Grècia (engrec modern: Ελλάδα,El·lada; engrec antic: Ἑλλάς,Hel·làs), oficialment laRepública Hel·lènica (en grec, Ελληνική ΔημοκρατίαEl·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de lapenínsula Balcànica. Fa frontera ambAlbània,Macedònia del Nord iBulgària al nord; i ambTurquia, a l'est. Elmar Egeu és a l'est de Grècia; elmar Jònic, a l'oest; i elmar Mediterrani, al sud. Grècia inclou un vast nombre d'illes (aproximadament 6.000, de les quals 227 són habitades), incloent-hiCreta,Dodecanès, lesCíclades i lesIlles Jòniques, entre d'altres. El 80% del territori és muntanyenc; el cim més alt n'és l'Olimp, amb 2.917 msnm.
El 80% de Grècia ésmuntanyós. La major part del país és seca i rocosa, per la qual cosa només el 28% del terreny és cultivable. A la Grècia occidental, hi ha llacs i aiguamolls. ElPindos, la serralada central, té una altitud mitjana de 2.650 m. Elmont Olimp és el punt més elevat de Grècia, a 2.911 m sobre el nivell del mar.
Elclima de Grècia és mediterrani i presenta hiverns suaus i humits, i estius càlids i eixuts. Les temperatures rarament hi són extremes, encara que a l'hivern la neu cau a les muntanyes i, ocasionalment, fins i tot a Atenes.
En línia recta, la distància que hi ha de Barcelona a la capital de Grècia, Atenes, és d'aproximadament 1.870 km.
Grècia està formada per tretze regions administratives oπεριφέρειες (perifèries), subdividides, fins al 2010, alhora enνομοί (nomoí), que es podria traduir perdepartaments,districtes oprefectures. A partir del 2011, les regions resten dividides enunitats perifèriques. A més a més, hi ha una regió autònoma anomenadaMont Atos (Άγιο Όρος,Àgio Oros o 'Muntanya Sagrada'), que és un estat monàstic sota la sobirania de Grècia i la capital n'ésKariès (Καριές).
Llista de regions gregues amb la capital corresponent:
Grècia té més de 12 milions d'habitants, dels quals la meitat viu enciutats. L'especial orografia de l'estat explica la seva distribució. La religió nacional és elcristianisme ortodox (l'Església grega té un paper força important en la identitat col·lectiva). Fins i tot hi ha una comunitat monàstica (elMont Atos) que té una relativa independència.
Actualment, més del 10% dels ciutadans de Grècia són estrangers, la majoria de països dels Balcans, d'Albània especialment.[15] En els últims anys, però, la immigració il·legal des d'Àfrica iÀsia (creuant perTurquia) ha augmentat considerablement.[15] En la primera meitat del 2009, el 25% de les detencions d'immigrants il·legals en totEuropa es van fer a Grècia.[15]
Els centres de retenció d'immigrants del país tenen capacitat per a 1.000 persones, però, només en els tres primers trimestres del 2009, van arribar 95.000 nous immigrants indocumentats,[15] per la qual cosa, sovint, molts dels detinguts són alliberats després d'alguns dies amb una notificació que diu que han de sortir del país en el termini d'un mes.[15]
Per resoldre una part del problema, el primer ministre grec,Georgios Papandreu, va proposar de donar la ciutadania a prop de 250.000 fills d'immigrants nascuts o educats a Grècia. Però les pressions de l'oposició li van fer retirar la proposta.[15]
Grècia fou la primera àrea d'Europa on emergí la primera civilització. La primera aparegué a l'illa deCreta, lacivilització minoica, i més tard a la Grècia continental, lacivilització micènica. Més tard, lesciutats estat emergiren en tota la península grega i s'expandiren a través de les costes delmar Negre, elsud d'Itàlia iÀsia Menor, i assoliren grans nivells de prosperitat que resultaren en una gran explosió cultural, expressada en l'arquitectura, laliteratura, laciència i lafilosofia, i que portarenAtenes a un ambientdemocràtic.Atenes iEsparta encapçalaren la lluita contra l'Imperi persa en lesguerres mèdiques, i assoliren rebutjar-lo. Ambdues ciutats s'enfrontaren també entre si en laGuerra del Peloponès. Ambdues foren eclipsades més endavant perTebes i més tard pelRegne de Macedònia, que, sota el guiatge d'Alexandre el Gran, uní i encapçalà el món grec cap a la victòria sobre els perses i l'establiment delperíode hel·lenístic, que dominà el món civilitzat conegut durant prop de dos segles, fins a l'establiment delsromans com a dominadors de totes les terres de parla grega, cap al 146 aC.
La posterior barreja de les culturesromana i hel·lènica se sintetitzà en l'establiment de l'Imperi Romà d'Orient el 330 dC al voltant de la ciutat deConstantinoble (l'antigaBizanci grega), que retingué la major part del poder cultural i militar durant els següents 1.123 anys, fins a laseva caiguda en mans delsturcs otomans, el1453. Durant els següents anys, Grècia romangué sota l'autoritat otomana, i molts intel·lectuals grecs emigraren a l'Europa occidental, portant amb ells la cultura de l'antiga Grècia i sent part important de l'anomenatRenaixement europeu.[16] De manera paral·lela, els grecs ortodoxos es cohesionaren mitjançant la religió, i desenvoluparen més tard un paper fonamental en la formació de la moderna identitat grega.
Com a resultat de lesguerres balcàniques, Grècia aconseguí incrementar el seu territori i població. Els següents anys, la lluita entreConstantí I de Grècia i el carismàtic primer ministre,Elevthérios Venizelos, sobre la política estrangera en vespres de laI Guerra mundial, dominà l'escena política grega i dividí el país en dos grups oposats.
Després de laI Guerra mundial, es produí lalluita enfront dels nacionalistes turcs liderats perMustafa Kemal, una guerra que provocà un intercanvi important de població entre els dos estats després deltractat de Lausana. El1924, s'hi proclama laRepública,[17] i la inestabilitat i successiuscops d'estat marcaren l'era següent, que fou eclipsada per la tasca d'incorporar més d'un milió i mig de refugiats grecs d'Àsia Menor dins de la societat grega. El 28 d'octubre de 1940, laItàlia feixista demanà la rendició de Grècia, però el dictador grecIoannis Metaxàs s'hi oposà i provocà la consegüentGuerra italogrega, en què Grècia expulsà les forces italianes cap aAlbània, i donà alsaliats de la Segona Guerra mundial la primera victòria sobre lespotències de l'Eix. Posteriorment, s'hagué d'enfrontar a les forces alemanyes durant labatalla de Grècia, en què les forces d'ocupació alemanyes hagueren d'enfrontar-se a la resistència grega.
Després de l'alliberament, Grècia caigué en laguerra civil entre les forcespro reialesa i lescomunistes, que provocà una greu crisi econòmica i greus tensions socials entre les dretes i les esquerres els següents 30 anys.[18] Els següents 20 anys es caracteritzaren per la marginació dels esquerrans dins l'esfera política i social gregues, però amb un considerable creixement econòmic, gràcies en part alpla Marshall.
El 1965, fou un període de turbulència política que portà al cop d'estat del 21 d'abril de 1967 delRègim dels Coronels, amb el suport delsEstats Units. El novembre de 1973, l'aixecament a la Universitat Politècnica d'Atenes provocà un cop contrari que instal·làDimítrios Ioannidis com a dictador. El 20 de juliol de 1974, amb la invasió turca de l'illa deXipre, el règim grec es col·lapsà.
L'antic primer ministreKonstandinos Karamanlís retornà deParís, on havia viscut des del seu exili el 1963, i començà l'era anomenadaMetapolitefsi. El 14 d'agost de 1974, les forces gregues abandonaren l'estructura militar de l'OTAN en protesta per l'ocupació turca del nord de Xipre.[19][20] El 1975, s'instaurà la constitució de la república democràtica i s'abolí la monarquia per referèndum.Andreas Papandreou fundà el Moviment Socialista Panhel·lènic (PASOK), en resposta al partit Nova Democràcia de Konstandinos Karamanlís, i esdevingueren les dues forces polítiques dominants en la política grega durant les dècades següents. Grècia retornà a l'OTAN el 1980.[19]
Grècia es convertí en el desè membre de laUnió Europea l'1 de gener de 1981, i experimentà des d'aleshores un notable creixement econòmic. L'estat adoptà l'euro el 2001 i organitzà de manera satisfactòria elsJocs Olímpics d'Estiu de 2004 aAtenes.
Creixement del PIB de Grècia comparat amb la zona euro entre 1996 - 2006.
Grècia té una economia de mercat, en què el sector terciari té el pes dominant (75,8% delPIB[21]), sobretot pel que fa alturisme. L'extracció de petroli dels camps del nord del mar Egeu va ser una gran ajuda per a l'economia a principis de ladècada del 1980. Grècia va passar a ser membre de laComunitat Econòmica Europea (actualment,Unió Europea) el1981. El pressupost nacional a principis de la dècada de 1990 es va calcular en uns 37,6 milers de milions de dòlars d'ingressos, i 45,1 milers de milions de despesa. El 2009, la despesa va ser de 145.200 milions de dòlars, però només se'n van ingressar 108.700 milions.[21]
Els anys de despeses no controlades, les facilitats per a obtenir crèdits i els fracassos a l'hora d'implementar reformes financeres van deixar Grècia greument exposada a lacrisi econòmica global.[22] El deute del país era superior al seuPIB i alguns analistes van predir que arribaria a equivaldre al 120% d'aquest el 2010.[22] Per reactivar l'economia, el govern grec va demanar, en abril del 2010, l'activació d'un pla de rescat aprovat per laUE i l'FMI, mitjançant el qual el país rebria fins a 120.000 milions d'euros a canvi d'aplicar certes mesures d'austeritat negociades amb ambdós organismes.[23]
Aquestes eren mesures com ara apujar el preu dels carburants i l'alcohol un 10% o establir l'IVA en un 23%.[24] Nombrosos partits i sindicats grecs es van oposar a aquestes mesures del govern i va haver-hi diverses manifestacions, vagues generals i disturbis violents; fins al punt que a Atenes van morir tres persones en l'incendi d'una entitat bancària.[24][25]
L'agricultura representa un paper molt important en l'economia de Grècia. Es basa en la producció de blat, moresc, ordi, remolatxes per a sucre, olives, tomàquets, vi, tabac, patates, carn i productes lactis.
Una quarta part de la població activa de Grècia treballa en l'agricultura, que constitueix el 15% del producte intern brut (PIB). Però la seva productivitat és inferior a la que caldria esperar d'aquest sector de l'economia. Les explotacions són petites, a causa dels minifundis creats (3,4 ha de mitjana), a conseqüència de la subdivisió hereditària, cosa que dificulta l'ús eficaç d'equips mecànics. A més, el rendiment és baix, a causa de la sequera i l'erosió dels sòls en aquest lloc. El tabac és el cultiu principal i aporta prop del 3% dels ingressos per exportació.
Vista aèria deTessalònica, segona ciutat més gran de l'estat i important centre industrial.
Al voltant d'una cinquena part de la població activa treballa en aquest sector, que produeix un 18% del producte interior brut anual. Atenes és el centre industrial de Grècia.
La sevaindústria produeix principalment aliments i productes de l'elaboració deltabac, teles i teixits, productes químics, siderúrgia, mineria i refinació de petroli. Les indústries creades durant el període posterior a laPrimera Guerra Mundial van ser majoritàriament destruïdes durant laSegona Guerra Mundial i la següentguerra civil. Des d'aleshores, el desenvolupament del sector manufacturer de l'economia s'ha vist obstaculitzat per la falta decombustibles i les dificultats sorgides amb l'ús de l'energia hidroelèctrica de l'estat. El 1970, però, la contribució de les manufactures a la producció nacional anual va superar per primera vegada la de l'agricultura. L'organització de sindicats és gremial. Els membres de cada gremi estan afiliats a federacions nacionals.
Un 90% de l'electricitat de Grècia es genera en instal·lacions termoelèctriques de lignit, carbó o derivats del petroli; i la resta, en instal·lacions hidroelèctriques ubicades principalment al riuAkhelóös, a les muntanyesPindo.
El govern grec ha pres mesures per replantar els arbres que van ser destruïts durant laSegona Guerra Mundial. Prop de 2,9 milions de m3 de fusta es tallaven a l'any al final de la dècada de 1980. El 75% procedien dels boscos de coníferes.
Una de les importants fonts d'ingressos de Grècia és el turisme, que contribueix a l'economia grega amb el 15% del PIB. Al final de la dècada de 1980, uns 8,1 milions de turistes van triar anualment Grècia com a destinació de les seves vacances. Actualment, aquesta xifra és de 16 milions de turistes a l'any, dels quals uns 6 milions solen passar perAtenes, la capital.
La cultura de Grècia ha evolucionat al llarg de milers d'anys des del seu inici amb lescivilitzacions minoica i micènica, i assolí una gran notabilitat durant laGrècia clàssica, elperíode hel·lenístic, la influència rebuda durant l'Imperi Romà i, en la seva fase medieval, l'Imperi Romà d'Orient. L'Imperi Otomà també va tenir influència significativa sobre la cultura grega. Després de la independència de Grècia, la cultura grega reviscolà com a resultat de totes aquestes influències rebudes amb el pas dels anys.
La majoria de les tradicions filosòfiques occidentals s'iniciaren a la Grècia antiga al segle vi aC Els primers filòsofs són anomenatspresocràtics, terme que designa aquells filòsofs anteriors aSòcrates. Dels presocràtics, només conservem fragments dels seus escrits originals, en alguns casos només una única frase. Un nou període per a la filosofia s'inicià amb Sòcrates l'atenenc. Com elssofistes, rebutjà completament les especulacions físiques amb les quals els seus precursors s'havien complagut i feu dels pensaments i opinions de la gent el seu punt de partida. Els pensaments de Sòcrates foren unificats perPlató, que els combinà amb molts dels principis establerts per filòsofs anteriors, i desenvolupà tot aquest material en la unitat d'un sistema entenedor.Aristòtil d'Estageira fou el deixeble més important de Plató i compartí amb el seu mestre el títol de filòsof més gran de l'antiguitat; però, mentre que Plató havia intentat aclarir i explicar les coses des del punt de vista suprasensual de les formes, Aristòtil preferí començar pels fets donats per l'experiència. A més d'aquests filòsofs importants, altres escoles filosòfiques es desenvoluparen a Grècia durant l'edat antiga, com ara l'estoïcisme, l'epicureisme, l'escepticisme i elneoplatonisme.[26]
Lacuina grega és sovint citada com un exemple de la saludabledieta mediterrània. Incorpora ingredients frescos en una gran varietat de plats, com lamussaka, l'stifado, l'amanida grega, l'spanakópita i elsuvlaki. Alguns plats tenen l'arrel en l'antiga Grècia, com l'skordalià (un puré de patata, nous, ametlles, all matxucat i oli d'oliva), lasopa dellenties, laretsina (un vi blanc o rosat segellat ambresina depi blanc) i elpasteli (una barra de caramel amb llavors de sèsam cuinada al forn amb mel). La gent a Grècia sovint gaudeix menjant petits plats (aperitius), com elmeze, que pot estar format pertzatziki,pop a la graella ipeixets, formatgefeta,dolmades (arròs, panses i pinyons recoberts amb fulles de vinya), diversosllegums,olives iformatge. L'oli d'oliva condimenta quasi tots els plats. Es complementa amb postres dolces com elgalaktobúreko, i begudes com l'ouzo,metaxà i diverses varietats devi com laretsina. La cuina grega varia fortament a les diferents zones de la part continental i d'illa en illa, però sempre és mésespeciada que altres cuines mediterrànies:orenga,menta,all,ceba,anet i fulles dellorer. Altres herbes i espècies usades sónalfàbrega,farigola i llavor defonoll. Moltes receptes gregues, especialment a la part nord del país, usen espècies dolces combinades amb la carn, per exemplecanyella iclavell d'espècia.
Elbouzouki és un instrument de corda de la música grega
L'art i l'arquitectura de la Grècia antiga ha tingut una gran influència en l'art occidental fins a l'actualitat. L'art romà d'Orient i l'arquitectura romana d'Orient també van jugar un important paper en els inicis delcristianisme, i en queda una significativa influència en les nacionscristianes ortodoxes d'Europa oriental iEuràsia. A causa dels estralls de la història, només una petita varietat de l'art grec antic ha sobreviscut -sobretot escultura i arquitectura i arts menors, incloent-hi el disseny de monedes, ceràmica i el gravat de pedres precioses. Grècia també té, a partir de la revolució, un pes específic en la història de l'art contemporani.
Les restes de l'arquitectura encara perviuen o estan ben documentades actualment.
Els antics grecs van desenvolupar dos estils primaris (o «ordres clàssics»). El sobri i sòliddòric i el refinat i decoratiujònic. Cal assenyalar que l'estil jònic va evolucionar dins de l'estilcorinti.
La forma rectangular dels antics temples grecs, envoltats decolumnates suportades per unentaulament triangular, construïda de pedra calcària o marbre, hi dona un popular estil fins i tot avui en dia. Encara que l'arc era familiar alstroians, no n'estava àmpliament estès l'ús, en contrast amb les posteriors edificacions romanes. Les obres representatives que perviuen de l'arquitectura grega són elPartenó i l'Erectèon d'Atenes, i les estructures romanes basades en el model grec, com elPanteó de Roma, que és atribuït a l'arquitecte grecApol·lodor de Damasc.
L'arquitectura romana d'Orient va ser una forma de construcció comuna des de l'ascens del cristianisme sotaConstantí fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Orient, el1453, a mans dels turcsotomans. En són característics la creu grega, elcapitell d'estil romà d'Orientcapitol (una barreja dejònic i capitellscorintis) i una cúpula central envoltada per diverses petites cúpules. Grècia va experimentar també el ressorgimentneobizantí després de la revolució grega i, bastant insospitadament, també l'apogeu de l'arquitectura neoclàssica en els anys següents a la revolució; això la va posar en contacte i interacció amb la tradicional vila romana d'Orient per produir-ne una forma específica en la Grècia contemporània.
En contrast amb altres formes il·lustrades, les pintures conservades de l'antiga Grècia són molt escasses. Els pintors grecs treballaven principalment en plafons de fusta, i les obres finals van ser admirades durant cents d'anys després de la seva creació. Tanmateix, aquestes pintures van desaparèixer després del segle iv perquè no van ser prou protegides. Ens en podem fer una idea amb les còpies -inferiors- romanes, per exemple les dePompeia, les poques mostres conservades trobades a les tombes dels reis deMacedònia aVergina, aLèucada, també a l'antiga Macedònia, com les deKazanlak en l'antigaTràcia.
Les obres conservades de l'antigaescultura grega són més comunes, en particular les dels mestres escultors, comFídies iPraxíteles. Aquests artistes i els seus seguidors van ser sovint emulats pels romans. Tanmateix, elscristians delsegle IV iV van veure la destrucció delsídolspagans com un «acte de pietat». Moltes escultures antigues de marbre van ser cremades ambcalç en l'edat mitjana, i estàtues de bronze van ser foses per obtenir-ne el metall. Les estàtues de marbre que van escapar a la destrucció van ser oblidades, o en el cas dels bronzes, perduts al mar (vegeuiconoclàstia).
En el períodeImperi, l'art religiós era el tema dominant, ambmosaics i icones molt treballades adornant edificis religiosos. L'artistarenaixentistaEl Greco (Doménikos Theotokópulos), responent a l'artromà d'Orient i en elsegle xvi a l'artmanierista, produí escultura i pintures de forma lliure, llum i color, que inspirarien artistes del segle xx, comPablo Picasso iJackson Pollock.
A més, un important i sovint pioner paper va ser jugat per artistes de lesIlles Jòniques en elxviii i a començaments delxix, que van explotar les conquestes delRenaixement italià i dels tallersbarrocs. Amb persistents esforços cap a noves direccions i objectius, els artistes grecs van aflorar al món durant les primeres dècades del segle xix, connectant l'art grec amb la seva antiga tradició, així com en la recerca de tallers europeus, sobretot els de l'Escola de Múnic, amb exemples definitoris de l'art contemporani grec del període que inclou l'obra deTheódoros Vrizakis iNikiforos Litras.
La música grega traça les seves arrels fins als temps antics, en què elscors mixtos actuaven per entreteniment, celebracions o activitats religioses. Alguns instruments d'aquest període eren l'aulos, lalira, o lacítara. La música jugà un important paper en el sistema educatiu d'aquests temps antics, en què els nens començaven a estudiar-la als sis anys. Quan la nova tècnica polifònica es desenvolupà a Occident, l'Església ortodoxa romana d'Orient es resistí a qualsevol canvi i continuà amb la música monofònica sense cap mena d'acompanyament musical. Un altre tipus de música que es cultivà a Grècia fou lamúsica folk, que es dividí en dos tipus:akritic iklephtic. L'any1928, es fundà la Societat Musical d'Atenes i el Pireu, on es reuniren els representants de la música popular. A la segona meitat de segle xx, la música grega s'adaptà als diversos estils i corrents de la música mundial.
↑El 14 d'agost de 1974 Grècia es retirà de l'estructura militar integrada de l'OTAN com a protesta per l'ocupació turca del nord deXipre. Grècia retornà a l'OTAN el 1980
1. Estat parcialment a l'Àsia. 2. Estat geogràficament a l'Àsia, però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals 3.Estat reconegut parcialment 4. Estats no reconeguts per cap Estat europeu però sobiransde facto gràcies al suport militar no explícit de Rússia pel cas transnistrià i explícit de Turquia pel cas xipriota
.svg%26amp%3blang%3dca)
