Laguerra convencional és un tipus deguerra que es realitza utilitzant teories, mitjans, estratègies i tàctiques tradicionals, en el context d'un conflicte armat entre dos o més estats obertament hostils. Les forces de tots dos bàndols queden ben definides, solen combatre encamps de batalla definits i lluiten amb armament que el seu objectiu primordial és l'exèrcit enemic i les seves infraestructures. Normalment, el termeguerra convencional utilitzaarmes convencionals (per tant, exclou l'ús d'armes de destrucció massiva i específicament l'ús d'armes nuclears).[1]
En general, el propòsit de la guerra convencional és afeblir o destruir les forces militars de l'enemic, per negar-li la possibilitat de continuar combatent i obligar a llurs dirigents polítics arendir-se. No obstant això, pot donar-se que algun dels bàndols utilitzi tàctiques no convencionals per forçar la capitulació. Aquest fet, i l'enorme poder d'algunes armes convencionals contemporànies, fan que el límit entre guerra convencional i altres tipus de guerra pugui ser difús.
Es pot considerar que un tractat militar és qualsevol obra que tracti de la guerra en algun aspecte bàsic. Fonamentalment són tractats militars els tractats sobreEstratègia militar. També es poden incloure en la definició altres obres que, encara que tractin d'altres temes, incloguin informació sensible sobre la matèria militar. Per exemple: descripció debatalles concretes, setges, campanyes generals, memòries d'autoritats militars, exposició de batalles terrestres o navals comentades,...etc.
Aquesta llista inclou tractats militars pròpiament dits i algunes obres relacionades amb el tema (expedicions o campanyes militars, descripcions de setges i altres). Sempre que sigui possible les referències inclouran la possibilitat de consultar l'obra original o una traducció completa.
370 aC.Anàbasi.Xenofont. Tot i no tractar-se d'un tractat, "L'expedició dels deu mil" precisa molts aspectes d'una retirada militar d'aquella època.[3]
c220 aC.Poliorcetica.Filó de Bizanci. A. de Rochas d'Aiglun: Traité de Fortification, d'Attaque et de Défense des Places par Philon de Bysance. Paris, 1872.[6][7]
Tractat sobre les màquines de guerra:Belopoeica.[8]
163.Poliè el Macedoni fou un escriptor grec autor d'una obra sobre estratègies de guerra (Στρατηγήματα),Estratagemes, que s'ha conservat en la major part.[21][22]
Hi ha diversos documents que exposen detalls sobre la campanya: decisió, preparació, viatge per mar, desembarcament, campament dels cristians, màquines de guerra, minat de la muralla, entrada i conquesta de la ciutat.
1292Ramon Llull en el seu projecte deRex bellator va exposar un pla de reconquesta de laTerra Santa, considerant accions terrestres i marítimes i comparant les forces militars cristianes i musulmanes.[38]
1328.Crònica de Ramon Muntaner. D'aquesta crònica cal destacar dos punts referents a la teoria dels combats: el paper dels ballesters de taula en la lluita entre galeres i la forma de combatre dels almogàvers (forces d'infanteria que derrotaven sovint a la cavalleria armada de l'època; fet pràcticament únic i, pràcticament, no repetit).
c 1385.Francesc Eiximenis en el Dotzè del Crestià parlava de la guerra en general i de la guerra naval, exposant la disciplina i ordre que cal observar en els vaixells.
1402. Setge i destrucció del castell cristià d'Esmirna per les forces deTamerlà.[40]
1434-35. Michele de Rodes publicaFabrica di galere.[41][42] un tractat sobre la construcció de galeres que va ser traduït parcialment al castellà.[43] Lesgaleres de combat eren determinants en les operacions militars navals.
1480.Obsidionis Rhodiæ urbis descriptio L'original llatí és una descripció relativament curta del setge de Rodes de 1480. Un estudi d'Albert G. Hauf I Valls permet la consulta del contingut en català.[44] Aquest estudi inclou el text original en llatí. ElLiber Elegantiarum deJoan Esteve empra moltes frases de l'original llatí per a donar una traducció al valencià. L'estudi, esmentat més amunt, de A. Hauf i Valls presenta de manera molt clara les frases originals de Caoursin i la traducció de Joan Esteve.
1547-1550.Stolonomie. Tractat francès sobre l'establiment d'un estol de galeres al Mediterrani.[46][47]
1552.Diálogos de la vida del Soldado, en que se quenta la conjuracion, y pacificacion de Alemana ... en los anos de 1546 y 1547- Diego Núñez Alba.[48]
1555.Arte da guerra do mar. Fernão de Oliveira.[49]
1555.Trattato della guerra, del Soldato, del Castellano, e come ha da essere uno generale di esercito. Lauro Gorgieri.[50]
1565. Elsetge de Malta (1565) fou molt important des del punt de vista de la teoria militar i de la fortificació. Hi ha una obra que descriu el setge.[51]
1575.De re et disciplina militari aureus tractatus. Julius Ferretti[52]
1577.Theorica y practica de guerra. Bernardino de Mendoza.[53]
1597.De iure & officijs bellicis, & disciplina militari, libri III. Baltasar Ayala.[54]
1740.Mémoires contenant les maximes sur la guerre. Antoine de Pas de Feuquières.[63]
1743.Elements de la guerre des sieges. Guillaume Le Blond.[64]
1749.Art de la guerre par principes et par règles. Jacques F. Chastenet de Puysegur[65]
1756.Traité de la difference entre la guerre offensive et défensive.[66]
1757.Science de la marine: le service et l'art de la guerre sur mer. P. P. A. BARDET DE VILLENEUVE.[67]
1772.Art militaire des chinois, ou recueil d'anciens traites sur la guerre, composés avant l'ere chrétienne, par différents généraux chinois. P. Amiot.[68]
1776.Historia de la milicia española, desde las primeras noticias que se tienen por ciertas, hasta los tiempos presentes.[69]
1809.Nouveau dictionnaire historique des sièges et batailles mémorables et des combats maritimes les plus fameux.[72]
1812.Pyrotechnie militaire, ou traité complet des feux de guerre et des bouches à feu. Claude Fortuné RUGGIERI.[73]
1821. “Voyage du jeune Anacharsis en Grèce: vers le milieu du quatrième siècle avant l'ère vulgaire”. Jean Jacques Barthélemy. Aquest viatge imaginari té un capítol dedicat a les tropes d'Atenes: “Lleves, mostra i exercicis de les tropes atenenques”.[74][75]
1823.Mémoires pour servir à l'histoire de France sous Napoléon.[76]
1828.The Naval Battles of Great Britain: From the Accession of the Illustrious House of Hanover to the Throne to the Battle of Navarin. Charles Ekins.[77]
