«Ever Conscious of God We Aspire, Build and Advance as One People» «Винаги със съзнание за Бог, ние се стремим, изграждаме и напредваме като един народ» «Wastad yn Ymwybodol, Dyheuwn, Adeiladwn a Symudwn Ymlaen fel Un Bobl» «Grenada Pur»
L'origen del nomGrenada és obscur, però és probable que els mariners espanyols hagin donat el nom a l'illa per la ciutat d'Andalusia deGranada.[1][3] El nomGranada va ser registrat pels mapes espanyols a la dècada de 1520 i es referia a les illes del nord comLos Granadillos ('Petites Granadas');[4] encara que aquelles illes anomenades van ser considerats propietat de laRei d'Espanya, no hi ha registres que suggereixin que els espanyols van intentar mai assentar-se a Granada.[5] Els francesos van mantenir el nom (comLa Grenade en francès) després de l'assentament i la colonització el 1649.[4] El 10 de febrer de 1763, l'illa de La Grenade va ser cedida als britànics en virtut delTractat de París. Els britànics la van rebatejar com aGranada, una de les moltes anglicitzacions del topònim que es van fer.[6]
Va portar almenys dos noms europeus més durant l'Era dels descobriments. L'illa va rebre el seu primer nom deCristòfor Colom que la va albirar en el tercer viatge a la regió l'any 1498 i la va anomenarLa Concepció en honor a laVerge Maria. Es diu que en realitat l'havia anomenadaAsunción, però és incert, ja que es diu que va albirar de lluny el que ara són Granada i Tobago i els va anomenar tots dos alhora. Tanmateix, es va acceptar que va anomenar TobagoAsunción i GranadaLa Concepción.[3] L'any següent, l'explorador italiàAmerigo Vespucci va viatjar per la regió amb l'explorador espanyol.Alonso de Ojeda i el cartografJuan de la Cosa. Es diu que Vespucci va canviar el nom de l'illa aMayo" encara que aquest és l'únic mapa on apareix el nom.[5]
Els indígenesArawak que una vegada van viure a l'illa abans de l'arribada dels europeus van donar el nom deCamajuya.[7]
L'illa de Grenada és l'illa més meridional de l'arxipèlagde les Antilles, limita amb el mar Carib oriental i l'oceà Atlàntic occidental, i aproximadament 145 km al nord deVeneçuela i de Trinitat i Tobago. Les seves illes germanes conformen la secció sud de les Granadines, que inclouen Carriacou, Petite Martinica, Ronde Island, Caille Island, Diamond Island, Large Island, Saline Island i Frigate Island; les illes restants al nord pertanyen a Sant Vicenç i les Granadines. La major part de la població viu a Grenada, i les principals ciutats d'allà són la capital, St. George's, Grenville i Gouyave. L'assentament més gran de les illes germanes ésHillsborough a Carriacou.
Grenada és d'origenvolcànic,[1] com és evident en el seu sòl, l'interior muntanyós i uns quants cràters d'explosió, com ara el llac Antoine, el llac Grand Etang i l'estany Levera. El punt més alt de Grenada és el mont Santa Caterina, que fa 840 m sobre el nivell del mar.[1] Altres muntanyes importants sónMount Granby iSouth East Mountain. Des d'aquestes muntanyes desemboquen al mar uns quants rius petits amb cascades. El litoral conté diverses badies, sobretot a la costa sud, que es divideix en nombroses penínsules.
A Grenada hi ha quatre ecorregiones: boscos humits de les illes de Barlovento, boscos secs de les illes de Sotavent, boscos secs de les illes de Barlovento i matolls xèrics de les illes de Barlovento.[8] El 2018 tenia una puntuació mitjana de l'Índex d'Integritat del Paisatge Forestal de 4,22/10, la qual cosa la situava en el lloc 131 a nivell mundial de 172 països.[9]
Elclima és tropical: calent i humit a l'estació seca i refredat per les precipitacions moderades a l'època de les pluges. Les temperatures oscil·len entre 22-32 °C i rarament són per sota de 18 °C. Grenada, que està a la vora sud del cinturó d'huracans, només ha patit tres huracans en cinquanta anys.[10]
L'huracà Janet va passar sobre Grenada el 23 de setembre de 1955, amb vents de 185 km/h, causant danys greus. La tempesta més recent que va colpejar Grenada va ser l'huracà Ivan el 7 de setembre de 2004,[11] que va causar danys greus i trenta-nou morts, i l'huracà Emily el 14 de juliol de 2005, causant danys greus a Carriacou i al nord de Grenada, que havia estat relativament lleugerament afectat per l'huracà Ivan; Des de llavors, Grenada s'ha posat en vigilància de tempestes tropicals diverses vegades.[10]
Fa aproximadament 2 milions d'anys, a l'era delPliocè, la zona del que avui és Grenada va sorgir d'un mar poc profund com a volcà submarí. En els últims temps, l'activitat volcànica ha estat inexistent, llevat d'algunes de les sevesaigües termals i el volcà submarí Kick 'em Jenny. La major part del terreny de Granada està format per activitat volcànica que va tenir lloc fa 1-2 milions d'anys. Hi hauria hagut molts volcans desconeguts responsables de la formació de Granada, inclosa la capital de Granada, St. George's, amb el seu port en forma de ferradura. Dos volcans extints, que ara són llacs de cràter, el llac Grand Etang i el llac Antoine, també haurien contribuït a la formació de Grenada.
Els primers habitants de les illes van ser el poble amerindi delsArauac, que suposadament haurien arribat a les illes sobre elsegle ii des del continent americà enduts pels corrents. Al voltant del segle viii, les illes van ser envaïdes pelsCaribs, que van sotmetre i eliminar els anteriors pobladors. L'agost de l'any 1498,Colom albirà l'illa, i la va batejar com illa de la Concepció, en honor de la Mare de Deu S'ha dit que potser l'havia batejat "Assumpció", però és incert, ja que va veure a distància les illes que ara són Grenada i Tobago i les va batejar alhora. No obstant això, la història ha acceptat que fou Tobago la batejada "Asunción" i Grenada la batejada "Concepción".[12]
Fins a l'any 1609, els europeus no van interessar-s'hi,[13] però l'intent de colonitzaciño britànic fou rebutjat pels nadius.[14]
L'illa va ser colonitzada perJacques Dyel du Parquet, el governador de Martinica, i poc després elscaribs els van atacar i matar la major part dels colons. Du Parquet va tornar amb reforços i armes de foc, massacrant als caribs tret de 40, que es van suïcidar llençant-se per un penya-segat.[14] L'illa va ser cedida a Gran Bretanya pelTractat de París de1763, la illava passar a domini francès en1779[15] i fou restablert el domini britànic pelTractat de Versalles de1783,[16] i en 1833 les Illes de Sobrevent es van convertir en una unió formal anomenadaColònia de les Illes de Sobrevent. Després que Barbados formés una colònia independent en1885,[17]St. George's va passar a convertir-se en la capital de la Colònia de les Illes de Sobrevent,[18] El 3 de març de 1967, Grenada va adquirir plena autonomia per als seus assumptes interns com a Estat associat.
La independència es va atorgar el 7 de febrer de 1974, sense trencar vincles formals amb la Commonwealth, sota el lideratge d'Eric Gairy.[19] Seguiren uns anys de corrupció, i tensions polítiques.
El 13 de març de1979 un cop d'estat (la revolució de Grenada)[20] deposà el govern, aprofitant que el Gairy era de viatge. El primer ministre Maurice Bishop,[21] establí un Govern Revolucionari Popular, de caràcter marxista, suprimí la resta de partits polítics i començà un acostament a Cuba i la Unió Soviètica. De seguida, però, el moviment popular es començà a dividir en faccions. El 19 d'octubre del1983 el lloctinent i amic del primer ministre donà un cop d'estat amb l'ajuda de l'exèrcit i la facció més dura. Bishop fou detingut, i després d'intentar recuperar el poder, fou executat junt amb altres membres del seu govern. El 25 d'octubre, l'illafou envaïda per l'exèrcitestatunidenc i un combinat de forces caribenyes. El desembre de1986 es tornen a celebrar eleccions.
En2004 l'illa fou devastada per l'Huracà Ivan, el més potent de la dècada, amb el 90% dels habitatges de l'illa malmesos i una dotzena de persones mortes.[22]
El progrés econòmic deGrenada, a causa de les reformes fiscals i unamacroeconomia prudent ha disparat el creixement anual del país al 5%-6% en1998-99. L'increment de l'activitat econòmica ha estat liderat per la construcció i el comerç. Actualment el país depèn delturisme com la seva principal font d'ingressos de capital estranger, especialment després de la inauguració del seuaeroport internacional el1985.[24] Les instal·lacions turístiques s'han augmentat des de llavors.
Els huracans Ivan (2004) i Emily (2005) han severament damnificat el seu sector agrícola - especialment el cultiu decacau.[24] Després de la devastació, el país confronta un enormedèficit públic, ampliat durant el procés de reconstrucció, i que arriba actualment a 110% delPIB.[24]
Localització de la dependència de Carriacou i la Petita Martinica a l'extrem nord-est de l'estat.
L'organització territorial deGrenada està basada en lesparròquies (parishes, enanglès), unitats territorials vinculades tradicionalment a unaesglésia parroquial però que han esdevingut amb el temps els elements per a la gestió administrativa a nivell local. En total, són 6 parròquies. Hi ha una excepció a la norma que la constitueixen les illes del nord deCarriacou i laPetita Martinica, ambdues dins de l'arxipèlag de lesGrenadines, que, per la seva llunyania, tenen una certa autonomia, amb la categoria dedependència i unestatut d'autonomia[25] des de1995.
↑«Background Notes, Grenada» (en anglès) p. 2. United states department of state, 1994. Arxivat de l'original el 7 de juny 2024. [Consulta: 20 agost 2021].
Whitehead, Neil. KITLV Press.Wolves from the Sea: Readings in the Anthropology of the Native Caribbean, 1995.
Adkin, Mark. Trans-Atlantic Publications.Urgent Fury: The Battle for Grenada: The Truth Behind the Largest US Military Operation Since Vietnam, 1989.ISBN 978-0-85052-023-1.
Martin, John Angus. 2007.A–Z of Grenada Heritage. Macmillan Caribbean.
Sinclair, Norma.Grenada: Isle of Spice (Caribbean Guides). Interlink Publishing Group.Sinclair, Norma. Macmillan Caribbean.Grenada Isle of Spice: An Introduction and Guide, 2003.ISBN 978-0-333-96806-2.
Stark, James H. 1897.Stark's Guide-Book and History of Trinidad including Tobago, Grenada, and St. Vincent; also a trip up the Orinoco and a description of the great Venezuelan Pitch Lake. Boston, James H. Stark, publisher; London, Sampson Low, Marston & Company.
Steele, Beverley A. MacMillan Caribbean.Grenada: A History of Its People, 2003.ISBN 978-0-333-93053-3.
