Lahistòria deBhutan a l'antiguitat és desconeguda i res de cert es pot dir abans del segle ix. La història primerenca deBhutan està impregnada demitologia i segueix sent fosca. Algunes de les estructures proporcionen evidència que la regió s'ha assentat ja l'any 2000 aC. Segons una llegenda, va ser governada per un rei de Cooch-Behar, Sangaldip, al voltant del segle VII aC,[1] però no se'n sap gaire abans de la introducció delbudisme tibetà al segle VIII, quan l'agitació alTibet obligà moltsmonjos a fugir a Bhutan. Al segle XII, es va establir l'escolaDrukpa Kagyupa i segueix sent la forma dominant de budisme a Bhutan avui dia. La història política del país està íntimament lligada a la seva història religiosa i a les relacions entre les diferents escoles i monestirs monàstics.[2]
Des d'almenys el segle X, cap poder exterior ha ocupat ni governat mai Bhutan (malgrat l'estatus de tributari nominal ocasional).[3]
La consolidació de Bhutan es va produir el 1616 quanNgawanag Namgyal, unlama de l'oest del Tibet conegut com el Zhabdrung Rinpoche, va derrotar tres invasions tibetanes, va sotmetre les escoles religioses rivals, va codificar elTsa Yig, un sistema de llei complex i complet, i es va establir com a governant d'un sistema eclesiàstic i d'administrador civil. Després de la seva mort, les lluites internes i la guerra civil van erosionar el poder dels Zhabdrung durant els 200 anys següents. El 1885Ugyen Wangchuck pogué consolidar el poder, i va començar a conrear vincles més estrets amb elsbritànics al subcontinent.[4]
El desembre de 1907, Ugyen Wangchuck (Bhutan :འབྲུག་རྒྱལ་ དང་པ་ཨོ་རྒྱན་དཱན་ ད་ཋདག) entronitzat com el primer rei hereditari de Bhutan. El 1910, el rei Ugyen i els britànics van signar el Tractat de Punakha que preveia que l'Índia britànica no interferiria en els afers interns de Bhutan si el país acceptava assessorament extern en les seves relacions exteriors. Quan Ugyen Wangchuck va morir el 1926, el seu fillJigme Wangchuck es va convertir en el segon rei, i quan l'Índia va aconseguir la independència el 1947, el nou govern indi va reconèixer Bhutan com a país independent. El 1949, l'Índia i Bhutan van signar el Tractat de Pau i Amistat, que preveia que l'Índia no interferís en els afers interns de Bhutan, sinó que guiaria la seva política exterior. Succeït l'any 1952 pel seu fillJigme Dorji Wangchuck, Bhutan va començar a sortir lentament del seu aïllament i va començar un programa de desenvolupament planificat. Es van establir l'Assemblea Nacional de Bhutan, elReial Exèrcit Bhutanès i el Tribunal Reial de Justícia, juntament amb un nou codi legal.[5] Bhutan es va convertir en membre de lesNacions Unides el 1971.
El 1972,Jigme Singye Wangchuck va pujar al tron als 16 anys. Va posar èmfasi en l'educació moderna, la descentralització de la governança, el desenvolupament d'hidroelectricitat i el turisme, i les millores en el desenvolupament rural. Potser era més conegut internacionalment per la seva filosofia de desenvolupament global de "felicitat nacional bruta". Reconeix que el desenvolupament té moltes dimensions i que els objectius econòmics per si sols no són suficients. Satisfet amb el procés de transició de democratització de Bhutan, va abdicar el desembre de 2006 en lloc d'esperar fins a la promulgació de la nova constitució el 2008. El seu fill,Jigme Khesar Namgyel Wangchuck, es va convertir en rei després de la seva abdicació.[6]
Tradicionalment se suposava que els bhòties tepu foren els primers pobladors; estaven emparentats amb els kacharis ikochs de les planes, i foren sotmesos vers el1700 per una banda de soldats tibetans que es van establir al país, es van barrejar amb els nadius i donaren origen als moderns bhòties (bhòtia).
Un estat de Lhomon (literalment, foscor del sud) o Monyul (terra fosca, una referència als Monpa, un dels poblestibetobirmans de Bhutan), possiblement una part del Tibet que aleshores estava més enllà dels ensenyaments budistes. Es creu que Monyul va existir entre l'any 100 i el 600 dC. Els noms Lhomon Tsendenjong (país del sàndal del sud de Mon) i Lhomon Khashi (país del sud de Mon de quatre aproximacions), que es troben a les antigues cròniques bhutaneses i tibetanes, també poden tenir credibilitat i han estat utilitzats per alguns estudiosos bhutanesos quan es referien a la seva terra natal. Els historiadors han suggerit variacions de les paraulessànscrites Bhota-ant (final de Bhot) o Bhu-uttan (que significa terres altes) com a orígens del nom Bhutan, que es va fer servir comú a l'estranger a finals del segle XIX i s'utilitza a Bhutan només en la correspondència oficial en llengua anglesa. El nom tradicional del país des del segle XVII és Drukyul: país delsDrukpa, el poble del Drac o la Terra del Drac del Tro, una referència a la secta budista dominant del país.[7]
Alguns estudiosos creuen que durant el primer període històric els habitants eren ferotges aborígens de les muntanyes, elsMonba, que no eren ni d'estil tibetà nimongol que més tard van envair el nord de Bhutan. La gent de Monyul practicava una religió xamànica, que posava èmfasi en el culte a la natura i l'existència d'esperits bons i dolents. Durant la darrera part d'aquest període, les llegendes històriques relaten que el poderós rei de Monyul va envair una regió del sud coneguda com els Duars, sotmetent les regions actuals d'Assam,Bengala Occidental iBihar a l'Índia.[8]
El budisme es va introduir per primera vegada a Bhutan al segle VII. El rei tibetàSongtsän Gampo[9] (regnat 627–649), un budista convers, va construir 108 temples budistes a la regió de l'Himàlaia, inclosos alguns temples aBumthang al centre de Bhutan,Haa,Lhuentse iKyichu (prop deParo ) a lavall de Paro.[10][11][12] El budisme es va propagar de debò[9] l'any 746[13] sota el rei Sindhu Rāja (també Künjom;[14] Sendha Gyab; Jakar Gyalpo), un reiindi exiliat que havia establert un govern a Bumthang al PalauJakar Gutho.[15][16]
El budisme va substituir però no va eliminar les pràctiques religiosesbon que també havien prevalgut al Tibet fins a finals del segle VI. En canvi, el budisme va absorbir Bon i els seus creients. A mesura que el país es va desenvolupar en les seves nombroses valls fèrtils, el budisme va madurar i es va convertir en un element unificador. Va ser la literatura i les cròniques budistes les que van començar la història registrada de Bhutan.[17]
L'any 810 dC, un sant budista,Padmasambhava (conegut a Bhutan coma Guru Rimpoche i de vegades conegut com el Segon Buda), va arribar a Bhutan des del Nepal per invitació del rei Sindhu Rāja.[18] Després d'haver sotmèsvuit classes de déus i dimonis i convertir el rei, Guru Rimpoche es va traslladar al Tibet. Al seu retorn del Tibet, va supervisar la construcció de nous monestirs a lavall de Paro i va establir la seva seu aBumthang. Segons la tradició, va fundar la sectaNyingmapa —també coneguda com la "secta vella" o secta del barret vermell—delbudisme mahayana, que es va convertir durant un temps en la religió dominant de Bhutan. Guru Rimpoche té un gran paper històric i religiós com a sant patró nacional que va revelar elstantres (manuals que descriuen formes de devoció a l'energia natural) a Bhutan. Després de l'estada del guru, la influència índia va tenir un paper temporal fins que les creixents migracions tibetanes van aportar noves contribucions culturals i religioses.[17]
No hi havia govern central durant aquest període. En canvi, a principis del segle IX es van començar a desenvolupar petites monarquies independents. Cadascun estava governat per un deb (rei), alguns dels quals reivindicaven els orígens divins. Elregne de Bumthang era el més destacat entre aquestes petites entitats. Al mateix temps, els monjos budistes tibetans (lam endzongkha, la llengua nacional oficial de Bhutan) havien arrelat fermament la seva religió i cultura a Bhutan, i els membres d'expedicions militars conjuntes tibetano-mongoles es van establir a les fèrtils valls. Al segle XI, tot Bhutan estava ocupat per les forces militars tibetanes-mongoles.[19][20]
Al segle X, el desenvolupament polític de Bhutan va estar molt influenciat per la seva història religiosa. Després d'un període en què elbudisme estava en decadència alTibet al segle XI, va sorgir la disputa entre una sèrie de subsectes. Els senyors suprems de ladinastia Yuan delTibet i Bhutan van patrocinar una seqüència de subsectes fins a la seva pròpia decadència política al segle XIV. En aquell moment, l'escolaGelugpa o Barret Groc s'havia convertit, després d'un període d'anarquia al Tibet, en una força poderosa que va provocar la fugida a Bhutan de nombrosos monjos de diverses sectes oposades menors. Entre aquests monjos hi havia el fundador de la subsectaLhapa de l'escolaKargyupa, a qui s'atribueix la introducció del dzong construït estratègicament. Tot i que la subsecta Lhapa havia estat desafiada amb èxit al segle XII per una altra subsecta Kargyupa, laDrukpa, dirigida pel monjo tibetà Phajo Drugom Zhigpo, va continuar fent proselitisme fins al segle xvii. El Drukpa es va estendre per tot Bhutan i finalment es va convertir en una forma dominant de pràctica religiosa. Entre el segle XII i el segle XVII, les dues subsectes Kargyupa van competir entre elles des del seu respectiu dzong, ja que la forma més antiga del budisme Nyingmapa va quedar eclipsada.[21]
Fins al segle ixBhutan era un país repartit entre diversos petits regnes sota un deb (rei), alguns dels quals reclamaven origen diví. El més important en fou el deBumthang; d'altra banda, alguns monjos budistes havien difós la seva religió i cultura pel territori i s'establiren expedicions tibetanomongoles al segle x i XI i el dominaven gairebé després de l'any 1000.
Al segle x el budisme hi era predominant, però al segle xi entrà en decadència alTibet, i tant al Tibet com a Bhutan van sorgir sectes que van dominar l'escena fins al segle xiv. En aquest segle laGelugpa o Escola del Barret Groc, després del caos viscut al Tibet, havia aconseguit emergir com a força principal en aquest país i nombrosos monjos d'altres sectes van fugir al Bhutan, entre els quals un monjo que fundà la subsecta Lhapa de l'escolaKargyupa. La secta Kargyupa hi seguí predicant fins al segle xvii, però una altra subsecta li feia ombra des del segle XII: la secta Drukpa, fundada pel monjo tibetà Phajo Drugom Shigpo. La subsecta Drukpa del grup no reformat delsNyingmapa del Tibet s'estengué per Bhutan i acabà imposant-se a la subsecta rival. Entre el segle xiii i el XVII les dues subsectes rivalitzaren entre si i l'antiga forma de budisme Nyingmapa va quedar eclipsada.
Al segle XVII, es va establir ungovern teocràtic independent de la influència políticatibetana i va sorgir el Bhutan premodern. El govern teocràtic va ser fundat per un monjo Drukpa un monjo expatriat drukpa anomenat Ngawang Namgyal, arribat a Bhutan el1616 cercant la llibertat del domini de la subsecta Gelugpa que havia aconseguit l'hegemonia al Tibet sota la direcció deldalai-lama aLhasa. Després d'una sèrie de victòries sobre subsectes rivals i sobre els tibetans que van envair el país, Ngawang Namgyal prengué el títol deshabdrung ('sotmès als seus peus'), conegut en les fonts occidentals comDharma Raja, i va esdevenir líder espiritual i temporal de Bhutan (llavors anomenatDrukyul). Va promulgar un codi de lleis (el Tsa Yig), i va construir una sèrie de fortaleses de difícil conquesta (dzongs) que li va permetre dominar els senyors locals. sota control centralitzat i va enfortir el país contra les invasions tibetanes. Molts forts existien a finals del segle XX.[22]
Els tibetans van envair el país els anys1629,1631 i1639, esperant aturar Ngawang Namgyal abans d'anar massa lluny; però les invasions foren rebutjades i la subsecta Drukpa es feu poderosa al Bhutan central i occidental, i deixà Ngawang Namgyal amb el poder absolut. Va rebre missions de bona voluntat des deCoch Behar alsDuars,Nepal iLadakh (el rei del qual fins i tot concedí alguns pobles del seu regne a Ngawang Namgyal). Durant la primera guerra amb el Tibet dosjesuïtes portuguesos van passar pel país de camí al Tibet i foren els primers estrangers que hi van estar; van trobar a Ngawang Namgyal i li van ensenyar armes, pólvora i un telescopi, i li van oferir els seus serveis en la guerra contra el Tibet, però el sobirà va declinar l'oferiment.
Durant la primera guerra amb el Tibet, c. 1627, elsjesuïtesportuguesosEstêvão Cacella iJoão Cabral van ser els primers europeus registrats a visitar Bhutan de camí al Tibet. Es van reunir amb Ngawang Namgyal, li van regalar armes de foc,pólvora i untelescopi, i li van oferir els seus serveis en la guerra contra el Tibet, però els Zhabdrung van declinar l'oferta.[23] Després d'una estada de gairebé vuit mesos, Cacella va escriure una llarga carta des delmonestir de Chagri informant del viatge. Aquest és un informe rar de la resta de Zhabdrung.[24]
Els exèrcits tibetans van envair Bhutan al voltant de 1629, el 1631 i de nou el 1639, amb l'esperança d'estrenar la popularitat de Ngawang Namgyal abans que s'estengués massa lluny. El 1634 Ngawang Namgyal va derrotar l'exèrcit deKarma Tenkyong a laBatalla dels Cinc Lames. Les invasions es van frustrar i la subsecta Drukpa va desenvolupar una forta presència a l'oest i el centre de Bhutan, deixant a Ngawang Namgyal suprem. Com a reconeixement del poder que va acumular, es van enviar missions de bona voluntat a Bhutan des deCooch Behar als Duars (l'actual nord-est de Bengala Occidental), Nepal a l'oest iLadakh a l'oest del Tibet. El governant de Ladakh fins i tot va donar una sèrie de pobles del seu regne a Ngawang Namgyal.
Els mongols prengueren el control religiós i civil al Tibet vers el1635 i van establir l'escolaGelugpa com a religió d'estat. El1643 un força conjunta tibetanomongola atacà refugiats de l'escolaNyingmapa que havien fugit al Nepal,Sikkim i Bhutan. Els enemics bhutanesos de Ngawang Namgyal encoratjaven la invasió mongola, però els invasors foren derrotats amb facilitat a les terres baixes al sud de Bhutan. Un nou intent tibetanomongol el1647 va tornar a fracassar.
Durant el govern de Ngawang Namgyal l'administració la formava un cos de monjos amb un cap electe, elJe Khenpo ('senyor abat') i un govern teocràtic civil dirigit pelDruk Desi (regent de Bhutan, conegut pels occidentals comDeb Raja), que podia ser un monjo o un laic i era elegit per tres anys per un consell monàstic (més tard per un consell d'estat anomenatLhengye Tshokdu), un organisme que formaven elshabdrung oDharma Raja, elDeb Raja oDruk Desi, els líders regionals (elsPenlops de Tongsa, Paro i Tagapa, i elsJongpens deTimphu iPunakha) i els camarlencs delshabdrung.
Progressivament, elDruk Desi va caure sota influència del consell d'estat i de la facció més poderosa, els administradors regionals. Elshabdrung era el cap d'estat i el que tenia la darrera paraula en afers religiosos i civils. El govern tenia seu aThimphu a l'estiu, tardor i primavera, i aPunakha (fundada el1527) a l'hivern. Estava dividit en tres regions: Oriental, Central i Occidental, cadascuna amb unponlop (governador regional); els districtes dins de cada regió estaven governats per undzongpon, i recollien taxes, feien de jutges, de comandants militars i d'agents del govern central.
Ngawang Namgyal va morir el1651, aquest fet es conservà en secret i va romandre així durant 54 anys. Inicialment es va dir que havia anat a un retir religiós. El fill el succeíde facto el1651 i el1680 el germanastre. Els dos van iniciar els regnats com a menors sota el control de regents civils i religiosos que imposaren la creença de la múltiple reencarnació: la del cos, la de la paraula i la de la ment, ideades pelJe Khenpo i elDruk Desi, que volien mantenir-se en el poder. Es presentaren successives reencarnacions de Ngawang Namgyal fins a la meitat del segle xviii, i després es van reconèixer reencarnacions de la paraula i de la ment fins al segle xx. Al segle xix el consell d'estat esdevingué un organisme secular i els successiusDruk Desis,ponlops idzongpon eren laics; la rivalitat principal era entre elponlop de Tongsa i Paro i eldzongpon de Punakha, Thimphu i Wangdiphodrang.
A la segona meitat del segle xvii hi va haver nous conflictes amb el Tibet iSikkim. Els opositors de Bhutan reclamaven l'ajut tibetà i es van dirigir també a Sikkim. El1685 Bhutan va envair Sikkim perseguint un senyor local rebel; envaí una segona vegada Sikkim el1700 i el1714 el Tibet amb ajut dels mongols; envaí Bhutan però no n'aconseguí el control. En aquest temps l'aliat principal de Bhutan eraLadakh, a qui Bhutan havia ajudat en la seva guerra de 1684 contra el Tibet. Bhutan tenia alguns territoris a Ladakh, cedits temps enrere i que eren principalment monestirs de la subsecta Drukpa que després de1651 quedaren en mans delJe Khenpo i del nominalShabdrung. Aquests dominis bhutanesos van restar en mans del govern del país fins al1659, quan foren ocupats per la Xina.
Com que els tibetans i altres forces no en podien agafar el control, el govern intern estava insegur davant els opositors locals i a més a més les rivalitat regionalitats agreujaven el problema i s'avançava cap a la desintegració del país quan van arribar-hi els britànics al segle xviii. A començament d'aquest segle els bhutanesos havien dominat el Principat deCoch Behar; el príncep local demanà ajut a Bhutan contra l'Imperi mogol el1730; la influència bhutanesa va seguir a l'ajut militar. Vers1760 el govern de Bhutan consideravaCoch Behar com el seu vassall i va estacionar-hi una guarnició i en dirigí els afers administratius civils. Quan elDruk Desi va envair Sikkim el1770, les forces de Coch Behar van lluitar al costat dels bhutanesos; dos anys després (1772) una lluita per la successió a Coch Behar, el candidat afavorit pel Druk Desi es va enfrontar a un rival que va reclamar l'ajut britànic; efectivament es va signar un tractat entre Coch Behar i laCompanyia Britànica de les Índies Orientals, i una força expedicionària anglesa dirigida pel capità James marxà al país, expulsà els bhutanesos de Coch Behar i envaí Bhutan (1772-1773). ElDruk Desi demanà ajut al Tibet governat pelpanchen-lama, que feia de regent del jove dalai-lama; però el panchen-lama fou advertit per correspondència pels britànics i llavors no sols no ajudà a Bhutan sinó que va amenaçar amb càstigs alDruk Desi i va reivindicar la sobirania tibetana a Bhutan.
Mancat d'ajuda del Tibet elDruk Desi signà un tractat de pau (amb la mediació de Tashi Lama, el regent del Tibet) amb la Companyia el25 d'abril de1774, pel qual Bhutan retornava als seus límits anteriors a1730 i pagava un tribut simbòlic als britànics, als quals donà concessions per tallar fusta al seu país. La Companyia envià diverses missions al Bhutan (1776,1777 i1783) i s'obrí el comerç fins i tot amb el Tibet per un temps en la primera missió (1775-1776) dirigida per Bogle. La missió del1783 dirigida pel capità Turner no va tenir gaire èxit. El1784 els britànics van rebutjar el control bhutanès sobre elsDuars, on els límits no estaven ben fixats i on el govern estava en mans d'oficials que recaptaven taxes i pagaven al govern perquè no interferís; la Companyia reclamava un tribut per aquests territoris que els bhutanesos no van voler pagar i els Duars foren ocupats pels anglesos.
Per arranjar les diferències Bhutan envià un emissari aCalcuta el1787 i els britànics aThimphu el1815 i1838. La missió del 1815 no va ser concloent. Després del1826, quan els britànics van adquirirAssam, la frontera amb Bhutan es feu més concreta i els britànics van començar a pressionar als Duars assamesos. El tribut que Bhutan pagava per aquest territori es començà a retardar. Això va resultar en exigències angleses i dues incursions militars el1834 i1835, en què les forces bhutaneses foren derrotades i els Duars assamesos foren ocupats provisionalment pels britànics. Una nova missió britànica el1838 dirigida pel capità Pemberton fou enviada al Bhutan per arranjar l'afer, però les negociacions que inicialment preveien un tractat que establia l'extradició dels oficials bhutanesos culpables dels atacs als Duars iAssam i el comerç lliure entre Índia i Bhutan a més de provisions sobre el deute no van donar fruit quan Bhutan finalment rebutjà aquest acord per protegir la seva independència i, per tant, els britànics van mantenir ocupats els Duars. Els bhutanesos van aprofitar el seu control dels passos per a fer algunes incursions en territori britànic, i segons els britànics van continuar els actes d'hostilitat (però de defensa del territori segons el punt de vista bhutanès). Al cap d'un any els oficials bhutanesos atacaven els Duars i saquejaven i massacraven la població. El1841 els britànics van annexionar formalment els Duars assamesos i van oferir un pagament al govern de Bhutan de 10.000 rúpies anual si ho acceptava (com de fet així fou). El1842 Bhutan renuncià als Duars deBengala que els britànics havien ocupat el1784, però la frontera no va quedar definida i els incidents van continuar; el1852 una missió bhutanesa anà a Calcuta i demanà una major compensació pels seus antics territoris, però en lloc d'això els britànics van rebaixar el tribut de deu mil a set mil rúpies i van exigir excuses pels saquejos a territoris britànics. Vers1855 les tropes britàniques vigilaven la frontera per impedir nous atacs bhutanesos i probablement hagueren envaït Bhutan quan va esclatar larebel·lió dels sipais.
El1862 els bhutanesos van atacar Sikkim i Coch Behar i els saquejaren. Ashley Eden fou enviat al Bhutan, però elDruk Desi va declarar que no podia controlar els seus oficials de frontera. Eden fou insultat i amenaçat i obligat a signar un tractat que retornava elsDuars al Bhutan i feia altres concessions; el tractat fou rebutjat pel governador general i els britànics van suspendre el pagament de les set mil rúpies i van exigir l'alliberament dels captius i el retorn de la propietat robada.
El1863 eldzongpon de Punakha es revoltà i va triomfar al caps d'uns mesos de guerra civil; establí unDruk Desi rival mentre l'anterior es va refugiar amb elponlop de Paro i més tard acabà deposat. El 1864, conclosa virtualment la guerra civil, els britànics van enviar una missió de pau a Bhutan que va jugar entre elponlop de Paro i el de Tongsa, que actuava en nom delDruk Desi vencedor; però Bhutan rebutjà el tractat de pau i amistat que se li va oferir i Gran Bretanya declarà la guerra el12 de novembre de1864, i s'annexionà elsDuars occidentals. Inicialment no hi va haver resistència. L'exèrcit de Bhutan, armat d'espases, fletxes, ganivets, armadures i escuts, no fou enemic per als britànics. Fou la Guerra Duar (1864-1865) i va durar cinc mesos. El gener de1865 els bhutanesos van atacar la zona de Dewangiri, a una petita guarnició que fugí deixant nombroses armes, però aquesta derrota fou compensada pel general Tombs i al final fou una victòria completa dels britànics. El març de 1865 el govern bhutanès demanà la pau. El tractat de Sinchula de l'11 de novembre de1865 obligava el país a cedir els territoris en litigi als Duars (els divuit Duars de Bengala i Assam) a perpetuïtat i a cedir altres territoris (83 km² al sud-est de Bhutan a la zona deDewangiri) a canvi d'un subsidi anual de 25.000 rúpies que pujaria a cinquanta mil rúpies al cap de tres anys; a més es va alliberar els presoners.
En els 25 anys següents hi va haver rivalitats entre elponlop of Tongsa (probritànic) i el de Paro (protibetà). El primer,Ugyen Wangchuck, va emergir com la força més influent i derrotà als seus enemics politics i entre 1882 i 1885 unificà el país després de diverses guerres civils i rebel·lions. Això va garantir un poder central fort. Els britànics buscaven obrir rutes comercials amb el Tibet i a començament del segle xx es van alarmar per l'activitat russa aLhasa. Llavors Ugyen Wangchuck va veure l'oportunitat i ajudà els britànics acompanyant (1903-1904) una missió a Lhasa (Tibet) com a intermediari. Pels seus serveis en aconseguir la convenció Anglotibetana de 1904 el rei bhutanès fou fet cavaller; més tard va seguir incrementant el seu poder a Bhutan.
La pujada al poder d'Ugyen Wangchuck coincidí amb l'evidència que el govern dual delponlop i elDruk Desi, reencarnació delshabdrung, era obsolet i ineficaç. Havia aconseguit eliminar el cap rival, elponlop de Paro, i un fidel seu i membre de la família probritànica dels Dorji s'havia instal·lat al seu lloc. El darrershabdrung va morir el 1903 i la seva reencarnació no va aparèixer fins a1906 i això deixà la direcció civil i espiritual en mans d'Ugyen Wangchuck. El1907, el 54è i darrerDruk Desi es va haver de retirar i les posteriors reencarnacions suposades de Ngawang Namgyal no van ser acceptades.
El novembre de1907 una assemblea de monjos budistes, oficials del govern i caps de les principals famílies van establir-hi la monarquia absoluta.Ugyen Wangchuck fou designat el primerDruk Gyalpo ('Rei Drac', 1907-1926) hereditari. La família Dorji va rebre la posició hereditària de caps camarlencs (gongzim), màxim lloc de govern.
El8 de gener de1910 se signà el tractat dePunakha, que modificava dos articles del tractat de1865: es doblava la subvenció anual i s'establia que els britànics no intervindrien en els afers interns, però se'ls garantia la defensa contra la Xina. El1924 Ugyen Wangchuck va demanar als britànics la seguretat que la seva nissaga seguiria al poder, però l'ambigüitat de les relacions i de la sobirania va restar vigent. Ningú sabia si es tractava d'un estat plenament sobirà segons el dret internacional o era un més dels estats de l'Índia.
Ugyen Wangchuck morí el1926 i el succeí el seu fillJigme Wangchuck (1926-1952). El1947 l'Índia va substituí Gran Bretanya com el protector del regne, però el tractat de Punakha de8 d'agost de1949 va reconèixer la plena sobirania bhutanesa, i deixà els afers exteriors en mans de l'Índia. El subsidi pujà a 500.00 rúpies per any. També li foren retornats part dels 83 km² de territori arrabassats pels britànics el1865.
Jigme Dorji Wangchuck va succeir al seu pare el1952. Estava casat amb una cosina delchogyal (rei) deSikkim, que havia estat educada a Europa i va intentar modernitzar el país. El1953 va establir una assemblea nacional (Tshogdu) amb dret de vet del sobirà que podia governar per decret. Eldzongkha fou declarat llengua nacional als anys seixanta. Les modernitzacions eren minses, pas a pas, però no s'aturaven: un museu, una biblioteca, els arxius nacionals, l'estadi nacional, l'edifici de l'assemblea nacional, la cort suprema (Thrimkhang Gongma), edificis governamentals i d'entitats, etc. El càrrec degongzim, que tenia la família Dorji, es reconvertí a primer ministre (lonchen) el1958. La modernització no agradava a tothom i ellonchen, Jigme Palden Dorji, cunyat del rei oDruk Gyalpo, n'era un capdavanter; aquest aviat s'enfrontà a l'exèrcit (per haver retirat 50 oficials i per l'ús d'alguns vehicles) i també als caps religiosos per voler reduir el poder d'algunes institucions religioses que tenien el suport de l'estat. L'abril del1964 mentre el rei era aSuïssa rebent tractament mèdic, ellonchen fou assassinat per un caporal de l'exèrcit; diversos militars foren arrestats, entre ells el cap d'operacions de l'exèrcit, Namgyal Bahadur, oncle del rei, que fou executat per haver participat en el complot.
A Jigme Palden Dorji el va succeir tot seguit Lhendup Dorji; va seguir una lluita pel poder entre els lleialistes i els modernistes, els primers representants per un temps pel cap de l'exèrcit Namgyal Wangchuck, germà del rei. El1965 Lhendup Dorji i altres membres de la família foren exiliats. El juliol de1965 hi va haver un intent d'assassinat del rei; els assassins (la família Dorji no hi participà) foren perdonats pel mateix rei. El1966 el rei declaràTimphu com a capital per un any iPunakha per un altre. El1968 el rei renuncià al seudret de vet sobre les lleis de l'assemblea nacional. El1971 Bhutan entrà en l'ONU.
Jigme Dorji Wangchuck va morir el juliol de1972 i el va succeir el seu fill de 17 anysJigme Singye Wangchuck, la mare del qual,Ashi (princesa) Kesang Dorji, era membre de la família Dorji i germana dellonchen Jigme Palden Dorji. El nou rei havia estat nomenatponlop de Tongsa el maig anterior. Fou coronat el1974. Aquest any van poder tornar els exiliats de la família Dorji. Poc abans de la coronació s'avortà un complot organitzat segons es creu per l'amant tibetana del pare del rei, Yangki, i el pare d'aquesta. Trenta persones foren arrestades, incloent policies i oficials del govern. La modernització va continuar.
Als anys vuitanta els independentistes assamesos delFront Unit d'Alliberament d'Assam (FUAA, anglès ULFA) van establir bases a Bhutan i hi van restar per anys. El1988, Bhutan expulsà molts residents nepalesos (5.000 segons fonts oficials, cent mil segons els refugiats); aquests nepalesos, coneguts com elslotshampa, van quedar en campaments de refugiats i el1990 iniciaren una lluita armada que durà fins al1993. El2000Nepal i Bhutan van acordar que es permetria el retorn d'alguns d'aquests nepalesos, però la major part havia de retornar al Nepal. (VegeuLotshampa.)
El15 de desembre de2003 l'exèrcit de Bhutan coordinat amb l'exèrcit indi va iniciar una operació contra els campaments guerrillers. Els guerrillers del Front Unit d'Alliberament d'Assam, elFront Nacional Democràtic de Bodoland i l'Organització d'Alliberament de Kamatpur foren expulsats, encara que probablement van establir-hi bases noves.
El2005 elshabdrung Pema Namgyel, un infant, havia estat arrestat amb la seva família. Elsshabdrung no gaudien evidentment de poder, més que en el record. Aquest any 2005 es redactà una nova constitució (26 de març) que establia un Consell Nacional amb 20 electes per cada regió odzonghag escollits entre persones seleccionades pel rei; al costat del Consell Nacional hi hauria l'Assemblea Nacional elegida. La introducció de la democràcia es faria el2008.
El reiJigme Singye Wangchuck va abdicar el15 de desembre del2006 i el va succeir el seu fillJigme Khesar Namgyel Wangchuck. El31 de desembre del2007 es feren les primeres eleccions al Consell Nacional o Cambra Alta; les de la Cambra Baixa o Assemblea Nacional es van fer el24 de març de2008. Van participar-hi dos partits polítics: elPartit Democràtic Popular (PDP) de Sangay Ngedup, i el Druk Phuensum Tshogpa (DPT) de Jigmi Thinley; el segon, proper al rei, va guanyar amb 45 dels 47 escons.
