons l'especialitat local.[27]
Genguis Kan: Plat d'origenmanxú consistent en carn decorder marinada o crua amb diferents verdures (ceba, pimentó, etc.) cuinada en un recipient metàl·lic a altes temperatures.[27] És similar a unatorrada.
La gran majoria de la població de Hokkaido parla lallengua japonesa en la seua modalitat odialecte de Hokkaidō, el qual conté certes peculiaritats fonètiques, lèxiques i gramàtiques pròpies. El dialecte de Hokkaido comparteix certes característiques amb la parla del nord de Honshu, pot ser per l'emigració. No obstant això, als nuclis urbans mitjanament grans comSapporo oAsahikawa aquest dialecte s'està esborrant per a donar pas a un japonès estàndard degut, en part, als mitjans de comunicació. A Hokkaido també s'ha parlat des de fa molts anys la llenguaainu, pròpia de les tribus d'ainus. Actualment aquesta llengua es troba en perill crític de desaparició.
A Hokkaido com a la gran majoria de les prefectures del Japó, les emissores de televisió, tot i essent locals, estan afiliades a xarxes de notícies nacionals liderades per emissores toquiòtes; no obstant això, les emissores emeten part dels seus continguts tot tipus de programes locals. Les emissores de televisió de Hokkaido són aquestes:
NHK Hokkaidō, sucursal regional de l'emissora pública nacionalNHK.
Tot i que a Hokkaido es venen tots els periòdics de tirada nacional, des dels seus inicis i fins avui dia els periòdics locals mantenen la seua hegemonia, especialment elHokkaidō Shinbun, periòdic degà de l'illa.
A Hokkaido, igual que les televisions, existeixen diferents emissores de ràdio, tant originàries de Hokkaido e independents com altres afiliades a les grans xarxes de comunicació de masses privades del Japó, tot això sense oblidar la sucursal prefectural de la corporació nacional de ràdio i televisió; laNHK. També n'hi ha gran quantitat de petites emissores locals anomenadescommunity radio.
_-_panoramio.jpg)
.jpg)
