Des de dalt, i en ordre horari: Hongbo Plaza, Església Ortodoxa de Sta.Sofia, Pont Songpu, Món del gel i la neu, Avinguda central, Torre memorial de la inundació.
La ciutat actual té origen l'any1898 amb la construcció del ferrocarril deVladivostok aDalian.[3] Durant laGuerra Civil Russa la ciutat va ser ocupada per l'exèrcit blanc, i hi van emigrar molts russos,[4] que en van canviar la fesomia, fins al punt que la ciutat va arribar a ser coneguda com a "Moscou d'Orient".[5] A la seua arquitectura es troben molts edificis característicament russos, com laCatedral ortodoxa de Santa Sofia (acabada el 1932). La ciutat va ser ocupada pelsjaponesos el 1932, pelssoviètics el 1945,[6] pels xinesos delGuomindang, que no arribaren a entrar en la ciutat,[7] i finalment per l'Exèrcit Popular d'Alliberament el 1946.[8] De clima fortament continental, té uns hiverns molt freds dominats per condicions anticiclòniques siberianes. Això possibilita que s'hi realitzi durant l'hivern un importantfestival d'escultures amb gel.[9][10]
Amb els seus hiverns molt freds, Harbin és coneguda com laCiutat del Gel (xinès simplificat: 冰城) pel seu turisme i recreacions hivernals,[9] destacant-ne elfestival d'escultures de gel a l'hivern.[10] Ben coneguda pel seu llegat i arquitectura històrica russa, la ciutat és reconeguda per la seua influència europea,[11] i serveix com a important porta d'entrada en el comerçsino-rus actual.[12] Harbin és un centre polític, econòmic, científic, cultural i de comunicacions alnord-est de la Xina, així com una important base industrial de la nació.[13] La ciutat va ser seleccionada com a "Ciutat Turística de la Xina" per l'Administració Nacional de Turisme el 2004.[13]
Hi ha constància d'assentaments humans a la zona de Harbin des d'almenys l'any 2200 aC durant les darreries de l'edat de pedra.Wanyan Aguda, fundador i primer emperador (regna de 1115–1123) de ladinastia Jin (1115–1234), va nàixer a les tribusJurchenWanyan que residien a prop delriu Ashi de la regió.[17] El 1115 aC, Aguda va establir la capital Jin, Shangjing, a laprefectura de Huining, ubicada a l'actual districte d'Acheng de Harbin.[18] Després de la mort d'Aguda, el nou emperadorWanyan Sheng va ordenar la construcció d'una nova ciutat amb un pla uniforme. La planificació i la construcció van emular les principals ciutats xineses, en particularBianjing (Kaifeng), encara que la capital de Jin era més menuda que la de ladinastia Song del Nord.[19] La prefectura de Huining va servir com a primera capital de l'imperi Jin fins queWanyan Liang (el quart emperador de la dinastia) va traslladar la capital a Yanjing (actualPequín) el 1153.[20] Liang fins i tot va arribar a destruir tots els palaus de l'antiga capital el 1157.[20] El successor de Wanyan Liang, Wanyan Yong (emperador Shizong) va restaurar la ciutat i la va establir com a capital secundària el 1173.[21] Les ruïnes de la prefectura de Shangjing Huining van ser descobertes i excavades al voltant de 2 km (1.2 mi) de l'actual àrea urbana central d'Acheng.[18][22] El lloc de les antigues ruïnes de la capital de Jin és una reserva històrica nacional i s'hi pot trobar elMuseu d'Història de la dinastia Jin. El museu, obert al públic, va ser renovat a finals de 2005.[23] Als terrenys del museu hi ha estàtues muntades d'Aguda i del seu comandant en capWanyan Zonghan (també Nianhan).[24] Molts dels artefactes que s'hi trobaren s'exhibeixen a Harbin.
Després de laconquesta mongol de l'Imperi Jin (1211–1234), la prefectura de Huining va ser abandonada. Al segle xvii, elsmanxús van utilitzar materials de construcció de la prefectura de Huining per construir el seu nou bastió aAlchuka. Pel que fa a l'economia, la regió de Harbin es va mantenir en gran part rural fins al segle xix, amb més de deu pobles i unes 30.000 persones habitant els actuals districtes urbans de la ciutat a finals del segle xix.[8]
Un poble menut el 1898 es va convertir en la moderna ciutat de Harbin.[25][26] L'enginyerpolonèsAdam Szydłowski va dibuixar els plànols de la ciutat després de la construcció delferrocarril oriental de la Xina, que l'Imperi Rus havia finançat.[3] Els russos van seleccionar Harbin com a base de la seua administració sobre el ferrocarril i la zona ferroviària oriental xinesa. Els ferrocarrils van ser construïts en gran part per enginyers russos i treballadors contractats. El ferrocarril oriental xinés va ampliar elferrocarril transiberià: reduint substancialment la distància deChita aVladivostok i enllaçant també la nova ciutat portuària de Dalny (Dalian) i la base naval russa de Port Arthur (Lüshun). L'assentament fundat pel ferrocarril oriental, de propietat russa, va experimentar ràpidament un auge, esdevenint ciutat en cinc anys. La majoria dels colons a Harbin provenien del sud d'Ucraïna (Imperi Rus). A més dels ucraïnesos, hi havia moltsrussos,jueus,polonesos,georgians itàrtars.[27]
La ciutat estava pensada com un aparador de l'imperialisme rus a Àsia i l'estudiós nord-americàSimon Karlinsky, que va nàixer a Harbin el 1924 en el si d'una famíliajueva-russa, va escriure que a Harbin "els edificis, els bulevards i els parcs es van planificar, molt abans de la Revolució d'Octubre, per distingits arquitectes russos i també per urbanistes suïssos i italians", donant a la ciutat un aspecte molt europeu.[27] A partir de finals del segle xix, una afluència massiva de xinesos han arribar aManxúria, i aprofitant els rics sòls, van fundar granges que van convertir Manxúria en el "graner de la Xina", mentre que altres van anar a treballar a les mines i fàbriques, que feren delNord-est una de les primeres regions de la Xina a industrialitzar-se. Harbin es va convertir en un dels principals punts a través dels quals s'enviaven aliments i productes industrials fora de la regió. Un signe de la riquesa de Harbin va ser que unteatre s'havia establert durant la primera dècada i el 1907 s'hi va estrenar l'obraK zvezdam deLeonid Andreyev.[28]
Durant laguerra russo-japonesa (1904–05), Rússia va utilitzar Harbin com a base per a les operacions militars aManxúria. Després de la derrota de Rússia, la seua influència en la zona va disminuir. Diversos milers de nacionals de 33 països, inclosos els Estats Units, Alemanya i França, es van traslladar a Harbin. Setze països van establir consolats per atendre els seus nacionals, que van establir diversos centenars d'empreses industrials, comercials i bancàries. Es van reconstruir esglésies per alsortodoxos russos,protestants luterans/alemanys i elscatòlics polonesos. Els capitalistes xinesos també van establir negocis, especialment en els sectors de l'alimentació, el textil, i la cervesa,[29] esdevenint la ciutat xinesa amb més consum del producte.[29][30] Una de les principals empresescerveseres de la Xina,Haerbin Pijiu Jituan,[31] va ser creada a la ciutat el 1900.[32][29] A inicis del segle xx, Harbin es va convertir en el centre econòmic delnord-est de la Xina i en una metròpoli internacional.[8]
El ràpid creixement de la ciutat va desafiar el sistema sanitari públic. El pitjor brot depesta pneumònica registrat mai es va estendre a Harbin a través del ferrocarril transmanxurià des del port de comerç fronterer deManzhouli.[33] La plaga va durar des de finals de tardor de 1910 fins a la primavera de 1911 i va matar 1.500 habitants de Harbin (la majoria d'ètnia xinesa), o al voltant del cinc per cent de la població en aquell moment.[34] Aquell va ser l'inici de l'anomenadapandèmia depesta de Manxúria, que finalment es va cobrar 60.000 víctimes. A l'hivern de 1910, el Dr.Wu Lien-teh (més tard el fundador de laUniversitat Mèdica de Harbin) va rebre instruccions del Ministeri d'Afers Exteriors de Pequín per a viatjar a Harbin a investigar la pesta. El doctor Wu va demanar una sanció imperial per incinerar les víctimes de la pesta, ja que la cremació de les víctimes infectades va resultar ser el punt d'inflexió de l'epidèmia. La supressió de la pandèmia de pesta va canviar el progrés mèdic a la Xina. El doctor Wu Lien-teh té estàtues de bronze a laUniversitat Mèdica de Harbin per recordar les seues contribucions en la promoció de la salut pública, la medicina preventiva i l'educació mèdica.[35]
La primera generació de russos de Harbin eren principalment els constructors i empleats del ferrocarril oriental de la Xina. Es van traslladar a Harbin per a treballar al ferrocarril, en un moment en què Harbin no era una ciutat establerta. La ciutat va ser construïda pràcticament des de zero pels constructors i els primers pobladors, que van construir cases, i van portar mobles i objectes personals de Rússia. Després de l'epidèmia depesta de Manxúria, la població d'Harbin va continuar augmentant fortament, especialment dins de la Zona del Ferrocarril. El 1913 el cens del ferrocarril oriental de la Xina va mostrar la seua composició ètnica com:russos – 34.313, xinesos (és a dir, inclososHans,manxús, etc.) – 23.537, jueus – 5.032,polonesos – 2556, japonesos – 696,alemanys – 564,tàrtars – 234,letons – 218,georgians – 183,estonians – 172,lituans – 142,armenis – 124; també hi haviakaraims,ucraïnesos,bashkirs i alguns europeus occidentals. En total, 68.549 ciutadans de 53 nacionalitats, parlant 45 idiomes.[36] La investigació mostra que només l'11,5 per cent de tots els residents havien nascut a Harbin.[37] El 1917, la població de Harbin superava els 100.000, amb més de 40.000 d'ells d'ètnia russa.[38]
El carrer Kitayskaya de Harbin (enrus vol dir "carrer xinés"), aracarrer Zhongyang, abans del 1945.
Després de laGran Revolució Socialista d'Octubre de Rússia el novembre de 1917, més de 100.000guàrdies blancs russos derrotats i refugiats es van retirar a Harbin, que es va convertir en un important centre d'emigratsrussos blancs i el major enclavament rus fora de laUnió Soviètica.[39] Karlinsky va assenyalar que una diferència important amb els emigrats russos que van arribar a Harbin va ser: "A diferència dels emigrats russos que van anar aParís oPraga o fins i tot aXangai, els nous residents d'Harbin no eren una minoria envoltada per una població estrangera. En canvi, es van trobar en una ciutat pràcticament russa, poblada principalment per persones amb arrels al sud de la Rússia europea".[27] La ciutat tenia un sistema escolar rus, així com diaris i revistes en llengua russa. La comunitat russaHarbintsy[a][40] comptava amb uns 120.000 membres en el seu apogeu a principis dels anys vint.[4] Molts dels russos de Harbin eren rics, cosa que de vegades va confondre els visitants estrangers que esperaven el contrari, com per exemple l'escriptor nord-americàHarry A. Franck, que al seu llibre de 1923Wanderings in North China escrivia que les "dames russes tan ben vestites com a les curses de París". [que] passejaven amb homes vestits impecablement pels estàndards europeus", el que el va portar a preguntar-se com havien aconseguit aquella "aparença enganyosa".[41]
L'Institut Tecnològic de Harbin es va establir el 1920 com a Escola Sino-Russa d'Indústria per a educar enginyers ferroviaris mitjançant un mètode d'ensenyament rus. Els estudiants podien triar entre dos especialitats en aquell moment: Construcció de ferrocarrils o Enginyeria mecànica elèctrica. El 2 d'abril de 1922, l'escola va passar a anomenar-se Universitat Industrial Sino-Russa. Les especialitats originals finalment es van convertir en dos departaments principals: el Departament de Construcció de Ferrocarrils i el Departament d'Enginyeria Elèctrica. Entre 1925 i 1928 el rector de la universitat va serLeonid Aleksandrovich Ustrugov, viceministre rus de Ferrocarrils ambNicolau II, abans de laRevolució Russa, ministre de Ferrocarrils sota el govern del'almirall Koltxak i una figura clau en el desenvolupament delferrocarril oriental de la Xina.
Tres nacionalitats diferents –xinesos, japonesos i russos– alcarrer Kitaiskaia.
La comunitat russa a Harbin va fer seua la missió de preservar la cultura prerevolucionària de Rússia. La ciutat tenia nombrosos diaris, revistes, biblioteques, teatres i dos companyies d'òpera en llengua russa.[42] Un dels famosos poetes russos a Harbin va serValery Pereleshin, que va començar a publicar la seua poesia intensamenthomoeròtica el 1937, i també va ser un dels pocs escriptors russos a Harbin que va aprendre mandarí.[43] El tema de la poesia de Pereleshin va causar problemes amb elPartit Feixista Rus, i va fer que Pereleshin abandonara Harbin cap a Xangai, i finalment els Estats Units.[43] No tots els diaris russos eren d'alta qualitat, i Karlinsky va dir queNash put', el diari delPartit Feixista Rus, era "l'exemple més baix de periodisme d'albelló que Harbin havia vist mai".[44]Nikolai Baikov, un escriptor rus a Harbin, fou conegut per les seues novel·les sobre la vida a l'exili en aquella ciutat juntament amb els seus relats dels seus viatges perManxúria i el folklore de la població manxú i xinesa.[44]Boris Yulsky, un jove escriptor rus que va publicar els seus contes al diariRubezh era considerat un escriptor prometedor la carrera del qual es va vore truncada quan va abandonar la literatura per l'activisme alPartit Feixista Rus i l'addicció a lacocaïna.[44] Elmoya-tvoya (meu–teu), una llenguapidgin que era una combinació de rus ixinés mandarí que s'havia desenvolupat al segle xix quan els xinesos treballaven a Sibèria, era considerada essencial pels empresaris xinesos de Harbin.[45]
A principis de ladècada de 1920, segons estudis contemporanis d'estudiosos xinesos, més de 20.000 jueus vivien a Harbin.[46] Després de 1919, el doctorAbraham Kaufman va tindre un paper destacat a la gran comunitat jueva russa de Harbin.[47] LaRepública de la Xina va interrompre les relacions diplomàtiques amb laUnió Soviètica el 1920, deixant molts russos en una condició estranya, ja que arran de la revolució molts dels russos de la Xina eren consideratsapàtrides.[48][49] Quan el ferrocarril oriental i el govern de Pequín van anunciar el 1924 que acceptaven que el ferrocarril només contractaria nacionals russos o xinesos, els emigrants es van vore obligats a anunciar la seua lleialtat ètnica i política. A partir del1924, molts russos acceptaren la ciutadaniasoviètica.[40] A mitjans de ladècada del 1930, es va animar alsrussos de Harbin a tornar la seua terra d'origen.[40]
El senyor de la guerra xinésZhang Xueliang, el "Jove Mariscal" es va apoderar del ferrocarril oriental el 1929. La força militar soviètica va posar fi ràpidament a la crisi i va obligar alsnacionalistes xinesos a acceptar la restauració de l'administració conjunta soviètica-xinesa del ferrocarril.[50]
Quarter general de la unitat encoberta de recerca i desenvolupament de guerra biològica i química de l'Exèrcit Imperial Japonés (Unitat 731).
El Japó va envairManxúria després de l'incident deMukden el setembre de 1931. Després que els japonesos capturarenQiqihar a laCampanya de Jiangqiao, la4a Brigada Mixta japonesa es va traslladar cap a Harbin, tancant-la per l'oest i el sud. El bombardeig i l'ametrallament dels avions japonesos van obligar l'exèrcit xinés a retirar-se de la ciutat. L'ocupació japonesa de Harbin es va completar en poques hores.[51]
Amb l'establiment de l'estat titella deManchukuo, va començar l'anomenada "pacificació de Manchukuo", ja que els exèrcitspartisans van continuar lluitant contra els japonesos. Harbin es va convertir en una base d'operacions important per als infames experiments mèdics de laUnitat 731, que van matar persones de totes les edats i ètnies. Aquelles unitats eren conegudes col·lectivament com elDepartament de Prevenció d'Epidèmies i Purificació d'Aigua de l'Exèrcit de Kwantung.[52] La instal·lació principal de la unitat 731 es va construir el 1935 aldistricte de Pingfang, a uns 24 km (15 mi) al sud de l'àrea urbana de Harbin en aquell moment.[53] Entre 3.000 i 12.000 ciutadans, entre homes, dones i infants,[54][55] —dels quals uns 600 cada any els proporcionaven elsKempeitai[56] — van morir durant l'experimentació humana realitzada per la Unitat 731 alcampament de Pingfang, sense incloure al recompte les víctimes d'altres llocs d'experimentació mèdica.[57] Vora el 70 per cent de les víctimes que van morir alcamp de Pingfang erenxineses, tant civils com militars.[58] Vora el 30% de les víctimes eren russes.[59] ElPartit Feixista Rus tenia l'encàrrec de capturar russos "poc fiables" que vivien a Harbin per tal de lliurar-los a la Unitat 731 perquè serviren, contra la seua voluntat, com a subjectes dels horripilants experiments.[60] Alguns altres eren habitants delsud-est asiàtic i illes del Pacífic de les llavors colònies de l'Imperi del Japó, i un reduït número depresoners de guerra delsAliats de la Segona Guerra Mundial,[61] (tot i que molts més presoners de guerra aliats van ser víctimes de la Unitat 731 a altres llocs). Els presoners van ser sotmesos avivisecció sense anestèsia, després d'haver estat infectats amb diverses malalties.[62] Als presos se'ls va injectar inoculacions de malalties, disfressades de vacunacions, per estudiar-ne els efectes. LaUnitat 731 i les seues unitats afiliades (Unitat 1644 i Unitat 100, entre d'altres) van participar en la investigació, el desenvolupament i el desplegament experimental d'armes de guerra biològica creadores d'epidèmies en assalts contra la població xinesa (tant civil com militar) durant laSegona Guerra Mundial. També es van utilitzar objectius humans per provargranades posicionades a diverses distàncies i en diferents posicions, i es van testarllançaflames amb humans. Hi hagué presoners que van ser lligats a estaques i utilitzats com a objectius per a provarbombes que alliberaven gèrmens,armes químiques ibombes explosives.[63][64] Dotze membres de la Unitat 731 van ser declarats culpables en elsjudicis per crims de guerra de Khabarovsk però posteriorment van ser repatriats; altres van rebre immunitat secreta pelComandant Suprem de les Potències AliadesDouglas MacArthur davant elTribunal de Crims de Guerra de Tòquio a canvi de treballar en laguerra biològica per a la Força Americana durant laGuerra Freda.[65]
Amb el règim deManxukuo i l'ocupació japonesa, elsrussos de Harbin van passar un moment difícil. El 1935, la Unió Soviètica va vendre el ferrocarril oriental xinés (KVZhD) als japonesos, i molts emigrants russos van marxar de Harbin (48.133 d'ells serien arrestats durant laGran Purga soviètica entre 1936 i 1938, acusats de ser "espies japonesos").[66][39] La majoria de russos que marxaven de Harbin van tornar a laUnió Soviètica, però un nombre substancial es va traslladar cap al sud aXangai o va emigrar alsEstats Units iAustràlia, i en menor mesura a altres països comArgentina,Bèlgica,Brasil,Xile,Paraguai,Veneçuela.[40] A finals de ladècada de 1930, la població russa d'Harbin havia caigut a uns 30.000 habitants.[67]
Molts delsjueus de Harbin (13.000 el 1929) van fugir després de l'ocupació japonesa, ja que els invasors van relacionar-se estretament amb els militantsfeixistes russos antisoviètics, la ideologia dels quals, a banda de l'antibolxevisme i elnacionalisme, estava lligada a unantisemitisme virulent.[68] L'exèrcit de Kwantung va patrocinar i finançar elPartit Feixista Rus, que a partir de 1932 va començar a tindre un paper molt important a la comunitat russa de Harbin, ja que els seus matons van començar a assetjar i, de vegades, matar els que s'hi oposaven. La majoria dels jueus van marxar cap aXangai,Tianjin i elmandat britànic de Palestina.[69] A finals de ladècada del 1930, algunsjueus alemanys que fugien delsnazis es van traslladar a Harbin. Els funcionaris japonesos van facilitar més tard l'emigració jueva a diverses ciutats de l'oest del Japó, sobretotKobe, que va arribar a tindre lasinagoga més gran del Japó.
Monument als soldats soviètics al districte de Nangang de Harbin, construït per l'Exèrcit Roig soviètic el 1945.
L'exèrcit soviètic vaprendre la ciutat el 20 d'agost de 1945,[6] i Harbin mai va arribar a tindre control efectiu delgovern nacionalista, les tropes del qual van aturar a 60 km (37 mi) de la ciutat.[7] L'administració de la ciutat va ser transferida per l'exèrcit soviètic, que deixava la ciutat a l'Exèrcit Popular d'Alliberament xinés l'abril de 1946. El 28 d'abril de 1946 es va establir elgovern comunista d'Harbin, convertint la ciutat de 700.000 ciutadans en la primera gran ciutat governada pelscomunistes.[8] Durant la breu ocupació de Harbin per l'exèrcit soviètic (agost de 1945 a abril de 1946), milers d'emigrants russos que havien estat identificats com a membres delPartit Feixista Rus i que van fugir del comunisme després de laRevolució d'Octubre,[4] van ser deportats a la força a laUnió Soviètica. Després de 1952, la Unió Soviètica va llançar una segona onada d'immigració de tornada a Rússia.[4] El 1964, la població russa a Harbin s'havia reduït a 450.[70] La resta de la comunitat europea (russos, alemanys, polonesos, grecs, etc.) va emigrar entre els anys 1950 a 1954 aAustràlia,Brasil,Canadà,Israel i elsEUA, o van ser repatriats als seus països d'origen.[4] Per 1966, la majoria de russos de Harbin havia abandonat el país,[40] i l'any 1988, la comunitat original russa només tenia trenta membres, tots ells d'edat avançada. A partir de la dècada del 1980, hi ha certa revifalla de la cultura russa de Harbin, però es produeix a fora de la ciutat, com les entitats culturals deSydney, o diversos treballs literaris de caràcter nostàlgic, que es popularitzen arran de laPerestroika.[40]
Harbin va ser una de les ciutats clau de la construcció de la Xina durant el període del primerpla quinquennal de 1951 a 1956. 13 dels 156 projectes de construcció clau van ser construïts a Harbin amb ajuda de laUnió Soviètica. Arran del pla quinquennal, Harbin va esdevenir en una important base industrial de la Xina. Durant elGran Salt Endavant de 1958 a 1961, Harbin va experimentar un desenvolupament molt tortuós, ja que diversos contractes sino-soviètics van ser cancel·lats per la Unió Soviètica.[71] Durant laRevolució Cultural es van atacar moltes coses estrangeres i cristianes. El 23 d'agost de 1966, laGuàrdia Roja va irrompre a lacatedral de Sant Nicolau, van cremar les icones als carrers mentre corejaven consignes xenòfobes, i van destruir l'església.[72] Com que l'ordre econòmic i social normal es va vore seriosament alterat, l'economia d'Harbin també va patir greus contratemps. Una de les principals raons del revés és que els llaços amb l'URSS es deterioraven i amb l'escalada de la guerra delVietnam, la Xina es va preocupar d'un possible atac nuclear.Mao Zedong va ordenar l'evacuació de l'exèrcit i altres empreses clau lluny de la frontera nord-est, sent Harbin la zona central de la regió, fronterera amb laUnió Soviètica. Durant l'etapa deDesenvolupament del Tercer Front de la Xina, diverses fàbriques importants de Harbin van ser traslladades a les províncies del sud-oest comGansu,Sichuan,Hunan iGuizhou, on estarien estratègicament segures en cas d'una possible guerra. Algunes universitats importants de la Xina també es van traslladar fora de Harbin, com ara l'Acadèmia Militar d'Enginyeria de Harbin (predecessora de laUniversitat Nacional de Tecnologia de Defensa de Changsha) i l'Institut de Tecnologia de Harbin (es va traslladar aChongqing el 1969 i torna a Harbin el 1973).[73]
Cementiri jueuHuang Shan de Harbin
L'economia nacional i els serveis socials van experimentar augments significatius des de lareforma econòmica xinesa introduïda per primera vegada el 1979. Harbin celebra laFira Econòmica i Comercial Internacional de Harbin cada any des de 1990.[8] Harbin va acollir una de les comunitats jueves més grans de l'Extrem Orient abans de laSegona Guerra Mundial. Va arribar al seu punt àlgid a mitjans dels anys vint quan 25.000jueus europeus vivien a la ciutat. Entre ells hi havia els pares d'Ehud Olmert, l'anticprimer ministre d'Israel. El 2004, Olmert va visitar Harbin amb una delegació comercial israeliana per visitar la tomba del seu iaio al cementiri jueu de Huang Shan,[74] on hi havia més de 500 tombes jueves identificades.[4]
El 5 d'octubre de 1984, Harbin va ser designadaciutat subprovincial pel Departament d'Organització del Comité Central del PCX. Els huit comtats de Harbin formaven part originalment de laprefectura de Songhuajiang, la seu de la qual es trobava pràcticament a l'àrea urbana de Harbin des de 1972. La prefectura es va fusionar oficialment a la ciutat de Harbin l'11 d'agost de 1996, augmentant la població total de Harbin a 9,47. milions.[75]
El 19 de gener de 2014 es va inaugurar una sala commemorativa en honor alnacionalista iactivista independentistacoreà[77]Ahn Jung-geun a l'estació de tren de Harbin.[78] Ahn va assassinar al quatre vegadesprimer ministre del Japó i anticresident general de CoreaItō Hirobumi a la plataforma número 1 de l'estació de ferrocarril de Harbin el 26 d'octubre de 1909, quan Corea estava a punt de ser annexada pel Japó després de la signatura delTractat d'Eulsa.[79] El president de Corea del Sud,Park Geun-Hye, va plantejar la idea d'erigir un monument per a Ahn mentre es trobava amb el president xinésXi Jinping durant una visita a la Xina el juny de 2013.[80] Després d'això, la Xina va començar a construir una sala commemorativa en honor a Ahn a l'estació de tren de Harbin. Quan la sala es va inaugurar el 19 de gener de 2014, el govern japonés va presentar una protesta davant la Xina per la construcció de la sala commemorativa d'Ahn.[81]
Mapa on es veu Harbin (HA-ERH-PIN;哈爾濱) (AMS, 1955)
Harbin, amb una superfície total de 53,068 km2 (20,490 sq mi), es troba al sud de laprovíncia de Heilongjiang i és la capital provincial. La prefectura també es troba a l'extrem sud-est de la plana deSongnen, una part important de laplana del nord-est de la Xina.[82] El centre de la ciutat també es troba a la riba sud delriu Songhua. Harbin va rebre el sobrenomLa perla del coll del cigne, ja que la forma de Heilongjiang s'assembla a un cigne.[5] La seua àrea administrativa és prou gran amb una latitud que abasta 44° 04′−46° 40′ N i una longitud 125° 42′−130° 10' E.[83] Les ciutats veïnes a nivell de prefectura sónYichun al nord,Jiamusi iQitaihe al nord-est,Mudanjiang al sud-est,Daqing a l'oest iSuihua al nord-oest. Al seu límit sud-oest hi ha la província deJilin. El terreny principal de la ciutat és generalment pla i baix, amb una altitud mitjana d'uns 150 metres (490 ft). El territori que comprèn les 10 divisions a nivell comarcal de la part oriental del municipi està format per muntanyes i terres altes. La part més oriental de la prefectura de Harbin també té extenseszones humides, principalment alcomtat de Yilan, que es troba a l'extrem sud-oest de laplana de Sanjiang.[84]
A laclassificació climàtica de Köppen, Harbin presenta unclima continental humit i influït pelmonsó (Dwa). A causa de l'alt de Sibèria i la seua ubicació per damunt dels 45 graus de latitud nord, la ciutat és coneguda pel seu clima fred i el llarg hivern.[5] El seu sobrenom ésCiutat de gel, ja que els hiverns a la ciutat són secs i freds, amb temperatures que poden arribar als 40 graus negatius,[85] i una mitjana de 24 hores al gener de només −17.6 °C (0.3 °F), tot i que la ciutat veu poques precipitacions durant l'hivern i sovint és assolellada. La primavera i la tardor constitueixen períodes de transició breus amb direccions variables del vent. Els estius poden ser calorosos, amb una temperatura mitjana al juliol de 23.1 °C (73.6 °F). L'estiu és també quan es produeix la major part de les precipitacions de l'any, i més de la meitat de les precipitacions anuals, amb 538 mil·limetres (21.2 in), es produeix al juliol i l'agost. Amb un percentatge mensual de sol possible que va del 52 per cent al desembre al 63 per cent al març, la ciutat rep 2.571 hores de sol brillant anualment; de mitjana les precipitacions cauen 104 dies a l'any. La temperatura mitjana anual és +4.86 °C (40.7 °F) i les temperatures extremes han oscil·lat entre −42.6 °C (−45 °F) a 39.2 °C (103 °F).[86]
Harbin té l'economia més gran de laprovíncia de Heilongjiang.[13] El 2013, el PIB d'Harbin va ascendir a 501,08 mil milions de RMB, un 8,9% més que l'any anterior.[87] La proporció de les tres indústries respecte a l'agregat del PIB va ser d'11,1:36,1:52,8 el 2012. El valor total de les importacions i exportacions a finals de 2012 era de 5.330 dòlars EUA milions.[13] L'any 2012, la població activa va arribar als 3.147 milions. El 2015, Harbin tenia un PIB de 575,12 mil milions deRMB.[88]
El sòl detxernozem a Harbin, anomenat "terra negra" és un dels més rics en nutrients de tota la Xina, el que el fa valuós per al cultiu d'aliments i cultius relacionats amb el tèxtil. Com a resultat, Harbin és la base de la Xina per a la producció de cereals bàsics i un lloc ideal per establir negocis agrícoles.
Harbin també té indústries com la indústria lleugera, tèxtil, medicina, alimentació, aeronaus, automòbil, metal·lúrgia, electrònica, materials de construcció i productes químics que ajuden a formar un sistema industrial prou complet. Diverses grans corporacions tenen seu a la ciutat.Harbin Electric Company Limited,Harbin Aircraft Industry Group iNortheast Light Alloy Processing Factory són algunes de les empreses clau de la ciutat. La fabricació d'energia és una indústria principal a Harbin, ja que els equips d'energia hidràulica i tèrmica que es fabriquen ací representen un terç de la capacitat total instal·lada a la Xina.[89] SegonsPlatts, el 2009-10 Harbin Electric va ser el segon fabricant deturbines de vapor per quota de mercat mundial, empatant ambDongfang Electric i lleugerament per darrere deShanghai Electric.[90]Harbin Pharmaceutical Group, que se centra principalment en la investigació, desenvolupament, fabricació i venda de productes mèdics, és la segonaempresa farmacèutica més gran de la Xina pervalor de mercat.[91]
LaFira Internacional del Comerç i l'Economia de Harbin se celebra anualment des de 1990.[92] La fira acumula acumuladament més d'1,9 milions d'expositors i visitants de més de 80 països i regions, amb un resultat de més de 100.000 milions de dòlars en volum de contractes celebrats segons les estadístiques de 2013.[93] Harbin es troba entre les principals destinacions de la IED alnord-est de la Xina,[13] amb una IED utilitzada per un total de 980 milions de dòlars el 2013.[94][95] Després de la XVIII reunió ordinària dels primers ministres sino-russos, entreLi Keqiang iDmitri Anatolievitx Medvédev l'octubre de 2013,[95] les dos parts van arribar a un acord per a què laFira Internacional del Comerç i l'Economia de Harbin passe a anomenar-se "EXPO Xina-Rússia" i ser copatrocinada pel Ministeri de Comerç de la Xina, el govern provincial de Heilongjiang, el Ministeri de Desenvolupament Econòmic de Rússia i el Ministeri de Comerç i Indústria de Rússia.[96]En el sector financer,Longjiang Bank iHarbin Bank són alguns dels bancs més grans del nord-est de la Xina, amb seu a Harbin. Este últim ocupava el quart lloc per competitivitat entre els bancs comercials de la ciutat xinesa l'any 2011.[97]
Elcens de 2010 va revelar que la població total a Harbin era de 10.635.971 persones, el que representa un augment del 12,99per cent respecte a la dècada anterior.[98] L'àrea urbanitzada, formada per tots els districtes urbans però excloentAcheng iShuangcheng, tenia 5.282.083 habitants.[99] L'OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic) va estimar que l'àrea metropolitana completa tenia, a data de 2010, una població de 10,5 milions de persones.[100]
Elperfil demogràfic de l'àrea metropolitana de Harbin en general és relativament envellit: el 10,95% té menys de 14 anys, mentre que el 8,04% té més de 65 anys, en comparació amb la mitjana nacional del 16,6% i el 8,87%, respectivament. Harbin té un percentatge més gran d'homes (50,85%) que de dones (49,15%).[101] La ciutat té unataxa de natalitat més baixa que altres parts de la Xina, amb 6,95 naixements per cada 1.000 habitants, enfront de la mitjana xinesa de 12,13 naixements.[102]
La majoria dels residents d'Harbin pertanyen a la majoriaxinesa Han (93,45%). Les minories ètniques inclouen elsmanxú, elshui iels mongols. L'any 2000, 616.749 residents pertanyien a ètnies minoritàries, entre les quals la gran majoria (433.340) erenmanxús, aportant el 70,26 per cent a la població minoritària. El segon i tercer grups minoritaris més importants erencoreans (119.883) i lesnacionalitats hui (39.995).
La minoria catòlica és servida pastoralment per l'administració apostòlica deritu llatí de Harbin, una jurisdicció missionera prediocesana. També té l'antiga catedralcatòlica oriental de l'exarcat apostòlic catòlic rus de Harbin (prediocesà,ritu bizantí en llengua russa). L'església de la icona d'Iver de la Mare de Déu, molt danyada, va ser utilitzada anteriorment pels soldats russos de la regió militar d'Amur Exterior, aleshores guarnició a Harbin. Un reduït percentatge de la població de la ciutat està format per musulmans.[104] Lamesquita de Daowai es troba a Harbin i és la mesquita més gran de la província deHeilongjiang. Harbin tenia una comunitat jueva centrada al carrer principal deZhongyang, que era la llar de molts refugiats jueus europeus.[105]
La cultura local de Harbin es basa en lacultura han, combinada amb la cultura manxú i la cultura russa.[13] La combinació de cultures influeix en l'estil arquitectònic local, el menjar, la música i els costums. La ciutat d'Harbin va ser nomenada Ciutat de la Música per la UNESCO el 22 de juny de 2010 com a part de laXarxa de Ciutats Creatives.[106]
Harbin és coneguda per la seua tradició culinària. La cuina de Harbin consisteix en plats europeus i plats del nord de la Xina caracteritzats principalment per la salsa pesada i els fregits.[107]
Un dels plats més famosos de la cuina delnord-est de la Xina és elGuo Bao Rou, una forma deporcagredolç. És un plat clàssic de Harbin que es va originar a principis delsegle XX aDaotai Fu.[108] Consisteix en trossos de carn de porc de la mida d'un mos en unamassa demidó de creïlla, fregits fins que estiguen cruixents. A continuació, es cobreixen lleugerament amb una variació d'una salsa agredolça, feta ambxarop acabat de preparar,vinagre d'arròs, sucre, aromatitzat amb gingebre, coriandre, carlota a rodanxes i all. El Guobaorou de Harbin és diferent del d'altres zones de la Xina, comLiaoning, on la salsa es pot fer ambsalsa de tomata osuc de taronja. L'estil de Harbin està dominat pels sabors de mel i gingebre i té un color clar o groc mel. Originalment el gust era fresc i salat. Per tal de celebrar als convidats estrangers, Zheng Xingwen, el xef de Daotai Fu, va modificar el plat fins a aconseguir un sabor agredolç. Habitualment, la gent prefereix anar a diversos restaurants xicotets o mitjans per a fruir del plat, perquè és difícil gestionar el procés de fregit a casa.[109]
Elpeix guisat viu de Demoli és un dels altres plats notables de Harbin, que s'origina en un poble anomenatDemoli, de camí entre Harbin iJiamusi. El poble ara és una àrea de servei a l'autopista Harbin-Tongjiang.[110] El pollastre guisat amb ceps, la carn de porc estofada ambfideïlla i la carn de porc d'ebullició ràpida ambxucrut xinés també són autèntics plats locals típics.
Com que Rússia va tindre una forta influència en la història d'Harbin, la cuina local també conté plats i sabors d'estil rus.[13] Hi ha diversos restaurants d'estil rus autèntic a Harbin, especialment pels volts del carrer Zhongyang.[111]
Una especialitat regional popular és lallonganissa roja fumada a l'estil de Harbin.[112] Este producte, que és similar a les llonganisses lituanes i alemanyes, tendeix a ser molt més de sabor europeu que altres llonganisses xineses. El 1900, el comerciant rus Ivan Yakovlevich Churin va fundar una sucursal a Harbin, que es va anomenarChurin Foreign Trading Company, venent roba d'importació, botes de cuir, conserves, vodka, i d'altres, i va començar a expandir la xarxa de vendes a altres ciutats deManxúria.[113][114] L'afluència d'europeus a través delferrocarril transiberià i delferrocarril oriental xinés, va fer augmentar la demanda d'aliments amb sabor europeu. L'any 1909, es va fundar la fàbrica de llonganisses de Churin, que va produir per primera vegada embotits de sabor europeu amb el procés de fabricació del personal lituà. Des de llavors, l'embotit a l'estil europeu es va convertir en una especialitat de la ciutat.[115]
Un pa rodó gran d'estil rus anomenatDalieba, derivat de la paraula russakhleb, també es produeix als forns de Harbin. Dalieba és un pa de tallada de massa mare. Presentat per primera vegada als habitants per un forner rus, fa més de cent anys que es ven als establiments de la ciutat.[116] El gust àcid i masticable del Dalieba és diferent d'altres pans tradicionals d'estil asiàtic, suaus i esponjosos com els d'altres parts de la Xina.
Elkvas, unabeguda fermentada originària de Rússia feta amb pa negre o desègol,[127] també és popular a Harbin.[128] Els gelats també són populars a la ciutat, destacant-ne elMadier ("马迭尔", derivat de "Modern"), que s'origina alcarrer Zhongyang i també és molt conegut al nord de la Xina. El gelat està elaborat a partir d'una recepta tradicional específica i té un gust lleugerament salat però més dolç i lletós. A més de la seu a Harbin, també té sucursals a altres grans ciutats xineses com Pequín, Xangai, etc.[129]
Pel que fa a lacuina manxú, ha desaparegut majoritàriament de Harbin.[130]
Harbin està situada al nord-est de laplana del nord-est de la Xina. Les estacions que es destaquen per a visitar la ciutat són l'estiu i l'hivern, ja que és un lloc fresc durant el curt estiu i el seu llarg hivern n'és característic.[131]
Harbin és la més septentrional entre les principals ciutats de la Xina. Coneguda com laCiutat del Gel a causa del seu hivern fred, Harbin està decorada amb diversos estils d'escultures de gel i neu de desembre a març de cada any.[85][10]
ElFestival Internacional d'Escultures de Gel i Neu de Harbin se celebra des de 1985. Tot i que la data oficial d'inici és el 5 de gener de cada any, a la pràctica, moltes de les escultures es poden vore abans. Hi ha escultures de gel a tota la ciutat, però hi ha dos àrees d'exposició principals: les enormes escultures de neu a l'Illa del sol (Taiyang Dao, una àrea recreativa amb la màxima qualificació del turisme xinés,AAAAA) i l'espaiMón de la Neu i el Gel, que funciona cada nit amb els llums encesos, il·luminant les escultures tant des de l'interior com de l'exterior. ElMón de la Neu i el Gel, obert a finals de 1999 en motiu delnou mil·lenni,[85] inclou edificis il·luminats de mida real fets de blocs de gel cristal·lí d'un metre d'amplària directament extrets del riu Songhua, que travessa la ciutat. Les escultures dins del recinte d'exposicions fan que 15.000 treballadors treballen durant 16 dies. A principis de desembre, els artesans del gel tallen 120.000 metres cúbics de blocs de gel de la superfície congelada delriu Songhua com a matèries primeres per a l'espectacle d'escultures de gel.[133] També es poden trobar edificis de gel massius, escultures de neu a gran escala, tobogans de gel, menjar i begudes del festival a diversos parcs i avingudes principals de la ciutat. Les activitats d'hivern al festival inclouen l'esquí alpí aYabuli, la conducció de motos de neu, la natació a l'hivern alriu Songhua i la tradicional exposició de fanals de gel al jardí de Zhaolin, que es va celebrar per primera vegada el 1963.[134] La talla de neu i les recreacions amb gel i neu són famoses a tot el país, especialment entre països asiàtics comCorea,Japó,Tailàndia iSingapur.[133]
Fundada el 1908, l'Orquestra Simfònica de Harbin és la més antiga de la Xina, així com l'escola de música, que es va fundar el 1928, també és la primera del país. LaUNESCO reconegué Harbin com "La ciutat de la música" com a part de laXarxa de Ciutats Creatives el 2010.[135]
El Concert d'estiu és un festival de concerts que se celebra el 6 d'agost cada dos anys durant un període de 10 a 11 dies. Durant el concert es fan múltiples vetllades, concert, curses i activitats. Els artistes vénen d'arreu del món.
L'agost de 1958 es va celebrar el "Mes musical d'estiu de Harbin", que després va ser rebatejat com a "Concert de música d'estiu d'Harbin". El primer concert formal es va celebrar el 5 d'agost de 1961 alPalau de la Joventut de Harbin i es va mantindre cada any fins al 1966, quan va començar laRevolució Cultural a la Xina.[136] L'any 1979 es va recuperar el Concert i a partir de 1994 es fa cada dos anys. Com a part de la cerimònia d'obertura del Concert de música d'estiu de Harbin de 2006, es va celebrar un concert de 1.001 pianos a la plaça commemorativa de lainundació de Harbin situada a l'extrem nord deZhongyang Dajie el 6 d'agost de 2006.[137][138] Els repertoris del conjunt consistien en laMarxa Triomfal,la Marxa Militar, laMarxa Radetzky i la famosa cançó local tradicionalA l'Illa del sol. Aquell concert va establir un nourècord mundial Guinness per al conjunt de piano més gran, superant el rècord anterior realitzat per artistes alemanys en un concert de 600 pianos.[139]
Gran Teatre de Harbin, dissenyat perMAD Studio. Situat al districte Songbei de Harbin, el teatre de l'òpera està envoltat d'aiguamolls i vies fluvials del riu Songhua.
Heilongjiang Television (HLJTV) serveix com a mitjà de comunicació de la regió, emet en set canals així com un canal per satèl·lit per a altres províncies.
Harbin Television (HRBTV) serveix com a emissora municipal, que té cinc canals per a programació especialitzada.
Long Guang,Dragon Broadcast, antigament Heilongjiang People's Broadcasting Station, grup d'emissores de ràdio que dona servei a tota la regió de Heilongjiang, que ofereix set canals, inclosa una emissora encoreà.
Harbin People's Broadcasting Station (HPBS), emet música, notícies, trànsit, economia i vida a Harbin i zones adjacents com Daqing, Suihua i Fuyu.
Harbin destaca per la seua combinació d'estils arquitectònics xinés i europeu. Molts edificis d'estil rus i altres europeus estan protegits pel govern. L'arquitectura de Harbin fa que siga coneguda pels sobrenoms de "Moscou oriental" i "París oriental" a la Xina.[5]
Zhongyang Dajie, un dels principals carrers comercials de Harbin, és un vestigi de l'activitat comercial internacional bulliciosa a principis delsegle XX. Construït per primera vegada el 1898, el carrer de 1.4 km (0.87 mi) de llargària és ara un veritable museu d'estils arquitectònics europeus: façanesbarroques iromanes d'Orient,[13] forns de pa russos i cases de moda franceses, així com estils arquitectònics no europeus: restaurants americans ijaponesos.[140]
L'esglésiaortodoxa russa, lacatedral de Santa Sofia, també es troba al districte central de Daoli.[13] Construït el 1907 i ampliat del 1923 al 1932, es va tancar durant els períodes delGran Salt Endavant i de laRevolució Cultural. Després de la seua designació el 1996 com a lloc del patrimoni cultural nacional (Edifici preservat de primera classe),[141] es va convertir en un museu com a aparador de la història de la ciutat de Harbin el 1997.[142] L'església fa 53.35 m (175.0 ft), i ocupa una superfície de 721 metres quadrats, sent un típic representant de l'arquitectura neobizantina.[143]
Ji Le, temple budista a Harbin.
Molts ciutadans creien que l'església ortodoxa danyava elfeng shui local, per la qual cosa van donar diners per a construir un monestir budista xinés el 1921, eltemple Ji Le. A data de 1949, hi havia més de 15 esglésies ortodoxes russes i dos cementiris a Harbin. Amb el final de les guerres, laRevolució Cultural posterior, i la disminució de la població d'ètnia russa, molts d'eixos edificis foren abandonats o destruïts. Actualment, queden unes 10 esglésies, però els serveis religiosos es celebren només a l'Església de la Intercessió a Harbin.[144]
ElGran teatre de Harbin es troba al centre cultural deldistricte de Songbei, Harbin. Té sales de 1600 i 400 seients. L'arquitectura utilitza el disseny extern de la superfície hiperbòlica heterogènia.[145]
ElGran Teatre és un edifici emblemàtic a Harbin. Està construït d'acord amb l'aigua i és coherent amb l'entorn. Encarna el concepte de paisatge del nord. Com a equipament d'edifici públic, el teatre ofereix a persones i visitants diferents experiències espacials des del teatre, el paisatge, la plaça i la plataforma estereoscòpica. Durant el procés de disseny, l'arquitecteMa Yansong ha instal·lat un passadís turístic únic i una plataforma d'observació. Els visitants poden contemplar la zona humida que l'envolta i gaudir del paisatge natural únic de la zona humida de Harbin.
Harbin té una pista coberta de patinatge de velocitat, lapista coberta de Heilongjiang.[149] Inaugurada el 1995, és la més antiga del país.
La cooperació mútua de l'Acadèmia Estatal de Cultura Física de l'Extrem Orient i l'Institut d'Educació Física de Harbin va iniciar un intercanvi de delegacions esportives i culturals, celebració d'esports, formació d'estudiants xinesos aKhabarovsk i Harbin. La part russa tenia plans per a exportar elbandy a la Xina, ja que Harbin té bones condicions per convertir-se en un dels punts forts de l'esport a la Xina.[150] L'equip nacional té la seu a Harbin,[151][152] i es va confirmar per endavant que jugaria alCampionat del Món de Bandy 2015.[153] L'equip xinés va quedar 16é d'entre 17 equips, superant Somàlia. Zhu, president de launiversitat esportiva, és membre del consell de laFederació Internacional de Bandy.[154]
ElHeilongjiang Ice City Football Club juga actualment els seus partits de futbol a casa al Harbin International Conference Exhibition and Sports Center, un estadi de 50.000 localitats. L'equip va aconseguir l'ascens a la segona categoria la temporada 2018.
Una estació d'esquí coberta es va obrir a Harbin el 2017, i es va anunciar com la major del seu tipus. Permet gaudir de l'esquí de muntanya durant tot l'any.[156]
ElsJocs Asiàtics d'Hivern de 1996 es van celebrar a Harbin. Mentre que els jocs de gel es van celebrar principalment a la ciutat de Harbin, els esdeveniments d'esquí es van celebrar a l'estació d'esquí de Yabuli, a laciutat de Shangzhi. També se celebrà a la ciutat laUniversiada d'hivern de 2009. L'Administració local va gastar 3,6 mil milions de iuans per a l'esdeveniment, amb 2,63 mil milions utilitzats en la construcció i renovació de la infraestructura esportiva.[157]
Harbin va presentar la candidatura per acollir elsJocs Olímpics d'hivern de 2010, que finalment es van atorgar a Vancouver, Canadà.[159]
El segon Carnaval Universitat d'Esports d'Hivern de la Xina-Rússia es va inaugurar el 12 de desembre de 2017.[160] Va ser la primera vegada que se disputava un partit internacional debandy aHarbin.[161] La participació russa va venir del DVGAFK deKhabarovsk entre els homes i IrGTU d'Irkutsk entre les dones.[162]
Situat a la cruïlla del sistema de línia principal "estil T", Harbin és un important centre ferroviari de laregió del nord-est de la Xina.[163] Té la primera oficina ferroviària establerta pel govern de laRepública Popular de la Xina, així com la densitat ferroviària més alta de la Xina. Cinc línies ferroviàries convencionals irradien des de Harbin en direcció cap a:Pequín (línia Jingha),Suifenhe (línia Binsui),Manzhouli (línia Binzhou),Beian (línia Binbei) iLalin (línia Labin). A més, Harbin té una línia detren d'alta velocitat que uneixDalian, el port marítim més al sud delDongbei. L'any 2009 es va iniciar la construcció de la novaestació de ferrocarril de Harbin Oest amb 18 andanes, situada a la part sud-oest de la ciutat. El desembre de 2012, es va inaugurar l'estació, ja que la Xina va presentar el seuprimer ferrocarril d'alta velocitat que travessa regions amb temperatures hivernals extremadament baixes, amb recorreguts programats des de Harbin fins a Dalian.[164] Els trens bala CRH380B resistents a la intempèrie que donen servei a la línia poden suportar temperatures des de menys 40 graus centígrads fins a 40 graus centígrads per sobre de zero.[165] El ferrocarril d'alta velocitat més al nord de la Xina, el ferrocarril interurbàHarbin–Qiqihar, es va obrir al servei el 17 d'agost de 2015. El ferrocarril enllaça les tres ciutats principals més grans deHeilongjiang, com Harbin, Daqing i Qiqihar. Els ferrocarrils interurbansHarbin-Jiamusi iHarbin-Mudanjiang es van obrir al servei públic l'any 2018, connectant la capital provincial amb les principals ciutats de nivell prefecturalMudanjiang iJiamusi.
El servei directe de trens de passatgers està disponible des de l'estació de tren de Harbin a grans ciutats com Pequín, Xangai, Tianjin, Guangzhou, Jinan, Nanjing i moltes altres ciutats importants de la Xina.[89] El servei ferroviari directe d'alta velocitat va començar a funcionar entre les estacions deHarbin Oest iShanghai Hongqiao el 28 de desembre de 2013 i redueix el temps de viatge fins a les 12 hores.[167]
Camí de Haping, una de les principals carreteres municipals al sud de la ciutat.
Com a important centre regional al nord-est de la Xina, Harbin té un sistema de carreteres avançat. Les principals carreteres que passen o acaben a Harbin inclouen les carreteres Beijing-Harbin, Heihe-Dalian, Harbin-Tongjiang, Changchun-Harbin i Manzhouli-Suifenhe.
L'aeroport internacional de Harbin Taiping, que es troba a 35 quilometres (22 milles) de l'àrea urbana de Harbin, és el segon aeroport internacional més gran del nord-est de la Xina. El nivell tècnic de districte de vol és 4E, que permet tot tipus d'aeronaus civils grans i mitjanes. Hi ha vols a més de trenta grans ciutats comPequín,Tianjin,Xangai,Nanjing,Qingdao,Wenzhou,Xiamen,Guangzhou,Shenzhen,Shenyang,Dalian,Xi'an iHong Kong.[89] A més, també hi ha vols internacionals programats entre Harbin i Rússia,Singapur,Malàisia iCorea del Sud. El juny de 2015 s'havien de començar les primeres rutes aèries internacionals de LCC al Japó, concretament a la ciutat deNagoya.[163] A causa de la limitació de la capacitat de transport de mercaderies, la construcció de la terminal T2 va començar el 31 d'octubre de 2014. La terminal T2 de 160.000 metres quadrats estava previst que s'acabara el 2017, i augmenta la capacitat de mercaderies de l'aeroport fins a tres vegades més que l'anterior.[168]
La construcció delmetro de Harbin va començar el 5 de desembre de 2006. La inversió total per a la primera fase de la línia 1 fou de 5,89 mil milions de RMB. El pla inicial consistia en instal·lar vint estacions en una línia de 17.73 km (11.02 mi) de llargària que comença en l'estació de tren de Harbin Est fins al 2n Hospital Afiliat de la Universitat Mèdica de Harbin, a l'oest de la ciutat. Al llarg de la línia es construirà una nau de metro, un centre de comandament i dos subestacions transformadores. La major part del recorregut de la línia segueix el túnel d'evacuació de defensa aèria que va sortir del projecte "7381", que va començar el 1973 i va acabar el 1979. El projecte 7381 pretenia protegir Harbin de la possible invasió o atac nuclear de l'antigaUnió Soviètica.
Lalínia 1 del metro de Harbin es va inaugurar el 26 de setembre de 2013.[169] Està orientada al llarg de l'eix est-oest de l'àrea urbana d'Harbin: des del nord-est (estació de ferrocarril deHarbin Est) fins al sud-oest (2n Hospital Afiliat de la Universitat Mèdica de Harbin).[170] La línia 2 va des del districte de Songbei fins al districte de Xiangfang i la línia 3 fa un anell que passa pels districtes deDaoli,Daowai,Nangang iXiangfang de Harbin. El 26 de gener de 2017 es va obrir al servei públic la Fase I de la Línia 3. La línia 3 enllaça l'estació de ferrocarril de Harbin Oest amb l'estació deYidaeryuan, l'estació de transferència entre la línia 1 i la línia 3.[171] A llarg termini, la ciutat té previst construir nou línies de metro radiants i una línia circular al centre de la ciutat i alguns barris suburbans, que en representen per al 2025.[172]
Hi ha més de 1.900 rius a Heilongjiang, inclosos elriu Songhua, elriu Heilong i elriu Wusuli, la qual cosa crea un sistema convenient de transport fluvial. El port de Harbin és un dels huit ports interiors de la Xina i el més gran d'este tipus al nord-est de la Xina. Disponibles des de mitjans d'abril fins a principis de novembre, els vaixells de passatgers naveguen des de Harbin pel riu Songhua fins aQiqihar, o aigües avall fins aJiamusi,Tongjiang iKhabarovsk aRússia.[89]
Com que Harbin serveix com a important base industrial militar després de la fundació de laRepública Popular, és la seu de diverses universitats clau centrades principalment en el servei de ciència i tecnologia de la indústria militar i aeroespacial nacional.[173] Els experts soviètics tingueren un paper important en molts projectes educatius en aquell període. No obstant això, a causa de l'amenaça d'una possible guerra amb laUnió Soviètica, diversos col·legis es van traslladar cap al sud aChangsha,Chongqing i diverses altres ciutats del sud de la Xina durant ladècada del 1960, tornant-ne alguns la dècada posterior.
Entre les universitats, la més coneguda és l'Institut Tecnològic de Harbin (HIT), una de les universitats més conegudes de la Xina. Fundada el 1920 amb un fort suport de la diàspora russa connectada amb el ferrocarril oriental, la Universitat s'ha convertit en un important centre de recerca centrat principalment en enginyeria (per exemple, enciències espacials i tecnologies relacionades amb ladefensa, tecnologia desoldadura i enginyeria),[174][175] amb facultats de suport en ciències, gestió, humanitats i ciències socials. El professorat i els estudiants de l'institut van contribuir i van inventar el primerordinador analògic de la Xina, el primer ordinador intel·ligent d'escacs i el primer robot de soldadura per arc. El 2010, el finançament de la investigació del govern, la indústria i els sectors empresarials va superar els 1,13 mil milions de RMB, el segon més alt de qualsevol universitat de la Xina.[89] L'any 2016, HIT va ocupar el seté lloc mundial a les millors universitats mundials d'enginyeria per US News.[176]
Harbin téagermanaments de ciutats i acords similars amb aproximadament 30 llocs a tot el món, així com algunes altres ciutats de la Xina.
El 2009 Harbin va obrir un museu internacional de ciutats germanes. Compta amb 1.048 exposicions en 28 sales, amb una superfície total de 1,800 metres quadrats (19,375 peus quadrats).[177]
El 3 de setembre de 2015, la Xina i Rússia van signar un acord per reobrir el consolat rus a Harbin, ja que l'antic consolat soviètic va ser tancat el 1962 després de ladivisió sino-soviètica. La Xina també establirà un consolat corresponent a Vladivostok.[178]
↑"Harbintsy" és la paraula russa per a referir-se a la "gent de Harbin". Tot i que el document se centra en els Harbintsy russos, moltes de les seues experiències van ser compartides per russos que vivien en altres llocs de la "Manxúria russa".
↑4,04,14,24,34,44,5«The Harbin Connection: Russians from China». from Shen Yuanfang and Penny Edwards (eds) Beyond China: Migrating Identities, Centre for the Study of the Southern Chinese Diaspora, Australian National University, Canberra, 2002, pp7587. Arxivat de l'original el 3 març 2016. [Consulta: 23 abril 2014].
↑7,07,1Error: hi hatítol ourl, però calen tots dos paràmetres.«» (en rus), 09-05-2000. Arxivat de l'original el 2 juliol 2014. [Consulta: 15 octubre 2014].
↑8,08,18,28,38,4«Historical Evolution». Harbin Municipal Government. Arxivat de l'original el 2013-01-30. [Consulta: 17 gener 2017]. «At the end of the 19th century, there were over ten villages and about 30,000 people in Harbin, and the economic elements such as transportation, trade and population began to develop, which laid the foundation for formation and development of the city.»
↑Patrick Fuliang Shan, "'A Proud and Creative Jewish Community:' The Harbin Diaspora, Jewish Memory and Sino-Israeli Relations", American Review of China Studies, Fall 2008, pp. 15–29.
↑The Month (en anglès), 1938. «... the large population of fugitives from Soviet Russia, of whom some 630,000 were still stateless and unsettled, apart from an unknown number reduced to extreme destitution and degradation in Harbin, Mukden and the Chinese ports.»
↑Harris, Sheldon H.Factories of Death: Japanese Biological Warfare 1932–45 and the American Cover-Up. California State University, Northridge: Routledge, 1994, p. 26–33.ISBN 0-415-93214-9.
↑Monchinski, Tony (2008).Critical Pedagogy and the Everyday Classroom. Volumen 3 de Explorations of Educational Purpose. Springer, p. 57.ISBN 1402084625
↑Neuman, William Lawrence (2008).Understanding Research. Pearson/Allyn and Bacon, p. 65.ISBN 0205471536
↑These statistics, based on research work by A. B. Roginsky and O. A. Gorlanov of Memorial’s Research and Information Centre, were provided to the author in May 2002.
↑Hal Gold, Clausen, Søren and Stig Thøgersen (eds). 1995. The Making of a Chinese City:History and Historiography in Harbin. New York: M. E. Sharpe.
↑Stephan, John J. 1978. The Russian Fascists: Tragedy and Farce in Exile 192545. London: Hamish Hamilton.
↑Error: hi hatítol ourl, però calen tots dos paràmetres.«» (en xinès simplificat), 16-05-2014. Arxivat de l'original el 7 novembre 2014. [Consulta: 15 octubre 2014].
↑Error: hi hatítol ourl, però calen tots dos paràmetres.«» (en xinès (Xina)). Harbin Municipal Statistics Bureau, 18-03-2014. Arxivat de l'original el 2014-04-16. [Consulta: 16 abril 2013].
↑Error: hi hatítol ourl, però calen tots dos paràmetres.«». Arxivat de l'original el 2016-11-09. [Consulta: 8 novembre 2016].
↑95,095,1Error: hi hatítol ourl, però calen tots dos paràmetres.«» (en xinès). 黑龙江日报, 21-03-2014. Arxivat de l'original el 5 juliol 2014. [Consulta: 17 maig 2014].
↑Error: hi hatítol ourl, però calen tots dos paràmetres.«» (en xinès). 黑龙江新闻网-生活报, 15-05-2014. Arxivat de l'original el 2014-05-17. [Consulta: 17 maig 2014].
↑Error: hi hatítol ourl, però calen tots dos paràmetres.«» (en xinès). 哈尔滨新闻网, 11-10-2011. Arxivat de l'original el 17 maig 2014. [Consulta: 17 maig 2014].
↑Error: hi hatítol ourl, però calen tots dos paràmetres.«» (en xinès). National Bureau of Statistics of China, 10-12-2011. Arxivat de l'original el 2012-09-06. [Consulta: 26 gener 2013].
↑Error: hi hatítol ourl, però calen tots dos paràmetres.«» (en xinès). Dongbeiwang, 13-05-2011. Arxivat de l'original el 2013-05-24. [Consulta: 9 febrer 2013].
↑ (en xinès) www.harbin.gov.cn, 11-11-2011 [Consulta: 8 febrer 2013].Arxivat 13 de maig 2013 aWayback Machine.«Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-05-13. [Consulta: 19 agost 2022].
↑Error: hi hatítol ourl, però calen tots dos paràmetres.«» (en xinès), 25-10-2005. Arxivat de l'original el 6 març 2014. [Consulta: 1r març 2014].
↑Error: hi hatítol ourl, però calen tots dos paràmetres.«» (en xinès), 25-10-2005. Arxivat de l'original el 6 març 2014. [Consulta: 1r març 2014].
↑Error: hi hatítol ourl, però calen tots dos paràmetres.«» (en xinès (Xina)), 02-09-2010. Arxivat de l'original el 6 octubre 2014. [Consulta: 3 març 2014].
↑«Harbin Cuisine». visitourchina. Arxivat de l'original el 28 de març 2014. [Consulta: 3 març 2014].
↑Спутник по Сибири, Маньчжурии, Амуру и Уссурийскому краю. 1911 год (6 год издания). Составил И. С. Кларк. VII выпуск. — Иркутск. — Паровая типо-литография П. Макушина и В. Посохина. — С. 106.
↑Error: hi hatítol ourl, però calen tots dos paràmetres.«» (en xinès simplificat), 15-06-2011. Arxivat de l'original el 2013-04-25. [Consulta: 1r març 2014].
↑Error: hi hatítol ourl, però calen tots dos paràmetres.«» (en xinès). 贺陈慧. 高端旅游周刊, 31-07-2014. Arxivat de l'original el 18 desembre 2014. [Consulta: 21 novembre 2014].
↑Error: hi hatítol ourl, però calen tots dos paràmetres.李威 封娇 李木双. «» (en xinès). Sina Entertainment, 10-08-2006. Arxivat de l'original el 22 febrer 2014. [Consulta: 6 febrer 2014].
↑Error: hi hatítol ourl, però calen tots dos paràmetres.王玮. «» (en xinès). Sina Entertainment, 08-08-2006. Arxivat de l'original el 6 febrer 2014. [Consulta: 6 febrer 2014].
↑Error: hi hatítol ourl, però calen tots dos paràmetres.«» (en rus). Федерация хоккея с мячом Хабаровского края. Arxivat de l'original el 29 maig 2014. [Consulta: 26 març 2013].
↑Error: hi hatítol ourl, però calen tots dos paràmetres.«». Arxivat de l'original el 17 agost 2016. [Consulta: 27 agost 2016].
↑Error: hi hatítol ourl, però calen tots dos paràmetres.«». Arxivat de l'original el 11 octubre 2016. [Consulta: 27 agost 2016].
↑Error: hi hatítol ourl, però calen tots dos paràmetres.«». Arxivat de l'original el 17 agost 2016. [Consulta: 27 agost 2016].
↑Error: hi hatítol ourl, però calen tots dos paràmetres.«». Arxivat de l'original el 3 maig 2016. [Consulta: 27 agost 2016].
↑Error: hi hatítol ourl, però calen tots dos paràmetres.«» (en xinès). 东北网-黑龙江晨报, 24-10-2014. Arxivat de l'original el 2015-06-19. [Consulta: 19 juny 2015].
↑Error: hi hatítol ourl, però calen tots dos paràmetres.«» (en xinès). 科技日报. Arxivat de l'original el 17 maig 2014. [Consulta: 17 maig 2014].
↑Error: hi hatítol ourl, però calen tots dos paràmetres.«» (en rus). The Embassy of the Russian Federation in the People's Republic of China, 03-09-2015. Arxivat de l'original el 24 setembre 2015. [Consulta: 6 setembre 2015].
Karlinsky, SimonFreedom from Violence and Lies Essays on Russian Poetry and Music, Boston: Academic Studies Press, 2013.excerpt
Walravens, Hartmut. "German Influence on the Press in China". – In:Newspapers in International Librarianship: Papers Presented by the Newspaper Section at IFLA General Conferences.Walter de Gruyter, 1 January 2003.ISBN 3110962799, 9783110962796.
Also available in Walravens, Hartmut and Edmund King.Newspapers in international librarianship: papers presented by the newspapers section at IFLA General Conferences.K.G. Saur, 2003.ISBN 3598218370, 9783598218378.
_-_panoramio.jpg)
.jpg)
