La seva vida va transcórrer en el conflictiu període en quèRoma va establir la seva supremacia a laconca mediterrània, en perjudici d'altres potències com la mateixaRepública cartaginesa, elMacedònia,Siracusa i l'Imperi selèucida. Va ser el general més actiu de laSegona Guerra Púnica, en la qual va dur a terme una de les gestes militars més audaços de laAntiguitat: comandà unexèrcit en el qual s'incloïen trenta-vuitelefants de guerra, van partir d'Hispània i van travessar penosament elsPirineus i elsAlps fins a arribar al nord d'Itàlia per a combatre elsromans. Aquesta aventura li va costar la pèrdua de l'ull dret. Allí va derrotar els romans en grans batalles campals com la delriu Trebia, la delllac Trasimè o la deCannas, que encara s'estudia aacadèmies militars en l'actualitat. Malgrat el seu brillant moviment, Hanníbal no va arribar a entrar aRoma. Hi ha diverses opinions entre els historiadors que van des de mancances materials d'Hanníbal en màquines de setge a consideracions polítiques que defensen que la intenció d'Hanníbal no era prendre Roma, sinó obligar-la a rendir-se.[5] No obstant això, Hanníbal va aconseguir mantenir un exèrcit a Itàlia durant més d'una dècada, tot i rebre pocs reforços. Després de la invasió d'Àfrica per part deEscipió l'Africà, el Senat púnic el va cridar de tornada aCartago, on va ser finalment derrotat per Escipió en labatalla de Zama.
Acabada la guerra contra Roma, va entrar a la vida pública cartaginesa. Es va enfrontar a l'oligarquia dirigent que el va acusar davant els romans d'estar en tractes amb el selèucidaAntíoc III el Gran, per la qual cosa va haver d'exiliar-se l'any 195. Va passar al servei d'aquest últim monarca, a les ordres del qual es va enfrontar de nou a la República romana en labatalla de l'Eurimedont, on va ser derrotat. Una vegada més fugit, es va refugiar a la cort dePrúsies I, rei deBitínia. Els romans van exigir al bitini que lliurés al cartaginès, i el rei va accedir-hi. No obstant, abans de ser capturat, Hanníbal va preferir suïcidar-se.
L'any221 aC,Hasdrúbal morí assassinat aCartago Nova, i el seu cunyat Hanníbal el succeí en el comandament de l'exèrcit cartaginès malgrat l'oposició deHannó (ric aristòcrata cartaginès).[6] Hanníbal era, aleshores, un jove de vint-i-cinc anys[7] que sentia una profunda animadversió contra els romans, heretada de son pareHamílcar Barca que, a l'edat de nou anys, li havia fet jurar que professaria un odi etern enversRoma.[7][8][9] Abans de morir, Hàsdrubal havia fet progressar elterritori controlat pels púnics deCartagena fins al cap de la Nau (aXàbia), però Hanníbal considerava que calia seguir ampliant-lo cap al nord.
A la llum del tractat romanocartaginès de l'any226 aC, aquesta possibilitat era legítima, però sempre a condició que els cartaginesos no travessessin elriu Ebre. No obstant això, en la pràctica, hi havia un enutjós obstacle en el procés d'expansió: la ciutat d'Arse (Sagunt).[10]
La correlació d'aliances a Sagunt i el seu rerepaís era la següent: d'una banda, Sagunt s'havia mostrat com una ciutat conflictiva per la seva divisió interna en dues faccions: la procartaginesa i la proromana, que acabà imposant-se sobre la contrària. D'altra banda, la tribu delsturboletes, veïna i alhora adversària de Sagunt, era lleial aCartago.
Hanníbal assetjà Sagunt i la ciutat demanà ajuda a Roma, que es limità a exigir a Hanníbal que retirés el seu exèrcit. Després de vuit mesos de setge, Sagunt finalment caigué (219 aC). Roma, immediatament, declarà la guerra a Cartago. És el començament de la segona contesa bèl·lica entre romans i cartaginesos. El pretext, segons Hanníbal, per assetjar la ciutat va ser que havia d'alliberar de la pes que no protegien ni els permetien comerciar amb les poblacions cartagineses. Els romans no varen intentar reconquerir la ciutat fins molts anys més tard. Aquesta batalla està molt ben documentada i permet descobrir les tècniques d'assetjament en l'edat antiga. Vegeu l'articleGuerres púniques.
Hanníbal apareix a l'obraAfrica dePetrarca. Traducció catalana feta cap a l'any 1400 pel frareAntoni Canals. Edició publicada a Barcelona l'any 1935 per l'Editorial Barcino
Hanníbal es veié obligat a anar a ajudar Cartago; tot i que aquesta no li volgué enviar tropes per acabar amb Roma, va combatre a la plana de Zama, però en perdre labatalla de Zama (202 aC) a mans d'Escipió, Hanníbal fou obligat a signar la pau amb Roma. Un cop instal·lat a Cartago, participà activament en política al capdavant del partit democràtic, i es feu nomenarsufet, un càrrec equivalent al decònsol romà.
Set anys després de la desfeta de Zama, Cartago s'havia recuperat del desastre i gaudia d'una prosperitat extraordinària, que Roma observava recelosa. L'arribada d'uns ambaixadors romans a Cartago provocà en l'ànim d'Hanníbal el temor que haguessin vingut per agafar-lo pres. Aleshores, s'exilià en secret i s'establí a la cort d'Antíoc III enEfes, on aquest decidia quines mesures prendria contra els romans.[11] on intentà aixecaruna revolta contra Roma.Mani Acili Glabrió derrotà en labatalla de les Termòpiles en191 aC[12] i els romans sota el comandament deLuci Corneli Escipió Asiàtic el Vell van perseguirAntíoc III al llarg de tot elmar Egeu. Les flotes combinades de Roma i Rodes van derrotar a la flota de l'Imperi Selèucida comandada per Hanníbal Barca en les batalles d'Eurimedont iMionessos. Després d'alguns enfrontaments a Àsia Menor, els selèucides van combatre els exèrcits de Roma i dePèrgam en labatalla de Magnèsia. Les forces combinades de Roma i Pèrgam van obtenir la victòria i Antíoc es va veure obligat a retirar-se.
Hanníbal es refugià a la cort del reiPrúsies I deBitínia, però els romans el reclamaren novament. Amenaçat, trià suïcidar-se amb verí per no ser capturat. Era l'any183 aC.
Sembla que, per un error de transcripció, o d'interpretació, d'un text original dePlini el Vell es va convertirparva Hannibalis ("l'illa petita d'Hanníbal", possiblement l'illa dels Conills)[13] en "patria Hannibalis", la qual cosa va portar al fet que Hanníbal fos nomenat fill il·lustre dePalma.[14][15]Juli Verne, a la novel·laClovis Dardentor (1895), fa esment d'aquesta llegenda durant l'estada a Palma dels protagonistes.[16]
Aquesta obra és la font més important d'Hannibal the Conqueror estrenada el 2008 (ISBN 0-89526-443-9). D'altra banda, al no ajustar-se a la realitat històrica, aquest llibre és poc fiable.[21] És igualment el primer tom pel que comença la trilogia que continua ambScipio, a Novel el 1999 (ISBN 0-349-11434-X) i acaba ambCarthage el 2001 (ISBN 0-349-11434-X).
1988
Yo, Aníbal -(Jo, Hanníbal)
Juan Eslava Galán
Novel·la històrica en la que Hanníbal Barca recorda la seva vida abans de suïcidar-se. (ISBN 9788432044953)
↑EnfeniciHanni-baal significa 'qui té el favor deBaal'[1] iBarca, 'llampec'.[2]
↑Forma més ajustada a les llengües clàssiques i amb gran tradició en català: laGran Enciclopèdia Catalana l'ofereix com a forma secundària[3] i elVOX rebutja explícitament la forma sense hac.[4]
↑Sarikakis, Theodoros. «Το Βασίλειο των Σελευκιδών και η Ρώμη». A: Christopoulos, Georgios A., Bastias, Ioannis K..Ιστορία του Ελληνικού Έθνους, Τόμος Ε΄: Ελληνιστικοί Χρόνοι (en grec), 1974, p. 69.ISBN 978-960-213-101-5.
