 | No s'ha de confondre amb elDiccionari General de la Llengua Catalana (DGLC) dePompeu Fabra ni amb elDiccionari de la llengua catalana de l'IEC (DIEC). |
 | Aquest article o secció nocita les fonts o necessita més referències per a la sevaverificabilitat. |
| Tipus | diccionari |
|---|
ElGran Diccionari de la llengua catalana (GDLC) és un repertori lexicogràfic que conté, entre d'altres, la part lexical de laGran Enciclopèdia Catalana. La primera edició és del 1998.
Com a precedent d'un diccionari d'aquest abast, el 1932 es van iniciar converses entreFrancesc de Borja Moll iPompeu Fabra per tal de convertir elDiccionari català-valencià-balear en elgran diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). Tanmateix, aquest intent no va prosperar.[1]
El projecte per a fer el GDLC va néixer l'any 1995, després de l'aparició de la tercera edició (1993) delDiccionari de la llengua catalana (monolingüe) de la mateixa editorial.[a][2] El març de 1998 es va publicar el Gran Diccionari de la llengua catalana, editat per l'editorial Gran Enciclopèdia Catalana i va ser actualitzat d'acord amb les últimes modificacions ortogràfiques de l'Institut d'Estudis Catalans.
El Gran Diccionari de la llengua catalana és un repertori de lèxic general i especialitzat i conté informació lexicològica i gramatical. Distingeix sistemàticament, dins la sinonímia, les paraules considerades d'àmbit d'ús restringit (les classificades com adialectals) dels mots d'ús general o estàndard. És una obra que va més enllà de l'estricta sanció normativitzadora de l'Institut d'Estudis Catalans i que té l'acreditació d'aquesta institució.
