| Títol original | Gran marcia trionfale (it) |
|---|---|
| Forma musical | himne nacional obra de composició musical |
| Compositor | Vittorino Hallmayr |
| Llengua | italià |
| Data de publicació | 1857 |
| Gènere | música instrumental imilitary march(en) |
LaGran marxa triomfal (enitalià«Gran marcia trionfale») fou el segon himne del Papa i laCiutat del Vaticà, en reemplaçament deNoi vogliam Dio, Vergine Maria.
Fou escrita el 1857 perViktorin Hallmayr, aleshores director de la banda del 47é Regiment d'infanteria de líniaaustríac (elregiment del comte Kinsky), aquarterat alsEstats Pontificis.[1][2]
La marxa fou estrenada la vesprada del 9 de juny de 1857, per a celebrar l'entrada del papaPius IX aBolonya. Immediatament es popularitzà i fou usada repetidament al viatge del papa aFlorència i d'altres ciutats d'Itàlia central, i en el retorn aRoma el 5 de setembre de 1857. També es tocà als carrers de Roma per a celebrar elsPactes de Laterà entre el papat i elRegne d'Itàlia l'11 de febrer de 1929, i la fi de laqüestió romana.
La marxa de Hallmayr, d'estil alegre i com devals, correspon a l'època de la seva composició, però l'Any Sant de 1950,Pius XII decideix reemplaçar-la per l'Inno e Marcia Pontificale, compost el 1869 perCharles Gounod, que presenta un estil més compatible amb el caràcter religiós.[1] La darrera interpretació oficial fou laNit de Nadal de 1949.
