Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Grenada

Coord.:12° 06′ N, 61° 42′ O / 12.1°N,61.7°O /12.1; -61.7
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaGrenada
State of Grenada (en)Modifica el valor a Wikidata
Imatge
TipusReialmes de la Commonwealth,estat insular,estat sobirà,país iestat arxipelàgicModifica el valor a Wikidata

HimneHail GrenadaModifica el valor a Wikidata

Lema«Ever Conscious of God We Aspire, Build and Advance as One People»
«Винаги със съзнание за Бог, ние се стремим, изграждаме и напредваме като един народ»
«Wastad yn Ymwybodol, Dyheuwn, Adeiladwn a Symudwn Ymlaen fel Un Bobl»
«Grenada Pur»Modifica el valor a Wikidata
EpònimGranadaModifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a WikidataMap
 12° 06′ N, 61° 42′ O / 12.1°N,61.7°O /12.1; -61.7
CapitalSaint George'sModifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població114.299(2023)Modifica el valor a Wikidata (327,97hab./km²)
Idioma oficialanglès
crioll anglès de GrenadaModifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície348,5 km²Modifica el valor a Wikidata
Aigua1,6%
Banyat permar CaribModifica el valor a Wikidata
Punt més altMount Saint Catherine (840 m)Modifica el valor a Wikidata
Punt més baixmar Carib (0 m)Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Anterior
Creació1974Modifica el valor a Wikidata
Organització política
Forma de governMonarquia parlamentàri
Òrgan legislatiuParlament de Grenada ,(Escó: 13)Modifica el valor a Wikidata
• MonarcaModifica el valor a WikidataCarles III del Regne Unit(2022–)Modifica el valor a Wikidata
• Primer ministreModifica el valor a WikidataDickon Mitchell(2022–)Modifica el valor a Wikidata
Membre de
PIB nominal1.122.800.000 $ (2021)Modifica el valor a Wikidata
Monedadòlar del Carib OrientalModifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
Domini de primer nivell.gdModifica el valor a Wikidata
Prefix telefònic+1473Modifica el valor a Wikidata
Telèfon d'emergències911,434,724 i774Modifica el valor a Wikidata
Codi paísGDModifica el valor a Wikidata

Lloc webgov.gdModifica el valor a Wikidata

Grenada és un estat insular de l'Amèrica Central, la més meridional de lesPetites Antilles. Inclou les illesGrenadines del sud (la principal de les quals és Carriacou), mentre que les Grenadines septentrionals pertanyen aSaint Vincent i les Grenadines, l'estat que es troba al nord de Grenada. És banyada pelmar Carib a l'oest i l'oceà Atlàntic a l'est, i al sud té les costes deVeneçuela iTrinitat i Tobago. És el segon país independent més petit de l'hemisferi occidental, després deSaint Kitts i Nevis. Té uns 348,5 km² i una població estimada de 112.523 persones el juliol del 2020.[1] La seva capital ésSaint George's.[1] També es coneix com l'"Illa de l'espècie" per la seva producció denou moscada.[2]

Etimologia

[modifica]

L'origen del nomGrenada és obscur, però és probable que els mariners espanyols hagin donat el nom a l'illa per la ciutat d'Andalusia deGranada.[1][3] El nomGranada va ser registrat pels mapes espanyols a la dècada de 1520 i es referia a les illes del nord comLos Granadillos ('Petites Granadas');[4] encara que aquelles illes anomenades van ser considerats propietat de laRei d'Espanya, no hi ha registres que suggereixin que els espanyols van intentar mai assentar-se a Granada.[5] Els francesos van mantenir el nom (comLa Grenade en francès) després de l'assentament i la colonització el 1649.[4] El 10 de febrer de 1763, l'illa de La Grenade va ser cedida als britànics en virtut delTractat de París. Els britànics la van rebatejar com aGranada, una de les moltes anglicitzacions del topònim que es van fer.[6]

Va portar almenys dos noms europeus més durant l'Era dels descobriments. L'illa va rebre el seu primer nom deCristòfor Colom que la va albirar en el tercer viatge a la regió l'any 1498 i la va anomenarLa Concepció en honor a laVerge Maria. Es diu que en realitat l'havia anomenadaAsunción, però és incert, ja que es diu que va albirar de lluny el que ara són Granada i Tobago i els va anomenar tots dos alhora. Tanmateix, es va acceptar que va anomenar TobagoAsunción i GranadaLa Concepción.[3] L'any següent, l'explorador italiàAmerigo Vespucci va viatjar per la regió amb l'explorador espanyol.Alonso de Ojeda i el cartografJuan de la Cosa. Es diu que Vespucci va canviar el nom de l'illa aMayo" encara que aquest és l'únic mapa on apareix el nom.[5]

Els indígenesArawak que una vegada van viure a l'illa abans de l'arribada dels europeus van donar el nom deCamajuya.[7]

Geografia

[modifica]
Un mapa de Grenada

L'illa de Grenada és l'illa més meridional de l'arxipèlagde les Antilles, limita amb el mar Carib oriental i l'oceà Atlàntic occidental, i aproximadament 145 km al nord deVeneçuela i de Trinitat i Tobago. Les seves illes germanes conformen la secció sud de les Granadines, que inclouen Carriacou, Petite Martinica, Ronde Island, Caille Island, Diamond Island, Large Island, Saline Island i Frigate Island; les illes restants al nord pertanyen a Sant Vicenç i les Granadines. La major part de la població viu a Grenada, i les principals ciutats d'allà són la capital, St. George's, Grenville i Gouyave. L'assentament més gran de les illes germanes ésHillsborough a Carriacou.

Grenada és d'origenvolcànic,[1] com és evident en el seu sòl, l'interior muntanyós i uns quants cràters d'explosió, com ara el llac Antoine, el llac Grand Etang i l'estany Levera. El punt més alt de Grenada és el mont Santa Caterina, que fa 840 m sobre el nivell del mar.[1] Altres muntanyes importants sónMount Granby iSouth East Mountain. Des d'aquestes muntanyes desemboquen al mar uns quants rius petits amb cascades. El litoral conté diverses badies, sobretot a la costa sud, que es divideix en nombroses penínsules.

A Grenada hi ha quatre ecorregiones: boscos humits de les illes de Barlovento, boscos secs de les illes de Sotavent, boscos secs de les illes de Barlovento i matolls xèrics de les illes de Barlovento.[8] El 2018 tenia una puntuació mitjana de l'Índex d'Integritat del Paisatge Forestal de 4,22/10, la qual cosa la situava en el lloc 131 a nivell mundial de 172 països.[9]

Una fotografia aèria de la capitalSaint George's

Clima

[modifica]

Elclima és tropical: calent i humit a l'estació seca i refredat per les precipitacions moderades a l'època de les pluges. Les temperatures oscil·len entre 22-32 °C i rarament són per sota de 18 °C. Grenada, que està a la vora sud del cinturó d'huracans, només ha patit tres huracans en cinquanta anys.[10]

L'huracà Janet va passar sobre Grenada el 23 de setembre de 1955, amb vents de 185 km/h, causant danys greus. La tempesta més recent que va colpejar Grenada va ser l'huracà Ivan el 7 de setembre de 2004,[11] que va causar danys greus i trenta-nou morts, i l'huracà Emily el 14 de juliol de 2005, causant danys greus a Carriacou i al nord de Grenada, que havia estat relativament lleugerament afectat per l'huracà Ivan; Des de llavors, Grenada s'ha posat en vigilància de tempestes tropicals diverses vegades.[10]

Fauna

[modifica]

Com gran part del Carib, Grenada no té gaires animals grans. No obstant això, lesopòssums natives, elsarmadillos iles mones introduïdes iles mangostes són habituals. També compta amb una ricaavifauna de 184 espècies d'ocells, amb un endèmic (colom feréstec de l'illa de Grenada), sis introduïdes i 116 rares o accidentals.

Geologia

[modifica]

Fa aproximadament 2 milions d'anys, a l'era delPliocè, la zona del que avui és Grenada va sorgir d'un mar poc profund com a volcà submarí. En els últims temps, l'activitat volcànica ha estat inexistent, llevat d'algunes de les sevesaigües termals i el volcà submarí Kick 'em Jenny. La major part del terreny de Granada està format per activitat volcànica que va tenir lloc fa 1-2 milions d'anys. Hi hauria hagut molts volcans desconeguts responsables de la formació de Granada, inclosa la capital de Granada, St. George's, amb el seu port en forma de ferradura. Dos volcans extints, que ara són llacs de cràter, el llac Grand Etang i el llac Antoine, també haurien contribuït a la formació de Grenada.

Història

[modifica]
Vegeu també:Afrogrenadins
Mapa de Grenada (en anglès)

Els primers habitants de les illes van ser el poble amerindi delsArauac, que suposadament haurien arribat a les illes sobre elsegle ii des del continent americà enduts pels corrents. Al voltant del segle viii, les illes van ser envaïdes pelsCaribs, que van sotmetre i eliminar els anteriors pobladors. L'agost de l'any 1498,Colom albirà l'illa, i la va batejar com illa de la Concepció, en honor de la Mare de Deu S'ha dit que potser l'havia batejat "Assumpció", però és incert, ja que va veure a distància les illes que ara són Grenada i Tobago i les va batejar alhora. No obstant això, la història ha acceptat que fou Tobago la batejada "Asunción" i Grenada la batejada "Concepción".[12]

Fins a l'any 1609, els europeus no van interessar-s'hi,[13] però l'intent de colonitzaciño britànic fou rebutjat pels nadius.[14]

L'illa va ser colonitzada perJacques Dyel du Parquet, el governador de Martinica, i poc després elscaribs els van atacar i matar la major part dels colons. Du Parquet va tornar amb reforços i armes de foc, massacrant als caribs tret de 40, que es van suïcidar llençant-se per un penya-segat.[14] L'illa va ser cedida a Gran Bretanya pelTractat de París de1763, la illava passar a domini francès en1779[15] i fou restablert el domini britànic pelTractat de Versalles de1783,[16] i en 1833 les Illes de Sobrevent es van convertir en una unió formal anomenadaColònia de les Illes de Sobrevent. Després que Barbados formés una colònia independent en1885,[17]St. George's va passar a convertir-se en la capital de la Colònia de les Illes de Sobrevent,[18] El 3 de març de 1967, Grenada va adquirir plena autonomia per als seus assumptes interns com a Estat associat.

La independència es va atorgar el 7 de febrer de 1974, sense trencar vincles formals amb la Commonwealth, sota el lideratge d'Eric Gairy.[19] Seguiren uns anys de corrupció, i tensions polítiques.

El 13 de març de1979 un cop d'estat (la revolució de Grenada)[20] deposà el govern, aprofitant que el Gairy era de viatge. El primer ministre Maurice Bishop,[21] establí un Govern Revolucionari Popular, de caràcter marxista, suprimí la resta de partits polítics i començà un acostament a Cuba i la Unió Soviètica. De seguida, però, el moviment popular es començà a dividir en faccions. El 19 d'octubre del1983 el lloctinent i amic del primer ministre donà un cop d'estat amb l'ajuda de l'exèrcit i la facció més dura. Bishop fou detingut, i després d'intentar recuperar el poder, fou executat junt amb altres membres del seu govern. El 25 d'octubre, l'illafou envaïda per l'exèrcitestatunidenc i un combinat de forces caribenyes. El desembre de1986 es tornen a celebrar eleccions.

En2004 l'illa fou devastada per l'Huracà Ivan, el més potent de la dècada, amb el 90% dels habitatges de l'illa malmesos i una dotzena de persones mortes.[22]

En desembre de 2014 es va unir a l'Aliança Bolivariana per les Amèriques.[23]

Nou moscada, producte d'exportació de Grenada.

Economia

[modifica]
Article principal:Economia de Grenada

El progrés econòmic deGrenada, a causa de les reformes fiscals i unamacroeconomia prudent ha disparat el creixement anual del país al 5%-6% en1998-99. L'increment de l'activitat econòmica ha estat liderat per la construcció i el comerç. Actualment el país depèn delturisme com la seva principal font d'ingressos de capital estranger, especialment després de la inauguració del seuaeroport internacional el1985.[24] Les instal·lacions turístiques s'han augmentat des de llavors.

Els huracans Ivan (2004) i Emily (2005) han severament damnificat el seu sector agrícola - especialment el cultiu decacau.[24] Després de la devastació, el país confronta un enormedèficit públic, ampliat durant el procés de reconstrucció, i que arriba actualment a 110% delPIB.[24]

Organització administrativa

[modifica]
Article principal:Organització territorial de Grenada
Localització de la dependència de Carriacou i la Petita Martinica a l'extrem nord-est de l'estat.

L'organització territorial deGrenada està basada en lesparròquies (parishes, enanglès), unitats territorials vinculades tradicionalment a unaesglésia parroquial però que han esdevingut amb el temps els elements per a la gestió administrativa a nivell local. En total, són 6 parròquies. Hi ha una excepció a la norma que la constitueixen les illes del nord deCarriacou i laPetita Martinica, ambdues dins de l'arxipèlag de lesGrenadines, que, per la seva llunyania, tenen una certa autonomia, amb la categoria dedependència i unestatut d'autonomia[25] des de1995.

Llista de parròquies i dependències

[modifica]

Així doncs la divisió territorial consta de 7 elements en total, que són:

Nr.NomNom oficialCategoriaCapitalSuperfície
(km²)
1Sant AndreuSaint AndrewParròquiaGrenville99
2Sant DavidSaint DavidParròquiaSaint David's44
3Sant JordiSaint GeorgeParròquiaSaint George's65
4Sant JoanSaint JohnParròquiaGouyave35
5Sant MarcSaint MarkParròquiaVictoria25
6Sant PatriciSaint PatrickParròquiaSauteurs42
7Carriacou i la
Petita Martinica
Carriacou and
Petite Martinique
DependènciaHillsborough36

Referències

[modifica]
  1. 1,01,11,21,31,4«CIA World Factbook – Grenada». Arxivat de l'original el 11 d’agost 2022. [Consulta: 12 juliol 2019].
  2. «Grenada | History, Geography, & Points of Interest» (en anglès). Arxivat de l'original el 2023-08-03. [Consulta: 12 juny 2020].
  3. 3,03,1Crask, Paul. Bradt Travel Guides.Grenada, Carriacou i Petite Martinique, 2009, p. 5.ISBN 9781841622743. 
  4. 4,04,1Martin, John Angus. Grenada National Museum Press.Island Caribs and French Settlers in Grenada: 1498-1763, 2013.ISBN 9781490472003. 
  5. 5,05,1Crask, Paul. Bradt Travel Guides.Grenada, Carriacou i Petite Martinique, 2009, p. 6.ISBN 9781841622743. 
  6. Crask, Paul. Bradt Travel Guides.Grenada, Carriacou i Petite Martinique (en anglès), 2009, p. 7 7.ISBN 9781841622743. 
  7. Higman, B. W.. Cambridge University Press.A Concise History of the Caribbean, 2021, p. 58.ISBN 978- 1-108-48098-7. Arxivat 2024-06-07 aWayback Machine.
  8. BioScience, 67, 6, 2017, pàg. 534–545.DOI:10.1093/biosci/bix014.ISSN:0006-3568.PMC:5451287.PMID:28608869 [Consulta: free].
  9. Nature Communications, 11, 1, 2020, pàg. 5978.Bibcode:2020NatCo..11.5978G.DOI:10.1038/s41467-020-19493-3.ISSN:2041-1723.PMC:7723057.PMID:33293507 [Consulta: free].
  10. 10,010,1Grenada Weather website, Tropical Storms and Hurricanes, Recuperat 2023-12-19
  11. «Guardian Newspaper website,Hurricane Ivan Devastates Grenada, article de 9 de setembre de 2004». Arxivat de l'original el 2024-06-07. [Consulta: 20 agost 2021].
  12. Crask, 2009, p. 5.
  13. «Our Grenadian Ancestors» (en anglès). Arxivat de l'original el 2016-03-13. [Consulta: 16 abril 2021].
  14. 14,014,1Mitchell, 2013, p. 15.
  15. Brizan, 1984, p. 45-46.
  16. «Background Notes, Grenada» (en anglès) p. 2. United states department of state, 1994. Arxivat de l'original el 7 de juny 2024. [Consulta: 20 agost 2021].
  17. Kanski, 2018, p. 122.
  18. Jabour, Anya «Slave Health and Health Care in the British Caribbean: Profits, Racism, and the Failure of Amelioration in Trinidad and British Guiana, 1824-1834» (en anglès). The Journal of Caribbean History. University of the West Indies [Kingston], 28:1, 1994, pàg. 24. Arxivat de l'original el 2024-02-20.ISSN:0047-2263 [Consulta: 20 febrer 2024].
  19. «Biography: Sir Eric Matthew Gairy» (en anglès). Arxivat de l'original el 2016-03-08. [Consulta: 16 abril 2022].
  20. «The Grenada Revolution - 13 de març de 1979» (en angès). Arxivat de l'original el 2016-03-05. [Consulta: 16 abril 2022].
  21. «Biography: Maurice Bishop» (en anglès). Arxivat de l'original el 2019-10-23. [Consulta: 16 abril 2022].
  22. «Hurricane Ivan devastates Grenada» (en anglès). The Guardian, 09-09-2004. Arxivat de l'original el 7 de juny 2024. [Consulta: 20 agost 2021].
  23. «Grenada, St Kitts and Nevis Join ALBA» (en anglès). Caribbean Journal, 01-12-2014. Arxivat de l'original el 12 de novembre 2020. [Consulta: 15 desembre 2020].
  24. 24,024,124,2CIA. «The World Factbook». Arxivat de l'original el 2018-12-26. [Consulta: 2 juny 2013].
  25. «Decret de creació del Consell del comtat de Carriacou i la Petita Martinica» (en anglès). Arxivat de l'original el 2014-02-26. [Consulta: 6 novembre 2011].

Bibliografia

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
En altres projectes deWikimedia:
Commons
Commons
Commons (Galeria)Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
Commons (Categoria)Modifica el valor a Wikidata
Viccionari
Viccionari
Viccionari
  • Vegeu aquesta plantilla
Estats independents
Dependències
Registres d'autoritat
Bases d'informació
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Grenada&oldid=34814982»
Categoria:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp