 Seu al carrer de Josep Pla, 95, deProvençals del Poblenou  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | editorial |
| Història | |
| Creació | 1980 |
| Activitat | |
| Obres destacables | |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Directora | Consol Vancells(2025–) |
| Propietat de | Fundació Enciclopèdia Catalana |
| Filial | |
| Lloc web | http://grupenciclopedia.cat/ |
   | |
Ubicació geogràfica  | |
ElGrup Enciclopèdia(anteriormentGrup Enciclopèdia Catalana)[1][2] és un grupeditorial català fundat el 1980 i amb seu aBarcelona.[3] És conegut per haver impulsat laGran Enciclopèdia Catalana així com altresproductes dedivulgació delconeixement.[4][5]
El gener de 2024,Abacus Cooperativa i l'empresariJaume Roures van fer pública la negociació amb el Grup Enciclopèdia per adquirir-ne els segells editorials, Univers,La Galera, Elastic,Viena, Catedral, Bridge, Rata, Kaji, Ediciones Invisibles i Enciclopèdia, i impulsar un nou grup editorial en llengua catalana juntament amb els segells d'Abacus:Ara Llibres, La Casa dels Clàssics, Inuk i Amsterdam.[6]
El Grup Enciclopèdia es va fundar el 1980 amb l'objectiu de publicar obres generalistes en català, especialmentdiccionaris ienciclopèdies. Un dels seus primers productes fou l'edició de laGran Enciclopèdia Catalana. El 1982 el Grup Enciclopèdia publicà elDiccionari de la Llengua Catalana, que recollia tot ellèxic de laGran Enciclopèdia Catalana i que fou precedent delGran Diccionari de la llengua catalana.[7]
El 1997 va néixer «Catalunya en línia», que incloïa elGran Diccionari de la llengua catalana i laHiperenciclopèdia, la primera enciclopèdiaen línia en llengua no anglesa (la segona del món després de laEncyclopædia Britannica). Aquell mateix any creà la primera llibreria virtual catalana, Llibres.com, a partir del fons de més de 30.000 títols de la llibreria Proa Espais (fundada el 1991).[8][9]
El 2010, el Grup Enciclopèdia va iniciar un projecte de digitalització del seu fons amb la voluntat d'oferir-lo a través d'un modelfreemium, de manera que una part del fons fos de lliure accés mentre que una altra part només fos consultable en règim desubscripció.[10] Una primera fase d'aquest projecte va incloure les obres:Gran Diccionari de la llengua catalana, diccionaris bilingües com araCatalà-Castellà/Castellà-Català,Català-Anglès/Anglès-Català,Català-Francès/Francès-Català,Diccionari de sinònims,Gran Enciclopèdia Catalana,Enciclopèdia de l'Esport Català,Diccionari de la Literatura Catalana,Gran Enciclopèdia de la Música,Anuaris 2010,2011,2012 i2013,Enciclopèdia Temàtica Proa,Catalunya Romànica,L'art gòtic a Catalunya,Joies del Modernisme català,Història natural dels Països Catalans,Tradicionari;Història, Política, Societat i Cultura dels Països Catalans, iSuperenciclopèdia, entre d'altres.[11]
El 1983 va adquirirEdicions Proa, gràcies a unadonació deJoan Baptista Cendrós. Durant ladècada del 1990 va impulsar aquesta editorial i també va adquirir l'editorialLa Galera (1992), especialitzada enliteratura infantil ijuvenil i des d'on llançaren el mateix any una línia dellibres de text (Text, avui dia Text-La Galera). Cinc anys després compraren també l'Editorial Pòrtic (1997), especialitzada enno-ficció.[12]
A principis delsegle xxi, va encetar una nova línia denegoci, publicantrevistes comEspais mediterranis (2000-02),[13] i promovent el naixement de revistes especialitzades, comSàpiens[14] oNat. El grup també va realitzarproduccions audiovisuals, ambsèries comRovelló[15] oEl zoo d'en Pitus.[16]
El 2007 Proa i Pòrtic van passar a formar part delGrup 62, en aquell moment participat a parts iguals perEditorial Planeta,La Caixa i el Grup Enciclopèdia.[12] El 2008 el Grup Enciclopèdia va adquirir la secció de «Grans Obres» del Grup 62.[17]
.JPG)
El Grup 62 va tenir unes pèrdues de 500.000 euros el 2012, amb una facturació de 22 milions d'euros. El 2013, aquest grup va anunciar una reducció de plantilla del 25%, afectant una trentena de persones, així com el tancament de la llibreria Proa Espais, després de vuit anys al carrer de Rosselló de Barcelona.[18]
El desembre del 2015 es van celebrar els 50 anys de laGran Enciclopèdia Catalana en un acte alPalau de la Música on va assistir el president de la Generalitat en funcions,Artur Mas, i d'altres representants destacats del món polític i de la societat civil.[12] En aquells moments el Grup Enciclopèdia facturava uns 20 milions d'euros anuals: les enciclopèdies i diccionaris en representaven una tercera part, una altra els llibres de text i una tercera les edicions de llibreria. Es va anunciar queIolanda Batallé, editora de La Galera, crearia dos nous segells de ficció el 2016: Catedral i Rata.[19]
El Grup Enciclopèdia progressivament va anar reduint la seva participació en el Grup 62, així, el 2013 Planeta esdevindria accionista majoritari i el Grup Enciclopèdia tindria un 34% de les accions, quota que rebaixaria fins al 21% el 2015.[12]
Finalment, el 2021 Planeta va acabar adquirint el 21% restant del negoci editorial que mantenia el Grup 62, inclosos els segellsProa oPòrtic, mentre que el Grup Enciclopèdia es quedava el 100% de la distribuïdora Àgora.[20]
A partir del 2018, sota la nova presidència deXavier Cambra de laFundació Enciclopèdia Catalana i de la nova direcció general de Joan Abellà al Grup Enciclopèdia, es va iniciar una aposta per la distribuïdora Àgora, que es va posar en marxa el juliol del 2022, junt amb l'altra gran distribuïdora catalana, Les Punxes, amb el projecte de la plataforma logística Entredós ala Granada, participada en un 45% i 55% respectivament. Havia de ser el gran projecte logístic per al sector del llibre en català, però una mala gestió va afectar greument tot el sistema de llibreries i la distribució de la majoria de segells editorials en català, amb llibres perduts, liquidacions no pagades i devolucions no abonades.[20]
El fracàs del projecte va acabar amb una demanda judicial milionària de Xarxa de Llibres, formada per 23 editorials comAngle,Cossetània,Barcino,Bromera oPublicacions de l'Abadia de Montserrat. Tot plegat va acabar arrossegant el Grup Enciclopèdia a un futur incert, i el desembre del 2023 va haver de presentar unexpedient de regulació d'ocupació que va afectar unes 30 persones, del total d'una plantilla de 100 persones.[20]
Un cop acabada la campanya de Nadal de 2023-24, els segells editorials d'Edicions 62 van anunciar que passarien a distribuir-se a través de l'empresa Logista deGuadalajara tal com ja s'havia previst des del principi, atès que Logista pertany alGrup Planeta.[21]
El Grup Enciclopèdia ha ocupat 2 seus històriques. LaCasa Garriga Nogués (1983-2004) i la seu actual al22@.
Lacasa Garriga Nogués és un edificieclèctic de1899-1901 obra d'Enric Sagnier per encàrrec del financerRupert Garriga Nogués, ubicada al carrer de la Diputació 250 deBarcelona, dins delQuadrat d'or.
Es tracta d'una casa de renda típica de les construccions de l'eixample de canvi de segle, és a dir, amb la planta baixa dedicada a locals comercials, el pis principal per al propietari amb accés des d'una escala privada i senyorívola i la resta de pisos per llogar, amb accés des d'una escala de veïns independent. Entre1983 i2004 el grup tenia les seves oficines a laCasa Garriga Nogués. La família Garriga Nogués va residir al pis principal fins a 1936, que tenia un accés privat a través d'una majestuosa escalinata de marbre al centre de l'edifici, creant un pati interior cobert per un magníficvitrall d'Antoni Rigalt.[22]
Després de laguerra va ser ocupat pel col·legi religiósSagrados Corazones de Jesús y de María i, entre 1983 i 2004, va ser la seu d'Enciclopèdia Catalana. Va ser reformat el 1987 perJordi Bonet i Armengol, i el 2007 perJordi Garcés, per acollir un hotel i ser la nova seu delMuseu Fundació Francisco Gòdia, anteriorment ubicada al carrer València en un edifici adaptat també perJordi Garcés.
El 2003 el grup va vendre l'edifici a laFundació Godia per 22,6 milions d'euros al Grupo Godia, amb l'objectiu d'instal·lar-hi la seu de laFundació Godia. El Grup Enciclopèdia es va traslladar el 2005 al barri barceloní conegut com a22@.[3] La seu del 22@ consta de 3.500 m² en un edifici ubicat en la cantonada del carrerJosep Pla amb el carrer Veneçuela, que laFundació Enciclopèdia Catalana va comprar a Necso Entrecanales Cubiertas, SA, per 10 milions d'euros. Amb els beneficis del canvi de seu van poder fer una ampliació de capital i reduir deute. En aquella època la facturació anual (2003) fou de 50 milions d'euros.[3] També va poder unificar la seu de les diverses empreses, anteriorment dispersades en 8 espais de la ciutat comtal.[23]
A finals de 2023 el Grup acumulava un deute de 9,7 milions d'euros, per la qual cosa va vendre la seu del 22@ per 8 milions per mirar d'eixugar-ne una part. La seu la va comprarJoan Font, propietari delGrup Bon Preu.[20]
