 | Aquest article o secció nocita les fonts o necessita més referències per a la sevaverificabilitat. |
 L'aleshorespresidentIgnacio Comonfort | ||||
| Tipus | conflicte | |||
|---|---|---|---|---|
| Data | 17 desembre de 1857 - 1 gener de 1861 | |||
| Lloc | Mèxic | |||
| Estat | Mèxic | |||
| Resultat | Victòria liberal i inici de laIntervenció francesa a Mèxic | |||
| Bàndols | ||||
| ||||
| Comandants | ||||
| ||||
| Baixes | ||||
| ||||
LaGuerra de Reforma, també coneguda com laGuerra dels Tres Anys fou unaguerra civil aMèxic entre el17 de desembre de1857 i l'1 de gener de1861, data de l'entrada deBenito Juárez a laciutat de Mèxic.
Fou el conflicte armat que enfrontà els dos grups en què estava dividida la societat mexicana: els liberals i els conservadors. El conflicte s'inicià quan el general conservadorFélix Zuloaga feu públic elPla de Tacubaya el qual demanava l'abrogació de laConstitució Federal dels Estats Units Mexicans de 1857, de caràcter progressista i liberal, la permanència d'Ignacio Comonfort en la presidència i la convocatòria d'un Congrés extraordinari, el qual s'encarregaria d'elaborar una nova constitució que, segons els conservadors «garantís els veritables interessos del poble».
Dos dies després de la publicació, Comonfort, aleshorespresident electe, s'adherí al Pla de Tacubaya.Benito Juárez, president de laSuprema Cort de Justícia de Mèxic, defensà enèrgicament la constitució i refusà col·laborar amb els conservadors.[1] Per aquesta raó, Comonfort ordenà empresonar-lo.
Amb el pas del temps, la guerra esdevingué cruenta i polaritzà la nació. Molts moderats s'uniren als liberals, convençuts que calia limitar el gran poder econòmic i polític de l'Església Catòlica. Durant un temps, els liberals i conservadors establiren governs paral·lels: la seu del govern conservador era la ciutat de Mèxic, i la del govern liberal era la ciutat deVeracruz.
La guerra acabà amb la victòria dels liberals. Es realitzà una convocatòria per a celebrar eleccions federals a cadascun delsestats federals. Les legislatures dels estats havien de modificar llurs constitucions segons el que establia la constitució de 1857.
