Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Hard-bop

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de:Hard bop)
Infotaula de gènere musicalHard-bop
Orígens estilísticsBebop,West coast jazz,Blues,Gospel
Orígens culturalsMitjans delslos 50 i dècadadels 60, alsEstats Units
Instruments típicstrompeta,trombó,saxo,piano,contrabaix,bateria
Popularitat alMainstreamModerada a tot el món des dels 50 fins als70.
Formes derivadesNew Wave -Post-punk -Rock alternatiu
OrigenEstats Units d'AmèricaModifica el valor a Wikidata
Creació1955Modifica el valor a Wikidata
Part debebopModifica el valor a Wikidata
Gèneres de fusió
Jazz rock
Thelonious Monk, 1947
Thelonious Monk, 1947

Elhard-bop és un estil musical deljazz que es va desenvolupar des de la meitat de la dècada delscinquanta fins a la meitat delsseixanta del segle xx. Cronològicament, segueix alcool i precedeix a les avantguardes jazzístiques (en concret, alfree-jazz i aljazz modal). En el seu moment va rebre també la denominació deEast Coast jazz, per oposició alWest Coast jazz.[1]

Orígens

[modifica]

Elcool i elWest Coast jazz van assimilar algunes de les innovacions delBebop però, en línies generals, es van desenvolupar des de camins més propers a la música europea i a les formes més avantguardistes delswing. Per això, molts músics negres, especialment a la Costa Est delsEUA, se sentien aliens a aquests estils i van reaccionar contra el que consideraven una nova usurpació de la seva música, com ja ocorregués en elsanys trenta.

Amb la finalitat de revitalitzar el jazz, la seva preocupació va a oscil·lar, d'un extrem a un altre, des d'una mescla reactualizada delgospel i elblues, que donarà lloc a un estil (dins el jazz) anomenat funky o soul, fins a una forma revisada del Bebop, mitjançant un retorn a l'expressionisme. Des d'aquesta perspectiva, no és possible dissociar el hard-bop delfunky jazz.

Un dels primers músics associats amb el hard-bop va serMiles Davis, juntament amb els músics que li van acompanyar en elMiles Davis Quintet:John Coltrane,Cannonball Adderley,Red Garland,Philly Joe Jones,Paul Chambers iMilt Jackson. També, per descomptat,Sonny Rollins. Però és entre 1953, amb la creació delsJazz Messengers d'Art Blakey, i 1954, amb l'aparició dels quintets deHorace Silver iClifford Brown -Max Roach, quan realment podem situar el punt de partida d'aquestes dues tendències indissociables que conformen el hard-bop. Un bon nombre d'intèrprets del nord (Detroit, Chicago...) i de l'est dels Estats Units van quedar enquadrats en aquest estil:Kenny Burrell,Pepper Adams,Bobby Timmons,Reginald Workman,Paul Chambers,Donald Byrd,Tommy Flanagan

Característiques

[modifica]

Característiques musicals

[modifica]

En el repertori hard-bop es percep per tant una forta influència delblues i delgospel, sent molt notables els temes basats en les seves respectives estructures harmòniques. La utilització delicks de blues sobretot tipus d'acords es consolida com a lloc comú, continuant la tradició iniciada perCharlie Parker.

  • Melòdicament el hard-bop és la lògica continuació del bebop.[2] El llenguatge melòdic de Parker es generalitza a tots els improvisadores; això és, l'ús melòdic de les extensions superiors en els acords, l'alteració sistemàtica dels dominants i un ús extensiu de la cinquena disminuïda sobre els acords majors, si bé es pot observar un major èmfasi en la verticalitat de les improvisacions.[3][4]
  • Harmònicament, les progressions es fan més complexes almenys en dos sentits. En primer lloc s'amplia el tipus de modulació amb moviments abruptes.John Coltrane és un clar exemple d'això, com s'aprecia en enregistraments clàssics d'aquest corrent comBlue Train iGiant Steps. En segon lloc, en els propisheads, i en elcomping dels pianistes, elsvoicings posseeixen una major riquesa en extensions, enfront d'una forma més escarida d'harmonies ivoicings del Bebop.[5]
  • El fraseig reprèn la força del bebop, tornant-se a generalitzar elsstacattos en el contratemps, enfront del fraseig méslegato delcool.
  • Lainstrumentació segueix els patrons clàssics del bebop: Quintets (ambtrompeta isaxofon) i trios especialment, encara que, per descomptat, podem trobar exemples de gairebé qualsevol formació.
  • Les seccions rítmiques són més homogènies i lleugeres que en el bebop, fent un especial recalcament en el rigor deltemps.

Característiques socials

[modifica]

Quant a l'entorn social en què neix el hard-bop, és convenient recordar que la postguerra va ser una època socialment repressiva als Estats Units i les ideologies progressistes es veuen marginades a cercles molt concrets. En aquest context, el jazz entra en contacte amb aquests cercles en els locals nocturns on toquen els músics desplaçats dels circuits comercials i aquest contacte suposa una embranzida en la cerca de la ruptura amb el Swing. És important assenyalar, que aquesta relació jazz-política serà permanent durant la història del Bop, arribant al seu màxim exponent amb l'aparició delfree jazz.[6]

En aquesta línia, la música del hard-bop s'enorgulleix de ser negra i s'inspira clarament en el moviment de drets civils. El bateriaArt Blakey va descriure el hard-bop com elmoviment de tornada als orígens.

Evolució de l'estil

[modifica]

Durant elsanys 50 i començament dels60, el hard-bop va oscil·lar entre les seves dues tendències indissociables, tal com ja queda dit, i segons la tirada de cada músic.A partir de la meitat dels anys 60, apareix unanova ona dehard-boppers, molt més mal·leables, que van a assimilar les troballes modals, del free jazz i, més tard, deljazz rock. Entre ells,Eric Dolphy,Wayne Shorter,Roland Kirk,Randy Weston,Joe Zawinul, etc. Després de l'apogeu de les avantguardes, i a partir de1975, el hard-bop té un fortrevival de la mà dels anomenatsgrupsVSOP, bandesall stars que desenvolupen una versiómainstream del bop, adusta i ajustada als patrons clàssics del gènere. Al capdavant d'ells,Herbie Hancock,Terence Blanchard i, sobretot,Wynton Marsalis.

Principals representants de l'estil

[modifica]
  • Els últims cinc discos que va gravar el Miles Davis Quintet per al segellPrestige Records (Miles, Cookin, Relaxin, Workin i Steamin) van retornar aljazz elblues i laimprovisació que elcool havia eliminat. Van trencar amb aquest estil i van aconseguir diferenciar-se de la resta de grups gràcies a l'estil dispers i introspectiu de Davis i al vibrant so de Coltrane. La premsa els va proclamarels salvadors deljazz.
  • Una altra associació musical és fonamental per al desenvolupament del hard-bop: la del pianistaThelonious Monk ambJohn Coltrane. El so que va desenvolupar Coltrane amb l'ajuda de Monk va ser el que va revolucionar la música dejazz: un estil d'interpretació que utilitzava grups de notes, i no una nota cada vegada.

Selecció discogràfica

[modifica]
  • Miles Davis and The Modern Jazz Giants (Original Jazz Classics), 1954.
  • Johnny Griffin,A Blowin' Session (Blue Note), 1957.
  • John Coltrane,Blue Train (Blue Note), 1957.
  • Art Blakey & The Jazz Messengers,Moanin' (Blue Note), 1958.
  • John Coltrane,Giant Steps (Atlantic), 1959.
  • Lee Morgan,The Sidewinder (Blue Note), 1963.

Referències

[modifica]
  1. Clayton, Peter & Gammond, Peter:Guia alfabética de los nombres, los lugares y la gente del jazz, Edt.
  2. BAKER, David:"How to play bebop", Ed Alfred PublishingISBN 978-0-7390-2040-1.
  3. Voelpel, Mark:"Charlie Parker for Guitar", Hal LeonardISBN 0-7935-8747-6 Introduccion
  4. John Coltrane transcriptionsISBN 0-7935-2700-7
  5. Levine, Mark:"El libro del jazz piano", Sher Music.
  6. Jones, Leroi:Blues people, Lumen, 1963

Bibliografia

[modifica]
  • Joachim E. Berendt:El Jazz: De Nueva Orleans al Jazz Rock Ed. Fondo de Cultura Económica, México, 1986.ISBN 84-375-0260-8
  • CARLES, Phillipe, CLERGEAT, André & COMOLLI, Jean-Louis:Dictionaire du jazz, Ed. Rober Laffont, Paris, 1988.ISBN 2-221-04516-5
  • CARLES, Phillipe & COMOLLI, Jean Louis:Free jazz, black power, Edt. Anagrama, Barcelona, 1973.
  • CASE, Brian & BRITT, Stan:Enciclopedia ilustrada del jazz, Ed. Júcar, Madrid, 1983.
  • JONES, Leroi:Blues People, Ed. Lumen, Madrid, 1963.
  • SIMPKINS, C.O.:John Coltrane, ed. Júcar, Madrid, 1985.
  • VIAN, Boris:Escritos sobre jazz, ed. Grech, Madrid, 1984.
Bases d'informació
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Hard-bop&oldid=35029610»
Categoria:
Categoria oculta:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp