Forma musical | cançó![]() |
---|---|
Intèrpret | Pink Floyd(1979)![]() |
Compositor | Roger Waters![]() |
Lletra de | Roger Waters![]() |
Llengua | anglès![]() |
Data de publicació | 1979![]() |
Gènere | rock![]() |
Empresa discogràfica | Harvest Records Columbia Records ![]() |
Productor | Bob Ezrin![]() |
Part de | The Wall![]() |
«Hey You» (de l'anglès, "Ei, tu") és la primera cançó del costat A del segon disc de l'onzè àlbum del grupanglès derock progressiuPink Floyd,The Wall, de1979. Va ser escrita perRoger Waters. Té una duració de 4 minuts i 40 segons; va després «Goodbye Cruel World» i abans de «Is There Anybody Out There?».[1] Va ser llençada com acara B del senzill «Comfortably Numb» l'any1980 a països comAustràlia iCanadà, entre d'altres.[2] Per por a que la pel·lícula s'allargués massa, «Hey You» no va ser inclosa aPink Floyd: The Wall, al igual que «The Show Must Go On».[3]
En aquest punt de l'àlbum conceptual, el protagonista Pink s'adona de que està totalment atrapat dins del mur i es pregunta si ha sigut bona idea fer un mur tan alt i tan fort (aïllar-se mentalment totalment de tothom); igualment, ja és massa tard, i s'adona de que ningú pot entrar ni sortir d'un mur imaginari com el seu, i que imaginar-se podent sortir és només una fantasia. Ell també intenta demanar ajuda a qui li pugui escoltar des de fora de la paret, però ningú ho fa. Així, encara que ho intenta i suplica, Pink no és capaç d'alliberar-se del mur imaginari que ell mateix ha creat.[cal citació]
La cançó comença amb laguitarra acústica deGilmour en l'escala de Mi menor en un volum baix. Als deu segons s'uneix elbaix fretless (sense trasts) també gravat per ell i dos versos després s'uneix la sevaveu als versos (tot això en un ritme lent). Després d'una estrofa s'uneix la bateria deMason i un vers després s'entra a un interludi amb Gilmour improvisant sobre Mi menor, i anant cada vegada més amunt, fins a frenar. Llavors comença un altreinterludi amb la guitarra acústica i la veu de Waters de manera predominant. Després d'això, comença una part similar a l'inici; el segueix una tornada, i la cançó s'acaba amb el crit deWaters, que diu: "Together we stand, divided we fall." (de l'anglès: "Junts seguim en peu, separats caiem."), repetint-se amb ressò la frase "we fall, we fall".[4]