Alessandro Ludovisi va néixer aBolonya, fill de Pompeo Ludovisi i Camilla Bianchini, vuitè fill i tercer mascle de la parella. El seu avi era el duc de Samoggia. El seu germà eraOrazio, creat per ell primerduc de Fiano. De1569 a1571 Ludovisi va estudiarfilosofia iteologia al Col·legiJesuïta deRoma. A continuació, va estudiardret alCol·legi Alemany i esdoctoràin utroque iure a l'Ateneu de Bolonya el 4 de juliol de1575. Pocs dies després de la finalització dels estudis, el 23 de juny ja estava a Roma.
Gregori XV va intentar posar fi a la ingerència dels Estats catòlics en les eleccions papals.Espanya,França iÀustria, de fet, a cada elecció papal exerceixen la seva influència decisiva a través dels seus respectius cardenals presents alconclave, trencant el principi de la fe segons la qual es duu a terme l'elecció del nou Papa a través de l'obra i virtut de l'Esperit Sant. Amb aquesta finalitat es va emetre el 15 de novembre de1621 laconstitució apostòlicaÆterni Patris Filius seguida, el 12 de març de1622, de la butllaDecet Romanum Pontificem, per la qual es va reafirmar la necessitat de clausura del Conclave i el requisit d'elecció per una majoria de dos terços delCol·legi Cardenalici, així com un seguit d'actes formals com a garantia de les obligacions establertes anteriorment.
va permetre alsmercedaris descalços que triessin un vicari general i va prohibir als "calçats" que interferissin a la vida d'aquesta branca de l'orde (26 de novembre 1621);[2]
va reconèixer alsescolapis, elevant-los a ordre regular (18 de novembre de 1621).
Institucions
Gregori XV va fundar laCongregació de Propaganda Fide (avui laCongregació per a l'Evangelització dels Pobles) amb la butllaInscrutabili Divinae Providentiae de 22 de juny de1622. A càrrec de la difusió de la fe, va néixer com un cos que va supervisar a tota l'activitat missionera de l'Església.
Amb la butllaUniversi Dominici Gregis (30 d'agost de 1622), el Papa va decretar que en alguns casos el secret de confessió podria ser violat (per exemple, el confessor pot obligar el penitent a informar immediatament un crim);
Va aprovar les innovacions rituals a l'Índia del Sud (Malabar) pel missionerjesuïtaRoberto de Nobili (cartaRomanae sedis, 31 de gener de 1623).
El1621 es va fixar la data de lafesta deSant Josep el19 de març. Es va permetre fins i tot la memòria religiosa de l'arquebisbe beat Ambrosio Sansedoni (1220-1286), i 17 de febrer, de 1623, del beatBru de Colònia.
Gregori XV va prohibir la defensa fins i tot en privat (és a dir, en les discussions entre els estudiosos) d'opinions negacionistes sobre laImmaculada Concepció (1622). El seu predecessorPau V havia prohibit l'atac públic sobre eldogma;[3]
El pontífex va confirmar la condemna de l'heretgia delsAlumbrados (Illuminati), nascuda aCastella al segle xvi;
Gregori XV va introduir lapena de mort per als delinqüents que fessinapostasia al diable i els que havien causat la mort d'una persona a través de ritus màgics (butllaOmnipotentis dei de 20 de març de1623).[4] Va ser l'últim acte oficial d'un papa sobre labruixeria.
Gregori XV va ascendir al tron papal durant laGuerra dels Trenta Anys. La seva principal preocupació era crear les condicions per retornar la pau entre les nacions europees. A més, el pontífex es va comprometre amb la restauració del catolicisme als països on havia estat desarrelat pels monarques protestants.
Diplomàcia pontifícia a la Guerra dels Trenta anys
El Papa va enviar a l'emperadorFerran II elnunciCarlo Carafa (1584-1644). Va romandre a la cort deViena durant set anys (1621-28). Va contribuir a la solució de la crisi dinàstica alducat de Lorena i va treballar en favor de la recatolització d'Alemanya, Bohèmia, Moràvia i Hongria.[5]Va obtenir el nomenament d'un catòlic,Maximilià I de Baviera apríncep elector del Palatinat. D'aquesta manera, els catòlics van aconseguir la majoria dins del col·legi dels electors. Com a agraïment per la preferència concedida, Maximilià va donar la Santa Seu laBiblioteca Palatina de Heidelberg. Els llibres van ser traslladats a Roma; des de llavors s'han conservat a laBiblioteca Apostòlica Vaticana.
En el període en què el cardenal Carafa era nunci a Viena, Rodolf Maximilià (1596-1647), fill del ducat deSaxònia-Lauenburg, convertit al catolicisme. La Santa Seu va recolzar econòmicament laLliga Catòlica formada pels estats catòlics alemanys en oposició a laUnió Evangèlica creada pels estats protestants.
Relacions amb França
França va ser travessada per contrasts confessionals. Gregori XV va destacar la necessitat de continuar la lluita contra elshugonots i restaurar la unitat religiosa de la nació. Va ser Gregori XV qui va crear el cardenal Armand-Jean du Plessis, que va passar a la història com elcardenal Richelieu.
En una nació on el catolicisme havia estat gairebé totalment erradicat, el projecte de matrimoni entre l'hereu del tron d'Anglaterra,Carles, fill deJaume I i lainfanta d'EspanyaMarianna de Habsburg, va generar una nova esperança. Però les negociacions entre Londres i Madrid no van arribar a bon port.[5]
El Papa Gregori XV va ser mecenes deDomenichino iGuercino. A aquest últim, en particular, va encarregar el gran retaule "Enterrament i glòria de Santa Petronila, col·locat a l'altar dedicat la santa a la basílica de Sant Pere al Vaticà (ara alsMuseus Capitolins), una de les obres més importants que s'han llicenciat de Guercino, una obra mestra de la residència romana del pintor de Cento.
Va establir el Col·legi Benedictino de Roma (18 de març de 1621).
Va permetre a l'orde Jesuïta conferir el títol dedoctor (butllaIn eminenti de 1621).
Günther Wassilowsky, Hubert Wolf:Päpstliches Zeremoniell in der Frühen Neuzeit – Das Diarium des Zeremonienmeisters Paolo Alaleone de Branca während des Pontifikats Gregors XV. (1621–1623). Rhema-Verlag, Münster 2007,ISBN 978-3-930454-80-8
_Cath%25C3%25A9drale_Sainte-C%25C3%25A9cile_-_Tr%25C3%25A8sor_-_Portrait_du_pape_Gr%25C3%25A9goire_XV_-_PalissyIM81001477.jpg)
