Era una ciutat secundària i la seva fama deriva del fet que l'explosió del volcà de l'any 79 la va destruir i sepultar completament, i del fet que se n'han trobat les restes, en part molt ben conservades.
Els grecs atribuïen la seva fundació aHèrcules, però no consta l'establiment de cap colònia grega en aquest indret en temps històrics, i encara que probablement va rebre pobladors grecs procedents deNeàpolis i deCumes, no es pot considerar una ciutat grega.Estrabó diu que era una ciutat delsoscs i després va ser ocupada pels tirrens (etruscs), i més endavant pelssamnites quan aquests darrers van ocupar la Campània. L'any293 aC, el cònsol romàCarvili va prendre als samnites i va ocupar una ciutat anomenadaHerculaneum, però es creu que es tracta d'una ciutat diferent situada més a l'interior. En tot cas, va passar aRoma amb la resta de la Campània i no va tenir cap paper destacat amb l'excepció de l'episodi de laguerra social, quan es va revoltar contra Roma i elcònsolTit Didi la va assetjar amb l'ajut d'una legió d'hirpins dirigida perMinaci Magi Asculanense. Es creu queSul·la hi va establir unacolònia romana, però no s'ha pogut demostrar.
Va ser unmunicipi romà a partir de l'any89 aC, i va posseir unes fortificacions importants (Estrabó l'anomena φρούριον ('frúrion', és a dir 'fortalesa'). La ciutat tenia un dels millors ports de la costa, probablement al lloc anomenatRetina.[4]
SotaNeró va patir un terratrèmol (l'any63) que la va deixar en part en ruïnes; segurament és el mateix terratrèmol que va afectar seriosamentPompeia i queTàcit esmenta l'any62. L'any79, el24 d'agost, la ciutat va ser colgada per les cendres de l'explosió del volcàVesuvi, tal com va passar a Pompeia, Oplontis iEstàbia.[5] Les cendres del volcà van soterrar Herculà uns quinze metres.Plini el Jove, que era a la ciutat, descriu l'erupció però no esmenta el nom de la ciutat. Herculà no es va reconstruir, però alguns grups de gent van poder establir-se al mateix lloc, que va acabar rebent altre cop el nom d'Herculaneum, tal com apareix alsItineraris alsegle iv. Aquest establiment un altre cop va ser destruït per una altra erupció l'any472 i no torna a ser esmentat.[6]
Les excavacions van començar el1738, quan es va trobar un teatre a la població de Resina (l'actualErcolano), i es van continuar a la mateixa Resina (l'antigaRetina) i aPortici, on es van descobrir diversos objectes, el fòrum amb dos temples i una basílica.[7] Aquesta darrera, se sap per una inscripció que la va construirMarc Noni Balb,pretor iprocònsol, que al mateix temps, també a costa seva, va restaurar les portes i muralles de la ciutat. Dels dos temples, un era dedicat a la mare dels déus (Magna Mater) iVespasià el va restaurar després del terratrèmol del 63; l'altre, dedicat aHèrcules, tenia bellíssimes pintures murals que són avui dia alMuseu Arqueològic Nacional de Nàpols. Encara que els edificis que s'han trobat estan molt malmesos, una part de material orgànic es va conservar, especialment la fusta, i les excavacions d'Herculà són molt interessants en aquest aspecte.
Les troballes de Resina i Portici es van publicar aLe antichità di Ercolano sota el patrocini del rei de lesDues Sicílies i van tenir una forta repercussió. Els objectes van ser portats a museus, principalment al deNàpols, però a causa de l'ocupació del terreny les restes de la ciutat van quedar cobertes altre cop. Modernament, s'han fet més excavacions i la vida a la ciutat ha pogut ser reconstruïda amb fidelitat.[8]
S'ha pogut reconstruir el plànol aproximat d'Herculà, probablement una quarta part de l'antiga zona urbana, i es conserven dibuixos traçats pels tècnics a l'època de les primeres excavacions. La ciutat, que estava rodejada per muralles almenys per una part, s'estenia per una superfície aproximadament de 370 m per 320 m i era de planta regular. Els carrers estan traçats segons l'urbanisme romà, en angle recte, eldecumanus en direcció est-oest i elcardo de nord a sud, i formantinsulae amb un o més edificis. L'entrada de les cases es feia des del cardo. A la banda sud de la muralla, que no era necessària ja en temps d'August, es van construir luxosesvil·les. Fora de les muralles hi havia un camp sagrat i unsbanys. Al voltant de la ciutat es van construir diverses vil·les, entre elles la famosaVil·la dels Papirs, deLuci Calpurni Pisó, sogre deJuli Cèsar, la de més anomenada de les que s'han trobat, amb una gran quantitat de llibres i d'escultures. S'ha pogut reconstruir la biblioteca amb modernes tècniques, tot i que els llibres, principalment de filosofia, són de menys interès.
Les cases de les insulae tenien a la planta baixa diversos tipus de botigues que permeten conèixer la vida quotidiana d'Herculà i del seu entorn socioeconòmic. Una botiga del cardo IV conserva encara el taulell de fusta amb les àmfores del comerciant de vins perfectament col·locades, i també els contenidors de gra. AlDecumanus maximus s'han conservat també altres botigues, una amb un rètol pintat, i una altra que devia ser d'un ferrer. Encara en una altra s'han trobat petits recipients de vidre encara tancats. Davant de lesinsulae normalment hi havia un pòrtic, i les cases tenien un o fins i tot dos pisos superiors. Es fa difícil calcular la població d'Herculà, però possiblement tenia uns 5000 habitants.
A la dècada dels noranta es van trobar uns dos-cents cadàvers que havien quedat en la mateixa posició en què van morir i els esquelets n'havien quedat conservats perfectament per la cendra.[9]
