Hera de Samos és unakoré demarbre d'1,92 metres d'alçada que va ser esculpida cap a l'any 570-560 aC i que actualment està exposada al museu delLouvre.
El nom amb què és coneguda es deu al fet que és originària del temple consagrat aHera a l'illa deSamos, conegut com aHerèon de Samos. D'altra banda, té una inscripció a la base on es pot llegir:"Queramies em va dedicar a Hera com ofrenda". Se sap que originàriament estava pintada ambcolors primaris molt vius, potser amb bastant blanc també, com correspon a l'estil egipci i van heretar totes les kore. A més dels colors ha perdut el cap. El cos té forma de columna i està recobert d'una roba amb plecs delicats i menuts. L'estàtua pertany a l'escolajònica o delpeloponès (al contrari que laDama d'Auxerre, per exemple, que tot i ser una altra kore de l'època arcaica, pertany a l'escola deCreta).
L'escultura va ser trobada en les excavacions realitzades el1875 per Hadol & Girard a laVia Sacra d'Herèon de Samos, unsantuari dedicat a la deessaHera al sud de l'illa deSamos, (Grècia), Eltemple va ser declaratPatrimoni de la Humanitat per laUnesco al costat del properPitagoreion el1992.
La peça representa una koré, plural 'Korai' ( grec, Κόρη 'dona jove'), una tipologia escultòrica de l'època Arcaica de l'antiga Grècia, que consisteix en unaestàtua femenina en posició de peu.
Com el seu paral·lel masculí, la koré denota una profunda influència de l'estatuàriaegípcia amb el seu caràcter massís i rigidesa corporal.
La peça s'exposa de forma permanent alMuseu del Louvre deParís, (França), després de la seva adquisició l'any1881, on té assignat el nombre d'inventari 686.
Les dues estàtues són kore de l'època arcaica de l'antiga Grècia. Ambdues tenen els detalls de la roba que porten molt treballats i la mateixa postura.
L'Hera pertany a l'escola del Peloponès (segle VI aC) mentre que la Dama pertany a la de Creta (segle VII aC). L'Hera és molt més gran, quant a mida, i molt més estilitzada. La Dama conserva el cap. L'Hera té molt poc marcada l'anatomia humana, al contrari que la dama, on especialment els pits i la cintura estan molt marcats. La Dama té la cara triangular, amb el somriure fals i posat anomenat"somriure arcaic" i el cabell sense recollir, amb bucles, com era la moda grega a l'època, i que cau per devant de les espatlles. De l'Hera no podem saber com era la cara, però sí que no queden restes de bucles ni de cabell caient per les espatlles, el que fa pensar que devia tenir el cabell com a mínim semirecollit.
Algunes diferències venen donades per l'estil general de les diferents escoles a les quals pertanyen. Així, l'Hera, com les escultures de l'escola del Peloponès, té una actitud més naturalista i una mica menys hieràtica, els detalls de la roba són més subtils i estudiats, les superfícies són menys llises, les mans ja no són tan exageradament grans, etc. Per exemple, observem que els plecs del mant són diagonals.