 | Aquest article o secció nocita les fonts o necessita més referències per a la sevaverificabilitat. |
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 806 | ||
| Mort | 21 desembre 882 (75/76 anys) Épernay | ||
| Sepultura | Catedral de Reims | ||
| Arquebisbe de Reims | |||
| 845 – 882 ← Ebbo(en)  –Foulques le Vénérable → | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Església Catòlica | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | teòleg, escriptor, arquebisbe, historiador, filòsof, sacerdot catòlic | ||
| Professors | Hilduin de Saint-Denis | ||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
Hincmar (vers806 -Épernay,21 de desembre de882) fou arquebisbe deReims, i autor de diversostractats. Molt aviat, seguí l'abat Hilduí aSaint-Denis on rebé educació religiosa. El822, l'abat el presentà a l'emperadorLluís I el Pietós. El830, Hilduí donà suport a la causa deLotari I, fill gran de Lluís el Pietós que s'havia revoltat contra el seu pare. Hincmar el seguí aSaxònia. Més tard, quan va tornar a Saint-Denis, Hilduí es va reconciliar amb l'emperador. A la mort de Lluís el Pietós, va sostenir aCarles II el Calb, el fill del segon matrimoni de l'emperador.
Gràcies al suport del rei, Hincmar fou designat per a l'arquebisbat de Reims el845. El852, va fer restaurar i reconstruir lacatedral de Reims, i la va consagrar. El853, el concili deSoissons condemnà els clergues que havien entrat en conflicte amb el nou arquebisbe basant-se en les seves posicions diferents de les del seu predecessor, l'arquebisbe Ebbó. El mateix any, va presidir elconcili deQuierzy-sur-Oise que va veure la condemna deGottschalk d'Orbais, les opinions del qual en relació amb lapredestinació eren considerades com aherètiques.
Prengué des de llavors una posició important en la vida política i religiosa, intentant sense respir defensar i estendre els drets de l'Església. Donà suport enèrgic al rei i fou un conseller escoltat de Carles el Calb, aprovant la seva política a Lorena i el va consagrar com a rei deLotaríngia aMetz el869 no gaire després de la mort deLotari II de Lotaríngia (8 d'agost del 869).
A la meitat del segle ix, l'aparició dels anomenatsfalsos decretals qüestionava els drets dels metropolitans, cosa a la qual Hincmar s'oposava. Rothad,bisbe de Soissons, per la seva banda, era un ardent defensor de les teories dels falsos decretals, cosa que va enfrontar els dos homes. Deposat en el concili de Soissons del863, Rothad va apel·lar alpapa Nicolau I que el restablí en les seves funcions, fet que va constituir un primer fracàs per a Hincmar davant els seus col·legues.
Va entrar en conflicte amb el seu nebot Hincmar de Laon a propòsit de l'autoritat dels metropolitans i en va aconseguir la condemna a l'exili en el concili deDouzy el871, decisió confirmada pelpapa Joan VIII. Hincmar de Laon va haver d'esperar l'any 878 per a la seva reconciliació amb l'Església. Tanmateix, un conflicte va sorgir aviat entre Hincmar i el papa Joan VII quan aquest últim va designar Ansegisus, arquebisbe deSens, al lloc de vicari apostòlic, ja que per a Hincmar es tractava d'una usurpació sobre la jurisdicció dels arquebisbes. Durant el mateix període intentà escriure una biografia de sant Remí (Remigi de Reims.
El877 va coronarLluí el Tartamut com a rei de França. La participació d'Hincmar a la cort de Lluís continua sent bastant desconeguda. Durant aquest període escriu nombrosos tractats en els quals exposa entre altres les seves opinions sobre les funcions d'un sobirà. A la tardor del882, un atac delsnormands va obligar a Hincmar a refugiar-se aÉpernay, on va morir el21 de desembre.
Els prolífics escrits d'Hincmar foren reunits per Jacques Sirmond el 1645, i després reeditats per Migne el 1852. A Reims, un carrer porta el seu nom.
_Saint-R%25C3%25A9mi_Baie_208-2.jpg)