Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Lliga Hanseàtica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de:Hansa)
Infotaula d'organitzacióLliga Hanseàtica
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata

EpònimcomboiModifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusconfederació
organitzacióModifica el valor a Wikidata
Idioma oficialmitjà baix alemanyModifica el valor a Wikidata
Història
Creació1358
Data de dissolució o abolició1862Modifica el valor a Wikidata

LaLliga Hanseàtica,Hansa alemanya o en llatíHansa Teutonica era un gremi més o menys solt de comerciants de ciutats de la costa del mar del Nord i Bàltic des de Bruges a l'oest i Königsberg a l'est alemanys almar Bàltic, amb dependències fins als països escandinaus i Anglaterra.[1] És va crear a mitjansegle xii. A mitjansegle xiv va evolucionar devers una federació més política de ciutats «hanseàtiques», tot i que va ser una associació molt variable, la composició de la qual va canviar sovint per l'atzar polític.[2]

El mot «hansa»

[modifica]

El mothanse deriva de l'alt alemany antichansa, que a l'Alta Edat Mitjana es va convertir en una traducció del llatícohors (següit, ramat, grup). Significava consorci comercial, gremi de comerciants en general. Hi ha hagut entre d'altres, la hansa flamenca de Londres, la hansa delsxvii ciutats delsPaïsos Baixos del sud i el nord de França. Només més tard el sentit es van restrènyer al consorci més important, la lliga hanseàtica alemanya.[3][4]

Se'n van derivar paraules com ara hanseàtic, hanseata. A lesDisset Províncies, els hanseates es deienoosterlingen, ‘orientals' com que provenien de les zones costenques a llevant.[5]

Organització i història

[modifica]
Principals rutes comercials de la lliga Hanseàtica

La Lliga Hanseàtica Alemanya es va desenvolupar al segleXII a partir de les comunitats de comerciants del Bàltic i del Mar del Nord. La fundació deLübeck, la primera ciutat alemanya del mar Bàltic, l'any 1143 es considera generalment crucial per al desenvolupament de la Lliga Hanseàtica perquè va ser la primera ciutat alemanya del mar Bàltic amb connexions segures amb l'interior i es va convertir així, per dir-ho així, en una "porta d'entrada" per a Comerciants del nord d'Alemanya per al comerç oriental.[6] L'accés al mar Bàltic va permetre el comerç entre les zones riques en matèries primeres del nord de Rússia com gra, fusta, cera, o pells, especialment a través delPrincipat de Novgorod, i els països d'Europa occidental amb els seus productes acabats com teixits de Flandes i Anglaterra, i vi. Gràcies al comerç, molts petits assentaments a la costa bàltica es van desenvolupar i van esdevenir ciutats puixants i amb el temps van rebre elsdrets de ciutat comLübeck en1160,Rostock en 1218,[7]Wismar,Stralsund,Greifswald,Stettin,Danzig,Elbing. Laclasse mitjana i els comerciants s'hi desenvolupen i obtenen poder, sense dependre gaire de la noblesa feudal. Des del1158 es creen els primers gremis per a protegir i fomentar junts els interessos comercials. La cristianització dels escandinaus, que encara dominaven el comerç del Bàltic a principis del segleXII va contribuir a la integració de la mar Bàltica en el comerç europeu. Amb l'accés dels comerciants alemanys al Bàltic, van poder establir una ruta comercial que connectava els importants centres comercials de Novgorod iBruges gairebé sota la seva influència exclusiva.

Al començament del segle xiii, uns quants mercaders alemanys establerts a l'illa deGotland, al sud deSuècia, hi van constituir una associació mercantil integrada perColònia i vint-i-nou ciutats més. L'associació obtingué importants privilegis comercials, especialment aAnglaterra, alcomtat de Flandes i aRússia. El 1230 laCiutat Lliure de Lübeck i la ciutat d'Hamburg van signar un primer tractat, que garantia la igualtat de drets i la llibertat de comerç en ambdues ciutats. Hamburg com a entrada al mar del Nord i Lübeck al mar Bàltic tenien expertesa i interessos complementaris.[8] La travessia per contornar Jutlàndia era llarga complicada, i la connexió terrestre, era més curta, però empestada de bandolers. Les dues ciutats volien protegir el transport, tot i que la ruta travessava terres on no tenienjurisdicció. Per això van signar un nou tractat de col·laboració el 1241 que va dur a la cooperació no només econòmica, però també de seguretat.[8] La unió Lübeck-Hamburg el1252 va obrir una oficina aBruges, alcomtat de Flandes.[9] Amb el temps, aquesta oficina va obtenir un paper destacat en la política hanseàtica[9] i Bruges va participar de manera significativa en el desenvolupament de la lliga Hanseàtica.[10] Amb l'ocàs de Bruges, el 1562 la hansa va transferir la seu a Anvers, on van construir una oficina amb magatzems importants.Rostock iWismar també van signar una aliança ambLübeck el1259, per a actuar junts contra els bandits i elspirates. Més tard, els mercaders de Lübeck i d'Hamburg van establir organitzacions mercantils aLondres, on fins aleshores els mercaders deColònia havien gaudit d'un règim demonopoli.

Embarcació del segle xiv. Museu deBremerhaven

Bremen iDanzig es van afiliar a l'associació Lübeck-Hamburg i van ser seguides per diverses lligues, entre les quals l'agrupació de ciutats deWestfàlia, de la zona delRin i de ciutats costaneres de lesDisset Províncies, i una altra de ciutatsprussianes,lituanes iestonianes. La federació, denominadaHanse el1343, aviat inclogué al voltant de noranta ciutats.[11] El1362, la lliga declarà la guerra aDinamarca en resposta a l'ocupació deVisby, a l'illa deGotland. Després de la derrota,Dinamarca fou forçada el1370 a pagar indemnitzacions i a cedir territoris, cosa que augmentà el poder de la lliga.[12] Al segle següent, la lliga creà nous centres mercantils i urbans al nord d'Europa, es van desenvolupar l'agricultura i les tècniques industrials i es construïren canals i carreteres.[13]

La lliga era governada democràticament per una dieta (Hansetag) formada per delegats de les ciutats membres. No va reeixir crear un govern centralitzat, fet que contribuí, amb el pas del temps, a la caiguda de la lliga.[14] La desintegració, iniciada a final del segle xv, s'accelerà per la consolidació d'estats sobirans a Europa, peldescobriment d'Amèrica i pel posterior sorgiment de la supremacia marítima neerlandesa i anglesa. La confrontació entre la lliga iAnglaterra ocasionà la captura de 61 navilis hanseàtics a mans dels anglesos el1589.[15]

LaGuerra dels Trenta anys fou un altre cop a l'organització. Cap al1630, només Lübeck, Bremen i Hamburg continuaven integrant la lliga. Aquesta unió sobrevisqué 39 anys, durant els quals totes tres ciutats conservaren una independència política nominal i la denominació deciutats hanseàtiques.[11]

Amb l'ascens d'Adolf Hitler al poder aAlemanya, els privilegis d'aquestes ciutats van ser revocats definitivament el1934.

Actualment, hi ha una organització amb seu aLübeck que ha reprès el nom de la lliga Hanseàtica que vol «mantenir viu l'esperit de la lliga Hanseàtica». L'organització constitueix la federació voluntària de ciutats més gran del món, contribuint a la unificació econòmica, política, social i cultural d'Europa. Les ciutats membre es troben per tot el continent, i realitzen diferents activitats, com ara la trobada anual anomenadaHansetag.

Membres

[modifica]
Ciutats del cercle Vèndic i Pomerani
Cercle Vèndic i Pomerani
Buxtehude,LübeckLübeck (ciutat principal),HamburgHamburg,Lüneburg,RostockRostock,Stade,StettinStettin (Szczecin),StralsundStralsund,WismarWismar,Kiel
Cercle de Saxònia, Turíngia i Brandenburg
Brunswick (Braunschweig, ciutat en cap),Berlín,Brandenburg,BremenBremen,Erfurt,Frankfurt de l'Oder,Goslar,Halle (Saale),Magdeburg (ciutat en cap)
Cercle de Polònia, Prússia, Livònia, i Suècia
GdańskDanzig (Gdańsk, ciutat principal),Breslau (Wrocław),Dorpat (Tartu),Fellin (Viljandi),ElbingElbing (Elbląg),KönigsbergKönigsberg (avui Kaliningrad),Reval (Tallinn),RigaRiga,Estocolm,Thorn (Toruń),Visby,Cracòvia (Kraków)
Cercle del Rin, Westfàlia, i Països Baixos
Doesburg,Zwolle,Hattem,Hasselt,Colònia,Dortmund,Soest,Osnabrück,Münster,Roermond,Deventer,Groningen,Kampen,Bochum,Recklinghausen,Hamm,Unna,Zutphen,Oldenzaal,Breckerfeld.
Bryggen a Bergen/Noruega
Cases comptables

Oficines principals::Bergen -Bryggen,Brugge,Londres -Steelyard,Nóvgorod

Oficines subsidiaris:Anvers,Boston (Lincolnshire),Damme,Edimburg,Hoeke,[16]Hull,Ipswich,King's Lynn,Kaunas,Newcastle,Polotsk,Pskov,Gran Yarmouth,York.

Altres ciutats amb comunitat Hansa
Anklam,Arnhem,Bolsward,Brandenburg,Cesis (Wenden),Chełmno (Kulm),Doesburg,Duisburg,Einbeck,Göttingen,Greifswald,Goldingen (Kuldiga),Hafnarfjord (Hafnarfjörður),Halle,Harlingen,Hannover,Herford,Hildesheim,Hindeloopen,Kalmar,Kokenhusen (Koknese),Lemgo,Merseburg,Minden (Rin del Nord-Westfàlia),Münster,Narwa (Narva),Nimega,Oldenzaal,Paderborn,Pernau (Pärnu),Perleberg,Quedlinburg,Salzwedel,Słupsk (Stolp),Smolensk,Stargard Szczeciński (Stargard),Stendal,Turku (Åbo),Tver,Wolmar (Valmiera),Wesel,Wiburg (Viborg),Windau (Ventspils),Zutphen,Zwolle.

Referències

[modifica]
  1. «Hansa, Hansa Teutònica, Lliga Hanseàtica». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Pitz, Ernst.Bürgereinung und Städteeinung: Studien zur Verfassungsgeschichte der Hansestädte und der deutschen Hanse [Unió de ciutadans i unió de ciutats: estudis sobre la història constitucional de les ciutats hanseàtiques i la Lliga Hanseàtica alemanya] (en alemany). Colònia-Weimar: Böhlau, 2001, p. 336-….ISBN 978-3-412-11500-5. 
  3. Vries, Jan De. «hanze». A:Nederlands Etymologisch Woordenboek (en neerlandès). BRILL, 1987, p. 236.ISBN 978-90-04-08392-9. 
  4. van Veen, Peter Arie Ferdinand; van der Sijs, Nicoline. «hanze». A:Etymologisch woordenboek: de herkomst von onze woorden (en neerlandès). Utrecht: Van Dale Lexicografie, 1997, p. 362.ISBN 978-90-6648-312-5. 
  5. van Oostrom, Frits Pieter. «Wereld in woorden. Geschiedenis van de Nederlandse literatuur 1300-1400» (en neerlandès) p. 513, 519, 523, 2013. [Consulta: 9 desembre 2023].
  6. Pagel, Karl.Die Hanse (en alemany). Braunschweig: Georg Westermann Verlag, 1983, p. 22.ISBN 3-89340-007-9. 
  7. Schröder, Karsten (ed.).Rostocks Stadtgeschichte: von den Anfängen bis in die Gegenwart [Història de la ciutat de Rostock: del començament fins avui] (en alemany). Rostock: Hinstorff, 2013.ISBN 978-3-356-01570-6. 
  8. 8,08,1Pischke, Larsch;Sarnowsky, Jürgen. «Hamburg und Lübeck im Spätmittelalter [Hamburg i Lübeck a l'edat mitjana tardana]» (en alemany). Universitat d'Hamburg, 1999-2023. [Consulta: 10 desembre 2023].
  9. 9,09,1E. F. G.. «Hanseatic League - Encyclopedia» (en anglès). Theodora.com, 2021. [Consulta: 10 desembre 2023].
  10. Schubert, Ernst «Novgorod, Brügge, Bergen und London: Die Kontore der Hanse [Novgorod, Bruges, Bergen i Londres: les oficines de la Hansa» (en alemany). Concilium medii aevi, 21-01-2021, pàg. 1–50 Seiten.DOI:10.11588/CMA.2002.0.78212.
  11. 11,011,1Mark, Joshua J. «Hanseatic League» (en anglès). World History Encyclopedia. [Consulta: 4 febrer 2024].
  12. Eriksen, Anders Bager. «Dansk-Hanseatisk Krig (1362-65)» (en danès), 14-12-2017. [Consulta: 13 gener 2024].
  13. «A medieval European union: why the Hanseatic League still matters» (en anglès). History Extra, 11-07-2019. [Consulta: 4 febrer 2024].
  14. Gareau, Frederick H. «A Contemporary Analysis of the Hanseatic League». Il Politico, 47, 1, 1982, pàg. 97–114.ISSN:0032-325X.
  15. «The dawn and the fall of the German Hanseatic League» (en anglès). Vše o lodích. Arxivat de l'original el 2023-09-24. [Consulta: 4 febrer 2024].
  16. «Hoeke» (en neerlandès). Agentschap Onroerend Erfgoed, 2018. [Consulta: 6 març 2018].

Bibliografia complementària

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
AWikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Lliga Hanseàtica
Registres d'autoritat
Bases d'informació
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Lliga_Hanseàtica&oldid=34821856»
Categoria:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp