| Tipus | edema |
|---|---|
| Classificació | |
| CIM-10 | R60.9 |
| CIM-9 | 789.59 i782.3 |
| Recursos externs | |
| UMLSCUI | C0542203 |
Hidropesia,edema oretenció de líquid és l'acumulació de líquid clar en els teixits o cavitats del cos.[1][2] No constitueix una malaltia independent, sinó unsigne clínic que acompanya diverses malalties del cor, ronyons i aparell digestiu. Aquestes malalties posseeixen una íntima relació causa-efecte amb la hidropesia.
La hidropesia és l'acumulació de líquid en elperitoneu, que és en el ventre, encara que també apareix en els turmells, canells, braços i coll. Aquest símptoma és conseqüència d'una deficiència en les funcions digestives o en les excretores delsronyons o de la pell de la persona que en pateix. Si la quantitat de líquid retingut és elevada, es produeixen trastorns en el funcionament del cor i delspulmons, a causa de la pressió que actua sobre aquests òrgans.
Quan la retenció d'aigua es produeix en el ventre (hidropesia o ascitis), pot ser motivada pertuberculosi, tumors de l'intestí, tumors de l'aparell genital femení, així com per diverses malalties o alteracions funcionals del cor,fetge i ronyons.
Quan l'acumulació de líquid es produeix en peus i cames (edema) es caracteritza per una inflor típica, encara que sense donar lloc a dolors de cap mena ni alterar el color habitual de la pell. Estrenyent sobre la zona afectada amb el dit, persisteixen durant diversos minuts unes marques característiques denominades fòvees. Són causes determinants d'aquesta malaltia (edema) les mateixes que produeixen la hidropesia, és a dir, trastorns circulatoris, malalties del cor, ronyons i fetge, deficiències devitamines i mal funcionament deltiroide.
La força de bombament delcor hauria d'ajudar a mantenir una pressió normal en els vasos sanguinis. Però si el cor comença a fallar (situació coneguda com a fallada cardíaca congestiva), la pressió canvia i pot causar una retenció d'aigua molt severa. En aquest estat la retenció d'aigua es pot veure sobretot en les cames, peus i turmells, però a més hi ha acumulació en els pulmons, la qual cosa produeix una tos crònica. Aquesta condició es tracta usualment amb diürètics, sense els quals la retenció d'aigua pot causar problemes respiratoris i pressió addicional sobre el cor.
Una altra causa de la retenció severa d'aigua és la fallada renal: els ronyons ja no són capaços de filtrar la sang i separar-se del fluid sobrant per a transformar-lo en orina. La malaltia renal comença sovint amb una inflamació, com en el cas de malalties tal com lasíndrome nefròtica olupus. Una vegada més, aquesta mena de retenció d'aigua es manifesta com a inflor de cames i turmells.
