_lobby_card.jpg)  | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | King Vidor |
| Protagonistes | |
| Guió | J. Hartley Manners |
| Productora | Metro Pictures |
| Distribuïdor | Metro Pictures |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
| Estrena | 10 març 1924 |
| Durada | 76 min |
| Idioma original | cap valor |
| Color | en blanc i negre |
| Format | 4:3 |
| Descripció | |
| Gènere | comèdia dramàtica,cinema mut icomèdia |
| Lloc de la narració | Nova York |
   | |
Happiness és unapel·lícula muda de comèdia estatunidenca del 1924 dirigida perKing Vidor i protagonitzada per l'actriu teatralLaurette Taylor en una de les seves rares aparicions al cinema. La pel·lícula està basada en l'obra homònima de Broadway de 1914 escrita pel marit de TaylorJ. Hartley Manners.[1][2]
Tal com es descriu a la crítica d'una revista de cinema,[3] Jenny Wray, l'únic suport de la seva mare, aconsegueix feina a la botiga d'unamodista. És cridada per lliurar diversos vestits a la Sra. Crystal Pole. Mrs. Pole, que està avorrida de la vida, s'interessa per la filosofia de la felicitat de Jenny i l'indueix a fer la seva llar a la mansió Pole. No obstant això, Jenny aviat es cansa i torna aBrooklyn. Continua cultivant l'amistat de la Sra. Pole, que l'ajuda en els seus esforços per tenir la seva pròpia botiga de modista. Fermoy MacDonough, un electricista, s'enamora de Jenny i es casen. En uns quants anys Jenny té una botiga pròpia i continua difonent la felicitat.
Happiness va marcar la segona i última col·laboració cinematogràfica entre Vidor i la coneguda actriu escènica Laurette Taylor. Basada en l'obra d'un acte del mateix nom del marit de Taylor, J. Hartley Manners, l'adaptació cinematogràfica va ser un èxit de taquilla, en part a causa de l'interès personal de Vidor pel tema i la interpretació moderada de Taylor.[4]
Taylor faria una pel·lícula més amb els estudisMetro-Goldwyn-Mayer el 1924,One Night in Rome, dirigida perClarence Badger.[5]
El vehicle de Manners per a Laurette Taylor és en gran part un facsímil de la seva obra de 1912Peg o' My Heart, amb l'escenari traslladat de lesilles britàniques rurals a la ciutat urbana de Nova York.
La versió cinematogràfica introdueix una nova faceta a l'escenari "cruixent" de Manners. La identificació de Vidor amb elmoviment populista i els seus ideals pro-agraris i pro-nativisme s'amplia aHapiness per incloure un espectre més ampli de laclasse obrera, inclosos els immigrants pobres i urbans. L'emprenedora Jenny (Taylor) lluita en aquest entorn de classe baixa de Brooklyn per aconseguir, finalment, la seguretat social i financera. Vidor fa explícita la seva filosofia política quan l'ara exitosa Jenny es troba amb el seu primer alter ego, una noia pobra però ambiciosa (també anomenada Jenny) als carrers de Brooklyn, amb l'intertítol "I la cadena interminable de Jennys continua en totes les grans ciutats..."[6]
Es conserven impressions deHappiness aGeorge Eastman House iGosfilmofond (arxius de l'estat rus) Moscou.[7]
.jpg)