Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Hidrocotilè

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuHidrocotilè
Centella asiaticaModifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN168725Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
RegnePlantae
OrdreApiales
FamíliaApiaceae
GènereCentella
EspècieCentella asiaticaModifica el valor a Wikidata
Urb., 1879
Nomenclatura
BasiònimHydrocotyle asiaticaModifica el valor a Wikidata
Sinònims
  • Hydrocotyle asiaticaL.
  • Trisanthus cochinchinensisLour.

L'hidrocòtile (Centella asiatica) ocentel·la asiàtica[1] és unaplanta herbàcia, originària de les regionspantanoses,tropicals isubtropicals, d'Àfrica,Madagascar,Àsia,Austràlia,Illes del Pacífic,Malàisia,Melanèsia iNova Guinea.

És una planta de la famíliaapiàcia (oUmbelliferae), originària de la zona pantropical d'Austràlia, Indonèsia, Xina, Índia, Sri Lanka,Madagascar, Àfrica del Sud. Una altra espècie,Centella erecta, creix també a algunes zones d'Amèrica del Sud com Brasil, i d'altres d'Amèrica central. Habita zones humides i amb ombres (zones enfangades) típiques de climes tropicals i subtropicals.C. asiatica és una herbàciaperenne que no fa més d'un pam d'alçada. Les sevesfulles són enteres i amb protuberàncies arrodonides. Lainflorescència consta de tres a sis florssèssils. Elfruit és unaqueni, més concretament un diaqueni amb forma de disc.

Morfologia

[modifica]

Planta petita, herbàcia,estolonífera i polimorfa. Les fulles són simples ipeciolades. El limbe és arrodonit de forma orbicular-reniforme (d'1,5 a 7 cm d'amplada i d'1 a 6 cm de llargada). La làmina,palmatinèrvia (de 5 a 9 nervadures principals), té l'àpex arrodonit, els marges dentats i presenta una textura epidèrmica suau. En les fulles més joves s'observa una pilositat vermellosa. Elpecíol és fistulós, llarg (uns 15 cm de longitud), més ample a la base i ambestípules de color castany verdós.

Lesflors són petites (2 mm), blanques o rosades, organitzades en petites umbel·les simples (generalment de 3 a 5) amb un peduncle curt de color blanc o rosat, poc vistoses i properes al sòl. Les flors sónhermafrodites i presenten 5pètals amb 5estams i dosestigmes.

El fruit és undiaqueni de color marró, orbicular, isodiamètric, comprimit lateralment, amb 7 nervadures per mericarpi i un pericarpi molt gruixut i reticulat. Lesllavors són petites i comprimides.

Lestiges, de color verd vermellós, són fines i amb estolons. Les plantes estan interconnectades entre si.Els rizomes, de color crema, creixen verticalment i estan coberts de pèls radiculars.

Hàbitat

[modifica]

La planta viu en superfícies pantanoses, zones humides i en riberes de sòls pantanosos de zones tropicals o subtropicals com per exemple d'Àsia.

Especialitat i indicacions

[modifica]

La planta s'utilitza en:dermatologia,ginecologia,oftalmologia iestètica. Està indicada com a tònic cerebral, estimulant circulatori idiurètic.[2]

Parts útils i composició química

[modifica]

Com a droga s'utilitzen les parts aèries dessecades i fragmentades de la planta.La droga un cop dessecada conté d'un 2% a un 3% de derivats triterpènics pentacíclics amb el nucli de l'alfa-amirina (deriva del nucli de l'ursà), entre els quals hi ha:

  • Asiaticòsid que constitueix el 40%. Es tracte d'untriterpè pentacíclic derivat de l'alfa-amirina que en la seva estructura presenta: un doble enllaç, 3 grups hidroxil i un grup carboxil. El carboxil s'uneix pel C28 a una cadena de sucres, constituïda per 2 glucoses i 1 ramnosa, formant un enllàç èster (èster de l'àcid asiàtic i un trisacàrid). Encara que no es tracte d'un heteròsid típic (normalment en lloc d'un enllaç tipus èster s'hi sol trobar un enllaç tipus èter) presenta moltes de les propietats d'aquestes molècules.
  • Àcid asiàtic que constitueix el 30%. Està constituït per la mateixa molécula que l'asiaticòsid però sense la cadena glucídica (ve a ser l'aglicò de l'asiaticòsid).
  • Àcid madecàsic i una petita proporció demadecasòsid que constitueixen el 30%. El madecasòsid és igual que l'asiaticòsid amb un hidroxil addicional en la posició 6 (èster de l'àcid madecàsic i un trisacàrid).
  • Altressaponines minoritàries:centellòsid, brahmòsid, brahminòsid i centellosaponines B,C, i D.

Per altra banda la planta també conté:tanins (20-25%),oli essencial (0,1% en beta-cariofilè,trans-beta-farnesè igermacrè), fitosterols (campesterol, citosterol, estigmaesterol),mucílag,resina, aminoàcids lliures (alanina,serina,aminobutirat,aspartat,glutamat,lisina itreonina),flavonides (derivats de laquercetina ikempferol),alcaloides (hidrocotilina), àcids grassos (àcid linoleic, linolènic,oleic,palmític iesteàric).

Accions farmacològiques

[modifica]

Té un efecte cicatritzant, reparador tissular, vasoprotector vascular i antipruriginós degut principalment a l'asiaticòsid. També és astringent (pels tanins) iantisèptic (pels tanins i l'oli essencial). Actuen sobre el teixit conjuntiu afavorint la biosíntesi del col·lagen. De fet, faciliten la fixació d'aminoàcids fonamentals pel col·lagen (prolina ialanina). L'acció es posa de manifest clínicament amb un efecte cicatritzant. L'asiaticòsid estimula l'activació fibroblàstica amb un efecte reepitelitzant (estimulació de la síntesi de col·lagen). El seu interès radica en la regeneració de teixits, úlceres,úlceres varicoses,úlceres de decúbit, ferides de cicatrització dificultosa i per al tractament de cremades. També inhibeix elprocés inflamatori que pot provocar hipertròfia encicatrius i presenta una activitat antivírica i immunomodularora.

Formes d'ús

[modifica]

L'extracte (asiaticòsid i àcid asiàtic) s'utilitza principalment en formes d'aplicació tòpica: pomades, pólvores, compreses impregnades, solucions i col·liris. Per via oral: infusions, extractes secs de càpsules i extractes fluids i tintures en gotes. També es poden utilitzar per via interna en forma de comprimits o injectables. Freqüentment s'associa alginkgo,hamamelis ocastanyer d'índies per tractar insuficiències venoses per via tòpica i amblavanda,calèndula iequinàcia per cicatritzar llagues i ferides.

Observacions, precaucions i toxicitat

[modifica]

Per via tòpica pot provocar erupcions cutànies (manifestacions d'hipersensibilitat). Per via oral, si s'administra a dosis altes, és estupefaent, narcòtic i pot provocar nàusees i dolors gàstrics (trastorns digestius). Així i tot, la planta es considera segura i no presenta interaccions negatives amb altres medicaments. No es pot utilitzar en l'embaràs ni en la lactància. Es recomana precaució en el cas de l'ús per via interna. Destacar que l'OMS suggereix la seva contraindicació en persones sensibles a altres plantes de la família de lesapiàcies.

Principis actius

[modifica]
esquema de madecasòsid
esquema de terminolòsid

L'extracte s'obté de les parts aèries (fulles i pecíols). Es poden identificar els següents components: olis essencials, flavonoides, fitoesterols, aminoàcids, sucres i saponines triterpèniques (en especial els àcids pentacíclics denominats àcid asiàtic, àcid madecàsic i els seus corresponents glucòsids: asiaticòsid, madecasòsid i terminolòsid.

Acció farmacològica

[modifica]

Les accions més estudiades són les de cicatritzants, epitelitzants, vasoprotectores, reparadores i renovadores de pell i mucoses. Aquestes accions es deuen a la sinergia especialment dels components triterpènics, i cadascun d'ells per separat han mostrar (in vitro) estimular l'activació fibroblàstica i la reproducció de col·lagen I i III, clau en la curació de ferides.

Acció cicatritzant:S'ha demostrat que els asiaticòsids produeixen una acceleració en la curació postquirúrgica de ferides i úlceres en general. També s'ha demostrat la seva capacitat inmunomoduladora i inhibidora del procés inflamatori, mostrant l'eficàcia en tractaments de cicatrius hipertròfiques disminuint la fibrosis de les ferides.

  • Acció antifúngica: Les genines han presentat una acció antifúngica (contraPityrosporum ovale de la caspa, antibacteriana (contra elPropionibacterium acnes del acné, i antifermentativa; això permet la seva aplicació damunt la pell agredida.

Usos en aplicació tòpica

[modifica]

La monogrfia de l'OMS indica l'ús de preparats a base deCentella asiàtica pel tractament de ferides, cremades i malalties ulceroses de la pell. Extractes de la planta s'han emprat també per tractar ferides post-traumàtiques i quirúrgiques. S'utilitza com a tractament coadjuvant de la lepra. Per la seva acció reparadora s'empra a tatuatges, cremades lleus post solars,peelings i tractament amb làser.

Referències

[modifica]
  1. «Cercaterm | TERMCAT». [Consulta: 27 febrer 2025].
  2. Winston, D., Maimes, S.,Adaptogens: Herbs For Strength, Stamina, and Stress Relief, 2007, pp. 226-7

Bibliografia

[modifica]
  • CIENCIA COSMÉTICA, Bases fisiológicas y criterios prácticos. Edita: Consejo general de colegios oficiales de farmacéuticos, Madrid, 1995.
  • FITOTERAPIA 3ª EDICIÓN, Vademecum de prescripción. Plantas medicinales. Barcelona: Masson;1998.
  • Catálogo de PLANTAS MEDICINALES. Edita: Consejo general de colegios de farmacéuticos, Madrid.
  • Offarm. farmacia y sociedad. Volumen 28, Número 5,Junio-Julio 2009. Artículo de Centella asiática firmaco por M.José Alonso. Vocal de plantas medicinales del COF de Barcelona.
AWikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Hidrocotilè


Bases de dades taxonòmiques
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Hidrocotilè&oldid=34903100»
Categoria:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp