![]() | |
---|---|
![]() | |
Tipus | estrella de població II,estrella de carboni,font d'infrarojos iestrella peculiar![]() |
Tipus espectral(estel) | CEMP-no[1]![]() |
Constel·lació | Fènix![]() |
Època | J2000.0![]() |
Característiques físiques i astromètriques | |
Magnitud aparent (V) | 15,07 (banda V)[2]![]() |
Temperatura efectiva | 5.100 K[1]![]() |
Paral·laxi | 0,0789 mas[3]![]() |
Moviment propi (declinació) | −3,735 mas/a[3]![]() |
Moviment propi (ascensió recta) | 2,414 mas/a[3]![]() |
Gravetat superficial equatorial | 160 cm/s²[4]![]() |
Ascensió recta (α) | 1h 9m 29.1555s[3]![]() |
Declinació (δ) | -53° 35' 25.7965''[3]![]() |
Metal·licitat | −5,44[1]![]() |
Catàlegs astronòmics | |
2MASS J01092916-5224341 (2MASS) UCAC3 76-2370 (Third USNO CCD Astrograph Catalog) UCAC4 188-001131 (Fourth USNO CCD Astrograph Catalog) UCAC2 9168846 (Second USNO CCD Astrograph Catalog) Gaia DR2 4927204800008334464 (Gaia Data Release 2) ![]() |
HE0107-5240 és unaestrella gegant aproximadament a 36.000 anys llum de laTerra amb un 80% de lamassa delSol.
És una estrella gairebé lliure demetalls, només té un 1/200.000 dels metalls que té el Sol. És una de les estrelles més velles que s'han trobat (hom creu que té una edat de 13 mil milions d'anys) i s'hauria format just després delbig-bang. Això significa que aquesta estrella era una de les que formaven la primera població d'estrelles II. A causa del fet que l'estrella té una petita part d'elements pesants, no pertany a la primera generació d'estrelles (la hipotètica població III). Aquestes estrelles convertiren l'hidrogen,heli, iliti primordials formats en el big-bang en elements més pesants, com elcarboni,oxigen, imetalls.
La sevametal·licitat és: [Fe/H] = -5.4 +/- 0.2.
Aquesta estrella és relativament petita per ser una estrella de l'univers primitiu, motiu pel qual es considera vella: les estrelles massives moren aviat. Per explicar perquè aquesta estrella és tan petita, s'ha formulat la hipòtesi segons la qual era part d'unsistema estel·lar binari.
HE0107-5240 va ser trobada perNorbert Christlieb i els seus col·legues de laUniversitat d'Hamburg (Alemanya) en una investigació d'Hamburg que cercava quàsars febles amb el telescopi Schmidt de 1m de l'ESO. Les observacions següents es van fer amb eltelescopi de 2,3m de l'Observatori de Siding Spring i els espectres d'alta resolució es van fer a l'Observatori Europeu Austral (ESO) de Xile, que van fer servir una de les unitats delVery Large Telescope.