 | Aquest article o secció nocita les fonts o necessita més referències per a la sevaverificabilitat. |
| Tipus | dialecte |
|---|---|
| Dialecte de | grec antic iGrec jònic |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües indoeuropees llengües hel·lèniques grec protogrec grec arcaic grec antic meridional grec jònic-àtic | |
| Codis | |
| Glottolog | atti1240 |
| Linguist List | grc-att |
.png)
Elgrec àtic era el dialecte de prestigi delgrec antic. Es parlava a l'Àtica,Atenes inclosa. Dels dialectes de l'època, és el més similar al grec posterior, i és l'estàndard considerat quan s'estudia "grec antic".
El grec és una branca independent de la classificació de lesllengües indoeuropees, una família que inclou elcatalà. En temps històricsja existia en diversos dialectes, un dels quals n'era l'àtic.
Els testimonis escrits en grec més antics daten dels seglesXVI alXI aC, usant unsistema d'escriptura arcaic que pertanyia alsgrecs micènics, ellineal B. Se suposa que durant o abans l'època micènica el grec va diferenciar-se en occidental i oriental, del qual el micènic representa una forma primerenca, i a una branca important del qual també pertany l'atic.
A causa del lapse que hi ha en l'escriptura entre la desaparició del lineal B cap al1200 aC i les inscripcios més antigues enalfabet grec al voltant del750 aC, l'evolució dels dialectes resulta confusa. Laliteratura grega més tardana parlava de tres divisions principals:eòlic,dòric ijònic. L'àtic formava part del grup dialectal jònic. "Vell àtic" s'usa per a denominar el dialecte deTucídides (460-400 aC) i els dramaturgs de l'Atenes delsegle v aC i "nou àtic" s'usa per al dialecte dels escriptors posteriors.
El grec àtic va persistir fins alsegle iv aC, quan va ser reemplaçat pel seu -similar però més universal- descendent, elgrec koiné o "dialecte comú" (ή κοινή διάλεκτος.) El dominació cultural de l'imperi atenenc i la posterior adopció del grec àtic pel reiFilip II de Macedònia (382-336 aC), pare d'Alexandre el Gran, van ser els dos punts clau que van assegurar la victòria final de l'àtic sobre els altres dialectes del grec, i la posterior extensió del koiné per tot l'imperi hel·lènic d'Alexandre.
En el seu moment, el domini original de l'àtic parlat incloïa l'Àtica,Eubea algunes de lesilles Cíclades centrals, i àrees deTràcia costaneres al nord de l'Egeu (lapenínsula Calcídica). El dialecte jònic, estretament relacionat, es parlava a les costes occidental i nord-occidental de l'Àsia Menor, a l'est de l'Egeu. Posteriorment l'àtic literari (i els texts clàssics que hi estaven escrits) va acabar sent extensament estudiat molt lluny de la seva àrea d'origen, primer a les civilitzacions clàssiques de laMediterrània (antiga Roma i el món hel·lenístic) i més tard al mónmusulmà,Europa i allà on la civilització europea s'hi va estendre.
La literatura grega més antiga de la qual es té constància (atribuïda aHomer i datada al segleVII oVIII aC) no es va escriure en dialecte àtic, sinó en velljònic. Atenes i el seu dialecte van romandre en un relatiu segon pla fins que els seus canvis constitucionals van portar-la a la democràcia el594 aC, l'inici del període clàssic i el creixement de la influència atenenca.
Els primers treballs literaris extensos en àtic són les obres delsdramaturgsÈsquil,Sòfocles,Eurípides,Aristòfanes iMenandre d'Atenes, del segle v aC. Els treballs delfilòsof atenencPlató també daten d'aquest segle destacable. Les fetes militars dels atenencs van produir algunes històries universalment llegides com les deTucídides iXenofont.
Lleugerament conegudes per ser més tècniques i legals són les oracions d'Antifont,Demòstenes,Lísies,Isòcrates d'Atenes i molts altres. El grec àtic del filòsofAristòtil (384-322 aC), el mentor del qual era Plató, data del període de transició del grec clàssic al koiné.
Avui dia els estudiants que fan grec antic mormalment comencen amb el dialecte àtic i passant després, segons els seus interessos, al koiné delNou Testament i altres escrits delcristianisme primitiu, o algrec homèric per a llegir Homer i altres obres mestres del grec antic.
L'alfabet àtic clàssic estava format de les 24 lletres (majúscules) habituals de l'alfabet grec:Α, Ε, Η, Ι, Ο, Υ, Ω com a vocals iΒ, Γ, Δ, Ζ, Θ, Κ, Λ, Μ, Ν, Ξ, Π, Ρ, Σ, Τ, Φ, Χ, Ψ com a consonants.
Les primeres formes de grec escrit no usaven l'alfabet grec tal com es va conèixer més tard sinó elsil·labari conegut com alineal B, en el qual cada signe representava una consonant i una vocal unides.
Es desconeix quan es va començar a usar per primer cop l'alfabet clàssic grec. Se sap que com a mínim elsegle viii aC ja s'usava de manera habitual, i per llavors ja s'havia dividit en una versió oriental i una occidental, de les quals respectivament provenen l'alfabet grec posterior i els alfabetsetrusc illatí. El que avui s'anomena alfabet grec va ser originalment l'alfabet fenici que es va manllevar per a lletrejar paraules gregues, usant algunes de les consonants semítiques originals (àlef > alfa, het > eta, 'ayin > òmicron) per a representar vocals gregues. Aquesta creació d'autèntiques vocals escrites va ser la contribució més revolucionària dels grecs al desenvolupament de l'alfabet.
A mesura que la utilitat de l'alfabet es va fer evident, es van anar usant varietats locals (a cops anomenadesepicòriques). Al principi l'alfabet àtic no distingia entre vocals llargues i curtes (ε/η, ο/ω). No tenia laΨ ni laΞ, usantΦΣ iΧΣ en el seu lloc respectivament. A les minúscules i la iota subscrita (una invenciómedieval els faltava molt de temps per a aparèixer. Ladigamma (que ja no s'usava en el període clàssic) servia per a representar el so/w/.
Mentrestant, a l'altra banda de l'Egeu, a laJònia, sorgia una nova versió jònica de l'alfabet àtic. Distingia entreo llarga i curta, i va deixar d'usar l'eta per a marcar l'esperit aspre (el so/h/, usant-la per a crear el signe de l'e llarga, quedant l' èpsilon només per a la curta. La digamma es va deixar d'usar i van aparèixer laΨ i laΞ, portant l'alfabet àtic a la seva forma clàssica de 24 lletres.
Per quan va arribar l'any403 aC, la ciutat estat d'Atenes ja havia percebut la necessitat d'estandarditzar l'alfabet, de manera que aquell mateix any va adoptar l'alfabet jònic. Moltes altres ciutats ja ho havien fet.
Quan els ciutadans ordinaris de la Grècia antiga llegien inscripcions -o els educats literatura-, el que veien eren les lletres majúscules de l'alfabet jònic. Per quan van aparèixer (a l'Edat mitjana) les lletres minúscules, les iotes subscriptes, els accents, les marques d'esperit suau i aspre i els signes de puntuació; ja feia alguns segles que els parlants natius no havien produït escrits en grec àtic. L'antiga literatura àtic tal com es publica avui usa moltes d'aquestes característiques més modernes. Els lectors moderns malinformats poden pensar que el que veuen a la pàgina és el sistema d'escriptura exactament com els antics grec l'usaven a l'antiga grècia, però en realitat és grec antic tal com el van transcriure elsescribesromans d'Orient medievals.
Segueixen alguns dels trets fonològics més característics del dialecte àtic:
Entesa com a la "formació dels mots":
L'àtic comparteix gran part de la gramàtica delgrec antic fins al punt que quan aquesta és presentada, hom ho fa amb les peculiaritats d'aquella. Les següents són algunes d'aquestes peculiaritats:
Quant a ladeclinació, es forma afegint com asufixes els acabaments decas a una part comuna a (que pot ser o no una arrel.)
| Història de lallengua grega (vegeu també:Alfabet grec) | ||
| Protogrec (cap al2000 aC) | ||
|---|---|---|
| Micènic (aprox.1600-1100 aC) | ||
| Grec antic (aprox.800-300 aC) | ||
| Arcadoxipriota |Àtic |Dòric |Eòlic |Jònic |Nord-occidental Grec homèric |Antic macedoni (possible) | ||
| Koiné (a partir del 300 aC) | ||
| Medieval (330-1453) | ||
| Modern (des del 1453) | ||
| Dialectes:Capadoci |Cretenc |Demòtic |Griko salentino Ievànic (judeogrec) |Katharévussa |Pòntic |Tsacònic |Xipriota | ||
