| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 13 març 1898 Sacramento (Califòrnia) |
| Mort | 11 febrer 1985 (86 anys) Hollywood (Califòrnia) |
| Causa de mort | infart de miocardi |
| Sepultura | Cementiri de Holy Cross |
| Activitat | |
| Ocupació | director de cinema, guionista, realitzador, actor, productor de cinema, productor |
| Activitat | 1925 - |
| Família | |
| Pares | Rhody Hathaway i Jean Hathaway |
| Premis | |
     | |
Henry Hathaway, pseudònim artístic deMarquis Henri Leonard de Fiennes (Sacramento,Califòrnia,13 de març de1898 -Hollywood,11 de febrer de1985), fou un productor i director de cinema estatunidenc.[1] Conegut com a director de pel·lícules del gènerewestern, especialment les protagonitzades perJohn Wayne.
Nascut en el si d'una família vinculada al món de l'espectacle (la seva mare va ser actriu i el seu pare representant), des de molt petit va intervenir en una sèrie de pel·lícules dirigides perAllan Dwan iFrank Lloyd, treball que va interrompre durant laPrimera Guerra Mundial. Com la majoria de seus llegendaris companys de l'època, va ocupar multitud d'oficis, dins i fora del cinema, abans de començar a dirigir pel·lícules. Primer va començar a treballar com a assistent de direcció, arribant a treballar per a directors comJosef von Sternberg,Victor Fleming iWilliam K. Howard, que el van situar en una bona posició.[2]
Es va iniciar com a director amb vuit westerns de baix pressupost basats en novel·les deZane Grey, tots ells protagonitzats perRandolph Scott.[3] El seu debut com a director es va produir el 1932 ambHeritage of the Desert, un western de modest pressupost. El reconeixement li va arribar immediatament amb una sèrie de pel·lícules interpretades perGary Cooper. AmbNow and Forever (1934),[4] va abordar el tema de l'adopció i les relacions establertes entre un pare i la seva filla (Shirley Temple), va continuar amb una història colonial (The Lives of a Bengal Lancer, 1935),[5] amb la qual va obtenir un dels majors èxits de la dècada i de la seva carrera, va brodar un dels seus millors relats romàntics aSomni d'amor etern (1935), història que va construir (sobre la novel·laPeter Ibbetson deGeorge du Maurier) amb una gran habilitat narrativa sumint l'espectador en uns nivells d'irrealitat que van traspassar el temps i l'espai, i va confirmar el seu dilatat periple ambSouls at Sea (1937), una aventura sobre el negoci dels esclaus, iLa jungla en armes (1939), una altra història que emergeix amb gran força en un marc en el qual s'enfronten britànics, filipins i nord-americans.
La senda colonialista la va continuar ambSundown (1941), a l'univers delwestern va aportar suggerents històries comThe shepherd of the hills (1941), amb unJohn Wayne al qual va convertir en una de les cares més característics de la seva filmografia, el cinema negre produït per la20th Century-Fox va veure una de les seves millors aportacions,Johnny Apollo (1940), amb una estètica documental que va continuar en pel·lícules d'ambient policial comThe House on 92nd Street (1945) i13 Rue Madeleine (1946), de desigual resultat, però que li van permetre mostrar un perfil urbà singular i una dosi de violència gens corrent que va consolidar en altres títols comThe Dark Corner (1946),Kiss of Death (1947) iCall Northside 777 (1948).
Hathaway va reforçar la seva posició a la 20th Century Fox en la dècada dels cinquanta. Així va poder portar a terme projectes interessants comThe Desert Fox: The Story of Rommel (1951), ambJames Mason, oNiagara (1953), amb un excel·lent paper deMarilyn Monroe, en què el paisatge resulta determinant en el desenvolupament dramàtic de la història. No obstant això, va ser una època en què Hathaway va aconseguir consolidar una eficaç imatge del western amb sòlides apostes en les que tant va tenir a veureGary Cooper (Garden of Evil, 1954), amb la participació deSusan Hayward, i, especialment,John Wayne, que va ser el protagonista de diverses pel·lícules:Garden of Evil (1960),The Sons of Katie Elder (1965) oValor de llei (1969).
En l'última etapa de la seva carrera va participar enLa conquesta de l'Oest (1962), superproducció enCinerama que va dirigir al costat deJohn Ford iGeorge Marshall, iEl fabulós món del circ (1964), una vegada més amb John Wayne.
Després de dirigir un western crepuscular comValor de llei quan ja superava els setantaanys, Henry Hathaway va iniciar el rodatge d'Aeroport, primer títol de la famosa saga catastrofista, però va ser reemplaçat perGeorge Seaton. La seva carrera no trigaria a acabar, però deixant intacta la seva condició de cineasta llegendari.
Ell personalment no va aconseguir capOscar, però van ser nombroses les seves pel·lícules que en van obtenir nominacions, encara que nomésThe Lives of a Bengal Lancer (als ajudants de direcció),Spawn of the North (als efectes especials),The House on 92nd Street (l'argument),La conquesta de l'Oest (al guió, muntatge i so) iValor de llei (l'actor, John Wayne) van aconseguir el premi.
Henry Hathaway va ser un dels últims pioners de Hollywood, quan rodar un film era una aventura portada a terme per aventurers que no obstant això van escriure les més esplèndides pàgines del cinema nord-americà. Hathaway pertanyia a l'estirp delsRaoul Walsh,Howard Hawks iJohn Ford, encara que l'apreciació dels crítics sempre el situés en un rang inferior al d'aquests grans cineastes.
Hathaway representava l'estil eficaç i directe del millor cinema americà. Capaç de saltar amb la major comoditat d'un gènere a un altre, van ser les seves freqüents incursions en elcinema negre, elwestern i el genuícinema d'aventures les que millor demostren el talent d'aquest pioner, que per altra banda es va encarregar de llançar a nombroses estrelles.Niagara, un film entre el thriller i el melodrama, va suposar la definitiva projecció deMarilyn Monroe com a mite eròtic dels anys cinquanta. AKiss of Death (1947), un gran títol del cinema negre amb guió deBen Hetch, va fer el seu debutRichard Widmark, en un personatge pervers (després lligar de mans a una dona gran paralítica a la seva cadira de rodes, la llançava per una escala). Per la seva banda,Grace Kelly va ser dirigida per Henry Hathaway en el seu primer paper cinematogràfic,Fourteen Hours (1951), un film de suspens inèdit a Catalunya.
