Hideki Tojo (Kyūjitai: 東條 英機; Shinjitai: 東条 英機; Tōjō Hideki) (Tòquio,30 de desembre de1884 – Tokio,23 de desembre de1948) fou un polític i militar de l'Imperi del Japó.
Tojo fougeneral de l'exèrcit imperial japonès i primer ministre de l'Imperi del Japó durant laSegona Guerra Mundial, del18 d'octubre de1941 al22 de juliol de1944. Un cop acabada la guerra fou condemnat a mort pel tribunal militar internacional de l'est, ipenjat el23 de desembre de1948 aTòquio.
Hideki Tojo va néixer al districte japonès deKōjimachi el 1884. Era el tercer fill de Hidenori Tojo, un Chu Sho (Tinent General) de l'Exèrcit Imperial Japonès. Els dos germans més grans de Hideki van morir abans que ell nasqués. El1909 es va casar amb Hatsuko Ito, amb qui tingué 3 fills i 4 filles.
Tojo es graduà a la 17a promoció de l'Acadèmia Imperial de Guerra del Japó el 1905, sent el 42è de 50 cadets, i rebé el despatx deTinent de 2a d'infanteria.
Es graduà amb honors a la 27a promoció de l'Acadèmia d'Estat Major el 1915, sent promogut després a capità i assignat com a comandant del3r Regiment Imperial de Guàrdies. El 1919 va ser destinat aSuïssa com aagregat militar. Tornà al Japó el 1920, sent promogut amajor. El 1921 tornà a Europa, ara com a oficial resident aAlemanya.
El 1922 tornà al Japó per assumir el càrrec d'instructor a l'Acadèmia d'Estat Major de l'Exèrcit. El 1929 va ser promogut atinent coronel.
Durant la dècada dels 20, Tojo s'involucrà en política, sent dirigent delTosei-Ha (Grup de Control) ambKazushige Ugaki,Gen Sugiyama,Koiso Kuniaki,Yoshijiro Umezu iTetsuzan Nagata. Van intentar representar els moderats més conservadors, en oposició als grup extremistaKodaha (Grup d'Acció), encapçalat perSadao Araki (i, finalment, ambdues faccions van derivar en laSocietat de la Fulla Doble, un grup militarístic de credos ultranacionalistes fanàtics).
El 1933, Tojo va ser promogut aSho Sho i serví com a Cap del Departament de Personal delMinisteri de l'Exèrcit.
Va ser nomenat comandant de la 24a Brigada d'Infanteria IJA a l'agost de 1934. El setembre del 1935, Tojo va ser nomenat comandant delKempeitai de l'Exèrcit Kwangtung aManxíroa. El malnom de Tojo era "Kamisori" (Rasurat), donada la seva reputació d'una ment esquerpa i legalística capaç de prendre ràpides decisions.
Durant elsIncidents del 26 de febrer de1936, Tojo iShigeru Honjo, un conegut seguidor deSadao Araki, Tojo actuà en contra del cop d'estat. L'Emperador Hirohito es va sentir ultratjat pels atacs contra els seus consellers (van morir 3 ministres), i després d'una curta crisi política, els rebels van rendir-se. Després, el Tosei-Ha va purgar l'Exèrcit d'oficials radicals, i els líders de la rebel·lió van ser jutjats i executats. Després de la purga, el Tosei-Ha i elKodaha es van unir en la seva associació conservadora però altament anti-política sota l'estendard del Kodoha, i amb Tojo a una posició de lideratge.
Tojo va ser promogut a Cap d'Estat Major de l'Exèrcit de Kwangtung. Com a Cap d'Estat Major, Tojo era responsable de diverses operacions militars per tal d'incrementar la penetració japonesa a les regions frontereres deMongòlia iMongòlia Interior que limitaven ambManxukuo. El juliol del 1937, comandà personalment les unitats de la 1a Brigada Independent a l'Operació Chahar.
Després de l'Incident al Pont Marco Polo, que senyalà l'inici de laSegona Guerra Sinojaponesa, Tojo ordenà a les seves tropes que es dirigissin cap aHopei i a altres objectius al nord de laXina.
Tojo tornà al Japó al maig de1938 per servir com a Viceministre de la Guerra sota elMinistre de la GuerraSeishiro Itagaki. Entre desembre de 1938 a 1940, Tojo va ser Inspector General de l'Aviació de l'Exèrcit.
El juliol del 1940, Tojo va ser nomenat Ministre de la Guerra al segon govern deFumimaro Konoe, continuant al mateix càrrec durant el tercer govern de Konoe. Era un seguidor convençut de l'Aliança Tripertita del Japó amb l'Alemanya Nazi i laItàlia Feixista. Com a Ministre de la Guerra continuà l'expansió de la guerra amb Xina.
Per tal d'aïllar Xina de l'ajut extern, Japó envaí laIndoxina francesa al juliol de 1941. Davant d'aquest fet, elsEstats Units van imposar sancions econòmiques al Japó a l'agost, imposant un embargament total de les exportacions del petroli i la gasolina.
El6 de setembre es fixà un termini fins a inicis d'octubre per continuar les negociacions. El14 d'octubre, ja havia passat la data sense cap mena de progrés. El Primer MinistreKonoe presidí per darrer cop el consell de ministres, a on Tojo va ser qui més va parlar:
Durant els sis darrers mesos, des d'abril, el ministre d'exteriors ha fet grans esforços per millorar les relacions. Tot i el meu respecte per tot això, seguim en un punt mort… El quid de la qüestió és la imposició que se'ns ha fet de retirar-nos d'Indoxina i de la Xina. Si ens dobleguem a les demandes americanes, destruirem els fruits de l'incident de la Xina. Se'ns prendrà Manxukuo del nostre control, i finalitzarà el nostre control sobre Corea.
L'opinió predominant a l'Exèrcit japonès en aquells moments era que prosseguir amb les negociacions podria ser perillós, però l'EmperadorHirohito pesava que ell podria ser capaç de controlar les opinions extremistes de l'exèrcit fent servir al carismàtic i ben relacionat Tojo, el qual havia mostrat públicament les seves reserves cap a una guerra mab l'oest, si bé el mateix emperador era escèptic sobre el fet que Tojo pogués ser capaç d'evitar el conflicte. El13 d'octubre declarà aKoichi Kido que "Sembla que actualment hi ha poques esperances sobre la situació de les negociacions entre el Japó i els Estats Units. En aquests moment, si esclaten les hostilitats, hauré de declarar la guerra".
El16 d'octubre.Konoe, políticament aïllat i convençut de què l'emperador no confiava més en ell, dimití. Posteriorment es justificà al seu secretari en cap del gabinet, Kenki Tomita:
És clar que Sa Majestat és un pacifista, i no hi ha dubte de què voldria evitar la guerra. Quan li vaig dir que iniciar una guerra és un error, em donà la raó. Però l'endemà em digué: "Estàs amoïnat per l'ahir, però no t'hauràs d'amoïnar gaire més". Així, gradualment, començà a inclinar-se per la guerra. I la següent vegada que el vaig trobar, estava molt més inclinat cap a la guerra. En poc, sentia que l'Emperador deia: "El meu primer ministre no entén els afers militars, ho sé prou bé". Poc després, l'Emperador havia fet seus els punts de vista de l'alt comandament de l'Exèrcit i la Marina.
En aquells moments, elPríncep Higashikuni era l'únic que es deia que podria controlar l'Exèrcit i la Maria i estava recomanat per Konoe i per Tojo. Hirohito rebutjà aquesta opció, argumentant que un membre de la família imperial no hauria de suportar la responsabilitat d'una guerra contra Occident. Seguint el consell deKoichi Kido, escollí a Tojo, de qui se sabia la seva devoció cap a la institució imperial. L'Emperador convocà a Tojo al Palau Imperial un dia abans que Tojo prengués possessió del càrrec.
Tojo escrigué al seu diari que "creia que estava convocat perquè a l'Emperador no li agradaven les meves opinions". Li va donar una ordre: revisar el que havia estat sancionat a les conferències imperials. Tojo, que recolzava la guerra, acceptà l'ordre i procurà obeir-la. D'acord amb el coronel Akiho Ishii, un membre de l'Estat Major General de l'Exèrcit, el Primer Ministre demostrà un sentit sincer de lleialtat cap a l'emperador mentre realitzava la seva tasca.
El2 de novembre, Tojo i els Caps d'Estat MajorHajime Sugiyama iOsami Nagano van informar a Hirohito que l'anàlisi havia estat en va. L'emperador llavors donà el seu consentiment a la guerra.
El3 de novembre elTai ShoNagano explicà en detall el pla de l'atac aPearl Harbor a Hiroito. El pla esbossat pels Caps de l'Estat Major de l'Exèrcit i laMarina preveia la destrucció del perímetre defensiu occidental, operant en línies interiors de comunicació i infligint grans baixes. A més, la flota japonesa que ataqués Pearl Harbor tenia l'ordre de l'AlmirallYamamoto d'estar preparada per tornar al Japó en cas que les negociacions arribessin a bon terme.
El 5 de novembre, Hirohito aprovà en una conferència imperial el pla d'operacions per a una guerra contra l'oest i tingué diverses reunions amb els militars i amb Tojo fins a finals de mes. L'1 de desembre, una nova conferència imperial sancionà la "Guerra contra els Estats Units, Anglaterra i Holanda".
Tojo continuà mantenint el càrrec de Ministre de la Guerra durant que serví com a Primer Ministre, entre el18 d'octubre de1941 i el22 de juliol de1944. També serví com a Ministre d'Habitatge entre 1941-42, Ministre d'Afers Exteriors al setembre de 1942, Ministre d'Educació el 1943 i Ministre de Comerç el 1943.
Com a Ministre d'Educació, continuà amb l'adoctrinament militarístic i nacionalista dins del sistema nacional d'educació, i reafirmà les polítiques conservadores al govern.
La seva popularitat era molt alta als primers anys de la guerra, mentre que les tropes japoneses anaven de victòria en victòria. No obstant això, després de labatalla de Midway, i a mesura que la guerra s'anava girant en contra del Japó, Tojo hagué d'encarar una oposició tant del govern com dels militars. Per enfortir la seva posició, al febrer de 1944 assumí el càrrec de Cap de l'Estat Major General de l'Exèrcit Imperial Japonès. Però després de lacaiguda de Saipan es veié obligat a dimitir el18 de juliol de1944, retirant-se a la llista de primera reserva i recluint-se posteriorment.
Després de larendició incondicional el 1945, el General americàDouglas MacArthur donà ordres perquè s'arrestessin als primers 40 criminals de guerra, Tojo entre ells. Ben aviat, la llar de Tojo aSetagaya va ser envoltada per periodistes i fotògrafs. Quan la policia militar va envoltar la casa el8 de setembre de1945, van sentir un tret des de dins. El Major Paul Kraus i un grup de policies militars van entrar, seguits per George Jones, un periodista delThe New York Times. Tojo s'havia disparat, però no s'havia encertat al cor. A les 4:29, desarmat i sagnant pel pit, Tojo començà a parlar, i dos periodistes japonesos van gravar les seves paraules:Sento molt que em costi tant morir. LaGuerra del Gran Est Asiàtic estava justificada i era correcta. Ho lamento per la nació i per totes les races de les potències de la Gran Àsia. Espero pel judici correcte de la Història. Volia suïcidar-me, però de vegades això falla.
Va sobreviure i va ser detingut. Després de curar-se de les ferides, va ser traslladat a laPresó de Sugamo i va ser jutjat percrims de guerra pelTribunal Militar Internacional per l'Orient Llunyà i trobat culpable dels següents crims:
- 1r càrrec: emprendre guerres d'agressió, i guerra o guerres en violació a la llei internacional
- 27è càrrec: emprendre una guerra no provocada contra laRepública de la Xina
- 29è càrrec: emprendre una guerra agressiva contra elsEstats Units
- 31è càrrec: emprendre una guerra agressiva contra laCommonwealthBritànica
- 32è càrrec: emprendre una guerra agressiva contraPaïsos Baixos (Indonèsia)
- 33è càrrec: emprendre una guerra agressiva contraFrança (Indoxina)
- 54è càrrec: ordenar, autoritzar i permetre tracte inhumà contra els presoners de guerra i altres.
Hideki Tojo va acceptar la total responsabilitat al final per les seves accions durant la guerra. Va ser sentenciat a mort el12 de novembre de1948 i executat a laforca el23 de desembre de1948. Als moments finals es disculpà per totes les atrocitats comeses pels soldats japonesos i demanà als militars americans que mostressin compassió cap als japonesos, que havien patit uns atacs aeris devastadors, així com dues bombes atòmiques.
