Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Grec dòric

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaGrec dòric
TipusdialecteModifica el valor a Wikidata
Dialecte degrec anticModifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües indoeuropees
llengües hel·lèniques
grec
protogrec
grec arcaic
Northern Greek(en)Tradueix
West Greek(en)Tradueix
grec nord-occidentalModifica el valor a Wikidata
Codis
Glottologdori1248Modifica el valor a Wikidata
Linguist Listgrc-dorModifica el valor a Wikidata
Història de lallengua grega
(vegeu també:Alfabet grec)
 
 
Protogrec (cap al2000 aC)
 
Micènic (aprox.1600-1100 aC)
 
Grec antic (aprox.800-300 aC)
Arcadoxipriota |Àtic |Dòric |Eòlic |Jònic |Nord-occidental
Grec homèric |Antic macedoni (possible)
Koiné (a partir del 300 aC)
 
Medieval (330-1453)
 
Modern (des del 1453)
Dialectes:Capadoci |Cretenc |Demòtic |Griko salentino
Ievànic (judeogrec) |Katharévussa |Pòntic |Tsacònic |Xipriota
Les colònies gregues antigues i els seusdialectes a laMagna Graecia.[1]
  Grec del NO
  Acadi
  Dòric
  Jònic

Elgrec dòric és un dialecte delgrec antic. En l'època clàssica va ser parlat alPeloponnès meridional i oriental,Creta,Rodes, algunes illes del sud de l'Egeu, algunes ciutats de l'Àsia Menor, el sud d'Itàlia,Sicília, l'Epir iMacedònia.

En general s'accepta que el grec dòric es va originar a les muntanyes de l'Epir, al nord-oest deGrècia, l'assentament original delsdoris. Es va estendre cap a les altres regions durant la invasió dòrica (al voltant del1150 aC) i les colonitzacions que la van seguir. La presència d'un estat dòric (laDòrida) a la grècia central, al nord delgolf de Corint, va originar la teoria que el grec dòric tenia l'origen a la Grècia nord-occidental o potser més enllà delsBalcans. Tot i això, continua sense saber-se on era exactament el límitprehistòric, i si incloïa els anticsmacedonis.

Subdialectes

[modifica]
  Domini del grec dòric
7. Laconi/heracli
8. Argiu
9. Corinti
10. Megari
11. Dialecte de Kos
12. Dialecte de Tera i Cirene
13. Rodi
14. Cretenc
  Domini delgrec nord-occidental, relacionat i a vegades identificat amb el grec dòric
15. Focidi
16. Locri ozoli
17. Locri opunti
18. Eleàtic

Depenent de la classificació que se'n faci, el dòric caurà en un o altre lloc de la classificació general dels dialectes del grec antic. En general es considera el dòric com un subgrup del grec occidental. Algunes classificacions usen noms com aragrec septentrional ogrec nord-occidental. La distinció geogràfica és només verbal i sembla errònia: el dòric es va parlar al sud del "grec meridional" o "grec sud-oriental".

Sigui com sigui, la denominació «grec septentrional» es basa en la pressuposició que els doris van arribar del nord i el fet que el dori està estretament relacionat amb el grec nord-occidental. Es desconeix quan va començar la diferenciació. Tots els "grecs del nord" podien haver parlat un sol dialecte en el moment de la invasió dòrica, dialecte que es podia haver diferenciat en els seus subdialectes clàssics quan els doris ja estaven establerts al sud. Així, el nom més correcte per als dialectes clàssics seria el de «grec occidental».

Els subdialectes del grup dòric són els següents:

Laconi/heracli

[modifica]

Ellaconi era parlat per la població deLacònia, al sud delPeloponnès, i per les seves colònies,Tarant iHeraclea, al sud d'Itàlia. Lacònia va ser la terra de l'antigaEsparta.

Existeixen testimonis d'aquest dialecte en inscripcions en ceràmica i pedra des del segle vii aC. Tàrent va ser fundada el706 aC; els fundadors ja devien parlar laconi.

Sobreviuen molts documents de l'estat espartà, els ciutadans del qual s'autodenominavenlacedemonis per la vall on vivien.Alcman, el poeta espartà del segle vii aC, usava un dialecte que alguns consideren predominantment laconi.[2] Filoxen d'Alexandria va escriure un tractatSobre el dialecte laconi.

Eltsacònic és una llengua que ha sobreviscut de la branca dòrica. Prové del laconi i encara és parlada per alguns habitants[3] de la part sud de la costa de l'Argòlida al Peloponnès, a la moderna prefectura d'Arcàdia. Avui dia és una matèria de considerable interès per als lingüistes, i una llengua en perill.

Argiu

[modifica]

L'argiu es parlava a l'Argòlida, regió densament poblada del nord-est delPeloponnès, per exemple a les ciutats d'Argos,Micenes,Hermíona,Trezè iEpidaure, i tan a prop d'Atenes com a l'illa d'Egina. Com que en la regió d'aquest subdialecte durant l'edat del bronze s'hi va parlargrec micènic, es dedueix que els doris la van ocupar, però no van ser capaços de prendre l'Àtica. Els doris van continuar des d'Argos cap aCreta iRodes.

N'existeix un ampli corpus d'inscripcions de caràcter legal, polític i religiós; com a mínim des delsegle vi aC.

Corinti

[modifica]

Elcorinti es parlava primer a la regió de l'istme de Corint, entre elPeloponnès i la Grècia més continental. Les ciutats i estats del domini del dialecte corinti erenCorint,Sició,Cleones,Fliünt, les colònies de Corint a l'oest de Grècia (Corcira,Lèucada,Anactòrion,Arta i altres) i les colònies de Còrcira (Dirràquion iApol·lònia).

Les inscripcions més antigues a Corint daten de principis del segle vi aC. Usaven un alfabet adaptat a la seva varietat.

Corint desmenteix el prejudici que diu que els doris eren uns militaristes rústics, igual que els parlants de laconi segons el parer d'alguns. La seva posició en una ruta de comerç internacional va fer que Corint tingués un paper important en la recivilització de Grècia després dels segles de desordre i desolació que van seguir el col·lapse de la Grèciamicènica.

Altres subdialectes

[modifica]

Es distingeixen altres subdialectes com ara el megari (parlat aMègara), el rodi (aRodes), el cretenc (aCreta) i els de les illes deCos i deTera (aquest darrer també parlat aCirene).

Els subdialectes delgrec nord-occidental també es podrien considerar dòrics (i viceversa).

No veieu bé alguns caràcters?

Diferències entre el dòric i l'àtic/koiné

[modifica]

Vocalisme

[modifica]
  • Es preserva laā (α) on l'àtic/koiné la canvien aē llarga oberta (η), com enγᾶ μάτηρ (gā mātēr, "mare terra"). Compareu amb àtic/koinéγῆ μήτηρ (gē mētēr)
  • Contraccióae >ē (η), en comptes de l'àtic/koinéā ()
  • L'originaleo,ea passa aio,ia (ιο,ia en alguns subdialectes dòrics
  • Alguns subdialectes dòrics usenē,ō (η,ω) per als "diftongs espuris" de l'àtic/koinéei,ou (ει,ου, és a dir, fan unavocal secundària llarga a causa d'una contracció o un allargament compensatori. Els exemples més freqüents són el genitiu singular acabat en -ω (en comptes de -ου), l'acusatiu plural en -ως (en comptes de -ους) i l'infinitiu en -ην (en comptes de -ειν)
  • Ús d'α llarga en comptes de l'ε de l'àtic/koiné:ἱαρός,Ἄρταμις,γα,αἰ

Consonantisme

[modifica]
  • Es preserva l'acabament-τι on l'àtic/koiné tenen-σι. Els exemples més característics són:
    • La tercera persona del singular delsverbs enμι:φατί (cf. àtic/koinéφησί(ν))
    • La tercera persona del plural del present i el subjuntiu es fa en -nti:λέγoντι (cf. àtic/koinéλέγουσι/ν)
    • La vintena:ϝίκατι (cf. àtic/koinéεἴκοσι/ν) i
    • els centenars, en -katioi:τριακάτιοι (cf. àtic/koinéτριακόσιοι)
  • Es preserva la doble -σσ- davant de vocal on l'àtic/koiné tenen -σ-:μέσσος (cf. àtic/koinéμέσος)
  • Es preserva laϝ, que es perd en àtic/koiné:ϝοῖκος (cf. àtic/koinéοἶκος) excepte en els texts literaris en dori i les inscripcions delperíode hel·lenístic
  • Ús de laξ ens els aoristes i futurs dels verbs acabats en-ίζω,-άζω, on l'àtic/koiné tenenσ:ἀγωνίξατο (cf. àtic/koinéἀγωνίσατο). De manera similar s'usaκ davant de sufixes començats ambτ

Morfologia

[modifica]
  • El numeralτέτορες "quatre" en comptes de l'àtic/koinéτέτταρες (τέσσαρες)
  • L'ordinalπρᾶτος "primer" en comptes de l'àtic/koinéπρῶτος
  • El demostratiuτῆνος "aquest" en comptes de l'àtic/koinés(ἐ)κεῖνος
  • El nominatiu plural de l'article i pronom demostratiuτοί, ταί, τοῦτοι, ταῦται en comptes de l'àtic/koinésοἱ, αἱ, οὗτοι, αὗται
  • L'acabament de la tercera persona del plural del pretèrit atemàtic ("arrel") és (ἔδον), i no-σαν (àtic/koinéἔδοσαν
  • L'acabament de la primera persona del plural es fa en-μες on l'àtic/koiné fa-μεν
  • El futur es fa en-σε-ω (πραξῆται) on l'àtic koiné fa-σ-ω (πράξεται)
  • Ús de la partícula modalκα en comptes de l'àtic/koinéἄν:αἴ κα, αἰ δέ κα, αἰ τίς κα; cf. àtic/koinéἐάν (ἄν), ἐὰν δέ (ἂν δέ), ἐάν τις (ἄν τις)
  • Adverbis temporals en-κα (ὄκα) en comptes de l'àtic/koiné-τε (τόκα)
  • Adverbis de lloc en-ει (τεῖδε) en comptes de l'àtic/koiné-ου (πεῖ)

Paraules especials

[modifica]
  • λέω (λείω) "voluntat"; δράω "fer", πάομαι (= κτάομαι) "adquirir"

Vegeu també

[modifica]

Notes

[modifica]
  1. Woodard, Roger D. «Greek dialects». A:The Ancient Languages of Europe. Cambridge University Press, 2008, p. 51.ISBN 978-0-521-68495-8. 
  2. El filòleg danès George Hinge, al contrari, creu que Alcman escriu en el mateix dialecte que la resta de poetes arcaics.
  3. Segons l'Ethnologue, n'hi havia censats uns 300 parlants el 1981.
Registres d'autoritat
Bases d'informació
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Grec_dòric&oldid=35646291»
Categoria:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp