Elhaussa ohausa(oabakwariga, ohabe, ohaoussa, okado, omgbakpa, etc)[1] és una llengua del grup occidental de lesllengües txadianes, dins la família lingüísticaafroasiàtica. Es troba lligada al grup humà delshausses.
El parlen uns 40 milions de persones: 25 com a primera llengua i 15 com a segona. És llengua oficial al nord deNigèria i també es parla alNíger ipaïsos limítrofs i, com a llengua franca, en gran part de l'Àfrica occidental.
Com que els hausses es varen islamitzar en elsegle xiv, la seva llengua s'escrivia tradicionalment amb una adaptació de l'alfabet àrab anomenadaajami, però des delsegle xx hi predomina l'alfabet llatí adaptat (boko).
Elshausses són els nadius que tenen la llengua haussa com a llengua materna. El seu territori abasta principalment part deNíger, el nord deNigèria i parts delTxad. A més a més, el haussa també s'utilitza com a llengua d'intercanvi comercial en gran part d'Àfrica occidental (Benín,Ghana,Camerun,Togo,Costa d'Ivori, etc),Àfrica central (Txad,República Centreafricana,Guinea Equatorial) i el nord-oest delSudan, sobretot entre elsislàmics. Hi ha moltes estacions deràdio en llengua haussa, entre les quals, laBBC,Ràdio França Internacional, Radio Xina Internacional, la Veu de Rússia, laVeu d'Amèrica, Deutsche Welle i la IRIB. També s'ensenya el haussa en moltes universitats d'arreu del món. A Nigèria, és una de les llengües més parlades juntament amb elioruba i l'igbo, però a diferència de les anteriors és una llengua molt més internacional.
Segons el Joshua project, hi ha 24 grups humans que tenen la llengua haussa com a llengua materna i 3 que la tenen com a segona llengua.[2]
Segons l'Ethnologue, el 1991 hi havia 18.500.000 haussaparlants a Nigèria[1] i segons el Joshua project n'hi ha 32.917.000.[2] A més a més, l'Ethnologue comptabilitza que 15 milions de nigerians parlen el haussa com a segona llengua. El territori haussa de Nigèria està situat al centre-nord i al nord-oest del país iKano n'és la ciutat principal.
A més a més dels hausses (27.807.000), a Nigèria, també tenen la llengua haussa com a llengua materna elsbuta-ningis (28.000), elstoroobes (fulanis, 4.271.000), elshausses septentrionals (386.000), elskubis (2.500), elsluris i elsmaguzawes (175.000). A més a més, elsverres (Nigèria) i elsbuses parlen el haussa com a segona llengua.[2]
A Nigèria, el haussa té l'estatus de llengua oficial provincial a la regió del nord del país i és utilitzat com a segona llengua en tot el nord del país.[1]
Segons l'Ethnologue, el 2006 hi havia 800.000 parlants de haussa a Benín[1] i, segons el Joshua project, n'hi ha 1.104.000.[2] Aquests viuen en diverses zones al nord del país, als departaments d'Atakora, d'Alibori, deDonga i deBorgou. En aquest país, és una llengua de comunicació de masses que s'utilitza al nord, en ciutats importants i ciutats mercat. A més a més, també és utilitzat com a segona llengua pelsbokos i elsmokoles.[1]
Segons l'Ethnologue, el 1991 hi havia 500 parlants de haussa aBurkina Faso i, segons el Joshua project, n'hi ha 2.600.[2] Aquests viuen en zones disperses a laregió est del país, a les províncies deGourma i deTapoa.[1]
Segons l'Ethnologue, el 1982 hi havia 23.500 haussaparlants alCamerun i, segons el Joshua project, n'hi ha 343.000.[2] Els hausses del Camerun també parlen la llenguancane i el haussa és utilitzat com a segona llengua pelscungs, elskomes, elsmambais, elsnaamis, elsncanes, elsnoones i elstigon mbembes.[1]
Segons l'Ethnologue, el 1985 hi havia 100.000 parlants de haussa alTxad i, segons el Joshua project, n'hi ha 232.000.[2] El haussa és una llengua de comunicació de masses al nord del país, a on és utilitzat com a segona llengua per molts dels seus grups humans.[1]
Segons l'Ethnologue, 121.000 hausses (d'un total d'un milió de hausses) parlen la llengua haussa aCosta d'Ivori, sobretot aAbidjan. En aquest país, el haussa és una llengua desenvolupada.[1]
A Ghana, el haussa és una llengua de comunicació de masses i s'utilitza com a segona llengua a tot el nord del país. Segons el Joshua project, en aquest país hi ha 249.000 parlants de hausssa.[2] Elskonkombes, elskusaals, elsmaasines fulfldes, elspaassaals i elstumulungs sisaales la utilitzen com a segona llengua.[1]
Segons l'Ethnologue, el 2006 hi havia 5.460.000 parlants de haussa aNíger i, segons el Joshua project, n'hi ha 8.542.000.[2] A més a més, segons aquesta base de dades de grups ètnics, elshauses mauris (676.000) també parlen el haussa com a llengua materna i elskanuris tumaris (74.000) la parlen com a segona llengua. El haussa és una llengua d'ús comú en moltes ciutats, sobretot al llarg de la frontera amb Nigèria. A Níger, és una llengua de comunicació de masses i funciona com la principal llengua de comerç del país. Els dialectes del haussa que es parlen a Níger són l'aderawa, l'arewa, el damagaran, el dawra, el gaya, el gobirawa, el katsina i el kurfey.
Els mots femenins, normalment, acaben amb a i els masculins amb una altra vocal:yarinya (noia)yaro (noi).
Els temps verbals són diferents de les llengües europees, comprenen el completiu, continuatiu, futur (que no és totalment equivalent), subjuntiu, futur indefinit, habitual i imperatiu.
Fragment de la declaració dels drets humans (article 1)
Su dai yan-adam, ana haifuwarsu ne duka yantattu, kuma kowannensu na da mutunci da hakkoki daidai da na kowa. Suna da hankali da tunani, saboda haka duk abin da za su aikata wa juna, ya kamata su yi shi a cikin yan-uwanci.
Traducció: Tots els éssers humans han nascut lliures i iguals en dignitat i drets. Estan proveïts de raciocini i consciència i poden actuar els uns amb els altres en un esperit de germanor.
