El grec és una de les branques de lesllengües indoeuropees amb material escrit més antic, amb escrits fragmentaris engrec micènic del segle xv aC o segle xiv aC.[1] Laliteratura grega té una història contínua de gairebé tres mil anys, la més llarga de totes les llengües indoeuropees.[2][3]
A partir de la unificació de Grècia sotaFilip de Macedònia, el dialecte àtic, lleugerament alterat pel contacte amb els altres dialectes, es va imposar com a llengua literària a tot Grècia i es va estendre amb les conquestes d'Alexandre el Gran a tot l'Orient.
El dialecte resultant es va anomenar "llengua comuna" o "Koiné" (de Κοινή,comú). Hi van escriure, entre d'altres, elfilòsofAristòtil, l'historiadorPolibi i elmoralistaPlutarc. Va ser durant molts segles lalingua franca de l'imperi Romà (època durant la qual elNou Testament va aparèixer, escrit en aquesta llengua i fent que la denominació "grec del Nou Testament" no sigui inusual avui dia).
Elgrec medieval, també conegut com a grec bizantí, és un terme per a cobrir totes les formes de la llengua grega que es van parlar o escriure durant l'Imperi Romà d'Orient.[12] Convencionalment se'n prenen com a dates límit el segle iv i1453, la conquesta deConstantinoble pelsturcs. Durant el períoderomà d'Orient la llengua grega va perdre el seu caràcter antic, per l'evolució de les formes i per la barreja d'elements estranys, i va donar origen algrec modern.
Ambgrec modern ens referim a la llengua oficial deGrècia iXipre també coneguda com agrec demòtic. Aquesta és una forma evolucionada delgrec clàssic (tal com poden ser-ho lesllengües romàniques delllatí). Elgrec modern prové directament de lakoiné (llengua comuna -κοινή γλώσσα-) o grec hel·lenístic (el grec alexandrí o del Nou Testament). Aquestakoiné amb el pas del temps es va dividir en dues varietats: laDimotikí (Δημοτική), lallengua demòtica (vernacla), i laKatharévussa (Καθαρεύουσα). Eldemòtic era el que la gent parlava i elKatharévussa era una llengua artificial, elegant i arrelada en la investigació, basada en el grec clàssic i allunyada de la parla que utilitzava primordialment la gent. Els que donaven suport al demòtic eren els demotiquistes i els que donaven suport a laKatharévussa eren els puristes; aquests últims no admetien que la difusió de la llengua vernacla i volien una llengua hereva de la gran cultura antiga que tenia el grec. Des de la creació del modern regne de Grècia el govern adoptà el katharévussa com a llengua oficial. Durant el segle xx, tot i l'oposició dels puristes, el demòtic es va anar introduint en els nivells més bàsics de l'educació. Durant la dictadura dels coronels el demòtic va estar prohibit en tots els nivells de l'educació. Després de la dictadura, en 1976 el Parlament va convertir el demòtic en l'única llengua oficial de l'Estat, que des d'aleshores és la llengua que s'aprèn a les escoles i s'estudia a les universitats, i la llengua que fan servir els mitjans de comunicació i els escriptors.
Les principals diferències gramaticals que es presenten entre la forma actual i l'antiga resideixen en la simplificació i regularització de declinacions i conjugacions. A la declinació ha desaparegut el nombre dual i el cas datiu (que únicament es conserva en unes poques frases fetes). A la conjugació s'han regularitzat la majoria de verbs, ha desaparegut el nombre dual, s'han eliminat elsmodesoptatiu iinfinitiu, s'han creat nombrosos temps perifràstics construïts amb verbs auxiliars i partícules modals (d'una manera bastant anàloga al que ha passat amb les llengües romàniques i el llatí).
Quant al lèxic, el vernacle es caracteritza per l'ús de molts préstecs que ha acceptat d'altres llengües concretament de l'italià, elturc i elfrancès; també mostra una gran facilitat per a combinar i compondre paraules. El purista o katharévussa evita les paraules d'altres llengües i quan necessita nous termes que no existien en la llengua clàssica hel·lenitza les paraules d'un altre origen, tractant en tot cas de preservar les arrels originals de la seua llengua.
A l'època moderna, la llengua grega va entrar en un estat dediglòssia: la coexistència de formes escrites vernacles i arcaitzants de la llengua. El que es va conèixer com laqüestió de la llengua grega va ser una polarització entre dues varietats competidores de grec modern:Dimotiki, la forma vernacular del grec modern pròpiament dit, iKatharevousa, que significa 'purificat', un compromís entre Dimotiki igrec antic desenvolupat a principis del segle xix que es va utilitzar amb finalitats literaris i oficials al nou estat grec format. L'any 1976, el dimotiki va ser declarat llengua oficial de Grècia, després d'haver incorporat característiques de Katharevousa i donar així a llum elgrec modern estàndard, utilitzat avui per a tots els propòsits oficials i en l'educació.[13]
La distribució de les principals àrees dialectals del grec modern
Sovint se subratlla la unitat històrica i la identitat contínua entre les diferents etapes de la llengua grega. Tot i que el grec ha experimentat canvis morfològics i fonològics comparables als que s'observen en altres llengües, mai des de l'antiguitat clàssica la seva tradició cultural, literària i ortogràfica no s'ha vist interrompuda fins al punt que es pugui parlar de l'emergència d'una nova llengua. Els parlants de grec avui dia tendeixen a considerar les obres literàries del grec antic com a part de la seva pròpia i no com a llengua estrangera.[14] També s'afirma sovint que els canvis històrics han estat relativament lleus en comparació amb altres llengües. Segons una estimació, "elgrec homèric és probablement més a prop deldemòtic que l'anglès mitjà del segle XII és de l'anglès parlat modern".[15]
Distribució geogràfica de la llengua grega a l'Imperi Rus (cens de 1897)
El grec és parlat avui per almenys 13 milions de persones, principalment a Grècia i Xipre juntament amb una importantminoria grecoparlant a Albània prop de la frontera greco-albanesa.[16] Un percentatge important de la població d'Albània coneix la llengua grega a causa, en part, de l'onada d'immigració albanesa a Grècia dels anys vuitanta i noranta i de la comunitat grega del país. Abans de laGuerra Greco-Turca i el resultantintercanvi de població el 1923 també existia una població molt gran de parlants de grec aTurquia, encara que avui dia en queden molt pocs.[1] També es troba una petita comunitat de parla grega aBulgària prop de la frontera greco-búlgara. El grec també es parla a tot el món per la grandiàspora grega que té comunitats notables alsEstats Units,Austràlia,Canadà,Sud-àfrica,Xile,Brasil,Argentina,Rússia,Ucraïna,Regne Unit i a tota l'Unió Europea, especialment aAlemanya.
L'alfabet grec, la pronunciació clàssica (segonsErasme de Rotterdam), i els sons del grec modern:
lletra
nom
pronunciació erasmiana
pronunciació actual
Α α
alfa
[a]
[a]; αι[ɛ]; αυ [av] o [af] (davant consonant sorda o a final de paraula)
Β β
beta
[b]
[v]; μβ [mb] o [b]
Γ γ
gamma
[g]; γγ [ŋg]
[γ]; [j] davant de [i,e]; γγ [ŋg] o [g], o [ŋj] o [j] davant de [i,e]
Δ δ
delta
[d]
[δ]; νδ [nd] o [d]
Ε ε
èpsilon
[e]; ει [i]
[e]; ει [i]; ευ [ev] o [ef] (davant consonant sorda o a final de paraula)
Ζ ζ
zeta
[z]
[z]; sol arribar a[ʒ] davant de [i,e] especialment al grup τζ
H η
eta
[e:]
[i]; ηυ [iv] o [if] (davant consonant sorda o a final de paraula)
Θ θ
theta
[tʰ] -> [θ]
[θ]
Ι ι
iota
[i] o [j]
[i] o [j]
K κ
kappa
[k]; γκ [ŋk]
[k]; pot arribar a [c] davant de [i,e]; γκ [g] a principi de paraula, [ŋg] o [g] medial
Λ λ
lambda
[l]
[l]; sol arribar a[ʎ] davant de [i,e]
Μ μ
mi
[m]
[m]; pot arribar a[mɲ] davant de [i,e]
Ν ν
ni
[n]
[n]; sol arribar a[ɲ] davant de [i,e]
Ξ ξ
ksi
[ks]
[ks]; sol arribar a[c] davant de [i,e]
Ο ο
òmicron
[o]; ου [u]
[o]; ου [u]; οι [i]
Π π
pi
[p]
[p]; μπ [b] a principi de paraula, [mb] o [b] medial
Ρ ρ
ro
[r]; [rr] inicial o doblada
[r]; [rr] inicial o doblada
Σ -ς -σ-
sigma
[s]
[s]; sol arribar a[ʃ] davant de [i,e] especialment al grup τσ
Τ τ
tau
[t]
[t]; ντ [d] a principi de paraula, [nd] o [d] medial
Υ υ
ípsilon
[u] -> [y] -> [i]; ου [u]
[i]; ου [u]; [v] rere Α,Ε,H
Φ φ
fi
[pʰ] -> [f]
[f]
Χ χ
khi
[kʰ] -> [x]; γχ [ŋx]
[x]; [ç] davant de [i,e]; γχ [ŋx], o [ŋç] davant de [i,e]
Ψ ψ
psi
[ps]
[ps]; la segona part sol arribar a[ʃ] davant de [i,e]
Ω ω
omega
[o:]
[o]
El sistema vocàlic del grec clàssic era relativament complex. La longitud articulatòria era un tret distintiu que servia per a diferenciar significats dins de paraules homògrafes. El repertori de símbols diacrítics per a representar l'accent grec, que era de tipus tonal, va ser creat cap a l'any 200 aC pels gramàtics alexandrins. Estava compost per tres classes de titlla: aguda (ó), greu (ò) i circumflexa (õ), que representaven, respectivament, un to alt, baix i de contorn (és a dir, agut més greu dins d'una mateixa síl·laba). L'accent greu només podia aparèixer en final de paraula. Igual que la longitud vocàlica, l'accent tonal era un altre tret distintiu en grec clàssic. La posició accentual estava governada per l'anomenadallei de limitació ollei de les tres mores, segons la qual l'accent només podia recaure dins de les tres síl·labes finals de la paraula si l'última era breu, o dins de les dues últimes si era llarga, tan lluny del final com fóra possible. Dins de la declinació nominal, la posició accentual depenia del nom en qüestió, encara que en la conjugació verbal l'accent es trobava governat per regles fixes i era predictible.
Engrec clàssic existien dos diacrítics especials anomenatsesperits, que s'afegien a les vocals inicials de paraula: l'esperit aspre {´} indicava una aspiració extra de la vocal en qüestió, mentre que l'esperit suau {`} assenyalava una aspiració més tènue, quasi imperceptible. D'aquesta manera tan atípica, el grec testimoniava l'existència del so fricatiu glotal [h]. Els esperits es podien combinar amb els accents dins d'una mateixa vocal. L'esperit aspre també s'afegia a la consonant ρ en posició inicial de paraula per a indicar que representava el mateix so fort que quan apareix doble al mig d'una paraula[ŗ].
Elgrec modern va conservar el seu sistema originari d'accents i esperits fins fa relativament poc, per raons etimològiques i quasi sentimentals. No obstant això, en 1982 el Ministeri d'Educació grec va adoptar un sistema d'accentuació monotònic, amb un únic accent agut (sent el circumflex opcional).
Durant elperíode hel·lenístic, el sistema consonàntic del grec clàssic va experimentar una sèrie de canvis sistemàtics que van establir el seu aspecte definitiu en grec modern. Com pot observar-se en l'esquema fonètic anterior, les oclusives sonores [b, d, g] es van convertir en els seus correlats fricatius[v, γ, đ] i les oclusives sordes aspirades [ph, th, kh] van passar a fricatives sordes [f, θ, χ], mentre que les oclusives sordes normals [p, t, k] es van conservar inalterades. Les oclusives sonores que es van perdre mitjançant aquest procés van passar a representar-se com a grups consonàntics, sovint introduïdes mitjançant préstecs lingüístics. D'altra banda, [z] es va convertir en un so amb valor distintiu (és a dir, el fonema /z/) i l'aspirat [h] indicat per l'esperit aspre va desaparèixer. Finalment, durant l'època del grec mitjà es van introduir els sons africats [ts] i [dz], amb la qual cosa el repertori consonàntic del grec modern va quedar completat. Una vegada més, el sistema gramatical de les llengües mostra regles fonètiques sistemàtiques i predictibles, seguint un model que es repeteix de forma general, segons el qual els sons sords es converteixen en sords i els sonors en sonors, amb un únic canvi global en el mode d'articulació.
Pel que fa al sistema vocàlic, els principals canvis van ser dos: 1) la longitud va deixar de ser pertinent a l'hora de diferenciar significats lèxics, per la qual cosa es va convertir en un tret no distintiu; 2) la majoria dels diftongs del grec clàssic monoftongaren segons l'esquema anteriorment explicat. El resultat va ser, d'aquesta manera, un sistema de cinc vocals curtes i pures, semblant a la del castellà: [i],[ɛ], [a], [o], [u]. L'accent, que en grec clàssic era de naturalesa tonal, s'ha convertit en la llengua moderna en un element prosòdic d'intensitat o prominència (igual que al castellà), derivat de l'antic to alt de la titla aguda o circumflexa. D'aquesta manera, s'ha eliminat lallei de les tres mores i l'accent en grec ha deixat de ser predictible, encara que continua posseint valor contrastiu.
↑Haviland, William A.; Prins, Harald E. L.; Walrath, Dana [et al.].. «Chapter 15: Language and Communication». A:Anthropology: The Human Challenge (en anglès). Cengage Learning, 2013, p. 394.ISBN 978-1-285-67758-3. «Most of the alphabets used today descended from the Phoenician one. The Greeks adopted it about 2,800 years ago, modifying the characters to suit sounds in their own language.»
↑Comrie, Bernard.The World's Major Languages (en anglès). Routledge, 1987.ISBN 978-1-317-29049-0. «... the Greek alphabet has served the Greek language well for some 2,800 years since its introduction into Greece in the tenth or ninth century BC.»
↑Manuel, Germaine Catherine.A study of the preservation of the classical tradition in the education, language, and literature of the Byzantine Empire, 1989.
↑Peter, Mackridge.The modern Greek language : a descriptive analysis of standard modern Greek. Oxford [Oxfordshire]: Oxford University Press, 1985.ISBN 978-0-19-815770-0.OCLC11134463.
↑«Greek» (en anglès). Ethnologue. [Consulta: 12 abril 2020].
↑Burstein, Stanley. «When Greek was an African Language», 02-11-2020. «The revelation of the place of Greek cultural elements in the lives of these kingdoms has been gradual and is still ongoing, but already it is clear that Greek was the official language of government and religion for most of their history.... Greek remained the official language of Nubian Christianity right to the end of its long and remarkable history.... But these three factors do suggest how Greek and Christianity could have become so intimately intertwined and so entrenched in Nubian life and culture by the seventh century AD that Greek could resist both Coptic and Arabic and survive for almost another millennium before both disappeared with the conversion of Nubia to Islam in the sixteenth century AD.»
↑«Greece». The World Factbook. Central Intelligence Agency. [Consulta: 23 gener 2010].
↑«The Constitution of Cyprus, App. D., Part 1, Art. 3». Arxivat de l'original el 7 April 2012. states thatThe official languages of the Republic are Greek and Turkish. However, the official status of Turkish is only nominal in the Greek-dominated Republic of Cyprus; in practice, outside Turkish-dominatedNorthern Cyprus, Turkish is little used; see A. Arvaniti (2006): Erasure as a Means of Maintaining Diglossia in Cyprus,San Diego Linguistics Papers 2: pp. 25–38 [27].
↑Bayır, Derya.Minorities and nationalism in Turkish law. Farnham: Ashgate Publishing, 2013, p. 89–90 (Cultural Diversity and Law).ISBN 978-1-4094-7254-4. «Oran farther points out that the rights set out for the four categories are stated to be the 'fundamental law' of the land, so that no legislation or official action shall conflict or interfere with these stipulations or prevail over them (article 37). […] According to the Turkish state, only Greek, Armenian and Jewish non-Muslims were granted minority protection by the Lausanne Treaty. […] Except for non-Muslim populations – that is, Greeks, Jews and Armenians – none of the other minority groups' language rights have beende jure protected by the legal system in Turkey.»
Alexiou, Margaret. «Diglossia in Greece». A:Standard Languages: Spoken and Written. Manchester: Manchester University Press, 1982, p. 156–192.ISBN 978-0-389-20291-2.
Androutsopoulos, Jannis. «'Greeklish': Transliteration Practice and Discourse in a Setting of Computer-Mediated Digraphia». A: Georgakopoulou, Alexandra.Standard Languages and Language Standards: Greek, Past and Present. Aldershot: Ashgate Publishing Limited, 2009, p. 221–249.[Enllaç no actiu]
Atkinson, Quentin D.; Gray, Russel D. «Chapter 8: How Old is the Indo-European Language Family? Illumination or More Moths to the Flame?». A: Forster, Peter.Phylogenetic Methods and the Prehistory of Languages. Cambridge, England: McDonald Institute for Archaeological Research, 2006, p. 91–109.ISBN 978-1-902937-33-5.
Babiniotis, George. «The Question of Mediae in Ancient Macedonian Greek Reconsidered». A: Brogyanyi, Bela.Historical Philology: Greek, Latin and Romance. Amsterdam and Philadelphia: John Benjamins Publishing Company, 1992, p. 29–40.ISBN 9789027277473.
Dosuna, Julián Víctor Méndez. «Ancient Macedonian as a Greek Dialect: A Critical Survey on Recent Work». A: Giannakis, Georgios K..Ancient Macedonia: Language, History and Culture (en grec). Thessaloniki: Centre for the Greek Language, 2012, p. 65–78.
Holm, Hans J. «The Distribution of Data in Word Lists and its Impact on the Subgrouping of Languages». A: Preisach, Christine.Data Analysis, Machine Learning, and Applications. Proceedings of the 31st Annual Conference of the Gesellschaft für Klassifikation e.V., Albert-Ludwigs-Universität Freiburg, March 7–9, 2007. Berlin-Heidelberg: Springer-Verlag, 2008, p. 628–636.ISBN 978-3-540-78246-9.
Ralli, Angeliki.Μορφολογία [Morphology] (en grec). Athens: Ekdoseis Pataki, 2001.
Renfrew, Colin. «Problems in the General Correlation of Archaeological and Linguistic Strata in Prehistoric Greece: The Model of Autochthonous Origin». A:Bronze Age Migrations in the Aegean; Archaeological and Linguistic Problems in Greek Prehistory: Proceedings of the first International Colloquium on Aegean Prehistory, Sheffield. London: Gerald Duckworth and Company Limited, 1973, p. 263–276.ISBN 978-0-7156-0580-6.
Renfrew, Colin. «Time Depth, Convergence Theory, and Innovation in Proto-Indo-European: 'Old Europe' as a PIE Linguistic Area». A:Languages in Prehistoric Europe. Heidelberg: Universitätsverlag Winter GmBH, 2003, p. 17–48.ISBN 978-3-8253-1449-1.
Tsitselikis, Konstantinos. «A Surviving Treaty: The Lausanne Minority Protection in Greece and Turkey». A: Henrard, Kristin.The Interrelation between the Right to Identity of Minorities and their Socio-economic Participation. Leiden and Boston: Martinus Nijhoff Publishers, 2013, p. 287–315.ISBN 9789004244740.
.svg)
