A l'antiga Grècia, unherma (en grecantic ἕρμα, plural ἕρμαι hermai) era unpilar quadrat o rectangular depedra,terracota obronze, unestípit, sobre el que es col·locava unbust, normalment el del déuHermes, habitualment ambbarba, signe de força física, i la base s'adornava amb unfal·lus enerecció, símbol de masculinitat i de disposició a les armes.[1]
Hi ha discrepàncies entre els estudiosos, sobre si el nom era aquest perquè el cap d'Hermes era el més comú en la majoria d'hermes o per la seva relació etimològica amb la paraulagrega ἕρματα (‘bloc de pedra’), doncs originalment no feien cap mena de referència aHermes.[2]
Aquestes estàtues estaven compostes d'un cap, normalment la del déuHermes, col·locada sobre un pilar quadrangular que freqüentment era més ample en el cim que a la base, amb una alçària que es correspon amb l'alçada del cos humà.[3]
Els que s'erigien en les cruïlles tenien sovint tres o quatre caps. S'empraven com a fites o marques per assenyalar i delimitar carreteres o fronteres, i marcar els límits de les propietats, encara que també tenien una funcióapotropaica, és a dir, d'allunyament del maligne, ja fos esperit, adversitat o enemic. AAtenes es col·locaven fora de les cases per atreure la bona sort. Cada barri tenia el seu herma, i es conserven atuells amb pintures que mostren sacrificis particulars sent realitzats al seu damunt.[4]
A Roma els hermes s'identificaven amb elstermini romans. Hermes de tots tipus eren molt sol·licitats pels romans rics per a decorar les seves cases ivil·les. També les usaven com a pals per a enreixats ornamentals dels jardins, en aquest cas solien estar adornades amb els busts de filòsofs i eminències, alguns dels quals es poden veure en elsMuseus Vaticans i d'altres, amb forats quadrats a les espatlles on s'hi inserien unes baranes. Aquests forats quadrats també estan presents en antics hermes grecs, en aquest cas els buits eren per unes projeccions de les que s'hi penjaven garlandes.[5]
Els romans no només es van apropiar dels hermes per aquelles de les seves deïtats assimilades de lamitologia grega (com Hèrcules), sinó també per als déus indígenes que van mantenir la seva individualitat. Així van aparèixer hermes deJúpiter Terminalis. Durant l'Imperi, la funció dels hermes era mésarquitectònica quereligiosa. També s'empraven per a subjectar les cortines a l'interior de les cases, i en elCirc Màxim servien per a subjectar lesbarreres. Les formes més tardanes són molt belles, destacant les de laVil·la Ludovisi aRoma i les de laVil·la dels papirs.[6]
ElMuseu J. Paul Getty de Los Angeles té emmagatzemada una gran col·lecció d'hermes romans a la seva col·lecció.[7]
La faula d'Isop es burla de l'estàtua d'Hermes. Quan ungospietós li ofereix "ungir-lo", el déu assegura precipitadament al seu adorador que no és necessari.[8]