Aquest article tracta sobre el poble indoeuropeu que es va establir a l'actual Turquia al segon mil·lenni aC. Si cerqueu el poble de Canaan que els hebreus van trobar a Palestina, vegeu «hetites».
Elshitites[1] eren unpoble indoeuropeu que es va establir aAnatòlia, a l'actualTurquia, al segon mil·lenni aC. Van fundar un gran imperi, l'Imperi Hitita, unificat sota lallengua hitita i la seva capital,Hattusa. La seva fama es deu al fet que van ser els descobridors de la tècnica de laforja i del treball delferro, i això els va donar un gran poder militar i comercial. La pressió d'Assíria i de l'antic Egipte, sobretot, va fragmentar l'imperi en petits regnes que van anar desapareixent.
Mapa de les migracions indoeuropees del 4000-1000 aC, segons el modelKurgan. La migració d'Anatòlia (indicada amb una fletxa de punts) podria haver tingut lloc sia pel Caucas o a través dels Balcans. L'àrea magenta correspon a la suposadaUrheimat (cultura de Samara,cultura de Sredny Stog). La zona vermella correspon on es podrien haver assentat els pobles de parla indoeuropea fins al voltant del 2500 aC, i la zona de color taronja al 1000 aC
Cap a l'any 5000 aC, la regió al voltant d'Hattusa, que posteriorment es convertiria en el nucli del regne hitita, va ser habitada per persones amb una cultura diferent que parlaven una llengua no indoeuropea. El nom de «hatti», l'utilitzen els anatolianistes per a distingir aquest idioma de l'indoeuropeuhitita, que va aparèixer en escena al final del mil·lenni III aC o al començament delmil·lenni II aC i es va convertir en la llengua administrativa del Regne hitita en els següents sis o set segles.
Les primeres notícies que hi ha dels hitites es refereixen a època remota, ja que a principis del tercer mil·lenni s'esmenta una colònia semítica[4] aGanish, que sembla la ciutat que més tard s'anomenàKanesh, a la que va auxiliarSargon d'Accad contra el rei deBuruixkhanda, que se suposa que era una ciutat hitita que per aquell temps gaudia de certa hegemonia sobre les tribus hitites. En el regnat deNaram-Sin d'Accàdia, es formà contraAccad una coalició de pobles, entre els quals hi havia els hitites, amb el seu reiPamba. La coalició va ser vençuda i degueren restar dependents en certa forma d'Accad.
Poc després, coneixemPiyusti, rei d'Hatti, sembla, aliat o vassall d'Huzziyas deZalpuwa que es va enfrontar aAnitta, rei deKussara. Anitta el va vèncer i es va apoderar deNesa, on va establir la capital. Més tard va conquerirHattusa, i va iniciar el Regne hitita, com proven els documents que es conserven de la ciutat deGanish. Lestauletes d'argila ens parlen de la ciutat de Buruixkhanda i dels hitites. Contemporani i vassall d'Hammurabi, és el rei hititaTudhalias I, que s'identifica amb elTidal mencionat alGènesi. Amb la mort d'Hammurabi i la consegüent decadència del primerImperi babilònic, els hitites assoleixen, igual queAssíria, la independència, i arriben a aconseguir considerable importància. Aprofitant la debilitat babilònica,Mursilis I, rei dels hitites, envaeix el1926 aC Babilònia, quan n'era reiSamsu-Ditana, amb el qual arriba a la fi la dinastiaamorrita. Aquesta victòria hitita va possibilitar l'establiment aBabilònia de la dinastia que es podria anomenarbàrbara delscassites ocosseus, que havien ajudat als hitites en la conquesta del regne babiloni.
Llavors, lliures del poder de Babilònia i com que Assíria encara no era prou forta, els hitites aconsegueixen constituir un regne poderós. Van situar la seva capital definitiva a Hattusa i van donar al seu territori el nom deRegne d'Hatti que usava el poblehatti, situada al lloc de l'actualBoğazkale, prop del riuKızılırmak. La història de la formació d'aquest imperi podem seguir-la des del temps del monarcaLabarnas I, posterior a Tudhalias I, que va iniciar la conquesta dels territoris situats almigdia dels seus dominis; així, sembla que passà a les seves mans el sud de laCapadòcia, i arribà al mar per la part de laCilícia.
Hatti i rodaliaLa situació geopolítica a l'Orient Mitjà cap al 1200 aC, al final de l'Edat del Bronze Final.
Després, trobem els regnats d'Hattusilis I iMursilis I. Mursilis, dirigint-se cap al sud, va conquerirAlep i va destruir el regne deIamkhad i va ocupar la ciutat deKarkemiš. Va arribar a Babilònia, la saquejà, i en portà el botí a la seva capital, Hattusa (1926 aC). En aquesta expansió, degueren quedar dominats elshurrites, almenys els que formaven el regne deMitanni, al nord de laMesopotàmia. També sembla que va tenir altres conseqüències importants aquest moviment d'expansió dels hitites, ja que determinaren una empenta cap al sud, que potser contribuí a l'entrada delshicsos aEgipte cap a l'any1800 aC).
Hantilis I, de la família reial però que havia pujat al tron assassinant Mursilis, sufocà diverses rebel·lions i lluità contra els hurrites, que des d'Armènia envaïen la Capadòcia, i tornà a fortificar la capital. Hi ha una època en què sembla que el Regne hitita pateix la pressió i infiltracions d'altres tribus indoeuropees que procedien delCaucas, a la que potser es deuen els moviments al·ludits dels hurrites, que arriben des del sud, i intervenen també potser en l'entrada dels hicsos a Egipte. Després d'aquesta època, l'Imperi hitita augmenta el poder fins a arribar a aconseguir l'hegemonia en aquella part del món antic.
Subiluliuma I domina tota la Capadòcia, arriba fins a la Cilícia i sotmet part deSíria, i en aquests regnes vassalls col·loca els seus fills. El seu fill i successor,Mursilis II, continuà l'obra del pare i tornà a envair Babilònia a mitjansegle xvi aC.
L'existència d'estats hitites a Síria, la veiem confirmada en aquesta època per la lluita del príncep hitita deCadeix ambTuthmosis III, el gran conqueridor egipci, amb la qual cosa es preludien les guerres posteriors entre ambdós països pel domini d'aquella regió.
Mapa polític de l'Orient Mitjà al primer període cobert per lesCartes d'Amarna, primera meitat del segle xiv aCRestes del Gran Temple d'Hattusa, ciutat molt important del Regne hitita
Durant la segona meitat delsegle xvi aC, el XV i part del XIV aC, el poder dels hitites s'anà enfosquint per l'apogeu de l'Imperi de Mitanni, format amb elements indígenes i una noblesa indoeuropea que ocupa el nord de la Mesopotàmia i fins i tot part d'Assíria, a l'est de l'Eufrates. Aquesta hegemonia dels hurrites acaba amb el conqueridor hitita Subiluliuma I. Mitanni no va ser difícil de conquerir per als hitites, però va costar anys de lluita i molta activitat política. Els hitites van mantenir la unitat del seu imperi i encara van efectuar diverses expedicions d'expansió del territori. Es coneixen entre els seus monarquesHattusilis III,Tudhalias II i, per fi, el gran conqueridor i organitzador de l'imperi, Subiluliuma I. Aquest monarca que va regnar probablement entre el 1344 aC i el 1320 aC. va haver de sufocar les rebel·lions que es promogueren en començar el seu regnat, que va iniciar sotmetent elRegne d'Arzawa un conglomerat de territoris de l'Anatòlia occidental que arribava fins a la costa de lamar Egea.
Després d'haver organitzat degudament el seu imperi, va prendre el títol de "Gran rei", i es va disposar a intervenir en els assumptes de Síria, on va afavorir les rebel·lions contra Egipte i on va procurar formar una coalició d'estats per destruir el Regne de Mitanni i incorporar-lo als seus territoris. Subiluliuma també lluità ambAziru, el príncep delRegne d'Amurru que encapçalava les tribus nòmades delshabiru, i que tan aviat lluitava a favor dels egipcis com dels hitites, encara que el major poder i proximitat d'aquests últims va decidir la qüestió. Subiluliuma va evitar un enfrontament directe amb Egipte, i els faraons sembla que van buscar la seva amistat després de la mort d'Amenofis IV, i van arribar a oferir la mà de la vídua deTutankamon anomenadaAnkhesenamon per a un fill seu. També va tenir relació amb elsaqueus, que visitaven les costes de l'Àsia Menor i que, amb altres pobles i monarques coneguts fins ara tan sols per l'epopeia, veuen aparèixer els seus noms en els documents que es van descobrint als arxius d'aquells països. La relació amb Egipte es pot comprovar per l'existència d'un tractat entre Subiluliuma iHoremheb, últimfaraó de ladinastia XVIII, on es van repartir el domini de Síria, establint que el nord (Naharin iAmurru) per als hitites, i el sud (Fenícia iCanaan) per a Egipte.
A la mort de Subiluliuma, el va succeir sense problemes el seu fillArnuwandas II que després d'un breu regnat va morir de malaltia i va pujar al tron l'altre fill,Mursilis II. Aquest rei es va enfrontar diverses vegades amb les tribuskashka que habitaven al nord del país.Muwatal·lis II, el seu fill i successor, es va haver d'enfrontar amb els egipcis pel domini de la regió de Síria.Seti I ja havia atacat territoris hitites a Síria. Després de diversos conflictes, es va enfrontar ambRamsès II a labatalla de Cadeix. Els egipcis, en l'únic document conservat escrit per Ramsès II, es va atribuir la victòria, però elTractat de Cadeix que va establir els acords després de la batalla, es veu com els hitites van estendre la seva influència per gairebé totes les zones de Síria, inclosa Cadeix.
Hattusilis III, un rei posterior, va ser primer rei d'Hakpis nomenat pel seu germà Muwatal·lis II, i després d'un cop d'estat rei dels hitites. Va signar diversos tractats de pau amb Ramsès II, on l'esposa del rei hitita,Puduhepa, hi va tenir un paper important. Dues de les filles d'Hattusilis, una anomenadaMaathorneferure i l'altra de nom desconegut, es van casar amb Ramsès II.
Van succeir Hattusilis III, el seu fillTudhalias IV (entre el 1240 aC i el 1210 aC aproximadament) que va lluitar contraAhhiyawa i va fer la guerra a Assíria, iArnuwandas III, el seu fill (potser del 1210 aC fins al 1205 aC) que va mantenir l'amistat amb Egipte, i un dels seus faraons (Merenptah oMerenptà) enviàblat als hitites.Arzawa es va convertir en el focus d'una rebel·lió contra els hitites, on hi va prendre part el rei dels aqueus,Attariššiya, que en algun moment s'ha volgut identificar ambAtreu. Tudhalias IV va conquerirAlaixiya tota o en part, identificada amb l'illa deXipre.
Monument en honor d'Hattusilis III
Les expedicions dels aqueus provocaven un estat d'intranquil·litat general a l'Egeu, que es traduí en continus moviments i expedicions de les diverses tribus que en poblaven les ribes. En aquell temps es van iniciar els moviments delsPobles de la mar que van ocupar diferentes parts de la costa mediterrània. L'Imperi hitita va començar a tenir dificultats amb Assíria, ja que havia crescut molt el seu poder. En un tractat de Tudhalias IV i el país d'Amurru aquest últim es compromet a no comerciar amb Assíria. AmbArnuwandas III, els hitites van recobrarKarkemiš, aprofitant una nova època de debilitat d'Assíria, que l'havia ocupat en envair l'antic Regne de Mitanni.
No es coneixen les causes de la desaparició de l'Imperi. Es creu que no hi va haver una única causa, sinó un conjunt de circumstàncies que van portar al col·lapse als diversos regnes que existien a Anatòlia i a les costes de Síria. Una de les causes podria ser la carestia d'aliments, i s'ha pensat que hi va haver un període molt llarg de sequera que va malmetre les collites. Altres factors relacionats, com ara l'escassetat de mà d'obra que va comportar una disminució dels soldats en campanya i de gent disponible per treballar la terra, fruit de les llargues guerres dels últims reis hitites que havien de causar moltes morts. Els estats vassalls que abans subministraven contingents de tropes es revoltaven i no n'enviaven, i no s'incorporaven presoners de guerra que abans servien d'esclaus. Després de signar una "Pau perpètua" amb Egipte, Hattusa depenia del blat egipci per sobreviure.
Cal considerar també la presencia dels anomenats "Pobles de la mar", que segons els registres conservats pel faraóRamsès III (1182 aC - 1151 aC) van aparèixer a principis del segle XII aC. Grups nombrosos d'homes hostils van aparèixer i van ocupar bona part del Pròxim Orient, des d'Anatòlia i Xipre fins a Síria i Palestina i les costes egípcies. Pel que se sap, probablement aquests atacs no es van produir tots de cop, sinó que es van allargar en el temps durant anys. Cap a l'any1220 aC, poc de temps després d'haver començat a governarSubiluliuma II, van atacar les costes mediterrànies diverses naus que van fer molt de mal al comerç marítim, van conquerir Ugarit i van atacarAlaixiya. Pel que sembla, poc després diversos pobles van entrar a l'Imperi hitita i van atacar Hattusa, que, segons Trevor Bryce, va ser evacuada per Subiluliuma II. L'Imperi va col·lapsar, i també molts altres centres de poder del Pròxim Orient.
Durant el següent període, anomenatEdat del ferro, van desaparèixer antigues ciutats importants durant l'Edat del bronze, com ara Ugarit i Hattusa, i altres, Biblos iTir, van sobreviure. Al sud-est d'Anatòlia i al nord de Síria van sorgir alguns regnes que van conservar certs elements de l'antic Imperi hitita. Els governants d'aquests territoris utilitzaven elsistema jeroglífic escrit enluvi per a explicar les seves victòries i amb aquesta llengua adoraven els déus. L'escripturacuneïforme hitita va desaparèixer. Alguns governants tenien noms hitites, com ara Subiluliuma, Labarna Muwatal·lis, Hattusilis i altres, i van incorporar elements d'art i religió hitita a les seves cultures. Aquests regnes es van anomenarEstats neohitites. A la ciutat de Carquemix hi va governar durant diverses generacions una branca col·lateral de la família reial hitita.[5]
Encara resta molt per explorar, malgrat les excavacions fetes durant el segle xx, de les restes deixades pels hitites, sobretot per l'arqueòlegHugo Winckler: han permès descobrir les fortificacions i alguns edificis de l'antiga capital dels hitites, Hattusa, prop de l'actual ciutat deBogazköy i de l'antiga Pteria. Hi ha restes de la ciutat emmurallada amb palaus i escultures aSakçagöze,Sendjirli iÜrgüp. AKarkemiš, també hi ha un relleu amb inscripcions d'influència assíria.
El més important de les restes escultòriques que dels hitites ens queden són els famosos relleus que decoren la roca d'un lloc proper a Bogazköy, segurament un santuari,Yazılıkaya. En aquestes roques, resten representades dues processons, en les quals hi prenen part unes 70 persones i que, sens dubte, tenen caràcter religiós. AFraktiu[6] hi ha altres relleus a les roques que representen escenes de sacrificis davant un altar. En el que sembla que foren molt hàbils és en el treball dels metalls; es conserven algunes peces hitites deplata ibronze que mostren molts coneixements tècnics en aquesta matèria.
Se'n sap molt poc, de la religió dels hitites; en aquest país, tenia el seu centre el culte a una divinitat femenina, la dea Mare Ma, laCíbele de l'època clàssica, associada aAtis (Adonis); al seu culte, s'hi dedicaven els gallas, sacerdotseunucs: com a divinitat masculina hi haTeshub, déu de la guerra.
A més, en el tractat entre Egipte i els hitites, es mencionen altres divinitats, com «el déu solar d'Arnena», el «déu de Khilpantiris», «la dea de Kaukas», «els déus delcel, de laterra, del granmar, delvent i de les tempestes»,Taskhil, «senyora de les muntanyes», etc. Hi ha sacerdots eunucs representats amb unbastó ogaiata, sacerdotesses, de les quals més tard s'originà, potser, la llegenda de lesamazones.
↑T. P. J. van den Hout, "The Rise and Fall of Cuneiform Script in Hittite Anatolia", en: C. Woods (dir.), "Visible Language, Inventions of Writing in the Ancient Middle East and Beyond", Chicago, 2010, p. 99-106
↑Kurt Bittel,"Les Hittites", París, ed.Gallimard, col·lecció « L'univers des formes », 1976, p. 148-149
.jpg)
.jpg)
