| Identificadors | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Número EC | 2.7.1.1 | ||||||||
| Bases de dades | |||||||||
| IntEnz | IntEnz view | ||||||||
| BRENDA | BRENDA entry | ||||||||
| ExPASy | NiceZyme view | ||||||||
| KEGG | KEGG entry | ||||||||
| MetaCyc | metabolic pathway | ||||||||
| PRIAM | profile | ||||||||
| EstructuresPDB | RCSB PDB PDBj PDBe PDBsum | ||||||||
| |||||||||
Leshexocinases són un grup d'enzims del tipuscinasa, que poden transferir un grup fosfat des d'una molècula d'alta energia a una altra, que actuara com acceptora d'aquestfosfat, denominadasubstrat. Aquesta transferència s'anomenafosforilació. Per altra banda el prefix «hexo-» indica que aquest enzim pot fosforilar a qualsevolhexosa (unmonosacàrid –sucre- com la glucosa o la fructosa.), per tant, és un enzim de baixa especificitat. La seva funció a la cèl·lula és variada, no obstant es troba associada majoritàriament al metabolisme cel·lular, i específicament, la seva funció de major importància es troba a laglucòlisi, on aquest enzim fosforila a una molècula de glucosa, a partir d'ATP, amb la qual cosa s'inicià la via principal del metabolisme dels sucres, aquest és, el camí principal per on els éssers vius obtenen energia a partir d'aquests compostos. Com es troba associada a la glucòlisi, aquest enzim està present a pràcticament la totalitat dels éssers vius del planeta, i és per això que posseeix formes i mides molts diverses, un romanent de la llarga història d'aquest enzim.
La reacció general d'aquesta família és la següent:
Originàriament es van separar 4 isoformes mitjançantcromatografia d'intercanvi iònic[1] i perelectroforesi.[2] La cinquena isoforma (HKI-td) va ser caracteritzada l'any 2000.[3] Les 5 isoformes mostrades són produïdes per l'empalmament alternatiu. La major diferència es mostra en l'extrem N-terminal o extrem 5', ja que aquesta part de la proteïna es relaciona amb la regulació de la seva funció, mentre que l'activitat catalítica està associada al seu extrem C-terminal o extrem 3'.[4] Aquestes isoformes són les que es troben als éssers humans.[5]
Aquesta és la isoforma ubiqua (present a totes les cèl·lules). El seu extrem 5' inclou unexó que genera un extrem N-terminal amb un domini d'unió de porina (PDB). Aquest domini permet l'associació a la membrana mitocondrial.[6]
HKI-R codifica una isoforma específica d'eritròcits. Aquesta variant careix del domini PDB, i per tant, es localitza al citoplasma. Aquesta isoforma posseeix un exó a l'extrem 5', que li otroga l'especificitat a eritròcits, i que codifica un extrem N-terminal diferent.[7]
La isoforma 3 (HKI-ta) i la isoforma 4 (HKI-tb) posseeixen 4 exons en l'extrem 5', que són específics per la testis (teixit testicular) i que codifiquen per un extrem N-terminal propi d'aquestes isoformes i manquen de domini PDB. L'única diferència entre elles, és que la isoforma 4 posseeix un fragment addicional de 54 nucleòtids.[8]
De la mateixa forma que les isoformes 3 i 4, posseeix els exons específics de teixit testicular, a més inclou el fragment addicional de 54 nucleòtids, igual que la isoforma 4. Aquesta isoforma posseeix un extrem N-terminal específic i també careix de domini PDB, motiu pel qual es troba alcitosol.[9]
La hexocinasa 2 es troba de forma predominant en el múscul esquelètic. Es localitza a la membrana externa del mitocondri. L'expressió d'aquest gen està modulada per lainsulina.Estudis enMus musculus (ratolí) suggereixen que està involucrada en un increment de la glucòlisi en cèl·lules canceroses.[10][11]
La HK3 es troba alsleucòcits i és un enzim al·lostèric, modulat negativament pel seu producte Hexosa-6-fosfat.
Aquesta variant codifica la isoforma que s'expressa específicament a les cèl·lules beta dels illots pancreàtics. L'especificitat és atorgada pel primer exó, que posseeix un 5'-UTR únic. Aquesta isoforma posseeix un extrem N-terminal particular, i la resta de la proteïna és idèntica a les altres dues isoformes.[12]
Aquesta variant és la principal isoforma expressada al fetge. El primer exó d'aquesta li atorga l'especificitat hepàtica. Això no obstant, careix d'un segon exó específic pel fetge, que es troba a la isoforma 3. Es diferencia de la resta només pel seu extrem N-terminal.[13]
Aquesta variant és específica del fetge, la qual és donada pel seu primer exó, comú per les isoformes 2 i 3. És el segon exó únic per aquesta isoforma. Es diferencia de la resta només en el seu extrem N-terminal.[14]
