 | Per a altres significats, vegeu «Henry Moseley (desambigüació)». |
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 23 novembre 1887 Weymouth (Anglaterra) | ||
| Mort | 10 agost 1915 (27 anys) península de Gal·lípoli (Imperi Otomà) | ||
| Causa de mort | ferida per arma de foc | ||
| Nacionalitat |  Anglesa | ||
| Formació | Universitat d'Oxford | ||
| Es coneix per | Llei de Moseley Nombre atòmic | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Física nuclear ifísica | ||
| Ocupació | Física Química | ||
| Organització | Universitat de Manchester Universitat d'Oxford | ||
| Membre de | |||
| Influències | |||
| Carrera militar | |||
| Conflicte | Primera Guerra Mundial | ||
| Família | |||
| Cònjuge | cap valor | ||
| Pare | Henry Nottidge Moseley | ||
| Parents | Henry Moseley,avi patern John Gwyn Jeffreys,avi matern | ||
| Premis | |||
Medalla Mateucci (1919) | |||
 | |||
Henry Gwyn Jeffreys Moseley (Weymouth,Dorset,23 de novembre de1887 –Gallipoli,Imperi Otomà,10 d'agost de1915) fou unfísicanglès. La seva principal contribució a la ciència fou la justificació quantitativa del concepte delnombre atòmic en laLlei de Moseley, en química avançada proporcionà bases fonamentals almodel de Bohr definit amb detall perErnest Rutherford/Antonius Van den Broek dient que els nuclis atòmics contenen càrregues positives iguals al seu nombre atòmic.
Moseley va néixer aWeymouth, a la costa sud d'Anglaterra l'any 1887. El seu pare fou un naturalista, professor d'Anatomia aOxford, i membre de laChallenger Expedition. Durant la seva edat escolar fou al Eton College, i el 1906 entrà al Trinity College d'Oxford, de la Universitat de la mateixa ciutat. Per a la graduació, el 1910, anà a la Universitat deManchester, per treballar ambErnest Rutherford. Durant aquest primer any a Manchester, tingué una càrrega lectiva completa, però després d'aquest any començà a tenir cada cop més temps per dedicar-se a la investigació.
L'any1913, mitjançant l'ús de l'espectre electromagnètic en la banda delsrajos X, aconseguí fer difracció en cristalls, trobant d'aquesta forma una relació sistemàtica entre lalongitud d'ona i elnombre atòmic: la denominadaLlei de Moseley. Abans d'aquest descobriment, nombres atòmics o nombres elementals eren nombres sencers en una seqüència donada per la massa atòmica i que donava la impressió de ser semi-arbitrària, ja que l'ordre seqüencial es veia a vegades alterat quan per exempleDmitri Mendeléiev posava un element en un lloc apropiat de la taula periòdica. Per exemple, elcobalt i elníquel foren assignats als nombres atòmics 27 i 28 respectivament, basant-se en les seves respectives propietats químiques, encara que tenen masses atòmiques similars (de fet, la massa atòmica del cobalt és major que la del níquel, lo que faria que el seu nombre atòmic fossi al revés 28 i 27). Els experiments de Moseley van poder determinar científicament la raó per la qual el cobalt i el níquel posseeixen els nombres atòmics 27 i 28 encara que qualsevol anomalia fes pensar el contrari. Mostrà que els nombres atòmics són una seqüència no-arbitrària i que està sustentada sobre una base científica.
A més, Moseley mostrà que hi havia buits en la sèrie de nombres atòmics dels elements químics coneguts a l'època, els nombres 43, 61 i 75 (eren desconeguts en temps de Moseley i corresponien a elements radioactius que no es trobaven de manera natural i eren:tecneci iprometi, i l'últim dels elements descoberts a la naturalesa: elreni.Mendeléiev va preveure amb anterioritat el tecneci, iBohuslav Brauner el prometi; Moseley només confirmà les prediccions, va predir un altre element no descobert entre l'alumini i l'or, i declarà que la taula periòdica faltava a partir d'aquell moment de buits.
L'any1914 es retirà de Manchester per tornar a Oxford amb l'objectiu de continuar en la seva carrera d'investigació, però laPrimera Guerra Mundial canvià els seus propòsits i s'allistà a la divisió deRoyal Engineers. Fou destinat aGallípoli (lloc on se celebrà labatalla de Gallípoli) i fou mort per unfranctirador l'any1915 (la causa fou un tret al cap quan estava telegrafiant una ordre). Molts historiadors especulen que hauria d'haver guanyat unPremi Nobel, però això és impossible, ja que aquest premi només és concedit a investigadors vius. S'ha especulat que la causa de la mort de Moseley és la raó per la qual el govern anglès durant laSegona Guerra Mundial i en l'actualitat prohibeix l'allistament de científics a l'exèrcit en època de guerra.
La mort de Moseley arribà quant tenia només 27 anys. El científic, en opinió de molts altres, podria haver contribuït al coneixement de més detalls de l'estructura de la matèria si hagués viscut més temps. Com va dirNiels Bohr l'any 1962, "Pots veure avui dia que el treball de Rutherford sobre el nucli atòmic no hauria estat pres en consideració. Tampoc l'hauríem entès avui dia sense les investigacions de Moseley".
.jpg)