Guaix és unapintura opaca soluble a l'aigua, de diferents colors, que ans al contrari de l'aquarel·la, cobreix el suport, generalment paper, cartó o més raramentpergamí. També es diuguaix d'una obra feta amb aquesta tècnica depintura.[1]
L'opacitat del guaix es fa en barrejar pintura d'aquarel·la transparent amb un blanc opac. A l'inici s'utilitzavacalç igoma aràbiga. Des del segle xix va utilitzar-selitopó oòxid de zinc. Al contrari de l'oli, el guaix no és permanent, si entra en contacte una altra vegada amb aigua queda tacat.[2] També permet fer correccions i posar una nova capa de colors clars damunt colors foscs, cosa que és impossible amb l'aquarel·la. Com que és soluble a l'aigua, el guaix s'utilitza sovint en l'ensenyament de les arts.[3]
El mot prové del francèsgouache, un derivat del llatíaquatio o de l'italiàguazzo. Quan es tracta d'una obra monocroma, es parla d'aiguada.
Uns guaixos destacats al llarg del temps
[modifica]- ↑Diccionario de Arte I (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.266.ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 30 novembre 2014].
- ↑«Guaix» (PDF). Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya, s.d.. [Consulta: 7 juliol 2014].
- ↑Balada i Monclús, Marta. «Els mitjans i les tècniques pictòriques». A:Didàctica de l'expressió plàstica I. vol. 177. Edicions Universitat Barcelona, 2000, p. 65 (Textos docents).ISBN 9788483381618.
