Elmovimenthippie ohippy va ser un corrent decontracultura que va néixer alsEstats Units durant els primers anys de ladècada del 1960 i que posteriorment es va estendre per tot elmón. La paraulahippie deriva dehipster, i s'utilitzava originàriament per a descriure elsbeatniks que s'havien traslladat al districte d'Haight-Ashbury, aSan Francisco. Van heretar els valors contraculturals de lageneracióbeat i crearen les seves pròpies comunitats (lescomunes), promogueren elrock psicodèlic, foren partidaris de larevolució sexual, i prenien drogues com elcànnabis i l'LSD per explorar estats alternatius de la consciència.
Cap a la fi delsanys seixanta del segle xx, elshippies dels Estats Units van constituir un corrent juvenil massificat, però després va quedar antiquat, encara que les següents generacions anomenadesneo-hippies mantindrien viu el moviment com unasubcultura establerta de moltes maneres i amb noves generacions fins avui. Així doncs, han emergit fenòmens com elRainbow Family, l'escenapsytrance igoa trance o elsdeadheads iphishheads. En petites comunitats continuen desenvolupant en part el seu estil de vida, encara que amb algunes modificacions, tant a laciutat com alcamp.
La moda i els valorshippies han tingut un efecte essencial en la cultura i van influenciar lamúsica popular, televisió, cinema, literatura, i les arts. Des de la dècada del 1960, molts trets de la culturahippie van ser assimilats per la cultura comercial. La religió i ladiversitat cultural que defensaven elshippies van aconseguir una gran acceptació, i lafilosofia oriental i els conceptes espirituals han arribat a una gran audiència. El llegathippie es pot observar en la cultura contemporània en una miríada de formes —des delmenjar saludable, fins afestivals de música, passant per nouscostums sexuals contemporanis, i fins i tot, en la revolució delciberespai.
El lexicògrafJesse Sheidlower, principal editor americà de l'Oxford English Dictionary, sosté que els termeshipster ihippie deriven de la paraula anglesahip, de la qual es desconeix l'origen.[1] El termehipster va ser encunyat perHarry Gibson l'any 1940,[2] amb el seunom artístic «Harry el Hipster».Hipster era sovint utilitzat durant la dècada del 1940 i 1950 per descriure els artistes dejazz. La paraulahippie pertanyia a l'argot deljazz des de la dècada del 1940, i un dels primers enregistraments en què apareix la paraulahippie va ser en un programa de ràdio el13 de novembre de1945, en el qualStan Kenton va anomenarHarry Gibson,hippie.[3][4] Tanmateix, l'ús que fera Kenton de la paraula fou un joc de paraules amb el malnom de Gibson «Harry el Hipster». En l'autobiografia deHarlem de 1964, quan parla dels últims anys de la dècada de 1940, explica queMalcolm X es referia amb la paraulahippy a un terme que elsafroamericans utilitzaven per a descriure un tipus específic depersona blanca que «treballava més que un negre».[5]
Encara que la paraulahippie aparegué en moments aïllats durant els primers anys de la dècada del 1960, el primer ús clarament contemporani del terme va aparèixer en l'article «A New Haven for Beatniks» el5 de setembre de 1965 en mans delperiodista deSan Francisco Michael Fallon.[6] En aquest article, Fallon va escriure sobre la cafeteriaBlue Unicorn i utilitzà el mothippie per a referir-se a la nova generació debeatniks que s'havien mogut deNorth Beach cap al districte d'Haight-Ashbury.
L'any2002, elfotoperiodista John Bassett McCleary va publicar un diccionari d'argot de 650 pàgines i 6.000 entrades dedicat a la llengua delshippies amb el títolThe Hippie Dictionary: A Cultural Encyclopedia of the 1960s and 1970s ('El diccionarihippie: una enciclopèdia cultural des de les dècades del 1960 i 1970). El llibre va ser revisat i ampliat fins a les 700 pàgines l'any 2004.[7] McCleary creia que la contraculturahippie va adherir un nombre significatiu de paraules a la llengua anglesa prestades del lèxic de la generacióbeat, escurçant paraules i popularitzant-ne l'ús.[8]
La icona delshippies sol ser un home amb pèl i barba notablement més llargs que el considerablement «elegants» del moment. Ambdós sexes tendeixen a deixar-se el cabell llarg i algunshippies caucàsics el porten a l'estilafro, imitant així els afroamericans. Una manera de trencar amb els patrons socials existents és vestir amb els pantalons fora de lloc, prop delhip o maluc, fent veure una persona descurada. D'aquí prové una de les acceptacions de la paraulahippie, el que porta els pantalons a l'anca.
Entre les dones va aparèixer la tendència de no portarsostenidors i de no afaitar-se les aixelles o les cames. Això tindria influència en el feminisme de les dècades posteriors, però encara van ser més transcendents altres valors com el de l'amor lliure, el qual argumentava a favor del dret del plaer, evitant les restriccions de l'estat.
Molta gent no associada a la contracultura considerava aquests cabells llargs una ofensa, o «antihigiènics», o consideraven aquestes persones com a «coses». En el moment de l'esclathippie el governador de Califòrnia,Ronald Reagan, va definir l'estil com «un tipus amb cabell comTarzan, que camina com Jane i que fa olor de Xita».
Això es feia en oberta revolució contra les construccions de gènere de la societat basada en una estricta divisió de rols i comportaments per sexes. També elshippies van obrir un camí a la tolerància i al respecte a l'homosexualitat i les relacions interètniques.
Per ambdós sexes, tant el cabell llarg com la seva forma de vestir funcionaven com a senyal de pertinença a una contracultura i mostraven una actitud iconoclasta.
És una acció típica delshippies arribar a un lloc i sorprendre de manera positiva o negativa a aquells amb estils més convencionals, sigui de forma individual o en grup. Aquestes situacions eren i són usualment gaudides pelshippies i a vegades poden fins i tot assolir nivells teatrals. A vegades aquestes situacions són plantejades, altres vegades no, però sempre venen acompanyades per la usual actitudalegre i relaxada típicahippie que espera que es transmeti a la resta.
↑NBC studios live radio program, theJubilee show at Billy Berg's jazz club in Hollywood, CA, and recorded through the transcription service of the Armed Forces Radio Corps (AFRC), and available on the CD "Stan Kenton And Friends", 2006.
↑Booth 2004, p. 212. "A few of the white men around Harlem, younger ones whom we called 'hippies', acted more Negro than Negroes. This particular one talked more 'hip' talk than we did."
↑Issitt, Micah.Hippies: A Guide to an American Subculture: A Guide to an American Subculture (en anglès). ABC-CLIO, 2009, p. 8.ISBN 9780313365737.
