| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 15 març 1856 Morioka (Japó) | ||
| Mort | 4 novembre 1921 (65 anys) estació de Tòquio (Japó) | ||
| Causa de mort | homicidi,ferida d'arma blanca | ||
| Sepultura | Daiji-ji | ||
 19èPrimer ministre del Japó | |||
| 29 setembre 1918 – 4 novembre 1921 ← Terauchi Masatake –Takahashi Korekiyo → Membre del gabinet:Govern de Hara | |||
 Membre de la Cambra de Representants del Japó | |||
| 1902 – 4 novembre 1921 | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Església Catòlica | ||
| Formació | Escola de Dret del Ministeri de Justícia | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | polític, periodista, escriptor, diplomàtic | ||
| Ocupador | Hōchi Shinbun Ministeri d'Afers Exteriors del Japó Osaka Mainichi Shinbun | ||
| Partit | Rikken Seiyūkai | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Asako Hara | ||
| Parents | Nakai Hiroshi,sogre Keiichirō Hara,fill adoptiu | ||
| Cronologia | |||
| 4 novembre 1921 | assassination of Hara Takashi(en) | ||
| Premis | |||
Signatura  | |||
 | |||
Hara Takashi (原敬,Morioka,15 de març de1856-Tòquio,4 de novembre de1921), també anomenatHara Kei, va ser un periodista i políticjaponès que va serprimer ministre de1918 a1921, el primer de la cambra baixa en ocupar el càrrec i el que va establir elpartit polític com a institució fonamental de la política al Japó.
Nascut aMorioka,prefectura d'Iwate, fill d'unsamurai de rang alt delclan Nanbu. Malgrat condicions adverses, el 1876 va aconseguir entrar a l'escola de Dret del Ministeri de Justícia i a laUniversitat Imperial de Tòquio, on es va graduar.[1][2] Quan va acabar els estudis el 1879 va treballar com a periodista alYūbin Hōchi Shinbun i elDaitō-Nippo.[1]
El1882 va entrar al servei d'exteriors del Ministeri d'Afers Exteriors, on va fer carrera pública.[2][1] Gràcies a la seva amistat ambMutsu Munemitsu, que havia estat ministre durant el govern d'Itō Hirobumi,[3] el qual també li va donar suport, va obtenir ràpidament càrrecs d'importància al ministeri i va acabar sent viceministre, esdevenint una de les principals figures del govern.[2][1] A la mort de Mutsu el setembre de 1897 va deixar el ministeri i va tornar durant un temps a la seva feina de periodista, en aquest cas com a editor de l'Osaka Mainichi Shinbun, del qual va ser president l'any següent.[3]
El 1900 es va unir al Rikken Seiyūkai (Partit d'Amics del Govern Constitucional), reclutat pels primers presidents del partit,Itō Hirobumi iInoue Kaoru. El desembre del mateix any va esdevenir-ne secretari general i un dels principals líders; va ser-ne president a partir de 1914.[1][3] Hara va convertir el Seiyūkai en un partit d'estil estatunidenc, que comptava amb el suport popular a partir del patrocini que dispensava i el desenvolupament regional que promovia, tenint com a aliats els agricultors i empresaris representants del panorama civil.[2]
Dos anys més tard va ser elegit per primera vegada membre de la Cambra de Representants, i va ser elegit fins a vuit vegades consecutives. Va ser una persona influent en el partit, va donar suport al seu president,Saionji Kinmochi, i va convertir-se en una peça clau de l'anomenada «era Kei-En».[1] Durant aquests anys va exercir com a ministre de l'interior (1906-1908, 1911-1912 i 1913-1914).[2] El 1916 va mantenir-se neutral davant de la formació del govern deTerauchi Masatake, un membre de l'oligarquia Meiji, i va ser nomenat membre del Consell d'Emergència d'Investigació d'Afers Exteriors. Hara, davant la possible la reacció delsEstats Units, va mostrar-se reticent a enviar tropes a l'expedició deSibèria arran de l'esclat de laRevolució Russa el novembre de1917.[3]
El 1918 va esdevenir primer ministre, el primer membre de la cambra baixa en ocupar aquest càrrec i el primer primer ministre que no pertanyia a la noblesa, raó per la qual va rebre el sobrenom de «primer ministre plebeu».[3] Va ser la primera vegada que es va organitzar un govern completament format per persones pertanyents a partits polítics.[1] El seu paper va ser central en el canvi de rumb de la política exterior japonesa de després de laPrimera Guerra Mundial, orientada a la cooperació internacional, a la retirada de les tropes estacionades a Sibèria, tot intentat reduir el poder dels militars. Internament va implementar un pla de reformes, a través del qual va ampliar l'educació superior i va millorar les infraestructures de transport, com el ferrocarril o els ports. Hara va ampliar també elsufragi censatari, permetent que s'incorporessin a la base electoral els petits propietaris de terres, els quals eren una de les principals forces del Seiyūkai, però es va negar a usar la majoria absoluta de la qual disposava per instituir elsufragi universal masculí.[2][3]
El4 de novembre de1921, Hara es proposava agafar un tren a l'estació deTòquio per anar aKyoto i assistir la conferència del Seiyūkai a la regió deKinki, però va ser apunyalat per un treballador del ferrocarril,Nakaoka Kon'ichi. L'assassinat d'un primer ministre en el càrrec va commocionar el món polític japonès, ja que era la primera vegada que es produïa una incident d'aquesta mena.[4] Els motius van ser acusacions d'escàndols i de corrupció contra Hara, Nakakoka va afirmar que havia afavorit més els interessos de partit que els del país.[3][2]
La successió de Hara va ser complicada, però finalment la presidència del partit i el càrrec de primer ministre va anar a mans delTakahashi Korekiyo, amb el suport delgenrōSaionji Kinmochi. Takahashi va afirmar que continuaria amb la política iniciada per Hara, tot i que el seu govern va tenir una vida curta, alhora que també s'esfondrava el Seiyūkai com a partit.[4]
