| Tipus | dialecte |
|---|---|
| Dialecte de | grec antic |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües indoeuropees llengües hel·lèniques grec protogrec grec arcaic Northern Greek(en)  West Greek(en) grec nord-occidental | |
| Codis | |
| Glottolog | dori1248 |
| Linguist List | grc-dor |
| Història de lallengua grega (vegeu també:Alfabet grec) | ||
| Protogrec (cap al2000 aC) | ||
|---|---|---|
| Micènic (aprox.1600-1100 aC) | ||
| Grec antic (aprox.800-300 aC) | ||
| Arcadoxipriota |Àtic |Dòric |Eòlic |Jònic |Nord-occidental Grec homèric |Antic macedoni (possible) | ||
| Koiné (a partir del 300 aC) | ||
| Medieval (330-1453) | ||
| Modern (des del 1453) | ||
| Dialectes:Capadoci |Cretenc |Demòtic |Griko salentino Ievànic (judeogrec) |Katharévussa |Pòntic |Tsacònic |Xipriota | ||
Elgrec dòric és un dialecte delgrec antic. En l'època clàssica va ser parlat alPeloponnès meridional i oriental,Creta,Rodes, algunes illes del sud de l'Egeu, algunes ciutats de l'Àsia Menor, el sud d'Itàlia,Sicília, l'Epir iMacedònia.
En general s'accepta que el grec dòric es va originar a les muntanyes de l'Epir, al nord-oest deGrècia, l'assentament original delsdoris. Es va estendre cap a les altres regions durant la invasió dòrica (al voltant del1150 aC) i les colonitzacions que la van seguir. La presència d'un estat dòric (laDòrida) a la grècia central, al nord delgolf de Corint, va originar la teoria que el grec dòric tenia l'origen a la Grècia nord-occidental o potser més enllà delsBalcans. Tot i això, continua sense saber-se on era exactament el límitprehistòric, i si incloïa els anticsmacedonis.
.png)
Depenent de la classificació que se'n faci, el dòric caurà en un o altre lloc de la classificació general dels dialectes del grec antic. En general es considera el dòric com un subgrup del grec occidental. Algunes classificacions usen noms com aragrec septentrional ogrec nord-occidental. La distinció geogràfica és només verbal i sembla errònia: el dòric es va parlar al sud del "grec meridional" o "grec sud-oriental".
Sigui com sigui, la denominació «grec septentrional» es basa en la pressuposició que els doris van arribar del nord i el fet que el dori està estretament relacionat amb el grec nord-occidental. Es desconeix quan va començar la diferenciació. Tots els "grecs del nord" podien haver parlat un sol dialecte en el moment de la invasió dòrica, dialecte que es podia haver diferenciat en els seus subdialectes clàssics quan els doris ja estaven establerts al sud. Així, el nom més correcte per als dialectes clàssics seria el de «grec occidental».
Els subdialectes del grup dòric són els següents:
Ellaconi era parlat per la població deLacònia, al sud delPeloponnès, i per les seves colònies,Tarant iHeraclea, al sud d'Itàlia. Lacònia va ser la terra de l'antigaEsparta.
Existeixen testimonis d'aquest dialecte en inscripcions en ceràmica i pedra des del segle vii aC. Tàrent va ser fundada el706 aC; els fundadors ja devien parlar laconi.
Sobreviuen molts documents de l'estat espartà, els ciutadans del qual s'autodenominavenlacedemonis per la vall on vivien.Alcman, el poeta espartà del segle vii aC, usava un dialecte que alguns consideren predominantment laconi.[2] Filoxen d'Alexandria va escriure un tractatSobre el dialecte laconi.
Eltsacònic és una llengua que ha sobreviscut de la branca dòrica. Prové del laconi i encara és parlada per alguns habitants[3] de la part sud de la costa de l'Argòlida al Peloponnès, a la moderna prefectura d'Arcàdia. Avui dia és una matèria de considerable interès per als lingüistes, i una llengua en perill.
L'argiu es parlava a l'Argòlida, regió densament poblada del nord-est delPeloponnès, per exemple a les ciutats d'Argos,Micenes,Hermíona,Trezè iEpidaure, i tan a prop d'Atenes com a l'illa d'Egina. Com que en la regió d'aquest subdialecte durant l'edat del bronze s'hi va parlargrec micènic, es dedueix que els doris la van ocupar, però no van ser capaços de prendre l'Àtica. Els doris van continuar des d'Argos cap aCreta iRodes.
N'existeix un ampli corpus d'inscripcions de caràcter legal, polític i religiós; com a mínim des delsegle vi aC.
Elcorinti es parlava primer a la regió de l'istme de Corint, entre elPeloponnès i la Grècia més continental. Les ciutats i estats del domini del dialecte corinti erenCorint,Sició,Cleones,Fliünt, les colònies de Corint a l'oest de Grècia (Corcira,Lèucada,Anactòrion,Arta i altres) i les colònies de Còrcira (Dirràquion iApol·lònia).
Les inscripcions més antigues a Corint daten de principis del segle vi aC. Usaven un alfabet adaptat a la seva varietat.
Corint desmenteix el prejudici que diu que els doris eren uns militaristes rústics, igual que els parlants de laconi segons el parer d'alguns. La seva posició en una ruta de comerç internacional va fer que Corint tingués un paper important en la recivilització de Grècia després dels segles de desordre i desolació que van seguir el col·lapse de la Grèciamicènica.
Es distingeixen altres subdialectes com ara el megari (parlat aMègara), el rodi (aRodes), el cretenc (aCreta) i els de les illes deCos i deTera (aquest darrer també parlat aCirene).
Els subdialectes delgrec nord-occidental també es podrien considerar dòrics (i viceversa).
|
