Henri René AlbertGuy de Maupassant (AFI:[gi də mopasɑ̃]) (castell de Miromesnil,Tourville-sur-Arques,5 d'agost de1850-París,6 de juliol de1893) va ser un popularescriptorfrancès delsegle xix. És un dels creadors del conte modern. Les seves narracions denoten sovint la futilitat de la guerra i la desgràcia a què s'hi sotmet els ciutadans innocents —moltes d'aquestes estan ambientades durant laGuerra francoprussiana delsanys 1870. Els seus contes es caracteritzen per l'economia d'estil i la manera eficient com es resolen diferents línies argumentals. També va escriure sis novel·les.
Maupassant va nàixer, probablement,[1] al castell de Miromesnil, prop deDieppe, al departament delSena Marítim.
Els Maupassant eren una vella família deLorena que s'havia arrelat aNormandia a mitjan segle xix. L'any 1846, son pare es va casar amb Laure Le Poittevin. Junt amb el seu germà Alfred, havia estat amiga del novel·listaGustave Flaubert, que estava destinat a tenir una influència decisiva en la vida del seu fill. Era una dona amb una cultura literària poc comuna, amb una atracció pels clàssics, especialment perShakespeare. Separada del seu marit, va quedar al càrrec dels dos fills majors, Guy i Hervé.
Va passar la seua infantesa aÉtretat, on, entre mar i camp, va créixer en l'amor a la natura i a l'esport a l'aire lliure. Anava a pescar amb els pescadors de la costa i parlava la llengua dels camperols. Estava profundament unit a sa mare.
En un principi va ingressar al seminari d'Yvetot, segons era el desig de sa mare, però va reeixir a fer-se expulsar. En aquest lloc va començar a versificar, a l'edat de tretze anys. De la seua primera educació catòlica, conservaria una hostilitat marcada envers la religió. Llavors va ser enviat al Liceu Corneille deRouen, on va destacar com a bon alumne, dedicant-se a la poesia i participant molt en el teatre escolar.
Va allistar-se com a voluntari i va lluitar valentament en laGuerra francoprussiana, que va esclatar només acabar el seu batxillerat. Després de la guerra, va deixar Normandia l'any 1871 i va traslladar-se aParís, on va passar deu anys com a empleat del Ministeri de la Marina. Durant aquests deu anys d'avorriment, la seua única distracció era practicar el rem alSena els diumenges i durant les vacances.
Gustave Flaubert el va prendre sota la seua protecció i serà per a ell una mena de mentor literari, guiant els seus inicis en el periodisme i la literatura. A casa deFlaubert, va conèixer el novel·lista rusIvan Turguénev, iÉmile Zola, així com nombrosos escriptors pertanyents a les escolesnaturalista irealista. Va escriure molta poesia i peces curtes.
La novel·laBel-Ami de Maupassant en la traducció catalana publicada a Badalona l'any 1931 dins la col·leccióA Tot Vent
L'any 1878, va ser traslladat al Ministeri d'Instrucció Pública i va començar a subministrar articles a diversos periòdics importants com araLe Figaro,Gil Blas,Le Gaulois il'Écho de Paris. Va consagrar el temps de lleure a l'escriptura de contes i novel·les curtes. L'any 1880 va publicar la seua primera obra mestra,Boule de Suif (Bola de greix), que esdevé un gran èxit. Flaubert va qualificar-la d'«obra mestra que romandrà».
Ladècada del 1880 és el període més fecund de la vida de Maupassant. Esdevingut cèlebre arran de l'èxit de la seua primera novel·la, va treballar metòdicament, produint anualment de dos a quatre volums. El sentit per als negocis, unit al seu talent, el fan un home ric.
L'any1881, va publicar el seu primer volum de contes sota el títol deLa Maison Tellier (La casa Tellier), que ateny en dos anys la dotzena edició; el1883, conclou la seua primera novel·la llarga,Une vie (Una vida), de la qual es van vendre vint-i-cinc mil exemplars en menys d'un any.
En les novel·les, concentra totes les observacions disperses en els seus contes i novel·les curtes. La seua segona novel·la llarga,Bel-Ami, va aparèixer l'any1885 i va gaudir de trenta-set reimpressions en quatre mesos. Així, obres caracteritzades per l'estil, la concepció i la penetració surten de la seua ploma fecunda. En aquesta època, escriu també altra de les seues obres mestres,Pierre et Jean.
La seua aversió natural al contacte social el porta al retir, la solitud i la meditació. Va viatjar extensament perAlgèria,Itàlia,Anglaterra,Bretanya,Sicília,Alvèrnia… i cada viatge va ser per a ell sinònim de nous volums. Va fer un creuer en el seu iot privat anomenat «Bel-Ami» com la seua novel·la. Aquest creuer, que el va portar per Cannes,Agay i St. Tropez, li va inspirarSur l'eau (Sobre l'aigua). Aquesta vida agitada no li va impedir establir lligams d'amistat amb les celebritats literàries del seu temps:Alexandre Dumas (fill) sentia vers ell un afecte paternal. Guy va sucumbir també a l'encís del filòsof i historiadorTaine, a qui va conèixer aAix-les-Bains.
Tot i això, Flaubert va continuar sent el seu padrí literari. D'altra banda, l'amistat amb elsgermans Goncourt va ser de curta durada; la franquesa de Maupassant i el seu esguard crític sobre la comèdia humana s'acomodaven malament a l'ambient de xafardeig, d'escàndol, de duplicitat i de crítica envejosa que els dos germans havien creat al seu voltant, sota l'aparença d'un saló literari a la manera del segle xviii.
Durant els seus darrers anys, es desenvolupa en ell un gust exagerat per la soledat, un instint de conservació malaltís, un temor constant a la mort i una certa paranoia, potser deguts a lasífilis que s'havia encomanat en els seus anys de joventut. L'1 de gener de1892, va fer una temptativa de suïcidi, intentant tallar-se la gola. Aleshores va ser internat aParís, en la clínica del Dr. Blanche, on va morir de paràlisi general un mes abans del seu 43é aniversari, el 6 de juliol de 1893, després de divuit mesos d'inconsciència gairebé total. En l'acta de defunció, figura la menció «nat aSotteville, prop d'Yvetot», dada que va obrir la polèmica sobre el seu lloc de naixement.
Boule de Suif permet a Maupassant esdevenir, als trenta anys, un escriptor cèlebre.
Domina completament la ironia, que exerceix en nombrosos contes i narracions naturalistes, els personatges dels quals són sovint paisans normands o petitburgesos.
Excel·leix també en la narració d'aventures amoroses o en el gènere fantàstic: cal esmentar, entre d'altres,La Maison Tellier (1881),Contes de la becada (1883) oLe Horla (1887), que pot ser vista com l'expressió dels seus primers signes de malaltia.
Es troba en Maupassant aquesta por a lamort en moltes de les seues narracions i en la novel·laFort comme la mort (1889).
Maupassant aporta també una visió de la societat i sobre l'absència de valors morals, que hom pot trobar en tots els medis. Les seues novel·lesUne vie (1883),Bel-Ami (1885) iPierre et Jean (1888) li van permetre aprofundir en aquest esguard crític.
↑Existeix controvèrsia sobre el lloc exacte del naixement de Maupassant: nasqué, segons la primera hipòtesi, aFécamp el5 d'agost de1850 al Bout-Menteux, o bé, segona hipòtesi, al Castell de Miromesnil (Tourville-sur Arques), com menciona la seua acta de naixement. Segons Louis Forestier, responsable dels volums de Maupassant a l'edicióPléiade, « l'acta de naixement és, doncs, exacta i, per tant, la naixença de Guy à Miromesnil està demostrada ». (ChronologieArxivat 2007-03-13 aWayback Machine. prefaci del tom 1 delsContes et Nouvelles).
