Hamburg (baix alemany:Hamborg, [ˈhaˑmbɔːχ];llatí:Hammonia) és unaciutat estat i un dels 16estats federats d'Alemanya. Té una superfície de 750 km² i una població estimada d'1.863.091 habitants (a gener de 2025).[1] Situat al conflent estancat de l'Elba i de l'Alster, és el principal port alemany. El seu nom oficial completFreie und Hansestadt Hamburg, prové del fet d'haver format part de laLliga Hanseàtica a l'edat mitjana.
Fundat a començaments del segle ix, elburgHammaburg va ser designat capital d'unbisbat l'any834. L'any845, una flota devikings va remuntar l'Elba i va destruir la població, que tenia cap a 500 habitants. El847 elbisbat d'Hamburg va fusionar-se amb el deBremen. Els anys1066 i1072 la ciutat va ser atacada des de l'est pelseslaus. Finalment, la seu del bisbat es va traslladar aBremen.
De laciutat vella, bressol de la metròpoli actual, ja no en queda pràcticament res. Després de l'edat mitjana ha estat destruïda cinc vegades: el 1842 per un gran incendi; una segona vegada pel projecte megalòman de «ciutat del Führer» hitlerià; en tercer lloc pels bombardejos aliats de l'Operació Gomorra el1943, durant laSegona Guerra Mundial, que van causar cap a 42.000 morts; per quarta vegada per l'urbanismefuncionalista,[2] amb prioritat absoluta per al cotxe durant lapostguerra, que va trencar la ciutat en molts indrets;[3] i finalment per l'«arquitectura d'inversors»,[4] des dels anys 1970[5] fins avui.[6] La seva silueta la defineixen l'Elbphilharmonie, la talaia de la casa de la vila i un conjunt d'esglésies, els campanars de les quals encara destaquen en certs indrets per sobre dels edificis nous.
El1189, l'emperador Frederic I va permetre el lliure accés a Hamburg des de l'Elba, amb la qual cosa la ciutat es convertí en un centre comercial ben comunicat cap a les mars delNord iBàltica per via fluvial i per ruta (l'Ossenpadd). L'aliança d'Hamburg ambLübeck (1241) és l'origen de laLliga Hanseàtica.
Mapa d'Hamburg al 1572
L'any1520 la ciutat va declarar-se oficialmentluterana. Va estar un cert temps sota sobiraniadanesa, fins que el1768, després deltractat de Gottorp va aconseguir delsdanesos l'estatut deciutat imperial lliure. Més endavant va ser annexionada perFrança (1810-1814) durant lesguerres napoleòniques i va ser laprefectura deldepartament francès deBoques de l'Elba. A la segona meitat del segle xix la indústria i el desenvolupament del port van causar un creixement ràpid i la ciutat va arribar als 800.000 habitants. La construcció d'una xarxa ferroviària metropolitana (laU-Bahn) va permetre la urbanització dels pobles rurals (die Walddörfer) que formaven part d'Hamburg però estaven enclavats aPrússia.
La ciutat històricaintra muros va ser destruïda pel foc els anys1284 i1842. Durant l'operació Gomorra a la fi de juliol de l'any 1943, quasi la meitat de la ciutat va ser arrasada. El 1962 va patir greus inundacions.
Hamburg 1800L'Alster al dic Rathsmühlendamm, al nord d'Hamburg
La ciutat va construir-se a lagran planúria europea, al conflent, molt estratègic, dels rius estancatsAlster iBille a l'Elba. Té un terreny molt humit, a cavall depòlders,torberes ibruguerar, creuat per dotzenes de rius, rierols, braços de l'Elba i molls. Fins als anys cinquanta delsegle passat aquesta xarxa aquàtica va ser molt important per al transport a l'interior de la ciutat. ElsBarkassen (barcasses) van conèixer el seu darrer moment de glòria per eliminar els detritus de la ciutat destruïda durant la guerra. Els dosllacs interiorsBinnenalster i l'Außenalster són un lloc de trobada i esbarjo, amb les cases més cares a les seves ribes. Malgrat el seu aspecte natural, sónembassaments, construïts a l'edat mitjana per a alimentar molins. El territori de la ciutat històricaintra muros només era una part menuda de tota la ciutat estat. Fins a la reforma del1937, amb lallei de l'àrea metropolitana d'Hamburg o(Groß-Hamburg-Gesetz), el seu territori va canviar molt per adquisicions i guerres i era un amàs d'enclavats i exclavats. Comprenia entre altres les ciutats deCuxhaven iGeesthacht. Tots els municipis deGroß-Hamburg es van fusionar i després de laSegona Guerra Mundial aquesta entitat va transformar-se en estat federal alemany.
Es parla també d'àrea metropolitana d'Hamburg que inclou parts deSlesvig-Holstein i de laBaixa Saxònia. La Metropolregion té una superfície de cap a 18.100 km² i una població de 4,3 milions de persones.[7] No hi ha estructura administrativa per a la regió, però hi ha molts acords de cooperació i projectes comuns. Aquesta regió suburbana forma una unitat sociogeogràfica amb la ciutat.
Tot i ser un dels estats més urbanitzats d'Alemanya, elsparcs naturals de la ciutathanseàtica cobreixen uns 6.388 ha, el 8,46% del territori (sense comptar les 13.750 ha delparc nacional delMar de Wadden hamburguès), una de les proporcions més elevades de tot el país.[8]
Laciutat estat està administrada per unparlament, anomenat a les ciutatshanseàtiquesBürgerschaft, elegit pelsufragi universal. El parlament elegeix un poder executiu, anomenatsenat,[9] del qual el ministre president es diuprimer burgmestre. La ciutat està dividida en setbezirks, que tenen el seu consell elegit i que organitzen els serveis d'atenció de proximitat al ciutadà.
Originalment la llengua parlada a Hamburg era l'hamburger Platt, una variant delbaix alemany. Aquesta llengua ha anat reculant per la pressió de l'alt alemany oHochdeutsch, fins que a mitjans del segle xx pràcticament va desaparèixer de l'ús habitual. Elplatt subsisteix nogensmenys en moltstopònims i en noms de negocis i de teatres. L'Ohnsorg Theater, creat l'any1902 perRichard Ohnsorg, es dedica únicament als espectacles en baix alemany i a la promoció de la llengua.
La ciutat ofereix una àmplia programació cultural. És considerada com la capital alemanya delmusical. Té la seva companyia d'òpera estatal, l'Staatsoper Hamburg, elHamburg Ballet[10] l'orquestra filharmònicaPhilharmoniker Hamburg i dotzenes de teatres públics i privats. És cèlebre perquèThe Beatles hi van iniciar la carrera musical a principis delsanys 60. Kampnagel és principal centre d'arts escèniques alternatives del país.
LaKunsthalle Hamburg és el principal museu d'art de la ciutat, conegut per tenir exposades les obres mestres deCaspar David FriedrichEl caminant sobre el mar de boira iEl mar de gel. L'Hamburgmuseum és el museu d'història local.
La ciutat compta amb dosdiaris d'informació general, l'Hamburger Morgenpost, d'orientació centre esquerra, i l'Hamburger Abendblatt, de centre dreta, que, considerat «el diari de l'àvia» (Omazeitung), pretén acollir la cultura de tothom.
Hamburg és un nus de transports multimodals dels més importants d'Alemanya: elport d'Hamburg, que és el més llarg del país i el tercer d'Europa, l'aeroport d'Hamburg, de passatgers i mercaderies, les autopistes A1, A7, A24 i A23, i les línies ferroviàries cap a Berlín, Hannover, Lübeck, Kiel, Copenhaguen i Rostock. Dins de l'àrea metropolitana, l'Hamburger Verkehrsverbund (HVV) coordina una llarga xarxa detransport públic que integra quatre línies demetro (U1,U2,U3 iU4), una xarxa detrens de rodalia(S-Bahn), elsbacs a l'Elba i els autobusos.
↑Rauterberg, Hanno «Architektur: Schluss mit klotzig!» (en alemany). Die Zeit, 21-11-2011. «Perquè moltes ciutats esdevenen lletges: l'exemple d'Hamburg(Warum viele deutsche Städte in Hässlichkeit versinken. Das Beispiel Hamburg)»
_cropped.jpg)
