Grècia fou la primera àrea d'Europa on emergí la primeracivilització i probablement on es desenvolupà la primera cultura neolítica autòctona. La primera n'aparegué a l'illa deCreta, lacivilització minoica, i més tard a la Grècia continental, lacivilització micènica. Més tard, lesciutats estat emergiren en tota la península grega i s'expandiren a través de les costes delmar Negre, elsud d'Itàlia iÀsia Menor assolint grans nivells de prosperitat que resultaren en una gran explosió cultural, expressada en l'arquitectura, laliteratura, laciència i lafilosofia, i que portarenAtenes a un ambientdemocràtic.Atenes iEsparta encapçalaren la lluita contra l'Imperi persa en lesguerres mèdiques i assoliren rebutjar-lo. Ambdues ciutats s'enfrontaren també entre si en laGuerra del Peloponès. Ambdues foren eclipsades més endavant perTebes i més tard pelRegne de Macedònia, el qual, sota el guiatge d'Alexandre el Gran, uní i encapçalà el món grec cap a la victòria sobre els perses i establí elperíode hel·lenístic que dominà el món civilitzat conegut durant prop de dos segles, fins a l'establiment delsromans com a dominadors de totes les terres de parla grega cap al 146 aC.
Lacivilització micènica, de la ciutat deMicenes, va ser una cultura avantpassada de lagrega que va durar des del1500 aC fins al 1100 aC aproximadament i que va ser absorbida per les invasionsdòries. Els grecs creien que la ciutat havia estat fundada perPerseu.
Els micènics estaven organitzats com unamonarquia. Els consellers reials oaristocràcia es distingien del poble ras, que devia tribut o servei al rei, i també delsesclaus. Es donava molta importància a la guerra, els nobles ascendien en funció dels seus triomfs i elscavalls es reservaven per tirar dels carros, no s'usaven al camp.
El poble no esclau gaudia d'una relativa llibertat. L'economia estava controlada pels escribes, que apuntaven les entrades i sortides de mercaderies dels negocis personals i els presents o impostos de palau.
Es conreava unaagricultura típicament mediterrània, amb predomini decereals,vi ioli. Les terres es dividien en reials i comunals, com tota la societat.
Micenes destacava pels seusteixits, que exportava a regnes veïns, sobretot els treballs enllana i enlli. Els artesans eren especialistes i depenien directament dels sous de palau. Altres indústries destacables en són la perfumeria i les obres ambbronze.
La mitologia presenta ja les figures clàssiques del panteó grec:Posidó (ocupant un paper preeminent),Hermes,Zeus… Destaca la importància de les històries sobre elminotaure iDèdal. Hi ha una deessa mare anomenada Diwia que no es troba en les èpoques posteriors.
Era una civilització organitzada al voltant de ciutats fortificades. Les més importants sónPilos, Gla,Cnossos (aCreta),Tirint i per descomptat la mateixa Micenes. Totes constaven d'unaacròpolis, d'unacisterna o punt per aconseguir aigua i de sortides protegides per a fugir en cas de setge, normalment passos coberts entre gruixudesmuralles de blocs de pedra.
Elshabitatges tenien forma quadriculada i imitaven el disseny dels palaus. Constaven d'una o diverses sales amb unpassadís central i feien entre 5 i 30 metres quadrats segons laclasse social.
Es creu que el poble grec va immigrar al sud cap a la península Balcànica en diverses onades a finals del tercer mil·lenni aC, l'última de les quals seria la invasió dòrica. El període del 1600 al 1100 aC és el període de lacivilització micènica, coneguda per la guerres deTroia encapçalades pel reiAgamèmnon, segons els relats èpics d'Homer. El període del 1100 aC al 700 aC és conegut com l'edat fosca atès que no n'ha sobreviscut cap text primari i molt poques restes arqueològiques. Els texts secundaris i terciaris, com ara les històries d'Heròdot, la descripció de Grècia dePausànias, la biblioteca deDiodor de Sicília i les cròniques deJeroni, contenen breus cronologies i llistes de reis que governarien durant aquest període. La història de la Grècia antiga acaba amb la fi del regnat d'Alexandre el Gran, que moriria el323 aC. Els esdeveniments subsegüents es descriuen com la Grècia hel·lenística, que acabaria amb la conquesta dels territoris grecs per part de Roma, tot i que per a uns altres historiadors, per la seva influència en l'Imperi Romà, acabaria amb l'acceptació delcristianisme com a religió oficial de l'imperi.
Durant el segle viii aC, Grècia va començar a emergir de l'edat fosca que havia succeït la civilització micènica. L'alfabetisme s'havia perdut i l'escriptura micènica havia estat oblidada. Els grecs, però, van adaptar l'alfabet fenici al grec i van començar a fer escrits des del 800 aC. Grècia va ser dividida en petites comunitats autònomes, un patró imposat per lageografia de la península on cada illa, vall i plana és separada dels seus veïns per aigua o muntanyes.
La població de Grècia va començar a créixer més que les terres de conreu disponibles. D'acord amb l'historiadorMogens Herman Hansen, la població grega va passar de 700.000 a gairebé 10 milions del 800 al250 aC. A partir del750 aC, va començar un període de 250 anys d'expansió, durant els quals els grecs van establir colònies en totes direccions:Àsia Menor,Xipre, les costes deTràcia, lamar de Màrmara i la costa sud de lamar Negra. Posteriorment, les colònies es van expandir per tota laMediterrània.
Al segle vi aC, el món grec s'havia convertit en una àrea cultural i lingüística molt més gran que no pas l'àrea geogràfica de la Grècia actual. Les colònies gregues, encara que no eren unides políticament, mantenien enllaços culturals, religiosos i comercials entre si. Els grecs, a casa seva i a les colònies, s'organitzaven com a comunitats independents i les ciutats, lespolis, es van convertir en la unitat bàsica de govern grec.
Durant aquest període hi va haver un desenvolupament important a tot el món grec, acompanyat del creixement delcomerç i lamanufactura. També hi va haver una millora important del nivell de vida de la població. Alguns estudis diuen que la mida mitjana de les cases gregues va ser cinc vegades més gran el 300 aC que el 800 aC. Això suggereix un creixement de la renda mitjana de la població. Elsalari diari d'un treballador grec era, en termes de grans (13 kg), més de quatre vegades més gran que no pas el salari d'un egipci (3 kg).
Durant la seva existència mil·lenària, l'imperi sofrí nombroses desfetes i pèrdues de territori, especialment durant lesguerres romanoperses i lesguerres arabo-romanes. Tot i que la seva influència a l'Àfrica del Nord i l'Orient Pròxim havia entrat en declivi com a resultat d'aquests conflictes, l'Imperi Romà d'Orient continuà sent una de les forces més potents d'Europa, si no la més potent, en termes econòmics, culturals i militars. Després d'un últim ressorgiment sota la dinastia Comnè al segle xii, l'Imperi caigué en un llarg declivi durant lesguerres romano-otomanes, acabant amb lacaiguda de Constantinoble al segle xv.
L'imperi, bastió delcristianisme i un dels principals centres de comerç del món, contribuí a protegir Europa occidental del principi de l'expansió de l'islam, proporcionà una moneda estable en or a la regió mediterrània, influí en el dret, el sistema polític i els costums de gran part d'Europa i l'Orient Pròxim, i preservà gran part de les obres literàries i el coneixement científic de l'antiga Grècia,Roma i moltes altres cultures.
La posterior barreja de les culturesromana i hel·lènica se sintetitzaren en l'establiment de l'Imperi Romà d'Orient el 330 dC al voltant de la ciutat deConstantinoble, el qual retingué la major part del poder cultural i militar durant els següents 1.123 anys, fins a laseva caiguda a mans delsturcs otomans el1453. Durant els següents anys Grècia romangué sota l'autoritat otomana, i molts intel·lectuals grecs emigraren a l'Europa Occidental portant amb ells la cultura de l'antiga Grècia i sent part important de l'anomenatRenaixement europeu.[1] De forma paral·lela, els grecs ortodoxos es cohesionaren mitjançant la religió, i desenvoluparen més tard un paper fonamental en la formació de la moderna identitat grega.
Com a resultat de lesguerres balcàniques, Grècia aconseguí incrementar el seu territori i població. Els següents anys, la lluita entreConstantí I de Grècia i el carismàtic primer ministreElevthérios Venizelos sobre la política estrangera en vespres de laI Guerra mundial dominà l'escena política grega, i dividí l'estat en dos grups oposats.
Després de laI Guerra mundial es produí lalluita contra els nacionalistes turcs liderats perMustafa Kemal, una guerra que provocà un intercanvi important de població entre els dos estats després deltractat de Lausana. El1924 s'hi proclama laRepública,[2] i la inestabilitat i successiuscops d'estat marcaren l'etapa següent, que fou eclipsada per la tasca d'incorporar més d'un milió i mig de refugiats grecs d'Àsia Menor dins de la societat grega. El 28 d'octubre de 1940 laItàlia feixista demanà la rendició de Grècia, però el dictador grecIoannis Metaxàs s'hi oposà i provocà la consegüentGuerra grecoitaliana,[3] en què Grècia expulsà les forces italianes cap aAlbània, donant alsaliats de la Segona Guerra mundial la primera victòria sobre lespotències de l'Eix. Posteriorment s'hagué d'enfrontar a les forces alemanyes durant labatalla de Grècia, en què les forces d'ocupació alemanyes hagueren d'enfrontar-se a la resistència grega.
Després de l'alliberament, Grècia caigué en laGuerra civil entre les forcesproreialesa i lescomunistes, que provocà una greu crisi econòmica i greus tensions socials entre les dretes i les esquerres els següents 30 anys.[4] Els següents 20 anys es caracteritzaren per la marginació dels esquerrans dins l'esfera política i social gregues, però amb un considerable creixement econòmic, gràcies en part alPla Marshall.
El 1965 fou un període de turbulència política que portà al cop d'estat del 21 d'abril de 1967 delRègim dels Coronels, amb el suport delsEstats Units. El novembre de 1973 l'aixecament a la Universitat Politècnica d'Atenes provocà un cop contrari que instal·là a Dimitrios Ioannidis com a dictador. El 20 de juliol de 1974, amb la invasió turca de l'illa deXipre el règim grec es col·lapsà.
L'antic primer ministreKonstandinos Karamanlís retornà deParís, on havia viscut des del seu exili el 1963, i començà l'era anomenadaMetapolitefsi. El 14 d'agost de 1974 les forces gregues abandonaren l'estructura militar de l'OTAN en protesta per l'ocupació turca del nord de Xipre.[5][6]
El 1975 s'instaurà la constitució de la república democràtica i s'abolí la monarquia per referèndum.Andreas Papandreou fundà el Moviment Socialista Panhel·lènic (PASOK), en resposta al partit Nova Democràcia deKonstandinos Karamanlís, i esdevingueren les dues forces polítiques dominants en la política grega durant les dècades següents. Grècia retornà a l'OTAN el 1980.[5]
Grècia es convertí en el desè membre de laUnió Europea l'1 de gener de 1981, i experimentà des d'aleshores un notable creixement econòmic. El país adoptà l'euro el 2001 i organitzà de manera satisfactòria elsJocs Olímpics d'Estiu de 2004 aAtenes.L'espai geografic de Grècia anteriorment es deia Hèl·lade.[cal citació]
Des de 2011 els governs deGrècia han utilitzat elfons d'inversió Hellenic Republic Development Assets Fund (en grec:TAIPED) per a posar en venda allò que és propietat de l'estat. Una de les empreses que aprofità per invertir fouM. A. Angeliades Inc.[7]
Amb les eleccions del setembre de 2015 hi hagué un canvi de govern important amb la victòria d'Alexis Tsipras.[8] El 5 de juliol del mateix any aquest equip de govern convocà unreferèndum respecte a mantindre's a la zona euro que portà a continuar en aquestazona[9] a causa de lacrisi econòmica en la qual s'estava vivint.[10] La principal font d'ingresos d'exportació era elturisme perquè els turistes fugien delMagrib i l'Orient Pròxim per raons de seguretat, cosa que alleujava els problemes econòmics grecs.[9]
