Grant Murray Robertson[1] (Palmerston North, 30 d'octubre de 1971) és unpolíticneozelandès i diputat de laCambra de Representants de Nova Zelanda, representant lacircumscripció electoral deWellington Central des de leseleccions de 2008. És membre delPartit Laborista i entre el desembre de 2011 i setembre de 2013 fou el líder segon del Partit Laborista sota el lideratge deDavid Shearer.[2][3]
Robertson va néixer aPalmerston North el 30 d'octubre de 1971. Després d'haver viscut a Palmerston North la seva família es mudà aHastings iDunedin. A Dunedin va ser alumne de l'Escola Secundària del Rei (King's High School) on seria un alumne destacat. Va estudiar a laUniversitat d'Otago d'on es graduà el 1994 amb unBA enciències polítiques. El 1993 fou elegit president de l'Associació Estudiantil de la Universitat d'Otago (Otago University Students' Association), el 1995 vicepresident de l'Associació Estudiantil d'Universitats Neozelandeses (New Zealand University Students' Association) i el 1996 copresident de l'Associació Estudiantil d'Universitats Neozelandeses.[2]
Va treballar pelMinisteri d'Afers Exteriors entre el 1997 i 1999 en una programa d'ajuda neozelandès aSamoa. Treballà com a diplomàtic a lesNacions Unides (Nova York) entre el 1999 i 2001. Se'n retornà a Nova Zelanda per a ser assessor per a la diputadaMarian Hobbs entre 2001 i 2002 i per a la primera ministraHelen Clark entre 2002 i 2006.[2]
| Parlament de Nova Zelanda | ||||
| Anys | Leg. | Circumscripció | Llista | Partit |
| 2008-2011 | 49 | Wellington Central | 46 | Laborista |
| 2011-actualitat | 50 | Wellington Central | 14 | Laborista |
Al final de 2006 la diputada perWellington Central Marian Hobbs delPartit Laborista anuncià que es retiraria de la política a partir de leseleccions de 2008. Robertson fou elegit com al candidat pel partit en aquesta circumscripció.[4] En les eleccions Robertson guanyà per sobre deStephen Franks delPartit Nacional.[5] Des d'aleshores ha representant la circumscripció.[3]
Després del pobre resultat del Partit Laborista en leseleccions de 2011 el Líder del partitPhil Goff i la Líder SegonaAnnette King varen dimitir.[6]David Shearer fou elegit Líder del Partit Laborista i Robertson Líder Segon el 13 de desembre.[7]
L'agost de 2013 Shearer anuncià la seva dimissió a causa dels baixos resultats del partit en les enquestes públiques.[8] Conseqüentment, això afectà Robertson, ja que el líder del Partit Laborista és el que elegeix el líder segon. Robertson va fer campanya per a ser líder contraDavid Cunliffe iShane Jones però el setembre Cunliffe seria elegit líder,[9] ambDavid Parker sent escollit per Cunliffe com a líder segon.
Robertson ésgai i viu amb la seva parella Alf aNorthland (Wellington).[3]