Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Herma

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Herma deDemóstenes.

A l'antiga Grècia, unherma (en grecantic ἕρμα, plural ἕρμαι hermai) era unpilar quadrat o rectangular depedra,terracota obronze, unestípit, sobre el que es col·locava unbust, normalment el del déuHermes, habitualment ambbarba, signe de força física, i la base s'adornava amb unfal·lus enerecció, símbol de masculinitat i de disposició a les armes.[1]

Hi ha discrepàncies entre els estudiosos, sobre si el nom era aquest perquè el cap d'Hermes era el més comú en la majoria d'hermes o per la seva relació etimològica amb la paraulagrega ἕρματα (‘bloc de pedra’), doncs originalment no feien cap mena de referència aHermes.[2]

Característiques

[modifica]

Aquestes estàtues estaven compostes d'un cap, normalment la del déuHermes, col·locada sobre un pilar quadrangular que freqüentment era més ample en el cim que a la base, amb una alçària que es correspon amb l'alçada del cos humà.[3]

Els que s'erigien en les cruïlles tenien sovint tres o quatre caps. S'empraven com a fites o marques per assenyalar i delimitar carreteres o fronteres, i marcar els límits de les propietats, encara que també tenien una funcióapotropaica, és a dir, d'allunyament del maligne, ja fos esperit, adversitat o enemic. AAtenes es col·locaven fora de les cases per atreure la bona sort. Cada barri tenia el seu herma, i es conserven atuells amb pintures que mostren sacrificis particulars sent realitzats al seu damunt.[4]

Imperi romà

[modifica]
Herma Romà doble deSèneca iSòcrates.

A Roma els hermes s'identificaven amb elstermini romans. Hermes de tots tipus eren molt sol·licitats pels romans rics per a decorar les seves cases ivil·les. També les usaven com a pals per a enreixats ornamentals dels jardins, en aquest cas solien estar adornades amb els busts de filòsofs i eminències, alguns dels quals es poden veure en elsMuseus Vaticans i d'altres, amb forats quadrats a les espatlles on s'hi inserien unes baranes. Aquests forats quadrats també estan presents en antics hermes grecs, en aquest cas els buits eren per unes projeccions de les que s'hi penjaven garlandes.[5]

Els romans no només es van apropiar dels hermes per aquelles de les seves deïtats assimilades de lamitologia grega (com Hèrcules), sinó també per als déus indígenes que van mantenir la seva individualitat. Així van aparèixer hermes deJúpiter Terminalis. Durant l'Imperi, la funció dels hermes era mésarquitectònica quereligiosa. També s'empraven per a subjectar les cortines a l'interior de les cases, i en elCirc Màxim servien per a subjectar lesbarreres. Les formes més tardanes són molt belles, destacant les de laVil·la Ludovisi aRoma i les de laVil·la dels papirs.[6]

Art i cultura popular

[modifica]

ElMuseu J. Paul Getty de Los Angeles té emmagatzemada una gran col·lecció d'hermes romans a la seva col·lecció.[7]

La faula d'Isop es burla de l'estàtua d'Hermes. Quan ungospietós li ofereix "ungir-lo", el déu assegura precipitadament al seu adorador que no és necessari.[8]

Galeria

[modifica]
  • Herma grec arcaic, presumiblement d'Hermes, en el que el penis ha sobreviscut.
    Herma grec arcaic, presumiblement d'Hermes, en el que el penis ha sobreviscut.
  • Herma En una figura de lekythos, 475–450 BC.
    Herma En una figura de lekythos, 475–450 BC.
  • Herma d'un home vell, probablement un filòsof. Ai Khanoum, Afganistan, segle ii aC.
    Herma d'un home vell, probablement un filòsof. Ai Khanoum, Afganistan, segle ii aC.
  • "Herma de la Porta Propylaea", atribuït a Alcàmenes (segle V B. E.)
    "Herma de la Porta Propylaea", atribuït aAlcàmenes (segle V B. E.)
  • Petit herma de terracotta d'Hermes
    Petit herma de terracotta d'Hermes
  • Hermes Barrocs mascle i femella, Rubenshuis.
    Hermes Barrocs mascle i femella, Rubenshuis.
  • Hermes Art Nouveau o Neo-Barroc, Polònia
    Hermes Art Nouveau o Neo-Barroc, Polònia

Referències

[modifica]
  1. herma aOptimot
  2. Anatole Bailly,Abrégé du dictionnaire Grec-Français, Hachette, Paris, 1901,p. 361.
  3. Nicand. Ther. 150; Theophrast. Char. 16.
  4. Paus. vii. 22. § 2; Aristoph. Plut. 1121, 1144; Hom. Od. xiv. 435, xix. 397; Athen. i. p. 16.
  5. Müller, Karl Otfried.Handbuch der Archäologie der Kunst, 1835, p. §345 n.º 2. 
  6. Müller, Karl Otfried.Handbuch der Archäologie der Kunst, 1835, p. §§380, 381. 
  7. The Getty. 2005. J. Paul Getty Museum. 11 maig 2007
  8. «Hermes and the Dog».

Vegeu també

[modifica]
Bases d'informació
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Herma&oldid=29726703»
Categories:
Categoria oculta:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp